SENSE PARAULES!!
Posts Tagged ‘Societat’
LA BELLATERRA DEIXADA| Per què l’EMD ha talat el pi centenari del Passatge Santa Creu?
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 30 Octubre 2023|
SOCIETAT|Història del Funicular del Tibidabo
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 29 Octubre 2023|
📍Es tracta del primer transport d’aquestes característiques que va funcionar a Espanya, es va construir en poc més d’un any amb un cost total de 697.000 pessetes.
📍El Funicular del Tibidabo transporta a les persones, des del 1901, fins al punt més alt de Barcelona
El Dr. Andreu i els inicis de la urbanització del Tibidabo
A finals del segle XIX, Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació dels productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme. El 20 de febrer del 1899 el Dr. Andreu constituí la “S.A. El Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època, els quals es llançaren definitivament a l’aventura de l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo) i de la urbanització del Tibidabo.
Els orígens del Funicular del Tibidabo
La decisió d’instal·lar un Funicular per arribar al cim del Tibidabo va ser fruit d’una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere Cantarell (professor de música dels fills del Dr. Andreu) va recordar que havia portat d’un viatge a Suïssa un fullet d’un funicular i es va afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir immediatament que aquell “estrany ascensor” era el transport idoni per accedir al cim del Tibidabo.
L’evolució del Funicular
A mitjans del 1900 es començaven les obres de construcció del primer funicular d’Espanya, inaugurat a l’octubre de 1901, i que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d’atraccions Tibidabo, atès el caràcter innovador a l’època d’aquest singular mitjà de transport.
L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre, una vegada enllestides les obres i ajustaments.
Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 persones.
Des del 1901 fins a l’actualitat, el Funicular, que ha transportat a milers de persones d’arreu del món fins al cim del Tibidabo, ha estat remodelat en diverses ocasions. Una de les més destacades va ser el 1958 en què les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques.
A la tardor del 2019, l’antic funicular va fer el seu últim viatge abans de donar a pas a una nova etapa amb la Cuca de Llum. El nou funicular es convertirà en la primera atracció del Parc. D’aquesta manera es vol recuperar la idea original dels seus primers promotors.
El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres i un desnivell de 275 metres entre l’estació inferior i la superior.
NOTA: Segons recorda el bellaterrenc Francesc Pérez Torres, els treballadors del desaparegut Hotel La Rotonda, del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona -també propietat de la Família Andreu-, tenien un pase gratuït permanent per pujar amb el Tramvia Blau, Funicular i Atraccions del Tibidabo.
Font: Museu d’Història de Catalunya
SOCIETAT | Castanyada +Halloween = Castallowen de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 28 Octubre 2023|
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, especialment a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d’aquesta diada, el vespre del 31 d’octubre.
El Halloween és una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. Com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola.
Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la Castanyada és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paperines o cucurulls de paper de diari que al País Valencià anomenen mesures. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de tardor.
SOCIETAT| Canvi d’horari a casa nostra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 26 Octubre 2023|
Aquest diumenge, 29 d’octubre, es farà el canvi d’hora a casa nostra.
Com és tradició l’últim cap de setmana del desè mes de l’any, entrarem en l’anomenat “horari d’hivern”, guanyant una hora de llum als matins i perdent-la a la tarda. La matinada de dissabte a diumenge, a les tres tornaran a ser les dues, un fet que allargarà una hora el cap de setmana.
SOCIETAT|Carmina Balaguer i Plàcid Garcia-Planas, premiats al XVIII Memorial Joan Gomis
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 13 Octubre 2023|
Carmina Balaguer ha estat premiada a la categoria d’obra periodística, mentre que Plàcid Garcia-Planas ha rebut el premi a la trajectòria. El Col·legi de Periodistes col·labora amb els premis i organitza l’acte de lliurament que tindrà lloc a la Seu de Barcelona el 23 de novembre.
Carmina Balaguer, Premi a l’obra periodística
El reportatge “Maestras rurales, las madres ocultas de los cerros”, escrit per la periodista Carmina Balaguer Montón i publicat a National Geographic, ha estat l’obra premiada a la XVIII edició del memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari.
Es tracta d’un reportatge etnogràfic sobre l’educació en contextos d’altura. El jurat destaca la qualitat del text i el seu estil literari. Amb sensibilitat, l’autora descriu la vida de les mestres rurals a los Valles de Altura, a la província argentina de Jujuy.
Dones fortes que, amb compromís i determinació, caminen setze hores a més de 4000 metres d’alçada per a accedir a les comunitats aïllades d’aquest indret inhòspit i poder conviure amb els infants a l’escola. El lector s’endinsa en els costums, creences i formes de vida d’aquestes comunitats indígenes i és testimoni de la perseverança i saviesa de les mestres en aquest indret remot d’extrema bellesa.
Al llarg del text, apareixen temes com el profund respecte de les comunitats andines envers la mare terra, el valor de l’educació o la força del vincle. Destaca el carisma de les protagonistes, la seva vocació i la seva manera d’afrontar l’adversitat, mogudes per una fe que l’autora descriu com motor personal i comunitari.
Plàcid Garcia-Planas, Premi a la trajectòria periodística
En la modalitat de la trajectòria periodística, el jurat ha premiat a Plàcid Garcia-Planas, per ser un referent del periodisme i del reporterisme. García-Planas ha treballat a la secció internacional de La Vanguardia des de 1988 i com a reporter internacional, ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics: a Bòsnia, al Pròxim Orient (guerra del Golf i guerra d’Iraq), a Afganistan o a Ucraïna.
Al llarg de la seva trajectòria, ha fet un periodisme honest i rigorós. Les seves cròniques són relats on les històries personals, amb els seus matisos i contradiccions, s’entrellacen amb fets, dades, i una anàlisi profund de situacions molt complexes. A través de les seves cròniques, entoma el repte narratiu d’apropar-se al dolor de l’altre i reflectir-lo. Així, transporta al lector a una realitat desconeguda i el fa reflexionar.
És autor de llibres com La revancha del reportero, Jazz en el despacho de Hitler, o Como un ángel sin permiso i co-autor de El marqués y la esvástica o La capsa vermella: La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà. Va dirigir el Memorial Democràtic de Catalunya des de 2016 fins a 2018. L’any 2010 va ser guardonat amb el I Premi de Periodisme d’Investigació del Grup Godó i el Grup 62 i l’any 2022 va rebre el Premi Periodístic Cirilo Rodríguez de l’Associació de la Premsa de Segòvia.
Enguany el jurat del Memorial ha estat format per representants de les entitats convocants: Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Fundació Cultura de Pau, Mans Unides, LaFede.cat, la Liga Internacional de Mujeres por la paz y la Libertad, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les revistes El Ciervo i Foc Nou, una representant de la família Gomis i els periodistes Kim Manresa i Queralt del Castillo.
Els premis estan dotats, en ambdues modalitats, amb 1.500€. Les revistes El Ciervo i Foc Nou publicaran un text escrit pels guanyadors i una entrevista. Els premiats també rebran una il·lustració original de Joan Gomis en un acte que tindrà lloc el 23 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Font: Col·legi de Periodistes
SOCIETAT [VÍDEO] “El documental d’un mestre serè” per Jordi Pacheco
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 12 Octubre 2023|
Encara recordo el primer cop que vaig llegir un article de Llorenç Gomis. Va ser l’editorial de la revista El Ciervo del març de 2005. El text portava el suggestiu títol de Obispos conduciendo de noche i en ell l’autor es feia ressò d’una carta en què els bisbes de Pamplona, Tudela, Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria feien autocrítica i “mostraven fraternalment les seves preocupacions” en relació amb la mala premsa que s’havia guanyat la jerarquia eclesiàstica.
En aquella època, la temàtica religiosa m’era del tot aliena, però el to reflexiu i ponderat de Gomis em va portar a llegir l’article amb interès fins al final. Era lògic: tot i que encara no ho sabia, em trobava davant d’una de les plomes més fines de la segona meitat del segle XX a Catalunya i Espanya. I l’editorial d’El Ciervo (pàgina 3), que des d’aquell dia vaig començar a llegir amb assiduïtat, era, per la seva gran personalitat, l’article més apreciat pels lectors de la revista.
