Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Ràdio Bellaterra’

Bellaterra, 8 de setembre de 2024

JOSEP CARDÓ OLIVELLA|Aquest concret distintiu que en el dia d’avui per molt que busqueu en el vostre aparell de ràdio no podreu pas trovar, va ésser una realitat, per un període aproximat de 15 mesos, durant els anys 1960 i 1961.

📷 L’Esquirol del Vallès de Bellaterra

L’església de Bellaterra estava en aquells temps a càrrec d’un mossèn que unia a les diferents i curioses peculiaritats del seu tarannà, una notable inquietud per les arts escèniques i pels mitjans de comunicació.

Un bon dia situà a dalt del campanar una parella de potents altaveus, molt adequats per recordar als feligresos tant les seves obligacions com la necessitat d’ésser “com Deu mana”, però que molt aviat despertaren les ires d’un bellaterrenc que li telefonava anònimament, tal com ell mateix explicava a les pàgines de la revista BELLA-TERRA, per fer-li saber que venien a Bellaterra per sentir els rossinyols i no les seves “audicions”.

Tal vegada l’interès per millorar el suport del seu missatge, li feu madurar la idea de crear una emissora parroquial com les que per aquells dies començaven a aparèixer arreu de Catalunya i és posà mans a l’obra.

L’antena fou situada des del campanar fins a la torre de la casa situada davant l’església i els equips tècnics i els “estudis” als baixos de la rectoria ocupant l’escenari d’un petit teatret, que de forma provisional s’hi havia construït i que esporàdicament era utilitzat per sessions cinematogràfiques.

Decisiva en la marxa de l’emissora i fou la residència a Bellaterra, d’en Joan Riu, un xicot interessat per l’activitat radiofònica i molt vinculat a Ràdio Sabadell, que és convertí en l’ànima de tot l’invent.

L’església de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Les emissions s’iniciaren el mes de juny de 1960. Diferents espais constituien la programació: noticiaris, deportius, concursos, però l’estrella fou “Bellaterra en el aire”, un “magazine” que s’emitia els diumenges a l’hora de dinar i que recollia una mica de tot.

Aquella activitat cultural aviat s’entrelligà amb altres iniciatives i així a les pàgines de la citada publicació “BELLATERRA”, apareixien periòdicament uns espais titulats “ONDAS Y LETRAS”, que recollien realitats i projectes de l’emissora, tota vegada que comentaven les col·laboracions dels redactors de la publicació en diferents emissions radiofòniques.

Per commemorar les 12 primeres emissions del programa “Bellaterra en el aire”, se celebrà al teatre de l’Hostal Sant Pancràs, un festival que fou com una audició cara al públic, que assolí extraordinari èxit, tant per la nombrosa assistència de públic, com per les col-laboracions d’amics d’altres emissores, principalment de Sabadell, que hi participaren.

Però arribà l’hivern i és va passar com es pogué. No oblidem que Bellaterra era encara un lloc d’estiueig i els hivernants molt pocs. S’emití poc i únicament alguns dies de festa, però malgrat tot l’emissora seguí funcionant.

L’estiu de 1961, es reprengueren amb tota empenta les emissions, arribant-se inclús a fer sessions de “radio-teatre”, amb gravacions que cedia Ràdio España de Barcelona, i com a fi de temporada se celebrà un nou Festival amb èxit igual o superior al de l’any anterior.

Poc temps després, l’iniciativa, com quasi totes les que es nodreixen tant sols de bona voluntat i entusiasme va anar desapareixent i durant alguns anys encara continuà penjat el cable que feia d’antena. Avui l’existència de l’emissora queda com el record del què fou, una aventura il-lusionada. Però qui ens diu que donat l’avenç dels mitjans audiovisuals i l’interès que desperten les noves tècniques entre les joves generacions, no podem sorprendre’ns un bon dia veient al nostre aparell de televisió un rètol de sintonia amb les inicials «T.V.B.», que donin constància de l’existència d’una «Televisió de Bellaterra», una iniciativa força divertida, malgrat que avui encara tindria que ésser un xic “pirata”.

JOSEP CARDÓ i OLIVELLA

Font: L’Esquirol del Vallès

Read Full Post »

13 febrer, Dia Mundial de la Ràdio

La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d’acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Diploma emès per Ràdio Bellaterra. Els nois s’ho prenien seriosament, això de fer ràdio|CEDIDA

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectiria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Això ho recorda l’Agusti que, tal i com diu ell, era locutor presentador: “L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho feiem a l’estiu i crec que l’horarivera de migdiavo tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959* i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames d’honor. Ens posaven en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exenple ‘El Ruiseñor del Vallès’. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra”. *La data de començament que ens dóna l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

«L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho fèiem a l’estiu i crec que l’horari era de migdia o tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959 (1) i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames de honor. Ens posàvem en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exemple “El Ruiseñor del Vallés”. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra».

Alguns dels programes que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l‘hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i l’actualitat catòlica; Història de los cantantes; Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984, hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiència, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

(1) La data de començament que ens dona l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Font: Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005. Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

Ràdio Bellaterra (1960-1961)

Diploma emès per Ràdio Bellaterra. Els nois s’ho prenien seriosament, això de fer ràdio|CEDIDA

Quatre anys després que Bellaterra aconseguís el reconeixement de Parròquia independent (1968), mossèn Armengol va morir. El seu lloc l’ocuparia mossèn Toni Oliver, un capellà ben diferent a mossèn Armengol. Aleshores les germanes del primer van haver de marxar de la rectoria i, per consegüent, tancar l’escola Parroquial. La feina va ser treure-les. Fins i tot va haver d’intervenir el bisbat. La transició d’un mossèn a un altre coincideix amb el procés de la transició política del país, i ambdues figures representen les ideologies de l’abans i el després. Mossèn Plàcid va marcar tota una època a Bellaterra, pel seu tarannà i per la seva conxorxa amb els veïns, alguns dels quals estiraven més el braç que la màniga per assolir petites parcel·les de llibertat a les que el rector, de vegades, hi feia la vista grossa.

Ràdio Bellaterra

Per estrany que pugui semblar, inseríem aquesta petita referència de Ràdio Bellatrra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de mossèn Armengol perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem pogut aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectoria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Així ho recorda l’Agustí que, tal i com diu ell, era locutor presentador:

«L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho fèiem a l’estiu i crec que l’horari era de migdia o tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959 (1) i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames de honor. Ens posàvem en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exemple “El Ruiseñor del Vallés”. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra».

(1) La data de començament que ens dona l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programes que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l‘hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i l’actualitat catòlica; Història de los cantantes; Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984, hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiència, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

Read Full Post »

La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d’acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Diploma emès per Ràdio Bellaterra el 25 setembre 1960 al veí Agustín Uribe Fàbregas |Bellaterra 75 Anys per Ignasi Roda

Ràdio Bellaterra per Ignasi Roda i Fàbregas (Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005)

Per estrany que pugui semblar, inseríen aquesta petita referència de Ràdio Bellaterra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de Mossèn Armengol, perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem poguda aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectiria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Això ho recorda l’Agusti que, tal i com diu ell, era locutor presentador: “L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho feiem a l’estiu i crec que l’horarivera de migdiavo tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959* i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames d’honor. Ens posaven en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exenple ‘El Ruiseñor del Vallès’. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra”. *La data de començament que ens dóna l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programas que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l’hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de Mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i actualitat catòlica. Història de los cantantes, Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984,hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament, no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiencia, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

Font: Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005. Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »