Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘politica’

POLÍTICA|Joan Borràs i Alborch, delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona ha visitat Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged on 21 Octubre 2023|

Joan Borràs i Josep Maria Riba a l’entrada del Centre Cívic de Bellaterra|GENCAT

📍El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona ha visitat Bellaterra i s’ha reunit amb el president de l’EMD, Josep Maria Riba

📍La trobada s’emmarca en una jornada de treball del delegat Joan Borràs a les EMD de la demarcació: Valldoreix i Bellaterra

Joan Borràs estrena el llibre d’honor de l’EMD de Bellaterra escrivint la primera dedicatòria|GENCAT

El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, ha visitat l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, ahir divendres 20 d’octubre. Borràs també ha mantingut una reunió de treball amb el president de l’EMD, Josep Maria Riba. La visita s’emmarca en una jornada de trobades amb els equips de govern de les dues EMD de la demarcació de Barcelona: Valldoreix i Bellaterra.

Joan Borràs i Josep Maria Riba a la plaça del Pi de Bellaterra|GENCAT

El delegat ha visitat la plaça del Pi per conèixer de primera mà les claus del projecte de millora d’aquest espai, i ha conversat amb comerciants de la plaça, que exerceix d’eix comercial de Bellaterra. A més a més, Joan Borràs ha estat l’encarregat d’estrenar el llibre d’honor de l’EMD escrivint la primera dedicatòria al registre de visitants que s’ha posat en marxa recentment.

En la reunió de treball, el president de l’EMD ha explicat al delegat els seus objectius al capdavant del nou govern bellaterrenc. Així, Borràs ha recollit les peticions i inquietuds de l’EMD relacionades amb l’accés a subvencions a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), la proposta de crear un consultori mèdic local, i la millora del conveni de l’entitat.

L’equip de govern de Bellaterra ha mostrat al delegat l’espai que proposen per acollir el consistori mèdic. Borràs ha assenyalat que cal estudiar l’adequació de l’espai i la gestió de l’àrea bàsica de salut, i s’ha compromès a traslladar aquesta i la resta de peticions als diferents departaments de la Generalitat, així com a treballar per donar compliment a les necessitats de Bellaterra.

El delegat també ha posat en valor el paper que juguen les Entitats Municipals Descentralitzades en la proximitat amb la ciutadania: “Són la primera línia d’atenció de moltes demandes de la població”. Per aquest motiu, la delegació ha ampliat les seves visites territorials a les EMD de la vegueria. Per la seva banda, el president de l’EMD ha valorat positivament la trobada amb el delegat i la possibilitat de traslladar les seves demandes a la Generalitat

Joan Borràs i Alborch|GENCAT

Joan Borràs i Alborch, nascut a Barcelona el 3 d’octubre de 1965, va estar nomenat el 8 de novembre de 2022 com a nou delegat del Govern a Barcelona, assumint les funcions pròpies de representació de la Generalitat i de coordinació amb la resta d’administracions de la demarcació, que inclou 127 municipis del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

Vinculat al Papiol des de la seva infància Borràs hi resideix de forma fixe des de 1997. Ha estat Tinent d’alcalde del seu Ajuntament en diverses àrees entre 1999 i 2011 i durant el mandat 2015-2019 va exercir l’alcaldia de El Papiol (2015 – 2017) i la tinença d’alcaldia d’Urbanisme i Cultura (2017 – 2019).

Des del 2019 és Alcalde del Papiol i Vicepresident Institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Membre del Consell Rector del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Representant de l’AMB a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Membre de l’Assemblea General del consorci del Parc de Collserola.
Borràs és tècnic superior en projectes d’edificació i Postgrau en Lideratge i Habilitats Directives, Soci de l’entitat Patrimoni Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol, de l’Associació Excursionista les Escletxes (AELE) i també d’Òmnium Cultural.

És militant d’Esquerra Republicana des de l’any 2005 i president de la Federació Comarcal del Baix Llobregat i L’Hospitalet des de febrer de 2020. Com a delegat territorial representa al Govern a la demarcació de Barcelona i presideix en nom del Govern, els actes que l’Administració de la Generalitat celebri en aquest àmbit territorial. A més, coordina les activitats dels serveis territorials dels diferents departaments i assumeix les relacions institucionals del Govern amb la resta d’administracions públiques i d’estaments oficials. També fa el seguiment de l’execució dels plans i programes interdepartamentals i és l’autoritat en matèria de joc i espectacles (règim sancionador) i seguretat ja que li correspon, segons la normativa vigent, totes les funcions en l’àmbit de protecció civil, trànsit i seguretat pública, participant en les Juntes Locals de Seguretat.