Gomis havia fundat la revista El Ciervo l’any 1951 juntament amb un grup d’intel·lectuals d’arrel cristiana, i la va dirigir fins al dia de la seva mort, el 31 de desembre de 2005. Ho va fer amb la seva dona, la també periodista Roser Bofill, directora de Foc Nou, l’altra capçalera de la petita empresa editora propietat de la família. Per la redacció de les revistes, situada al carrer Calvet, van passar com a aprenents i col·laboradors nombrosos periodistes d’aquest país: des de Manuel Campo Vidal fins a Jordi Pérez Colomé, passant per Jaume Boix, Albert Sáez o Francesc Romeu.
Va ser precisament una conversa amb Romeu –periodista i capellà i un dels principals experts de casa nostra en informació religiosa– el que em va donar la idea de portar a terme el documental sobre Llorenç Gomis que, després de tres anys de feina, vam presentar el passat 15 de juny a l’auditori Blanquerna sota el títol Llorenç Gomis, el mestre serè.
Mestratge intel·ligent
Un documental, com qualsevol altre treball periodístic que requereix un cert grau d’aprofundiment, neix del desig de voler saber més sobre algun tema determinat. I jo vaig començar a voler saber més sobre en Llorenç Gomis i el seu llegat periodístic, intel·lectual i humà després que en Francesc Romeu m’expliqués algunes anècdotes sobre com l’ambient a la redacció del carrer Calvet i com Gomis hi exercia, com qui no volia la cosa, el seu mestratge. “Mai et feia una correcció –explica Romeu al documental–, el seu mètode era inductiu: et feia una pregunta: ‘per què has posat això?’ Llavors, si et veia insegur, et deia: ‘Home, doncs potser caldria treure-ho, això, si no n’estàs segur’ I ja està, ja t’ho havia dit, però t’ho havia fet descobrir a tu”. El
“Gairebé sempre que et trobaves amb en Llorenç era una classe, perquè tenia com una vocació innata de mestre i a la vegada les seves classes tenien més el to de conversa i de tertúlia que no pas el to de classe magistral”, explica, també al documental, l’Albert Sáez. “Sempre et feia veure coses que tu no havies vist, en una portada, en un article, en un titular”, afegeix el director de El Periódico.
Però el mestratge de Gomis no es va limitar a la redacció del carrer Calvet, sinó que es va donar també en altres mitjans de premsa diària i en les facultats. Després de donar-se a conèixer com a poeta durant la dècada dels cinquanta amb l’obtenció del Premi Adonais, Gomis va esdevenir en pocs anys uns dels pocs periodistes que vivien de la ploma gràcies a les seves nombroses col·laboracions en diferents mitjans. L’any 1966 va entrar com a editorialista a La Vanguardia de la mà d’Horacio Sáenz Guerrero, i entre el 1977 i el 1981 va fer un parèntesi per dirigir El Correo Catalán, una aventura incerta en un diari marcat pels problemes econòmics. “Va haver-hi resistències, a la redacció, però ell va saber imposar un model nou de diari i durant aquells quatre anys va reordenar-lo i professionalitzar-lo”, explica el periodista Jaume Boix al documental.
El 1982, Gomis va tornar definitivament al diari dels Godó, primer com a coordinador editorial i més tard com a sotsdirector. Els successius directors del rotatiu barceloní van confiar en ell com a principal editorialista. No en va, probablement era el periodista de la casa que millor sabia interpretar el pensament del diari. En paraules de Lluís Foix, amic i company seu a La Vanguardia, Gomis era “l’editorialista que fregava la perfecció”.
A més, a les pàgines d’aquest rotatiu va publicar milers d’articles. En aquests escrits –sovint acompanyats pels dibuixos del genial dibuixant xilè Fernando Krahn– Gomis va analitzar amb sagacitat els mecanismes del periodisme i els mitjans. “Entenia el funcionament de l’actualitat, una cosa que ara encara és més important que quan ell exercia, que és la immediatesa, les portades, l’agenda; era molt bo trobant el rerefons de les coses”, explicava Sáez durant l’entrevista amb motiu del documental.
