Façana de La Prote (Escuelas Professionals Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982) al barri de Poblenou de Barcelona
LLUÍS TORRES|El Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras situat al carrer Doctor Trueta, 76-98, al barri del Poblenou de Barcelona, va ser fins als mitjans dels anys 40 del segle XX el camp de futbol d’una de les institucions més importants de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona: el Grup Benèfic Wad-Ras, que als últims anys de la II República es va anomenar, Grup d’Infants Jean Jacques Rousseau i a partir de 1955 Institut Ramón Albó. Es trobava situat a l’altre costat de l’actual Presó de Dones Wad-Ras, on actualment es troba el Institut Icària.
Façana del Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras de Barcelona
Edifici Wad-Ras va ser encarregat l’any 1943 a l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal-Ribas (1890-1978), fill d’Enric Sagnier Villavechia (1858-1931). Inaugurat el 10 d’octubre de 1946 com Casa de Observación, posteriorment com “Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores”, Calle Wad-Ras, 98, (Barcelona)
Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
Aquest 2023, l’edificació compleix els seus 77 anys d’història. Va esdevenir presó per a dones el dia 18 d’octubre del 1983.
El 18 d’octubre del 1983 van arribar les primeres internes al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona|GENERALITAT DE CATALUNYA(1) Es tractava de 68 dones i 6 nens que provenien de la Presó Provincial de Dones de la Trinitat, gestionada per les monges Creuades Evangèliques de Crist Rei, on van ser empresonades moltes dones antifranquistes: sindicalistes, universitàries, activistes veïnals. A partir d’aquell moment Wad Raso passaria a ser presó de dones La i Trinidad es va transformar en un centre per a joves|GENERALITAT DE CATALUNYA(2) Durant aquestes quatre dècades la presó, integrada a la vida comunitària del barri de la Vila Olímpica, ha jugat un paper important en la transformació de la vida de moltes de les dones que han passat|GENERALITAT DE CATALUNYA(3) El centre, de la mà dels professionals i amb el suport de les entitats socials, ha treballat per millorar les condicions de vida i les oportunitats per a les internes|GENERALITAT DE CATALUNYA(4) La presó també ha estat testimoni de les profundes transformacions viscudes per la ciutat de Barcelona durant aquests anys|GENERALITAT DE CATALUNYA(4 bis) Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA(5) Les instal·lacions han acollit les víctimes de l’heroïna dels primers anys, les dones afectades per la sida als 90 o les transportadores de droga de països més pobres que avui encara continuen arribant|GENERALITAT DE CATALUNYA(6) Wad-Ras, actualment, funciona com una doble presó. D’una banda, funciona com a presó de dones preventives on, en aquests moments, hi viuen 107 dones internes en règim de vida ordinari|GENERALITAT DE CATALUNYASignatura de l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal Ribas, 1943, quan va ser acceptat el seu projecte de construcció de l’actual edifici de la Presó de Dones Wad-Ras| BELLATERRA.CAT(7) Formació Ocupacional dauxiliar de perruqueria|GENERALITAT DE CATALUNYA (7 bis) Taller impremta Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA(8) De les 107 dones internes, set conviuen a l’únic departament de mares que hi ha a tot Catalunya amb 8 fills menors de tres anys. D’altra banda, funciona com a centre obert, on 384 persones compleixen condemna regim obert. En total, al centre hi ha 491 persones internes.GENERALITAT DE CATALUNYA(9) El centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(10) Dos internes a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(11) Dos interns a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(12) Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(13) Pati. Els 40 anys de Wad Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(14) Passadís. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(15) Escala d’accés al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(15 bis) Escala d’accés al pati, Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA(16) Sala de conferències/ Menjador. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(17) Detall del pati, Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(18) Detall del pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(19) Activitat al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA(20) Els 40 anys de Wad-Ras. Les olimpíades|GENERALITAT DE CATALUNYAMosaic representant el centre, fet per les presses al centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras
En traspàs la botiga A la Premsa d’Aquell Dia, especialitzada en diaris i revistes històrics per a regal: gestionen el fons de 300.000 exemplars encara amb llapis i paper i això llastra el creixement del negoci en línia
Botiga A la Premsa d’Aquell Dia de Barcelona| CEDIDA
Francis Manzano Rojas | La premsa digital no ha acabat amb els diaris en paper (almenys per ara), però la tecnologia sí que està posant en perill un negoci que viu justament d’aquests rotatius físics. La botiga A la Premsa d’Aquell Dia, al carrer de Joaquín Costa, al Raval, ven diaris i revistes històrics des del 1994. Ara ha penjat el cartell de “Es traspassa”. El motiu: no tenen prou recursos per adaptar el fons a la venda directa per internet.
“Ens hem quedat estancades”, reconeixen les germanes Constantini, Àgata i Angèlica. Elles són la segona generació d’un negoci que van engegar els pares a imitació d’una botiga de Brussel·les amb el mateix concepte: oferir com a regal un periòdic original del dia que va néixer l’homenatjat.
L’hemeroteca d’un segle d’història
Amb els anys, el fons inicial, proporcionat per un col·leccionista que guardava 50 anys d’exemplars de ‘La Vanguardia’, va créixer fins a més de 300.000 diaris i revistes de tot tipus de capçaleres vives i desaparegudes de l’últim segle. És una hemeroteca gegant que inclou portades històriques, des de l’enfonsament del Titanic a la pandèmia de covid, passant per la Guerra Civil, la mort de Hitler i l’arribada de l’home a la Lluna.
Això sí, no és un estoc exhaustiu. “No tenim tots els dies perquè s’han aconseguit sobretot de col·leccionistes i perquè, si es ven un exemplar, potser no el tornem a trobar”, explica l’Àgata. Per registrar-ho tot, els pares van crear unes fitxes en què anotaven les entrades i sortides d’exemplars, per saber la disponibilitat de cada data. Aquesta base de dades en paper i a llapis ha complert la funció, que encara fan servir l’Àgata i l’Angèlica, però llastra ara el creixement digital del negoci.
Els comerços estan creixent en la venda electrònica i nosaltres estem obsoletes” Àgata Constantini, copropietària d’A la Premsa d’Aquell Dia
De fet, han notat menys vendes des de la pandèmia. El problema bàsic és que no es poden fer compres directament a la pàgina web de la botiga. Sí que es poden fer peticions, però aleshores han de ser les germanes personalment les que comprovin en les fitxes si el diari sol·licitat està disponible o no. “Al final sempre cal una comunicació per correu o per telèfon, i ara necessitem fer les vendes més àgils“.
A la recerca d’un relleu tecnològic D’intents de digitalitzar aquest registre manuscrit ja n’hi ha hagut, però la tasca és descomunal. “Cal una tecnologia intel·ligent, com les que comencen a arribar, que llegeixi visualment les anotacions i les posi automàticament en una base”, suggereix l’Angèlica. “Per a nosaltres ja és una bretxa que ens exigeix massa”.
Per això, l’esperança de les germanes és que algú altre pugui fer aquest salt tecnològic i d’aquí ve l’oferta de traspàs. Mentre busquen aquest relleu mantindran oberta la botiga però, si no el troben, també es plantegen que el fons acabi en mans d’altres negocis similars al seu que hi estiguin interessats o de persones o institucions que ja tinguin arxius i que en garanteixin la conservació.
Sobre la taula hi ha també la venda del local, del qual són propietàries, cosa que comportaria aleshores trobar un espai adequat per guardar les prestatgeries plenes de diaris i diaris d’una època en què la història s’escrivia en paper.
📍El 15 de desembre de 2018, la Comissió Fundadora Bellaterra-Sant Cugat es va presentar al centre cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Miguel Àngel Vázquez, el seu promotor, acabà de dimitir per voluntat pròpia com vocal i portaveu del partit politic Gent per Bellaterra, a la Junta Veïnal de l’EMD. Ho havia estat des de 2010 fins a 2018.
Presentació oficial de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, el dia 15 de desembre de 2018|BELLATERRA.CAT
📍El 28 de novembre de 2018, un grup veïnal de Bellaterra es vàren reunir a la sala petita del Centre Cívic de Bellaterra per fundar la “Comissió Bellaterra-Sant Cugat”, un procés per recollir signatures i demanar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. El seu promotor Miguel Ángel Vázquez, “sense votació democràtica dels fundadors” es va autoanomenar President, també va anomenar a dit a Chus Cornellà, com vicepresidenta.
