Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/07/2015

ACORD DE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ BELLATERRA MUNICIPI

  
Atès que històricament Bellaterra ha mantingut una identitat pròpia molt important que varem provocar ja l’any 1974 l’intent de Entitat Menor i al 1992 l’intent de segregació.

Atès que l’EMD Bellaterra és la segona EMD més gran de Catalunya.

Atès que l’EMD Bellaterra és, amb quasi 3.000 habitants, més gran que el 70% dels municipis de Catalunya.

Atès que el desenvolupament territorial del Municipi de Cerdanyola, amb la construcció de la autopista AP7 B-30 i la posterior creació de la Universitat Autònoma, ha modificat molt la cohesió social del municipi.

Atès que les diferents formacions polítiques de Bellaterra es recull la voluntat ciutadana de seguir avançant en el nostre autogovern per assumir totes les competències municipals convertint l’EMD Bellaterra en un Municipi més gran de Catalunya.

Atès que actualment existeix la necessitat d’apropar la política als ciutadans i de potenciar els processos participatius per tal de millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions.

ACORDEM:

PRIMER: Crear la Comissió Bellaterra Municipi dins del marc de l’EMD Bellaterra amb les següents finalitats:

A) Treballar perquè Bellaterra esdevingui un Municipi de Catalunya.

B) Avaluar la necessitat de convocar una Consulta no referendària al poble de Bellaterra sobre la voluntat de esdevenir Municipi.

C) En cas afirmatiu definir les característiques d’aquesta Consulta i promoure-la.

D) Posteriorment, treballar perquè es respecti el resultat expressat per la majoria.

SEGON: Aprovar el reglament de funcionament de la Comissió Bellaterra Municipi.

TERCER: Comunicar aquest acord a tots els veïns del poble de Bellaterra, a l’Ajuntament de Cerdanyola i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Read Full Post »

Gent molt petita

  
“Quants gripaus es van haver d’empassar aquells homes, no? Per què ho devien fer? Per què van aparcar les seves diferències durant 26 mesos?”

Eduard Voltas 

No 5 mesos. No 18 mesos. 28 mesos, gairebé dos anys i mig, va durar el govern provisional de concentració de Josep Tarradellas, format amb la missió de redactar un Estatut d’Autonomia i, un cop aprovat, convocar les primeres eleccions democràtiques pluripartidistes al Parlament de Catalunya. S’hi van posar el 5 de desembre de 1977 i van plegar el 28 d’abril de 1980.

Qui formava part d’aquell govern? Doncs totes les forces democràtiques que en aquell moment estaven d’acord en l’objectiu de l’autonomia. Asseguts al mateix govern hi havia des del Guti en nom del PSUC fins a Carles Sentís en nom de la UCD. Sí, sí, el lluitador antifranquista en la clandestinitat compartint govern amb un espia de Franco que s’havia apuntat a la cosa democràtica a última hora. Van fer la feina que tenien encomanada i vam tenir autonomia i democràcia.
No només un home honorable com el Guti va haver de treballar amb el llimac d’en Sentís, sinó que tots els consellers d’aquell govern que representaven les forces antifranquistes de l’interior (Raventós pel PSC, Pujol per CDC, etc) van aceptar servir a les ordres d’un President, Tarradellas, que havia arriscat molt menys que no ells. Perquè mentre ells es jugaven la presó, la tortura o la pena de mort combatent la dictadura, Tarradellas escalfava el sofà a Saint-Martin-la-Beau a l’espera del seu moment.
Quants gripaus es van haver d’empassar aquells homes, no? Per què ho devien fer? Per què van aparcar les seves diferències durant 26 mesos? Doncs perquè no devien pensar principalment en els programes i els interessos immediats de la seva força política, sinó en un interès superior que era aconseguir l’autonomia i la democràcia per a Catalunya. Devien pensar en els seus fills, i en els seus néts, i en els néts dels seus néts. Desconec si van fer discursos grandiloqüents sobre la transcendència històrica del que estaven fent, però constato que es van comportar com qui està fent una cosa històrica. 
Han passat 35 anys i ningú no se’n recorda d’ells. Però gent que avui fa política gràcies al sacrifici d’aquells homes es mostra incapaç d’empassar-se gripaus ni un 10% de grossos que els que es van menjar ells. Gent petita. Gent molt petita.

Read Full Post »