Font: Gencat

Read Full Post »

POLÍTICA [VIDEO]Ofrena floral Diada Nacional Catalunya a Bellaterra mantenint al nomenclàtor del franquista de Josep Maria Marcet

Posted in Bellaterra, tagged , , on 13 Setembre 2023|

FACTA NON VERBA X BELLATERRA:
De veritat s’ha de fer una l’ofrena  floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint una paperera de brosa al costat de la senyera?, i manteninr il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.

📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)

Bellaterra va celebrar l’ofrena floral de l’11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya. Un acte que va aplegar el veïnat al Centre Cívic de Bellaterra de la placa Maragall, on es va fer l’acte per primer cop, ja que sempre s’havia celebrar a la plaça del Pi, centre neuràlgic del poble. A part de de les ofrenes florals i actes polítics, també hi van participar veïnat i entitats cíviques.

Ofrena  floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.

📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)

Els Segadors, discursos i la música en directe interpretada per la violoncel·lista bellaterrenca Lara Pérez van ser els autèntics protagonistes de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Bellaterra, acte recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la mort del violoncelista i músic universal Pau Casals.

📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)

Read Full Post »

POLÍTICA|Les 4 llengües del Regne d’Espanya: Castellà, Català, Galego i Euskera seràn oficials a l’UE?

Posted in Bellaterra, tagged on 17 Agost 2023|

El Regne d’Espanya, que en aquests moments presideix el Consell de la UE, ha sol·licitat a aquesta institució la incorporació del català, l’euskera i el gallec al llistat de llengües oficials que consten al reglament 1/58. És un fet, no pas una promesa, que mai s’havia volgut donar.

Carta del president Pedro Sánchez solicitant al Consell de l’Unió Europea la incorporació del Català, Euskera i Galleg al llistat de llengües oficial

El calendari també és clar; el 19 de setembre. Tots els precedents de modificació d’aquest reglament s’han aprovat per unanimitat, que és la regla fixada perquè prosperi. Pedro Sánchez va dir ahir que “Espanya es fa escoltar a Europa”. Ara que és el president del Consell de la UE i que és justament aquesta institució la que té la competència per modificar el reglament (no és el Parlamet, no és la Comissió), ara té una ocasió magnífica de demostrar-ho.

Per a Junts per Catalunya, l’acord per formar la mesa del Congrés no anava de càrrecs a la mesa ni de presidències de comissions, que és el que habitualment figura en aquesta mena d’acords. Ni podia anar, de cap manera, vinculat a la investidura. No ens mouran promeses o voluntats polítiques sense garaties de compliment de qui no ens genera cap confiança. No sé si aquesta distància s’escurçarà o no. Però si arriben acords futurs, serà perquè porten incorporat el seu compliment de manera comprovable. Com ha estat el cas.

A alguns els semblarà massa, i a d’altres els semblarà poc. És una negociació per la mesa del Congrés. La investidura està exactament allà on estava l’endemà de les eleccions.

NOTA: El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l’Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d’algunes comarques i localitats de l’interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l’illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l’Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d’habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears. Com les altres llengües romàniques, el català prové del llatí vulgar que parlaven els romans que s’establiren a Hispània durant l’edat antiga.

NOTA: L’euskera ho parla el 37% de la població basca, aproximadament un milió d’euskaldunak, traduït literalment com “els que parlen euskera”, que viuen als diferents territoris bascos situats als dos costats de les muntanyes Pirineus . Precisament en aquesta zona geogràfica és on hi ha gran part dels jaciments paleolítics més rellevants i on es concentra la major part de l’art rupestre del continent. A més, coincideix amb l’àrea geogràfica de més concentració humana d’Europa Occidental durant el període glacial, cosa que seria significativa a l’hora de remuntar-se a les arrels lingüístiques europees.