Uns dies després, el 15 de desembre de 2018, la Comissió Bellaterra-Sant Cugat es va presentar al centre cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Miguel Àngel Vázquez, el seu promotor, acabà de dimitir com vocal i portaveu del partit politic Gent per Bellaterra, a la Junta Veïnal de l’EMD. Ho havia estat des de 2010 fins a 2018.
Miguel Ángel Vázquez, tot i que va prohibir a la Comissió fer públiques les dades finals de la recollida de signatures, la matinada del dia següent, el Tot Bellaterra publicava que les signatures superen el 50 % (dels 2.043 censats). Dona la coincidència que Ramon Andreu, sempre ha estat present a les reunions de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.
11 de juny de 2019, La Comissió Bellaterra-Sant Cugat va lliurat a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès les 1.230 signatures que van recollit els últims mesos per demanar que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) passi a formar part de Sant Cugat del Vallès. Es tracta del 60% dels habitants dels 2.043 censats a Bellaterra, també van dipositat al consistori vallesà la memòria justificativa de aquesta petició.
El recorregut d’aquesta demanda és que des de l’Ajuntament es traslladi a la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, ja que, segons sostenen,s’ha superat el 50% de suports com es va fixar en el decret del 2017 i serà aquest departament el que decideixi si accepta o no la decisió del veïnat de Bellaterra.
Episodis de tensió entre Cerdanyola i Bellaterra
Les relacions entre Cerdanyola i Bellaterra porten temps trencades . Els múltiples conflictes judicials sobre les competències de l’EMD, les disputes pel pressupost i els problemes per renovar el conveni van fer que la confiança entre les dues administracions es deteriorés fins al punt que Bellaterra es volgués anar definitivament del municipi al qual pertany. Com que la idea d’independitzar-se i constituir-se com a municipi propi després de la consulta que van dur a terme el 2014 no la van poder materialitzar per qüestions legals, els veïns han emprès ara un camí per abandonar Cerdanyola i annexar-se a Sant Cugat del Vallès, un municipi on se senten més propers.
“Tal com Bellaterra.Cat va denunciar públicament en el seu moment, Miguel Ángel Vázquez, va amagar a la Comissió i veïnat de Bellaterra, durant 9 dies, la resolució del Jutjat, sentència que desbloquejava el procés d’annexió a Sant Cugat, la ciutat on es volen unir“.
Acta Fundacional de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat creada el 28 de novembre de 2018, depositada en l’EMD i Ajuntament de Cerdanyola
Bellaterra fa anys que lluita per deixar de pertànyer Cerdanyola del Vallès i anar-se’n amb Sant Cugat. Ara aquest pas sembla més a prop, des que a l’octubre una sentència va donar la raó als impulsors de la iniciativa i va reactivar el procés d’annexió que l’Ajuntament de Cerdanyola havia portat els tribunals. El municipi està obligat, doncs, a iniciar l’expedient per tramitar el canvi i enviar-lo a la Generalitat, que serà qui decideixi en darrera instància.
Per què Bellaterra vol independitzar-se de Cerdanyola del Vallès?
Ramon Andreu va ser qui presentà la proposta de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat al ple de Cerdanyola, dient que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) -que ell mateix presidia-, defensa que no se sent reconeguda pel municipi a què pertany, que està separada per l’AP-7 i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Bellaterra és la casa d’uns 3.000 veïns i té la forma administrativa d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Pertany a Cerdanyola del Vallès, ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona que compta amb 60.000 habitants. Tot i això, la majoria de veïns de Bellaterra fan vida a Sant Cugat: segons un estudi, un 60% de els habitants es desplacen a aquest municipi per motius laborals, escolars o de lleure, davant únicament del 7% a Cerdanyola.
A més, hi ha les barreres físiques, que fan que Bellaterra estigui “absolutament separada” i “molt lluny” del municipi al que pertany actualment. L’AP-7 i la Universitat Autònoma s’interposen entre el municipi i Bellaterra, que és una EMD des del 2009. Abans era simplement un barri.
Això implica que tenen algunes competències, com ara en cultura i esports, així com representants municipals. Però el veïnat se sent abandonat pel municipi a què pertany: “Tenim la singularitat d’un poble, i Cerdanyola no ho reconeix”.
La mala comunicació és un altre dels elements que, segons defensen, no facilita que sentin proximitat amb la ciutat. Mentre que per arribar a Sant Cugat hi ha trens de ferrocarrils de la Generalitat (FGC) cada 10 minuts, per desplaçar-se a Cerdanyola només hi ha un autobús cada hora. “No tenim res en contra de Cerdanyola, però està tot en contra”.
Queixes de manca d’inversió
Més enllà d’això, els grups i els veïns fa anys queixant-se de la manca d’inversió del municipi al barri, i apunten a que Sant Cugat té experiència en la gestió d´EMD, com Valldoreix. “Nosaltres ens identifiquem amb Sant Cugat, la població hi fa vida. Després ja veurem si invertirà o no”.
En un inici, l’EMD va reclamar la independència, però la Generalitat ho va rebutjar. Aleshores van iniciar el procediment per annexar-se a Sant Cugat, d’acord amb el decret 244/2007. Primer van crear la comissió, a finals del 2018, i llavors van començar la recollida de signatures, amb més d’un 50% dels veïns a favor. Un cop presentades a l’Ajuntament, Cerdanyola va impugnar el procés i des de llavors ha estat a les mans dels jutjats.
LLUÍS TORRES | Des de Bellaterra donem les gràcies al nostre veí Andrés Rueda i professionals de totes les Residències de Gent Gran de Catalunya per recordar-nos aquest important documental, que possa veu als residents , treballadores i famílies. Retrata els micromóns al voltant de la dependència/residències/administracio a l’època postaguda del covid. Ha estat un sisme al sector a Catalunya.
El bellaterrenc Andrés Rueda, director de la residencia Sant Pere de Les Fonts, en Terrassa, la seva muller, (enfermera), la seva filla, (psicóloga) y el seu fill (administració).
📍Queda clar que l’administració coneix el que succeeix i com sempre la resposta és no hi ha diners. Esperem que aquest documental de 3Cat ajudi a moure moltes conciències i porti el debat a les cases i carrer. Cal un canvi del model i professionalitzar aquest sector tant humà i necessari per tothom.
FACTA NON VERBA X LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN I ELS SEUS PROFESIONALS!!
La Unió de Veïns ja compta amb una nova Junta Directiva pels propers tres anys. Durant l’assemblea ordinària d’aquest passat 22 de novembre, els socis de la Unió de Veïns de Bellaterra van escollir a la bellaterrenca Glòria Sabaté com a nova presidenta de la nostra entitat veïnal, entomant així la tasca que fins ara duia a terme la junta dirigida per la presidenta en funcions Margarita Torrent, que continuarà com a vocal en aquest mandat.
Elisenda de Clascà (esquerra) i Glòria Sabaté (dreta), nova presidenta de la Unió del Veïnat de Bellaterra 📷 CEDIDA
La votació va designar a Sabaté i el seu equip com a candidatura guanyadora per una àmplia majoria de 53 vots, imposant-se així àmpliament a la proposta de la candidatura d’Elisenda de Clascà, que va aconseguir 14 vots.
La nova Junta Directiva aposta per tres línies guia fonamentals. D’una banda, fer poble entre els bellaterrencs i bellaterrenques, mantenint l’aposta per tot un seguit d’activitats ja consolidades per reunir i cohesionar el veïnat com la Cavalcada de Reis i les activitats de Festa Major, però també altres amb menys recorregut com la Festa de la Primavera i la Festa de les Mascotes, així com altres activitats per Carnaval i l’època nadalenca. D’altra banda, la nova junta es proposa enfortir la bona gestió i la comunicació de l’entitat, amb especial interès a treballar per la visibilitat i difusió de les activitats, incorporar més avantatges pels socis, col·laborar amb el Club Bellaterra per reactivar-lo com a punt de trobada i fomentar la participació jove, a més de treballar per la millora dels espais públics al veïnat. Per últim, la proposta de la candidatura de Sabaté aposta pel treball en equip com a pal de paller per l’associació, amb una junta multidisciplinària i formada per fins a 9 càrrecs.