Llibertat de pensament
Gomis també va exercir com a mestre de periodistes en diferents institucions. Als anys seixanta ho va fer des d’aquell oasi de llibertat que era l’Escola de Periodisme de l’Església. Més tard, des de la facultat de Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i, ja durant la seva darrera etapa, des de la facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. En aquesta faceta com a teòric del periodisme s’emmarquen diversos assajos entre els quals destaquen títols com El medio media. La función política de la prensa (Seminarios y Ediciones, 1974) i Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente (Paidós, 1991).
Lluís Pastor, professor de comunicació, va ser un dels molts d’alumnes que van tenir Gomis com a professor a l’Autònoma. “Ens plantejava les coses amb naturalitat, i a les seves classes podia estar parlant de les seves filles, d’un problema que havia passat a la redacció, de qualsevol cosa, i sobre això podia construir les seves teories. Perquè ell havia generat teories, a diferència d’altres professors que repeteixen les teories dels altres. En Llorenç havia generat les seves pròpies teories sobre el món del periodisme”, explica Pastor al documental.
Sense oblidar la seva dimensió personal com a poeta i home, un altre dels objectius de fons del documental Llorenç Gomis, el mestre serè és el de destacar la importància cabdal que van tenir figures com la seva en l’ambient informatiu de la segona meitat del segle XX a Catalunya i Espanya. Uns anys que engloben dictadura nacionalcatòlica, transició i obertura democràtica i en els quals es va forjar en aquest país una nova forma d’entendre el periodisme i els mitjans.
En aquest sentit, Gomis va estar en primera línia i, malgrat les dificultats sociopolítiques i la censura del règim de Franco, no va renunciar mai a la llibertat de pensament i sempre va tenir clara la importància dels mitjans de comunicació en l’educació col·lectiva. No en va, a la presentació del documental –que està previst que Televisió de Catalunya emeti al llarg del 2024, coincidint amb el centenari del naixement de Gomis–l’adjectiu ‘valent’ va ser una de les paraules que el públic assistent va considerar que millor representen a aquest referent del periodisme català.
Font: Report.Cat
SOCIETAT | 77è Aniversari Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Menors, obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas
Posted in Bellaterra, tagged 77è Aniversari, Barcelona, Escurçada Profesionales- Nuestra Señora de la Esperanza, La Prote, Poblenou, Societat, Tribunal Tutelar de Menors on 9 Octubre 2023|
INAUGURACIÓ
El dia 10 d’octubre de 1946, es va Inaugurar les “Escuelas Profesionales-Nuestra Señora de la Esperanza” del Tribunal Tutelar de Menors, situada al Carrer Wad-Ras, 98, (Barcelona), obra de l’arquitecte català Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier ( Barcelona, 16 d’agost de 1890 – 25 d’abril de 1978)
Les autoritats i convidats es van traslladar a les obres del nou Reformatori -davant del Grupo Benéfico Wad Ras-, procedint a la inauguració del mateix i dels departaments de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic.
Els assistents, que van ser rebuts a l’atri de l’edifici per l’assessor de pedagogia, senyor Josep Joan Piquer i Jover, van recorrer detingudament les noves dependències, aturant-se a cadascuna d’elles, on van rebre les explicacions referents a la seva organització i funcionament.
Banquet ofert al senyor Ministre:
A les dues del migdia, i en un cèntric restaurant, li va ser ofert al senyor Fernández Cuesta un banquet per la X Assemblea General de la Unió Nacional de Tribunals Tutelars d’Espanya i amb motiu de les noces de plata del Tribunal Tutelar de Barcelona. Va ocupar la presidència el Ministre de Justícia, a qui acompanyaven el Governador Civil, senyor Barba Hernández; el president efectiu del Consell Superior de Protecció de Menors, senyor Hinojosa, i altres personalitats.