Theo Venneman, un reconegut lingüista de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, afirma que “totes les llengües tenen el seu origen en algun costat, moltes vegades no sabem on. Però en l’època que tractem aquí, l’euskera no havia vingut de cap lloc, ja era aquí quan van arribar les altres llengües. Sota aquest concepte, l’euskera és la llengua més antiga d’Europa. Totes les altres llengües són idiomes forans que van venir de l’Est i que van ser tan influents que podien imposar les seves llengües als habitants primitius. […] el basc és l’única supervivent de tota una família idiomàtica europea”.

Segons aquesta teoria a Europa no hi va haver una única llengua, sinó multitud de dialectes emparentats entre si, dels quals l’èuscar seria l’única llengua supervivent. Per això el basc constituiria el darrer nexe lingüístic amb les cultures de la Vella Europa.

Tot i que molts investigadors han intentat durant anys, donar llum sobre els orígens del basc, la veritat és que continua sent un enigma sense resoldre. És per això que la lingüística oficial defineix l’euskera com una llengua aïllada , és a dir, sense relació amb cap llengua coneguda, i el parentiu amb altres llengües encara està per determinar.

NOTA: EL galego el parlen uns 2.800.000 habitants. El territori geogràfic de la llengua gallega està delimitat per la comunitat autònoma gallega i les àrees més occidentals d’Astúries, Lleó i Zamora, a més de tres petits llocs d’Extremadura. La distribució del gallec és geogràficament força homogènia, sense que hi hagi àrees territorials en què no se’n constati l’ús.

A més d’això, i per les circumstàncies històriques de l’emigració de la població per tot el món, hi ha àrees amb àmplia presència de comunitats gallegues que van conservar la seva llengua com a vehicle comunicatiu, no només a l’àmbit privat, sinó també al públic, a mitjançant publicacions periòdiques, literàries o fins i tot en la comunicació radiofònica dels països d’acollida. Persisteixen àmplies comunitats de parlants a ciutats com Barcelona, Zuric, Montevideo o Buenos Aires.

Font: Carles Puigdemont (130è President de la Generalitat de Catalunya), Wikipèdia

Read Full Post »

POLÍTICA|President Carles Puigdemont: “Cal mantenir la discreció i extremar la prudència…”

Posted in Bellaterra, tagged , on 29 Juliol 2023|

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó
130è president de la Generalitat de Catalunya

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢ó 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝è𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme “ressentit i irrellevant”. M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

Font: Carles Puigdemont

Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l’Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l’Associació de Municipis per la Independència. El 10 de gener de 2016 va ser investit 130è president de la Generalitat de Catalunya pel Parlament de Catalunya gràcies a l’acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l’estabilitat parlamentària al Govern. El 14 de gener del mateix any va presentar el seu nou Govern de la Generalitat. Es va associar al Partit Demòcrata el 10 de juliol del 2016.

El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre de 2017. El 28 d’octubre del mateix any el govern espanyol, a l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència. El 30 d’octubre de 2017 Puigdemont marxà a Brussel·les juntament amb quatre consellers del seu govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. El 25 de març de 2018 fou retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s’hagué activat una ordre europea de detenció contra ell.
Després de dotze dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d’abril en mesures Assa se cautelars. El 10 de maig de 2018 va suggerir com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya l’editor Joaquim Torra. Dos mesos després va presentar el projecte de Crida Nacional per la República. Des de 2018, és president i responsable d’acció internacional del Consell per la República. Durant tot aquest temps ha patit persecució i intents d’extradició per part de la justícia espanyola com es va posar de manifest amb la detenció a Sardenya

Read Full Post »

POLÍTICA|Anomenats els nous vocals sense cartera de l’EMD de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , on 24 Juliol 2023|

L’EMD tindrà una Junta d’Assessorament amb àrees més enllà dels temes de competència

Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra|Info Cerdanyola

La Junta d’Assessorament de la Presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -a la pràctica el govern de l’entitat- s’estructura en àrees que sobrepassen les competències de l’organisme per tal de marcar el posicionament de l’EMD sobre temes d’importància i qüestions sobre les que aspira a tenir competències.

