La Unió de Veïns ja compta amb una nova Junta Directiva pels propers tres anys. Durant l’assemblea ordinària d’aquest passat 22 de novembre, els socis de la Unió de Veïns de Bellaterra van escollir a la bellaterrenca Glòria Sabaté com a nova presidenta de la nostra entitat veïnal, entomant així la tasca que fins ara duia a terme la junta dirigida per la presidenta en funcions Margarita Torrent, que continuarà com a vocal en aquest mandat.
Elisenda de Clascà (esquerra) i Glòria Sabaté (dreta), nova presidenta de la Unió del Veïnat de Bellaterra 📷 CEDIDA
La votació va designar a Sabaté i el seu equip com a candidatura guanyadora per una àmplia majoria de 53 vots, imposant-se així àmpliament a la proposta de la candidatura d’Elisenda de Clascà, que va aconseguir 14 vots.
La nova Junta Directiva aposta per tres línies guia fonamentals. D’una banda, fer poble entre els bellaterrencs i bellaterrenques, mantenint l’aposta per tot un seguit d’activitats ja consolidades per reunir i cohesionar el veïnat com la Cavalcada de Reis i les activitats de Festa Major, però també altres amb menys recorregut com la Festa de la Primavera i la Festa de les Mascotes, així com altres activitats per Carnaval i l’època nadalenca. D’altra banda, la nova junta es proposa enfortir la bona gestió i la comunicació de l’entitat, amb especial interès a treballar per la visibilitat i difusió de les activitats, incorporar més avantatges pels socis, col·laborar amb el Club Bellaterra per reactivar-lo com a punt de trobada i fomentar la participació jove, a més de treballar per la millora dels espais públics al veïnat. Per últim, la proposta de la candidatura de Sabaté aposta pel treball en equip com a pal de paller per l’associació, amb una junta multidisciplinària i formada per fins a 9 càrrecs.
Detall de l’assemblea del passat 22 de novembre de 2023 al Centre Cívic de la plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 CEDIDA
A més de la nova presidenta, Glòria Sabaté, la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra està conformada pel vicepresident Lluís Riba, el secretari Miquel Seriola, el tresorer John Slof, i els vocals Margarita Torrent, Magí Barneda, Susana Hospital, Júlia Betrian i Bea Quezada.
LLUÍS TORRES|Ahir 24 de novembre ens vàrem desplaçar des de Bellaterra fins a l’estimada i tant propera ciutat de Sabadell per l’encesa de llums de Nadal, que per cert, s’ha fet dos dies abans de la data de l’any passat. El veïnat de la ciutat es prepara per acollir l’època més enlluernadora de l’any, com hem pogut comprovar tot passejant pel centre, ple de persones passejant i fent-se fotografies, i un munt de terrasses de bars plenes de gom, petant la xerrada i compartint amistat i gastronomia. Al costat de l’ajuntament ja roman instal·lat les casetes de fusta de la Fira de Santa Llúcia, on es pot comprar els avets de Nadal, figuretes pel pessebre, incloses les novetats del Caganer i tot allò que cal per decorar el Nadal de la vostra llar. Aquesta Fira està presentada amb la qualitat i atenció, com sovint hem presenciat a les ciutats del centre d’Europa, com per exemple, Viena o Budapest. Ara toca deixar per un temps, els problemes, i amb moderació gaudir amb la família aquest ambient tant bonic i propici per les vitamines per l’ànima.
Nadal a Sabadell 📷 Bellaterra.Cat
Aquest habient tant colorit i especial ajudarà a apropar-nos més sovint des de Bellaterra a Sabadell per gaudir del seu interessant comerç tant especialitzat i proper, amb necessàries passejades per la salut i benestar pel cos.
Esperem amb sorpresa la nova llum de Nadal a Bellaterra que aportarà la nova Junta del Veïnat de l’EMD presidida pel bellaterrenc Josep Maria Riba Farrés, del partit polític Bellaterra Endavant.
Oriol Regàs Pagès (Barcelona, 11 gener 1936-17 març 2011), fou un promotor cultural, aventurer i empresari català. Fundador de la discoteca Bocaccio i ànima del moviment d’intel·lectuals conegut com a Gauche Divine a la Barcelona de la dècada de 1960 i 1970, del Restaurant de luxe Via Veneto de Barcelona, Up&Down, Madox, Revolution, etc.
CARICIES SOTA TUTELA
D’aquells primers anys de la meva vida amb prou feines guardo imatges de la meva mare. És impossible que en tingui: només la vaig veure dues vegades. No obstant, recordo una visita al carrer Ferran, a principis dels quaranta, quan jo tenia entre quatre i cinc anys. Ella, maca, jove, carifisa i tan estimada per nosaltres quatre, era l’antitesi de la nostra vida quotidiana. Una altra fugaç trobada va tenir allotjament al restaurant La Cala, de la plaça Catalunya, també propietat de l’avi. Va venir acompanyada del seu germà Pere Pagès, i és estrany, però per molt que intento recuperar les seves carícies d’aquell dia, que indubtablement en vaig tenir, no ho aconsegueixo. Després d’aquesta visita no hi va haver més cites fins a les concertades pel Tribunal Tutelar de Menors. L’avi va aconseguir la pàtria potestat sobre els quatre néts després de tèrbols maneigs i poderoses influències, especialment les d’un tal Closas, president d’aquella sinistra institució.
El Tribunal Tutelar de Menors, ubicat en un edifici fosc amb escales sordides del Passeig de Gràcia,75, just on avui es troba l’hotel Condes de Barcelona, mereix un capítol a part. A l’acta de funcions d’aquest tribunal s’indicava que el seu objectiu era la tutela moral i l’assistència dels nens abandonats moralment o en perill moral, o explotats i maltractats. Va marcar la nostra infància…, encara que no la nostra joventut, ja que vam aprendre a esquivar la seva protecció.
Finalitzada la guerra civil, la nostra mare va reclamar a l’avi la devolució dels fills, dels quals s’havia apropiat sense més ni més. Aquest va interposar, a través dels seus advocats, una sèrie de denúncies contra ella, acusant-la d’immoralitat i abandonament dels fills, i va portar l’assumpte davant del Tribunal de Menors. Va obtenir la tutela indefinidanida i la separació absoluta de la família materna, amb excepció d’una visita mensual, el darrer dissabte, de quatre a cinc de la tarda, en una sala del mateix tribunal, sempre en presència d’una funcionària que supervisava les converses i fins i tot moderava qualsevol mostra d?afecte. Més alt, parleu més alt-, repetia. Aquella mena de vigilant o espia, finalitzada la visita, es reunia amb l’avi, que havia esperat en una habitació contigua, per informar-lo. Era una tal senyoreta Rosalía, que sempre va ser objecte de les nostres burles i mofes per tal de distreure-la i trobar el moment precís per passar a la nostra mare cartes, notes i missatges que s’escaparen del seu control.
La meva mare va guardar les cartes, els dibuixos, els mocadors brodats per les meves germanes, i les notes que li enviàvem per correu o li donàvem quan ens visitava. També recopilava tots els telegrames que ens remetia al col·legi, els documents, les fotografies, els bitllets de tren de Madrid a Barcelona i viceversa, les notificacions oficials que rebia del seu advocat-E. Isern Dalmau-, els nostres comunicats mèdics i les missives personals, tots els papers es mantenen classificats cronològicament en carpetes amb una etiqueta per a cada any. A la del 1943, m’entendreix un full d’un almanac on, el 27 de març, vaig escriure amb llapis i diverses faltes d’ortografia: L’hi vull anar amb la meva mare. El mateix dia que li vaig donar, la meva mare va enviar una carta a la meva àvia Elvira Elías per explicar-li amb molta tristesa que al Tribunal de Menors només havia pogut veure les nenes i la meva. «El Xavier estava castigat. Les seves notes han estat pèssimes i és el darrer de la classe. He tingut un disgust enorme, una desil·lusió punyent. Ningú sap amb quina ànsia espero veure’ls aquest dissabte de cada mes. A més, Georgina portava un morat al braç d’un cop que li ha donat la tia. Els nens es queixen que no mengen prou i que no estan bé. Què puc fer? La situació és desesperant.
Aquestes visites mensuals, plenes de complicitat, es van convertir en el suport de la nostra existència. Comptàvem els dies que faltaven per veure-la i somiàvem amb ella cada nit, sumits en la nostàlgia i enyorança. Jo no podia sentir angoixa ni pesar perquè, per edat, per mi no existia el passat amb ella, per la qual cosa el sentiment era de desemparament, llunyania, manca de la seva persona. A les nits, ja al llit, m’envaïa un estrany buit i una necessitat de tendresa que mai no he pogut oblidar. Aquest dissabte cada quatre setmanes era l’únic dia que els meus germans sortien de l’internat. Arribaven a casa al migdia, menjàvem tots quatre junts i, en acabar, pujàvem a peu amb l’avi cap al Passeig de Gràcia. Als dotze anys vaig entrar intern als salesians de Mataró, i va ser llavors quan la meva mare va aconseguir permís per visitar-me una vegada al mes, malgrat l’oposició oberta de l’avi.
La sortida del Tribunal es feia en un mutisme absolut que durava tot el descens a peu pel Passeig de Gràcia i per la Rambla fins al carrer Ferran. Ja a casa, arribava el moment de mostrar els regals rebuts de la nostra mare, sovint requisats sense cap explicació. En certa ocasió, em va portar un tren elèctric que no va ser confiscat i que jo ja havia muntat a terra del menjador. La màquina, unida a un parell de vagons, estava fent les primeres voltes quan va entrar l’avi. Sense dir res, va trepitjar fins a aixafar els dos petits vagons, la màquina, amb ràbia les vies, l’estació, el comandament. No es va salvar res. I quan per Pasqua la meva mare ens enviava ous de xocolata, aquests mai no arribaven sencers a taula. L’avi, simulant que li queien de les mans, els trencava un darrere l’altre, enmig d’un silenci sepulcral només torbat pel cruixit de la xocolata en trencar-se i per les frases inintel·ligibles que mastegava amb el rostre descompost per la còlera.
📍Ja al mes d’octubre va sortir un primer Trailer que estàn esperant arribi a destinació.
📍El transport es fa via trailer que recollirà aquest material i el d’altres associacions. Sortirà desde el Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, i es habitual que arribi a la destinació en un o dos mesos, ja que depèn dels tràmits de fronteres etc.
L’objectiu principal és proporcionar assistència immediata i efectiva a les famílies afectades pel terratrèmol al Marroc, oferint-los ajuda en forma de material humanitari, que s’entregarà a directament als destinataris. Es valora molt positivament el material nou o seminou, i en bones condicions, ja que moltes de les llars s’han quedat també sense suministres i electrodomèstics. El menjar que sol.licitem es de tipus sec, evitant els envasos de vidre, per a evitar la merma o fractura dels envasos, i facil.litar el transport.
Es tracta d’una iniciativa col·laborativa de la clínica veterinària Family Can, la Unió de Veïns de Bellaterra, el Bellaterra Diari i l’EMD Bellaterra, que han organitzat aquesta jornada per tal que els bellaterrencs puguin gaudir d’un dia en família amb les seves mascotes.
A banda d’impulsar la bona relació entre els bellaterrencs i les mascotes, un dels objectius d’aquesta festa en honor a les mascotes també serà sensibilitzar envers la necessitat de fer una correcta gestió i control de les colònies de gats ferals de Bellaterra.
