“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”
Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.
Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT
VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT
Ildefons Cerdà (1815-1876)
D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).
La Barcelona amurallada
L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.
La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona
Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.
Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 