BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 9 de maig de 1998

Esmada Laura
Estimat Jaume

Avui, la meva veu, massa acostumada a dir-se sola, ha de ser i vol ser la veu de molts. I com que el moment, ben lluny de la frivolitat quotidiana ha de tenir una certa solemnitat, res més adient i més pedant alhora que iniciar-la com un si d’un antic sermó es tractés, amb una cita llatina. Agafeu-vos, perquè la frase és aquesta:

DIEM LAETUM, CALCULO! NOTAMDUMQUE MIHI CANDIDISSIMO

I ara, amb el “suspense” o sigui amb l’enjölit de saber-ne la traducció, que arribarà al final de l’homilia, no teniu més remei que seguir escoltant.

Marxeu de Bellaterra, però marxeu a quatre passes, per la porta de l’amistat i del teatre (activitat seriosa que serveix per a tot) i marxeu per la mateixa porta de l’amistat i del teatre per la qual hi vàreu entrar: en dono fe.

Vàreu triar el lloc, en aquest turonet de bones vistes, però el que no sabieu és que, sense voler, trobàveu amistats, encontres i desencontres que havien de marcar moments decisius de la vida. Aquí heu viscut, entre altres coses decisives, el pas del temps i els sentiments que van dels vostres pares als vostres fills: un pont decisiu sobre les aigües de la vida.

I posats a esmentar moments històrics, ara en tenim un: tenir un lloc al cor dels altres ja és bona cosa. Volem, avui, que tingueu un lloc simbòlic de la topografia sentimental de Bellaterra.
Una vegada hi havia un carrer per nom culte Pintor Utrillo. Si mireu les enciclopèdies és tot una història de fill natural, de pare suposat, de mare dels barris de mal nom del París dels primers anys de segle.

Amb tots els respectes, què carall hi feia aquest home a Bellaterra ? Però la cultura millora i un bon dia aquest carrer es va dir fugaçment de Marilyn Monroe: bé aleshores ens deiem Monroe, però com que ara, qui més que menys s’ha gastat unes pessetes inútils en cursos d’anglès, en diem Monroo…

La cosa va durar poc perquè les forces reaccionàries i la dictadura municipal va arrencar plaques i noms com en els millors temps de la inquisició. Què hi farem! De fet aquell primer canvi de nom ha quedat a la història. El temps ho millora tot (excepte nosaltres mateixos) i avui, el carrer torna a canviar de nom, i no hi haurà ni Ajuntamet, ni Generalitat, ni Ministre de Medi Ambient que pugui treure’l de lloc millor, del nostre pensament i el nostre sentiment.

I en diem carrer i no en diem avinguda com li correspondria a la sublimitat del prohom que li dóna nom.

Ja sabem que hi havia propostes més intel·ligents com de Bellaterra dir-ne Bella Pla o Pla Terra.

Però temiem que la modèstia d’en Jaume i de tota la seva família quedés fulminada per sempre tenint en compte que hi havia el sarcàstic precedent de “El Ferrol…..del Caudillo”.

Gràcies Jaume, perquè ens has ajudat a reforçar en nosaltres allò que és de les poques coses que ens diferencien de les bèsties: la capacitat de riure, el goig de somriure.

Ah, m’oblidava, aquella dita llatina té un autor: Plini el Jove (i ara bé de gust això de jove en la festa del teu aniversari….., doncs bé, la frase culta i adient és aquesta:

OH DIA FELIÇ DIGNE DE SER MARCAT AMB PEDRA BLANCA

(Frederic Roda Pérez Maig 1998)

Font: Jaume Pla

Bellaterra, 15 de maig de 2024

LLUÍS TORRES|Les administracions estàn obligades a no amagar informació pública i compartir-la amb el veïnat, mitjans interessats, etc.,

Si no us facilita l’accés a una informació pública que li hàgiu sol·licitat, pot ser denunciat a la GAIP.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és l’òrgan independent de garantia a qui podeu reclamar si una administració de Catalunya, o qualsevol ens, organisme o empresa pública que en depengui, no us facilita l’accés a una informació pública que li hàgiu sol·licitat.