Gestió i Directors des de 1946 a 1983
1946-1949: Pares Salesians
1949-1951: P. Calasanz Batallé (Escolàpis)
1951-1969: Joaquín Vives de la Cortada Pagés
1969-1971: Marià Samaranch Kirner
1972-1983: Caputxins Terciaris
LA NOVA CASA D’OBSERVACIÓ:
Dins l’ampli solar on es troba el nou Reformatori, la Casa d’Observació compta amb un edifici completament independent. Annex al mateix hi ha instal·lat un Laboratori de Psicologia experimental i d’orientació. El nou Reformatori tindrà caràcter d’Escola Professional; modern, acollidor i simpàtic, serà un veritable Institut de l’Aprenent.
La Casa d’Observació té per objecte principal la classificació dels menors amb vista a la seva reeducació i a la seva orientació professional. S’hi pot practicar l’observació en convivència amb el psicòleg observador, en règim d’internament i durant un període que oscil·li al voltant de dos mesos. Consta de dues famílies-púbers i impúbers- amb vint-i-cinc llits de cabuda cadascuna, la qual cosa representa, aproximadament, en el decurs d’un any, el nombre d’expedients del nostre Tribunal fallats amb obertura de tutela reformadora i amb acord d’internament.
La descripció de les principals dependències, així com l’examen de les fotografies i els plànols que s’acompanyen, donaran al lector una idea de les característiques i orientacions d’aquest important centre.
LA PLANTA SEMI SÒTAN
CUINA: Té una capacitat per a tres-centes places, que són, com a màxim, les que pot albergar la Casa d’Observació juntament amb el Reformatori. Posseeix cambra frigorífica, sitges, magatzems i altres serveis importants. Les condicions de llum i de ventilació són excel·lents.
OFFICE: Es troba situat davant de l’escala principal de l’edifici i molt a prop de la cuina, i comunica, mitjançant un muntacàrregues, amb els pisos que habiten els nens (plantes pis 1º i 2º).
DUTXES: Es tracta d’una de les instal·lacions pensades amb més cura. Es componen d’un rentapeus, catorze dutxes independents i quatre quarts de bany. Hi ha, a més, els WC, urinaris i lavabos corresponents. Tots els serveis es nodreixen amb aigua freda i calenta.
Des del punt de vista pedagògic i moral, les dutxes reuneixen les condicions necessàries. Els menors entren i surten dels seus compartiments completament vestits, atès que cada dutxa té un petit vestíbul, amb un seient i un penjador, on el noi es pot despullar i vestir recatadament. Aquests vestíbuls comuniquen, per l’interior, amb les dutxes i, per l’exterior, amb el passadís.
GIMNÀS: Ocupa el gimnàs una grandiosa dependència amb accés, per l’escala principal, al pati de jocs, i pel passadís, amb el servei de dutxes. Posseeix bones condicions de llum i de ventilació, i, a fi d’esmorteir els cops, davant de possibles caigudes, el pis es troba protegit per una capa de sorra. Aquesta instal·lació està destinada a prestar grans serveis als nois, des dels punts de vista de la higiene i de la pedagogia, com també haurà d’afavorir granment la seva observació.
PLANTA BAIXA
En aquesta planta es troba instal·lat el Laboratori Psicotècnic que després descriurem.
PLANTA PRIMER PIS (Nois púbers)
Com queda dit, les famílies de la Casa d’Observació estan calculades per a una capacitat de vint-i-cinc places. El dormitori es compon de dues àmplies dependències, amb vuit estances aïllades, i una altra en comú, amb disset llits. Aquesta distribució mixta ens permet la classificació oportuna dels nois. Els llits són de tub d’acer soldat i amb somier de ferro, amb malla rígida de filferro galvanitzat, i estan dotades dels matalassos corresponents i coixins farcits de borra de llana. Les portes de les cel·les estan proveïdes de gran finestra que comunica amb el passadís. Al mateix dormitori hi ha l’habitació del zelador. S’han instal·lat llums de serè» per a l’enllumenat nocturn.
El menjador està moblat amb un bufet, amb pedra de marbre, i amb taules de quatre places, que li donen un segell íntim de la llar.