La Junta Veïnal de l’EMD celebrava aquest 17 de juliol sessió extraordinària en que el president de l’EMD, Josep Maria Riba, va donar a conèixer les responsabilitats de la nova Junta d’Assessorament. Aquestes àrees, primer plantejades com de govern però que el vocal de Gent per Bellaterra Carles Triginer va plantejar que s’haurien de dir d’interès perquè l’EMD jurídicament no té govern, i els vocals que les gestionaran són les següents:

Norman Portell. Àrea d’Economia i transparència; Energia; relacions amb el Turó de Sant Pau
Chus Cornellana. Àrea de Seguretat, Salut Pública i Relacions amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat
Jordi Macarulla. Mobilitat, Nou Conveni i Relacions amb l’Ajuntament
Gemma Moliner. Àrea de Cultura, Comunicació i Benestar Animal
Lorena de la Peña. Àrea d’Espai Públic, Espai Verd i Atenció Ciutadana
Josep Maria Riba. Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient, Canvi Climàtic, Esports i Altres.
Des de l’oposició, tant Gent per Bellaterra (GentxB) com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van destacar l’existència de vocalies en relació a temes sobre els quals l’EMD no té competències, cosa que va admetre el president de l’entitat. Riba indica que tot i no tenir competències són temes sobre els que hi ha preocupació i en relació als quals és important tenir un posicionament des de Bellaterra. Riba admet que hi ha alguns temes sobre els que l’EMD no tindrà mai les competències, però si que aspira a tenir les d’altres qüestions.

Laura Batalla, vocal d’ERC, va preguntar perquè marcar les relacions amb el Turó de Sant Pau i no un altre barri de Bellaterra i el president de l’EMD va respondre que el Turó té peculiaritats i que fomentar la pertinença a Bellaterra, però apuntava que es vol mantenir relacions estretes amb totes les entitats veïnals bellaterrenques.

El plenari de la Junta Veïnal tractava també altres temes representatius. Així, Chus Cornellana serà la suplent de Riba a la presidència de l’EMD i el mateix Riba serà el representant de l’EMD al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i davant òrgans col·legiats com l’associació d’EMD’s de Catalunya. Pel que fa als grups de la Junta Veïnal, es conformen tres: Bellaterra Endavant (BE) amb Jordi Macarulla de portaveu; GxB, amb Guillem Nadal com a portaveu; i ERC, amb Laura Batalla.

Les retribucions en aquest mandat eren altre punt destacat del debat al plenari de la Junta Veïnal. Per al president de l’EMD, Josep Maria Riba, es fixa una retribució de 34.000 € anuals amb un règim de dedicació parcial del 75%, 28 hores a la setmana. Les indemnitzacions per als vocals seran de 90€ per assistència a la sessió del Ple de la Junta Veïnal i de 80 € per participació en les sessions de la Junta d’Asessorament.

El portaveu de GxB, Guillem Nadal, indicava que el sou del president baixa un 10% en relació al passat mandat, però que la dedicació també baixa un 25% i, “per tant es pot dir que puja”. No obstant això, Nadal destaca que la seva formació vol fer una oposició responsable, que votaria a favor i destacava que el president de l’EMD “ha de viure a Bellaterra” i tenir una retribució que li permeti fer-ho.

Josep Maria Riba apunta que la determinació de retribucions ha buscat un equilibri davant la necessitat de reduir costos d’estructura per destinar aquests diners a l’espai públic, al temps que l’organització i el treball en equip permet reduir la dedicació del president.

D’altra banda, la vocal d’ERC va demanar la creació de comissions informatives. Laura Batalla explica que si no l’oposició no disposa d’informació suficient per poder tractar els temes que es presenten al plenari.

Entre els temes tractats que no estaven inclosos a l’ordre del dia, destaca el paper del Consell de Cultura i l’organització de la Festa Major de Bellaterra, que es farà entre els dies 14 i 17 de setembre. Josep Maria Riba indica que des de la presidència de l’EMD han d’estudiar encara més en profunditat el funcionament d’aquesta Consell de Cultura però que la urgència d’organitzar la Festa Major ha fet que s’hagi acudit directament a les entitats que han participat en l’organització els últims anys. Tant Laura Batalla com Guillem Nadal, des de l’oposició, criticaven aquesta actuació ja que no s’havia comptat amb l’oposició ni amb altres entitats que poguessin estar interessades en participar.

