Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2016

El Dr. Joaquim Barraquer (1927-2016) l’amic de Bellaterra Horaci Miras (1918), al despatx oficial del Palau de Música Catalana, desprès del concert de Jonas Kaufmann.(Foto propiedad de Bellaterra.Cat)

El doctor Joaquim Barraquer, un dels oftalmòlegs més prestigiosos del món i fill del fundador de la clínica de Barcelona que porta el seu nom, ha mort avui als 89 anys, al seu domicili de Barcelona.

El metge, que va crear la Fundació Barraquer i el Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, havia estat pioner en la inclusió de lents intraoculars per corregir la miopia i va revolucionar les tècniques quirúrgiques oftalmològiques.
Des del punt de vista clínic, la tasca del doctor Barraquer es va centrar al llarg de la seva llarga trajectòria professional, principalment, en quatre camps: els trasplantaments de còrnia, i la cirurgia de la cataracta, del glaucoma i de la miopia.
Nascut a Barcelona el 1927, va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona llicenciant-se en 1951 i doctorant a Madrid el 1955. El 1957 va obtenir el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia de la Universitat de Guayaquil (Equador) i, el 1965, el de la Universitat de Bogotà (Colòmbia). En 1970 va ser nomenat Catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ser nomenat doctor honoris causa i Professor Honorari de 11 universitats nacionals i estrangeres, i guardonat amb sis distincions i premis científics a Espanya i 28 a l’estranger.
Era membre honorari de 40 associacions científiques tant nacionals com estrangeres, i membre ordinari d’altres 52 societats mèdiques.
El funeral per l’oftalmòleg serà el diumenge a les 11.45 hores al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona
La societat civil mostra el seu condol
Entre les moltes personalitats que han volgut traslladar els seus condols a la família del difunt doctor, el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha lamentat la mort de l’oftalmòleg i ha assegurat que va ser un dels innovadors que va situar la oftalmologia catalana com a referent mundial.
En declaracions a Europa Press, Padrós ha assegurat que Barraquer representa la “història d’èxit” de l’oftalmologia catalana, en què la saga Barraquer, al costat d’altres especialistes com Hermenegildo Arruga, la van posar a l’avantguarda.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona també ha lamentat la seva mort i ha recordat que va ser benefactor i abonat del teatre. En un apunt al seu compte de Twitter recollit per Europa Press, el teatre líric ha recordat que “l’òpera era una gran passió” de Barraquer.

A més, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut recordar al difunt en el seu compte de Twitter definint-lo com “un home de gran talent i prestigi”. De la mateixa manera que el líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ​​Alberto Fernández, ha volgut recalcar el sentit social de Barraquer que, a través de la seva fundació i mitjançant convenis, va contribuir al fet que persones amb pocs recursos poguessin accedir a operacions oculars.

Read Full Post »


Atur i corrupció el que més, independència de Catalunya el que menys.

Read Full Post »

 

El coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, considera que el Govern que presideix Carles Puigdemont “té els dies comptats” ja que, segons la seva opinió, el seu pacte amb la CUP no té sentit i el converteix en un Executiu fràgil i d’artifici. 

 

“Té una sèrie de contradiccions internes irresolubles i a més és expressió d’un moment polític molt volàtil de Catalunya”, ha explicat el líder d’IU en una entrevista concedida a Europa Press, en què ha manifestat que ell “mai” li ha vist el sentit a l’acord segellat entre el partit “que defensa els interessos de l’oligarquia catalana” i “l’esquerra que representa les classes populars”, tot i que sigui independentista.

 

Aquest és el motiu pel qual, segons Garzón, l’executiu fruit d’aquest pacte no durarà i només és el resultat del moment polític concret i “volàtil” que viu Catalunya, i que seguirà canviant “a una velocitat molt important”.

 

“Ni ens hem quedat, ni ens quedarem en aquesta situació”, ha manifestat, per afegir que, prova d’aquests canvis, és el fet que l’antiga CDC hagi passat de ser “el sosteniment de governs del PSOE i del PP a l’Estat” a formar part del Grup Mixt al Congrés, sense veu ni visibilitat independent. De fet, Garzón considera que l’espai polític de la dreta catalana “seguirà minvant”.

 

“Jocs d’artifici” del govern espanyol contra la desconnexió

 

El diputat d’Units Podem també ha titllat de “jocs d’artifici” l’actitud que està prenent el Govern espanyol en funcions de Mariano Rajoy per fer davant del desafiament sobiranista del Parlament i l’executiu català. “Estem veient una representació electoral”, ha assegurat en relació amb les mesures que ha posat en marxa el Govern espanyol per frenar el procés de “desconnexió”, com l’apel·lació al Tribunal Constitucional que prengui mesures contra el Parlament.

 

Segons la seva opinió, el PP està utilitzant aquesta conjuntura per “trucar als suposats partits constitucionalistes” i treure rèdit amb vista als pròxims processos electorals però també en les negociacions per a la investidura de Rajoy. “No oblidem que al Parlament hi ha una moció de confiança (28 de setembre) i hi poden haver eleccions anticipades, ni que hi ha eleccions a Galícia i al País Basc i que estem sense govern”, ha avisat.

 

De fet, el líder d’IU ha alertat que acudir als jutges no és la solució per donar resposta a la crisi territorial a Catalunya, sinó que és un assumpte que cal resoldre des de la política de la negociació: “Només quan s’asseguin a parlar es podrà resoldre”. “La resolució que s’ha aprovat al Parlament és paper mullat des del primer moment. Tot el que sigui judicialitzar pot ser interpretat d’una o una altra forma, però en última instància no és anar a l’origen del problema. La resolució és un paper que expressa un símptoma que hi ha un problema profund a Catalunya”, ha explicat.

 

“Els jutges no resoldran el problema de Catalunya”

 

En aquest sentit, Garzón ha avisat que l’auge de l’independentisme és només el “símptoma” de la “malaltia” i el “problema real” que suposa el conflicte que existeix a Catalunya, que només se soluciona, segons la seva opinió, amb el diàleg i la negociació política. “Allò important és anar al conflicte. L’àmbit judicial està bé o malament, no entraré en això, però només ataca els símptomes, va contra una resolució, però els jutges no resoldran el problema de Catalunya en cap cas”, ha sentenciat.

 

En aquesta línia, ha assegurat que quan “un percentatge de la població de Catalunya vol marxar”, la solució “no és ficar-los a tots en un judici” sinó “fer que aquesta gent no vulgui marxar”. “Això és fer política, per això necessitaríem un govern que prengués exemple d’altres governs que han pogut encertar en aquest cas, com el del Regne Unit amb Escòcia o el del Canadà”, ha defensat.

 

“En comptes de seguir judicialitzant i alimentat els extrems que estan plantejant, des d’un costat, l’independentisme més hostil a la solidaritat entre pobles, i des d’altre costat, el nacionalisme anticatalà, el que cal fer, com a govern responsable, és seure en una taula i negociar un model d’Estat diferent, perquè és clar que l’actual genera una sèrie de problemes que són socials i polítics”, ha advertit.

Read Full Post »


BON DÍA A TOTHOM 
CARAM!!!! La Vanguardia
Per ser un article de La Vanguardia déu n’hi do.
CORTO I CONCISO
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

 

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

 

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

 

Read Full Post »