Així mateix, les classes van amb pupitres individuals.
Hi ha una Sala de treballs manuals, proveïda de diversos estris, per exemple, un banc de fuster, un banc de manyà amb enclusa i cargol d’ajustar, un torn per modelar, una taula de dibuix, etc. En aquesta aula es podran explorar l’habilitat manual i el sentit artístic del noi, essent un complement de la tasca docent que es desenvolupa a l’escola i de l’educació domèstica que es rep a la família de la Casa d’Observació. Les activitats dels nois seràn dirigides i controlades pel Laboratori Psicotècnic.
Finalment, la Sala de jocs, provista de taules de ping-pong, escacs, etc., i amb una prestatgeria per a llibres i revistes, omplirà el buit produït per les llargues hores d’hivern, els dies de pluja i les hores d’insolació.
PLANTA SEGON PIS (Nois impúbers)
Aquesta família té les mateixes característiques que la descrita a l’apartat anterior.
EL LABORATORI PSICOTÈCNIC
L’antic Laboratori d’Experimentació, fundat en 1914 i convertit en 1940 en Laboratori Psicotècnic, compta ara amb els nous locals de la Casa d’Observació. Segons hem dit, aquesta es compon de quatre plantes, a saber: Semidoterrani, per a serveis generals; Baixos, per Laboratori, i Pisos i 1er i 2on destinats a families dels nois. El Laboratori ocupa, per tant, el centre i està destinat a assolir l’observació psicològica, recollint les dades de la mateixa i contrastar-los amb l’experimentació.
La metodologia en l’ús al nostre Laboratori ha estat descrita repetidament en multituds de publicacions, entre les quals citarem la nostra Memòria anterior (Estadística de factors influents a l’extraviament dels menors ingressats en 1944. Barcelona, 1945) i el Butlletí d’Activitats (número 6, pàgina 25-33) que publica la Junta.
Il·lustrarem al lector amb una succinta descripció dels nous locals.
El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori. A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems; a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.
L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.
Font: Tribunal Tutelar de Menores, XXV años de labor, 1921-1946. Edició especial del llibre, enquadernat en pell per a Eduardo Aunós Pérez, (Ministre de Justícia, 16 març 1943-18 juliol 1945)
REBEDOR: A la mateixa entrada del Laboratori, el rebedor dels nois constitueix la veritable Sala d’observació amb jocs. S’ha procurat donar a aquesta dependència un caràcter amable, on el noi es trobi gratament rodejat d’objectes atractius, que, d’una banda, posin de manifest les seves afinitats electives i, de l’altra, dels hi torni la confiança perduda en el moment de detenir-lo. La major part dels menors de facultat reformadora que ingressen a la Casa d’Observació, ho fan una mica esglaiats i amb la idea que seràn <tancats>, la qual cosa crea un ambient enrarit, impropi per a la posada en marxa de l’observació i l’experiment.
En el rebedor tots els detalls han estat cuidats amb molta diligència. En un dels racons hi ha una llar: el psicòleg observador atent un per uns els nens que ingressen, asseient-los al costat de la llar; allà s’estableix el primer contacte, se sosté amb ell la primera conversa i el noi rep la benvinguda.
Hi ha a l’estància seients còmodes, taules, joguines, llibres, etc., que inciten la curiositat, i serveix també d’avantsala, com a medi ambient de transició entre els jocs lliures o les tasques escolars, d’on procedeix el noi en aquell moment, i els experiments o les observacions que cal iniciar. De cap manera no es pot arrencar bruscament al noi del seu treball o dels seus jocs per ser conduït al gabinet d’examen, si no és passant per aquesta reposada mansió.
Poden també emportar-se els nois -un o diversos- a la saleta per ser observats sistemàticament i veure quines reaccions experimenten en trobar-se sols o en companyia. A més, a aquesta sala d’espera s’organitza l’observació amb jocs prèviament preparats pel psicòleg.
La bella habitació, de to verd, està moblada a l’estil mallorquí. Hi ha diverses vitrines i prestatgeries amb objectes seleccionats.