El procediment de reclamació davant la GAIP és ràpid (dos mesos) i gratuït. Per presentar una reclamació només heu d’omplir un senzill formulari, que podeu tramitar electrònicament des d’aquest web. Consulteu la secció de preguntes freqüents per a més informació.

La principal funció de la GAIP és atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació de sol·licituds d’accés a la informació que prèviament hagi formulat. Es pot reclamar davant la GAIP contra qualsevol administració, entitat o empresa pública de Catalunya.
També atèn consultes que li formulen administracions o altres entitats públiques sobre la matèria.

Reclamacions davant la GAIP

La reclamació davant la GAIP és voluntària i gratuïta i es pot presentar per qualsevol d’aquests motius:

-Si la sol·licitud d’accés a la informació pública ha estat denegada, totalment o parcialment.

-Si la informació que l’Administració ha lliurat no és la sol·licitada o no està completa.

-Si s’ha produït silenci administratiu, un cop transcorregut un mes des de l’entrada de la sol·licitud d’accés a l’òrgan que l’ha de resoldre.  

-També poden presentar una reclamació davant la GAIP les persones afectades per la informació facilitada per l’administració.

El termini per presentar-la és d’un mes comptador des de la data de notificació de la desestimació total o parcial de la sol·licitud d’informació o des que es produeix el silenci administratiu. Per al cas que la sol·licitud d’accés hagi estat estimada però l’administració no hagi lliurat la informació dins del termini de 30 dies hàbils, la reclamació es pot interposar des d’aquesta data i durant el termini d’un mes. No cal interposar prèviament un recurs de reposició.

Potestativament, es pot sol·licitar que la GAIP organitzi un procediment de mediació amb l’Administració reclamada, per tal de trobar un acord dins del termini d’un mes.

Si no es demana la mediació, o no s’assoleix un acord en el marc d’aquesta, la GAIP resol dins del termini màxim de dos mesos des de la presentació de la reclamació.

Les resolucions de la GAIP són executives i vinculen l’Administració afectada. Contra les resolucions de la GAIP es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

https://www.gaip.cat/ca/qui-som/index.html

Font: GAIP

Bellaterra, 15 de maig de 2015

LUÍS TORRES|Passejant per Sabadell, sorprent veure alguna senyalització franquistes, tot i haver-se retirat l’any 2017, plaques i monuments de la dictadura. No és el cas de L’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, que les mantenen a l’espera de notificacions oficials de autoritats estatals.

Oficialment la Plaça de l’Alcalde Marcet (així es deia) no forma part del nomenclàtor de Sabadell des de 2017. El govern d’ERC va retirat les plaques a la plaça dedicada a un dels dirigents més destacats de Sabadell al segle XX,  alcalde franquista que va residir a Bellaterra, i que Fatjó, altre alcalde de de la dictadura franquista, en aquest cas de Cerdanyola, li va dedicar l’any 1965 l’Avinguda Josep Maria Marcet.

Segons el conveni actual entre l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, és l’EMD qui  ha de proposar la modificació del nomenclàtor i Cerdanyola executar-lo, però no s’actua a l’espera que la solució caigui de cel.

Josep Maria Riba, actual president de l’EMD de Bellaterra, -i el seu partit Bellaterra Endavant-, es varen abstenir a la moció presentada per Gent per Bellaterra, a l’últim ple de la Junta del Veïnat, tot i que obliga ha fer-ho la Llei de Memòria Democràtica del 2022.

Bellaterra, 15 maig de 2024

LLUIS TORRES|L’Ajuntament de Sabadell escolta el veïnat que es va mobilitzar amb garrafes per reomplir el llac petit del Parc de Catalunya.

Aquest vespre és l’Ajuntament que l’omple amb camions cisternes, encara que caldrà uns quants. Els ànecs ja poden gaudir de casa seva en plenes condicions.