Detall de l’assemblea del passat 22 de novembre de 2023 al Centre Cívic de la plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 CEDIDA
A més de la nova presidenta, Glòria Sabaté, la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra està conformada pel vicepresident Lluís Riba, el secretari Miquel Seriola, el tresorer John Slof, i els vocals Margarita Torrent, Magí Barneda, Susana Hospital, Júlia Betrian i Bea Quezada.
LLUÍS TORRES|Ahir 24 de novembre ens vàrem desplaçar des de Bellaterra fins a l’estimada i tant propera ciutat de Sabadell per l’encesa de llums de Nadal, que per cert, s’ha fet dos dies abans de la data de l’any passat. El veïnat de la ciutat es prepara per acollir l’època més enlluernadora de l’any, com hem pogut comprovar tot passejant pel centre, ple de persones passejant i fent-se fotografies, i un munt de terrasses de bars plenes de gom, petant la xerrada i compartint amistat i gastronomia. Al costat de l’ajuntament ja roman instal·lat les casetes de fusta de la Fira de Santa Llúcia, on es pot comprar els avets de Nadal, figuretes pel pessebre, incloses les novetats del Caganer i tot allò que cal per decorar el Nadal de la vostra llar. Aquesta Fira està presentada amb la qualitat i atenció, com sovint hem presenciat a les ciutats del centre d’Europa, com per exemple, Viena o Budapest. Ara toca deixar per un temps, els problemes, i amb moderació gaudir amb la família aquest ambient tant bonic i propici per les vitamines per l’ànima.
Nadal a Sabadell 📷 Bellaterra.Cat
Aquest habient tant colorit i especial ajudarà a apropar-nos més sovint des de Bellaterra a Sabadell per gaudir del seu interessant comerç tant especialitzat i proper, amb necessàries passejades per la salut i benestar pel cos.
Esperem amb sorpresa la nova llum de Nadal a Bellaterra que aportarà la nova Junta del Veïnat de l’EMD presidida pel bellaterrenc Josep Maria Riba Farrés, del partit polític Bellaterra Endavant.
Oriol Regàs Pagès (Barcelona, 11 gener 1936-17 març 2011), fou un promotor cultural, aventurer i empresari català. Fundador de la discoteca Bocaccio i ànima del moviment d’intel·lectuals conegut com a Gauche Divine a la Barcelona de la dècada de 1960 i 1970, del Restaurant de luxe Via Veneto de Barcelona, Up&Down, Madox, Revolution, etc.
CARICIES SOTA TUTELA
D’aquells primers anys de la meva vida amb prou feines guardo imatges de la meva mare. És impossible que en tingui: només la vaig veure dues vegades. No obstant, recordo una visita al carrer Ferran, a principis dels quaranta, quan jo tenia entre quatre i cinc anys. Ella, maca, jove, carifisa i tan estimada per nosaltres quatre, era l’antitesi de la nostra vida quotidiana. Una altra fugaç trobada va tenir allotjament al restaurant La Cala, de la plaça Catalunya, també propietat de l’avi. Va venir acompanyada del seu germà Pere Pagès, i és estrany, però per molt que intento recuperar les seves carícies d’aquell dia, que indubtablement en vaig tenir, no ho aconsegueixo. Després d’aquesta visita no hi va haver més cites fins a les concertades pel Tribunal Tutelar de Menors. L’avi va aconseguir la pàtria potestat sobre els quatre néts després de tèrbols maneigs i poderoses influències, especialment les d’un tal Closas, president d’aquella sinistra institució.
El Tribunal Tutelar de Menors, ubicat en un edifici fosc amb escales sordides del Passeig de Gràcia,75, just on avui es troba l’hotel Condes de Barcelona, mereix un capítol a part. A l’acta de funcions d’aquest tribunal s’indicava que el seu objectiu era la tutela moral i l’assistència dels nens abandonats moralment o en perill moral, o explotats i maltractats. Va marcar la nostra infància…, encara que no la nostra joventut, ja que vam aprendre a esquivar la seva protecció.