SALES d’OBSERVACIÓ/GABINETS: Les cabines destinades a l’aplicació dels reactius estan acondicionades segons les orientacions que assenyala la moderna psicotècnia, a fi de crear un medi ambient adequat, és a saber: aïllament, <conforts> i absència d’elements decoratius de distracció.
Dos són els gabinets, i estan situats a la part interior de l’edifici, perquè ni els sorolls del carrer ni les veus dels patis de joc puguin arribar-hi. Tots dos reben ventilació per un sistema original de persianes que estableixen una renovació contínua d’aire, i s’il·luminen a través de vidrieres de vidre gravat. La llum elèctrica és zenital i indirecta. La pintura, verd clar mat.
Les dues estades es comuniquen per mitjà d’unes mampares de vidre practicables, la qual cosa permet situar un taquígraf que registri les respostes sense ser notat. Igualment, les taules porten una separació especial que permet al psicòleg prendre notes en el curs de l’experiment sense que se’n puguin adonar els examinats.
A cada cabina hi ha un armari on es guarden les pautes dels diversos reactius. Al vestíbul del gabinet s’han instal·lat quatre taules individuals i una pissarra per a petites sessions col·lectives.
MATERIAL: En una dependència contigua a les cabines, moblada amb grans vitrines i petites taules, hem situat l’exposició permanent del material de les proves. Aquesta disposició té per objecte el fet que es puguin tenir sempre classificats els reactius i, a més, evitar que els nois vegin el material que no han d’utilitzar. Aquest darrer extrem és importantíssim. Moltes vegades hem comprovat com en presència dels aparells i material de laboratori, els nois són presa d’un desassossec característic que, de vegades, arriba fins i tot a distreure completament la seva atenció i a inutilitzar els resultats obtinguts. El material serà portat als gabinets sobre taules, proveïdes de rodes, construïdes a aquest propòsit. Hi ha en aquesta dependència dues grans taules destinades a classificar i tabular les dades dels expedients, així com a facilitar el traçat de gràfics de grans dimensions.
SALA DE CONFERÈNCIES: Es compon d’un entarimat per a una presidència amb cinc butaques, més la taula del conferenciant. S’ha instal·lat una pissarra movible i una pantalla per a projeccions. Els oients disposen de taules i butaques individuals, amb capacitat per a vint persones. Aquest local està destinat a albergar les sessions científiques que organitzi el Laboratori Psicotècnic, alhora que facilitarà, quan calgui, les exploracions col·lectives de nois pel mètode de qüestionari.
BIBLIOTECA: Es pensa anar a crear una Biblioteca tècnica especialitzada. Per això ja s’han fet importants passos, com l’organització d’un servei de biblioteca i d’intercanvi que, comptant amb les publicacions de l’Obra a Barcelona i, principalment, amb el Butlletí d’Activitats que publica la Junta, s’ha aconseguit el bescanvi amb més de seixanta revistes, quaranta estrangeres, totes especialitzades en qüestions infantils i juvenils.
La nova Biblioteca compta amb sis cossos de llibreria, un moble per a revistes, dues vitrines, un fitxer amb vint calaixos i sis taules per als lectors.
DIRECCIÓ, SECRETARIA I ARXIU: Compte, a més, el Laboratori amb un despatx per a la Direcció i un altre per a la Secretària i Arxiu, on es guarden els expedients dels nois, segons els seus diversos fons i catàlegs, i les col·leccions sobre dibuix i documentació infantil, models de fitxes, gràfics, estadístiques, etc.
MÈDIC PSIQUIATRE: Annex al Laboratori, al vestíbul de l’edifici central, al costat de la Direcció de l’establiment, hi ha el despatx del metge psiquiatre, habilitat amb tot el material que requereix un servei tan important.