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »

POLÍTICA| Resultats Eleccions Generals 23J a Cerdanyola i Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 23 Juliol 2023|

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats (Junts a Bellaterra amb un 17%)

Cens de Cerdanyola es de 43.460 persones (Bellaterra: 2.173 persones)

Resultats de Cerdanyola i Bellaterra

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals d’avui diumenge amb 11.946 vots (297 vots a Bellaterra), un 39,33% dels sufragis emesos. El PSC obté 14,11 punts més que a les Generals de 2019. La participació ha arribat al 70,42% (73,6 a Bellaterra), 5,17 punts menys que al 2019.

El PSC ha obtingut 11.946 vots a Cerdanyola (297 a Bellaterra) en les Eleccions Generals del 23J, que han registrat una participació a la baixa respecte a les Eleccions Generals de 2019. El PSC ha estat l’opció més votada amb diferència al municipi, mentre que en segon lloc queda Sumar En Comú Podem amb 5.307 vots (123 vots aBellaterra), un 17,47% dels sufragis.

La tercera opció més votada, tal com va passar a les municipals, és un PP que remunta 6,43 punts amb 4.330 vots (329 vots a Bellaterra), el 14,25%, mentre que ERC pateix la caiguda més forta amb 8,03 punts menys que a les darreres generals i 3.200 vots (185 vots a Bellaterra), el 10,53%.

VOX queda en quart lloc amb un lleu increment de 0,97 punts i 2.145 vots (123 vots a Bellaterra), el 7,06%, i Junts cau 1,69 punts i es queda amb 1.941 vots (373 vots a Bellaterra), el 6,39%. La CUP obté 600 vots (28 vots a Bellaterra), 1,97%, el PACMA 325 vots (21 vots a Bellaterra), 1,07%, i PDeCAT–Espai Convergent 207 vots (95 vots a Bellaterra), el 0,68%.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

POLÍTICA|”L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin

Posted in Bellaterra, tagged , on 20 Juliol 2023|

“L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin (Londres,12 maig 1956)

John Carlin|CEDIDA

L’últim espasme de la bèstia franquista

Quan tenia cinc anys i vivia a l’Argentina, la meva capacitat d’anàlisi política era fins i tot més limitada que avui. Però aquell vailet de Buenos Aires tenia la seva sensibilitat. Recordo el meu primer viatge de Buenos Aires a Madrid amb especial nitidesa. Va ser anar de la modernitat al passat ­, del color al blanc i negre. L’Ar­gentina era un país cool ; Espanya, un país ignorant.

Avui és al revés. Pocs països han decaigut tant des dels anys seixanta que l’Argentina, pocs han avançat més que Espanya. Durant la meva infantesa als espanyols els anomenaven los gallegos, afegint-hi habi­tualment l’adjectiu brutos. Això ja no val. Espanya s’ha transformat en temps rècord en un país modern europeu, progressista en l’àmbit social, solvent en l’econòmic.

Pel que fa als drets dels homosexuals i la igualtat de les dones, els espanyols no han hagut d’envejar ni els holandesos. Sota la direcció d’una ministra d’Economia de classe mundial, les xifres per a la inflació i el creixement estan superant els de gairebé tots els països de la Unió Europea, incloent-hi Alemanya.

Avui, quan falta una setmana per a les eleccions generals, les enquestes indiquen que un sector de la població espanyola capaç de decidir el vencedor aspira a tornar en el temps a l’època de l’ignorant en cap, Francisco Franco. L’aposta més realista avui sembla ser que aviat tindrem una coalició de govern entre Vox, el partit dels espanyolets emprenyats, i el Partit Popular que lidera el gallec Alberto Núñez Feijóo­.

Read Full Post »

POLÍTICA|El Pla Director Urbanístic Metropolita (PDUM), a consulta

Posted in Bellaterra, tagged , , on 27 Juny 2023|

L’AMB inicia el procés tècnic i administratiu de tramitació del PDU metropolità que ha de culminar amb la seva aprovació definitiva i publicació, després de les fases de l’aprovació inicial, la declaració ambiental estratègica i l’aprovació provisional.

Amb l’aprovació del seu avanç, pel Consell Metropolità en la sessió del dia 26.03.2019, s’obre un període d’informació pública i recollida d’aportacions i suggeriments, fins el 31 de gener de 2020, que ha de nodrir i millorar el Pla, iniciant el procés de redacció cap a l’aprovació inicial.

Aquest document, actualment en exposició pública, serà l’instrument que ordenarà i planificarà el territori dels 36 municipis metropolitans de Barcelona, entre ells Cerdanyola.