Finalitzada la guerra civil, la nostra mare va reclamar a l’avi la devolució dels fills, dels quals s’havia apropiat sense més ni més. Aquest va interposar, a través dels seus advocats, una sèrie de denúncies contra ella, acusant-la d’immoralitat i abandonament dels fills, i va portar l’assumpte davant del Tribunal de Menors. Va obtenir la tutela indefinidanida i la separació absoluta de la família materna, amb excepció d’una visita mensual, el darrer dissabte, de quatre a cinc de la tarda, en una sala del mateix tribunal, sempre en presència d’una funcionària que supervisava les converses i fins i tot moderava qualsevol mostra d?afecte. Més alt, parleu més alt-, repetia. Aquella mena de vigilant o espia, finalitzada la visita, es reunia amb l’avi, que havia esperat en una habitació contigua, per informar-lo. Era una tal senyoreta Rosalía, que sempre va ser objecte de les nostres burles i mofes per tal de distreure-la i trobar el moment precís per passar a la nostra mare cartes, notes i missatges que s’escaparen del seu control.
La meva mare va guardar les cartes, els dibuixos, els mocadors brodats per les meves germanes, i les notes que li enviàvem per correu o li donàvem quan ens visitava. També recopilava tots els telegrames que ens remetia al col·legi, els documents, les fotografies, els bitllets de tren de Madrid a Barcelona i viceversa, les notificacions oficials que rebia del seu advocat-E. Isern Dalmau-, els nostres comunicats mèdics i les missives personals, tots els papers es mantenen classificats cronològicament en carpetes amb una etiqueta per a cada any. A la del 1943, m’entendreix un full d’un almanac on, el 27 de març, vaig escriure amb llapis i diverses faltes d’ortografia: L’hi vull anar amb la meva mare. El mateix dia que li vaig donar, la meva mare va enviar una carta a la meva àvia Elvira Elías per explicar-li amb molta tristesa que al Tribunal de Menors només havia pogut veure les nenes i la meva. «El Xavier estava castigat. Les seves notes han estat pèssimes i és el darrer de la classe. He tingut un disgust enorme, una desil·lusió punyent. Ningú sap amb quina ànsia espero veure’ls aquest dissabte de cada mes. A més, Georgina portava un morat al braç d’un cop que li ha donat la tia. Els nens es queixen que no mengen prou i que no estan bé. Què puc fer? La situació és desesperant.
Aquestes visites mensuals, plenes de complicitat, es van convertir en el suport de la nostra existència. Comptàvem els dies que faltaven per veure-la i somiàvem amb ella cada nit, sumits en la nostàlgia i enyorança. Jo no podia sentir angoixa ni pesar perquè, per edat, per mi no existia el passat amb ella, per la qual cosa el sentiment era de desemparament, llunyania, manca de la seva persona. A les nits, ja al llit, m’envaïa un estrany buit i una necessitat de tendresa que mai no he pogut oblidar. Aquest dissabte cada quatre setmanes era l’únic dia que els meus germans sortien de l’internat. Arribaven a casa al migdia, menjàvem tots quatre junts i, en acabar, pujàvem a peu amb l’avi cap al Passeig de Gràcia. Als dotze anys vaig entrar intern als salesians de Mataró, i va ser llavors quan la meva mare va aconseguir permís per visitar-me una vegada al mes, malgrat l’oposició oberta de l’avi.
La sortida del Tribunal es feia en un mutisme absolut que durava tot el descens a peu pel Passeig de Gràcia i per la Rambla fins al carrer Ferran. Ja a casa, arribava el moment de mostrar els regals rebuts de la nostra mare, sovint requisats sense cap explicació. En certa ocasió, em va portar un tren elèctric que no va ser confiscat i que jo ja havia muntat a terra del menjador. La màquina, unida a un parell de vagons, estava fent les primeres voltes quan va entrar l’avi. Sense dir res, va trepitjar fins a aixafar els dos petits vagons, la màquina, amb ràbia les vies, l’estació, el comandament. No es va salvar res. I quan per Pasqua la meva mare ens enviava ous de xocolata, aquests mai no arribaven sencers a taula. L’avi, simulant que li queien de les mans, els trencava un darrere l’altre, enmig d’un silenci sepulcral només torbat pel cruixit de la xocolata en trencar-se i per les frases inintel·ligibles que mastegava amb el rostre descompost per la còlera.
📍Ja al mes d’octubre va sortir un primer Trailer que estàn esperant arribi a destinació.
📍El transport es fa via trailer que recollirà aquest material i el d’altres associacions. Sortirà desde el Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, i es habitual que arribi a la destinació en un o dos mesos, ja que depèn dels tràmits de fronteres etc.
L’objectiu principal és proporcionar assistència immediata i efectiva a les famílies afectades pel terratrèmol al Marroc, oferint-los ajuda en forma de material humanitari, que s’entregarà a directament als destinataris. Es valora molt positivament el material nou o seminou, i en bones condicions, ja que moltes de les llars s’han quedat també sense suministres i electrodomèstics. El menjar que sol.licitem es de tipus sec, evitant els envasos de vidre, per a evitar la merma o fractura dels envasos, i facil.litar el transport.
Es tracta d’una iniciativa col·laborativa de la clínica veterinària Family Can, la Unió de Veïns de Bellaterra, el Bellaterra Diari i l’EMD Bellaterra, que han organitzat aquesta jornada per tal que els bellaterrencs puguin gaudir d’un dia en família amb les seves mascotes.
A banda d’impulsar la bona relació entre els bellaterrencs i les mascotes, un dels objectius d’aquesta festa en honor a les mascotes també serà sensibilitzar envers la necessitat de fer una correcta gestió i control de les colònies de gats ferals de Bellaterra.
De 10h a 15h es duran a terme diverses activitats a la Plaça del Pi vinculades amb els gossos, els gats i les famílies. La programació inclourà paradetes, tallers, xarrades i un photocall:
Tallers
Màscares de gat Cues de conill Dona de menjar al gos Pinta-cares d’animals Encistella el peluix Mini-motos elèctriques Posa la cua al gat Conta-contes amb titelles Xerrades
Presentació del projecte de gestió i control de les colònies de gats de Bellaterra Falsos mites i punts claus de la nova Llei de Benestar i Drets dels animals Tenint cura de la salut buco-dental del teu gos, com funcionen els ossos terapèutics? Descobreix la Lickimat i altres eines d’enriquiment ambiental Paradetes
Venda solidària en favor dels gats de carrer de Bellaterra Comprova el teu xip (lectura del microxip i comprovació de dades a l’Arxiu d’identificació) FAMILYCAN Xapes personalitzades COCOPOMPOM Arnesos solidaris CANET DE MAR Llibres amb ànima ÈFORA PHOTOCALL Gofres solidaris La festa conclourà amb un passeig amb les mascotes per la via verda, on a mig camí es farà una parada per fer un pícnic i bufar unes espelmes amb motiu del 10è aniversari de Family Can.
La Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra ha convocat una nova assemblea general ordinària per aquest mes de novembre amb dos motius principals: l’elecció d’una nova Junta Directiva i l’aprovació del pressupost de 2024. L’assemblea es durà a terme a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra (plaça Maragall, 4) el proper dimecres 22 de novembre a les 19.30 h, en primera convocatòria, i a les 20 h, en segona.
L’ordre del dia versarà sobre tres temes: d’una banda, l’aprovació (si s’escau) de la gestió i els comptes de l’entitat referents a l’exercici de 2022; de l’altra, tot el procés de renovació de la Junta, incloent la presentació de candidatures, la seva votació i la constitució de la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra pels pròxims tres anys, i per últim l’aprovació (si s’escau) del pressupost de l’entitat pel 2024.
Segons destaca la Junta actual, es prega la màxima assistència de socis i sòcies per tal d’assolir el màxim de quòrum en les decisions que es prenguin a l’assemblea. Alhora, es recorda que és molt important tenir en compte que tots aquells socis i sòcies que vulguin presentar la seva candidatura a la Junta Directiva de la Unió de Veïns, ho han de fer comunicant-ho a la directiva actual abans del proper dia 15 de novembre a través de uniodeveinsdebellaterra@gmail.com, tot indicant nom, adreça, correu electrònic i telèfon de contacte, per posar a punt la logística pel dia de les votacions. A més, cal tenir en compte que només tindran dret a vot els socis i sòcies que estiguin al corrent de pagament.
La Junta Directiva actual i que serà rellevada el pròxim dia 22 està conformada per Margarita Torrent com a vicepresidenta i presidenta en funcions, Miquel Seriola com a secretari, Magí Barneda com a tresorer, i Pere Aguilar, Susana Hospital, Josep Lluís Riart i Gemma Moliner com a vocals.