FOTOGRAFIA: A la Planta de Semisoterranis es troba instal·lat el Gabinet fotogràfic, per les raons següents: En ingressar els nois passen, en primer lloc, pels serveis higiènics (bany, canvi de roba, perruqueria), i és per aquest motiu que, contigu a aquestes dependències, hem dedicat una peça per fer les fotografies i un petit laboratori per revelar-les. La fotografia dels nois es pot fer en el precís moment d’ingressar a l’establiment i amb la indumentària pròpia amb què venen del carrer i, per descomptat, es farà sempre després del rentat, a fi que en quedi constància del tipus constitucional. L’encarregat d’aquest servei farà un inventari de la roba i la resta d’objectes de l’interessat. La fotografia del noi encapçalarà la fitxa del Laboratori, així com també el resum que se’n lliura a les oficines del Tribunal i al Director de la institució a què vagi destinat.
El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori. A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems; a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.
L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.
Font: Tribunal Tutelar de Menores, XXV años de labor, 1921-1946.
SOCIETAT|Pla pel soterrament del cablejat telefònic a Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 8 Octubre 2023|
“Esperem que la Junta Veïnal de l’EMD informi d’aquestes obres que s’estan realitzant a Bellaterra“
Sorprèn les obres que hem vist aquesta setmana passada al Carrer de Terranova, entre Camí Antic i Abat Oliva. Segons ens han dit els operaris, són per soterrar uns tubs de doble canonada per la telefonia de línies de Bellaterra.
Imatge de “degradació”
Els pals són “obstacles” que “dificulten la mobilitat del vianant”, instal·lats fa dècades i que persisteixen com una molèstia perenne als carrers. En aquest sentit, les companyies de subministrament els “van instal·lar provisionalment fa dècades i han esdevingut definitius”. El veïnat ho critica permanentment perquè genera “una percepció de degradació de l’espai públic“.
“A Bellaterra li cal un Pla Antipals per acabar amb aquesta provisionalitat, i apostar pel soterrament de línies per tal d’alliberar i dignificar les voreres”, que fan impossible el pas de les famílies, sense poder accedir-hi amb carrets de bebè o de compra.
La història de la utilització de canonades de PVC i PE per a conduccions de cables elèctrics i per a comunicacions, es remunta a fa més de 40 anys, la major diversificació quant a qualitats i prestacions que se li sol·liciten a les canonades plàstiques ha passat paral·lelament al desenvolupament, creixement i alliberament del sector de les telecomunicacions. Les tecnologies d‟aquests sectors evolucionen vertiginosament per tal d‟atendre les necessitats que generen els avenços econòmics i socioculturals.
Actualment, les canonades més utilitzades per a la protecció de cables elèctrics soterrats, són les canonades de doble paret fabricades amb PE. La paret interior és llisa i exterior corrugada. Aquestes canonades es fabriquen segons les exigències de la norma UNE-EN 61386 Sistemes de tubs per a la conducció de cables
SOCIETAT [VÍDEO] Obres d’eixamplament de la vorera BV-1414 de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 3 Octubre 2023|
La Diputació de Barcelona ha iniciat aquest dimarts, 3 d’octubre, les obres d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra.
Les obres tenen un pressupost d’adjudicació de 47.795 € (IVA inclòs) i un termini d’execució de 2 mesos.
Les obres tenen la finalitat d’eixamplar aquest tram nord de la vorera de la carretera de Bellaterra fins arribar a una amplada total d’1,5 m al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta actuació millorarà l’accessibilitat, la seguretat viària i la mobilitat en general, donant continuïtat als recorreguts naturals dels vianants entre els carrers Mestre Nicolau i Lluís d’Ábalo del nucli bellaterrenc.
Font: Diputació Barcelona
SOCIETAT|Fotos del Robatori del Gastrobar Umami de Bellatera
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Robatori Gastrobar Umami, Societat on 2 Octubre 2023|
Les càmeres de seguretat del Gastrobar Umami de Bellaterra van captar imatges d’un dels lladres i podria ser identificat pels Mossos d’Esquadra.
Compartim amb el veïnat de Bellaterra les diferents imatges rebudes de la direcció del Gastrobar Umami de Bellaterra, on poden observar-se en detall les destrosses del robatori realitzat durant 2 hores (03:18 a 05:00h.), la matinada del dissabte 30 setembre 2023, provocant una pèrdua de gairebé 20.000€.