De 10h a 15h es duran a terme diverses activitats a la Plaça del Pi vinculades amb els gossos, els gats i les famílies. La programació inclourà paradetes, tallers, xarrades i un photocall:
Tallers
Màscares de gat Cues de conill Dona de menjar al gos Pinta-cares d’animals Encistella el peluix Mini-motos elèctriques Posa la cua al gat Conta-contes amb titelles Xerrades
Presentació del projecte de gestió i control de les colònies de gats de Bellaterra Falsos mites i punts claus de la nova Llei de Benestar i Drets dels animals Tenint cura de la salut buco-dental del teu gos, com funcionen els ossos terapèutics? Descobreix la Lickimat i altres eines d’enriquiment ambiental Paradetes
Venda solidària en favor dels gats de carrer de Bellaterra Comprova el teu xip (lectura del microxip i comprovació de dades a l’Arxiu d’identificació) FAMILYCAN Xapes personalitzades COCOPOMPOM Arnesos solidaris CANET DE MAR Llibres amb ànima ÈFORA PHOTOCALL Gofres solidaris La festa conclourà amb un passeig amb les mascotes per la via verda, on a mig camí es farà una parada per fer un pícnic i bufar unes espelmes amb motiu del 10è aniversari de Family Can.
La Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra ha convocat una nova assemblea general ordinària per aquest mes de novembre amb dos motius principals: l’elecció d’una nova Junta Directiva i l’aprovació del pressupost de 2024. L’assemblea es durà a terme a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra (plaça Maragall, 4) el proper dimecres 22 de novembre a les 19.30 h, en primera convocatòria, i a les 20 h, en segona.
L’ordre del dia versarà sobre tres temes: d’una banda, l’aprovació (si s’escau) de la gestió i els comptes de l’entitat referents a l’exercici de 2022; de l’altra, tot el procés de renovació de la Junta, incloent la presentació de candidatures, la seva votació i la constitució de la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra pels pròxims tres anys, i per últim l’aprovació (si s’escau) del pressupost de l’entitat pel 2024.
Segons destaca la Junta actual, es prega la màxima assistència de socis i sòcies per tal d’assolir el màxim de quòrum en les decisions que es prenguin a l’assemblea. Alhora, es recorda que és molt important tenir en compte que tots aquells socis i sòcies que vulguin presentar la seva candidatura a la Junta Directiva de la Unió de Veïns, ho han de fer comunicant-ho a la directiva actual abans del proper dia 15 de novembre a través de uniodeveinsdebellaterra@gmail.com, tot indicant nom, adreça, correu electrònic i telèfon de contacte, per posar a punt la logística pel dia de les votacions. A més, cal tenir en compte que només tindran dret a vot els socis i sòcies que estiguin al corrent de pagament.
La Junta Directiva actual i que serà rellevada el pròxim dia 22 està conformada per Margarita Torrent com a vicepresidenta i presidenta en funcions, Miquel Seriola com a secretari, Magí Barneda com a tresorer, i Pere Aguilar, Susana Hospital, Josep Lluís Riart i Gemma Moliner com a vocals.
Els lladres que van forçar la persiana metàl·lica de Paper’s la matinada del diumenge 5 a dilluns 6 de novembre, vàrem robar els diners depositats pel canvi, tabac, etc.,
El titular Víctor, quan va arribar per iniciar la jornada laboral, va trobar la persiana forçada, amb els materials de la papereria per terra. Denunciat a la policia, aquesta va arribar per inspeccionar la botiga i va prendre mostres les empremtes dactilars trobades a la màquina de tabac. A l’interior es va trobar una botella de whisky gairebé buida. El propietari ha cursat el robatori a la policia Mossos d’Esquadra, que ha iniciat la investigació.
📍Era una de les reivindicacions dels republicans per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez
Estació de rodalies Universitat Cerdanyola
ERC i el PSOE han tancat un acord per al traspàs integral de Rodalies, segons ha pogut saber TV3. Això inclouria no només el traspàs econòmic, sinó també de la infraestructura –vies, trens i catenàries–, reivindicat històricament per la Generalitat de Catalunya.
Era una de les reivindicacions dels republicans per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, més enllà de la llei d’amnistia, sobre la qual PSOE i ERC ja van arribar a un acord aquest dimarts.
La intenció dels socialistes és registrar-la al Congrés abans de celebrar el ple d’investidura, que voldrien que fos la setmana que ve.
Pel camí caldrà sumar, entre altres coses, el suport de Junts, amb qui continuen les negociacions aquest dijous.
📍D’on ve la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià 📍D’origen celta, es considerava popularment com el primer dia d’hivern
Detall del cementeri de Fuensanta de Martos
El culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. A Catalunya gira al voltant de la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià i amb un origen comú amb altres festes com Halloween o el Dia de Morts de Mèxic: el record dels difunts.
Origen celta
Però l’origen de Tots Sants prové dels antics celtes, que tenien la creença que l’any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc.
En aquest canvi de cicles vitals es considerava que el temps clar començava l’1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar.
Aquests dies de tardor que separaven ambdues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què es veneraven els morts i s’obria l’etapa fosca de l’any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment es considerava com el primer dia d’hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.
Els cementiris reben moltes visites en aquesta època de l’any D’on ve la festivitat de Tots Sant
En el calendari de l’Església catòlica, Tots Sants es va començar a celebrar al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.
A partir d’aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar connotacions religioses tot i mantenir detalls pagans.
Influències diverses
La festa actual de Tots Sants manté, doncs, rituals que provenen d’altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts en senyal de vida eterna, que té orígens romans.
Segles més tard dels celtes, amb l’expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va integrar també creences indígenes de culte als morts.
I així és com el cristianisme va agafar el primer de novembre com un dia dedicat al record dels avantpassats. Una jornada en què cadascú honora els éssers estimats de la família que ja no hi són, a partir d’una missa i una visita al cementiri per portar-hi flors i arreglar les tombes.
Segons aquesta tradició, el dia 1, els vius visiten els morts. L’endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.
El passat dijous dia 26 d’octubre l’EMD de Bellaterra va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Bellaire.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Olga Gisbert, directora de l’Escola Bellaire de Bellaterra |EMD Bellaterra
La Fundació Bellaire és l’entitat titular de l’Escola Bellaire, un centre terapèutic dedicat a la investigació, l’educació i el tractament de persones amb un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) situat a Bellaterra.
La directora de l’Escola Bellaire, Olga Gisbert i Reig i el sotsdirector Lluís Valero i Cladera, es van reunir a les instal·lacions del centre amb el president de l’EMD, Josep Mª Riba, i la secretària interventora, Beatriz Ripol, per signar aquest conveni de col·laboració solidari i educatiu.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Bea Ripol a la Fundació Bellaire
A través d’aquest conveni, durant el curs 2023-2024 l’EMD oferirà l’execució de determinades tasques als alumnes de l’Escola Bellaire, que els ajudaran a completar la seva formació educativa.
A partir del mes de novembre els alumnes del centre podran dur a terme diverses tasques relacionades amb el servei a la comunitat. Aquest tipus de col·laboració ajudarà a fomentar la seva autoestima i autonomia, i a promoure la seva transició a la vida adulta.
Entre les possibles activitats hi haurà la recollida de brossa en espais concrets de Bellaterra, la col·laboració en l’organització i muntatge d’esdeveniments de l’EMD o bé tasques de jardineria o manteniment de l’espai públic.
Aquest conveni va ser impulsat per dues professionals del centre, que van contactar a l’EMD per presentar-los la proposta.
L’EMD col·laborarà amb l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA Amb aquesta pionera iniciativa, l’EMD mostra el seu compromís amb la inclusió social dels col·lectius en risc d’exclusió social i contribueix al seu procés d’inserció laboral. I és que actualment l’Escola Bellaire és l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA.
Els orígens d’aquest Centre es remunten a l’any 1977. En un inici es va constituir com una Associació de professionals (GEPI) de caràcter privat que tenia l’objectiu d’estudiar i tractar l’autisme i la psicosi infantil.
Tretze anys després, l’Associació va obtenir una subvenció del Departament de Benestar Social de la Generalitat que li va permetre adquirir la propietat on ara està ubicada l’escola, al carrer de Ramon Llull de Bellaterra.
El 1995 va ser reconeguda com un centre específic per a infants i adolescents diagnosticats de TEA pel CATSALUT i cap al 2009 es va convertir en una Fundació gràcies a la col·laboració amb la Fundació Collserola.
Seu de la Fundació Bellaire a Bellaterra
FUNDACIÓ BELLAIRE
Carrer Ramon Llull, 31 (08193 Bellaterra) bellaire@fundaciobellaire.cat
