Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/07/2015

  

“El laborista Ben Gurion no va caure en l’error de lligar independència i revolució, no va fer un Estat ideològic. I la va encertar de ple”

El model d’Estat que s’hauria d’acabar construïnt en el cas que es confirmi la independència no és una cosa que doni per discutir gaire. Hauran sentit a dir en alguns d’aquests que lliguen independència i revolució, que volen la secessió “per canviar-ho tot”. És un relat que ve de la lluita anticolonial algeriana, del FLNA, i que ja va fracassar llavors als pocs anys, com es pot comprovar amb el que s’ha convertit Algèria. No hi ha ni un sol Estat de nova creació on hagi triomfat o on s’hagi consolidat el plantejament d’independència i revolució. Ni la independència d’Estats Units, ni la dels països bàltics, ni la de Txèquia.
Els cas d’Israel és alliçonador. Israel va aconseguir la independència respecte dels britànics l’any 1948 liderada pels laboristes de Ben Gurion. Els laboristes jueus de llavors no eren amants del postureig. Construïen kibbutz per tot el país, s’inspiraven en el primer socialisme utòpic, i el practicaven. Però no van en l’error de fer un Estat ideològic, no van lligar en cap moment independència i revolució. Ben Gurion va ser intel·ligent i va primar la independència. La va encertar de ple. Va cridar el liberal Jaim Weizmann perquè fos el primer president del nou Estat. I els llibres recorden que Weizmann va ser qui va aconseguir el reconeixement dels Estats Units.
Cal aprendre dels models de secessió. Les independències serveixen, sobretot, per una cosa: Per desempallegar-se d’un Estat que va a la contra. Deixar de banda el dèficit fiscal de 16.000 milions anuals, la bogeria de les inversions en l’AVE sense passatgers, els vetos a la política social de la Generalitat amb la pobresa energètica, i els atacs a la llengua, dit sigui a títol d’exemple, no és poca cosa. L’impacte és grandiós. I aquests sí que són la mena d’avantatges que es confirmen en tots els casos d’independència.
A partir d’aquí hi podran haver governs en el nou Estat que facin unes polítiques encertades, o no, i que per tant millorin el funcionament de les institucions, o no. Però els Estats no han de ser de dreta militant, de centre militant o d’esquerra militant, sinó democràtics. Els que seran de dretes, de centre o d’esquerra seran els governs que posteriorment triïn els ciutadans, cada quatre anys, i que faran les seves polítiques.
És per això que és tan encertat el plantejament per a la consecució de l’Estat propi de caràcter tranversal que tan bé representa la llista unitària. Ha estat una proposta multiplicadora que confirma que mai el sobiranisme català havia tingut tan a prop l’objectiu de la independència.

Opinió de Lluis Bou

Read Full Post »

@324cat: El discurs de Mas, en vuit tuits http://t.co/mhW3BANod6 http://t.co/pPH9tv516l

  

Read Full Post »