El Consell Metropolità va aprovar inicialment el PDUM al mes de març amb l’objectiu de planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona amb els seus 36 municipis. El nou instrument urbanístic, aprovat sense vots en contra i en exposició pública fins a l’octubre, suposarà deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM), del 1976.

El redactors del projecte apunten que el PDUM aposta per un model de desenvolupament urbanístic metropolità amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes, com la descarbonització o el canvi climàtic. En aquest sentit, fonts metropolitanes subratllen que el nou Pla “projecta una metròpolis de Barcelona regenerada, renaturalitzada, equitativa, policèntrica i cohesionada”.

Fins al 30 d’octubre, la ciutadania i el teixit associatiu dels municipis metropolitans tenen l’oportunitat de resoldre dubtes, aclarir qüestions i realitzar consultes sobre el document inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que ordenarà el territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en les properes dècades. Els seus impulsors destaquen que el PDUM aposta per un nou model de desenvolupament urbanístic que respon a les noves necessitats de les ciutats que han de ser més eficients, cohesionades, naturals, sostenibles, equilibrades i justes.

Tot i que pot semblar un tema massa tècnic i allunyat, el PDUM afectarà a la vida quotidiana de la ciutadania de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en àmbits com la mobilitat, la cohesió social i l’habitatge, la infraestructura verda, el desenvolupament social i econòmic o els cicles de matèria i d’energia, entre d’altres. El Pla preveu 120.000 habitatges assequibles, 15 noves àrees de centralitat, 240 km d’avingudes metropolitanes i 870 km d’eixos verds, entre molts altres aspectes.

Consultes i al·legacions al PDUM

El PDUM es trobarà en exposició pública fins al 30 d’octubre i es pot consultar a https://urbanisme.amb.cat/informar-se.

Per resoldre dubtes de forma telemàtica s’ha de demanar cita prèvia.

La consulta del document en paper o resoldre qualsevol dubte del PDUM es pot fer

A l’Oficina d’Atenció Ciutadana del PDUM (Edifici E 5ª planta, C/ Número 62, 16. Zona Franca, Barcelona) demanant cita prèvia.
A l’Oficina Itinerant d’Atenció Ciutadana del PDUM que en el cas de Cerdanyola s’ubicarà del 18 al 22 de setembre a l’Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40) en horari de 9 a 14 h i amb presència puntual de tècnics del Servei de Redacció del PDUM. Les consultes també funcionen amb cita prèvia.
En el cas de les al·legacions, aquestes es poden realitzar digitalment o presencialment a les oficines AMB (Carrer 60, núm. 19 Planta Baixa, Local | 08040 – Zona Franca – Barcelona

Font: AMB

Read Full Post »

POLÍTICA [Vídeo] Ple de Cerdanyola, nova estructura del govern i debat dels sous dels polítics 2023-27

Posted in Bellaterra, tagged , , on 23 Juny 2023|

La primera sessió plenària després de la constitució del nou Consistori i la investidura de Carlos Cordón com alcalde de Cerdanyola per segon mandat ha abordat l’estructura del nou govern municipal, integrat pels 14 regidors del PSC, el sou dels polítics i la figura dels assessors de l’equip de govern.

La nova estructura del govern i l’etern debat del sou dels polítics obren el mandat 2023-27
Josep Maria Riba, president de l’EMD va ser present al Ple de Cerdanyola

El portaveu del govern, David González, ha explicat els quatre àmbits principals en què s’estructura el nou govern i del que deriven totes les delegacions de responsabilitats: Ciutat del Coneixement, Recursos, Ciutat Sostenible i Societat. Aquests àmbits tindran com a principals responsables, amb tinença d’alcaldia, a David González, Pepi Rivera, Javier Sánchez i Sonia Rodríguez, respectivament.

El portaveu socialista indica que aquest nou govern té com a prioritats destacades del mandat posar les persones en el focus de les polítiques públiques, garantir serveis públics de qualitat, com una administració disponible perquè totes les persones puguin desenvolupar dignament el seu projecte de vida, l’aposta per la sostenibilitat o la dignificació de l’espai públic, entre d’altres.

La majoria de grups destacaven que es potestat del nou govern fer aquesta estructura tot remarcant l’exigència que sigui eficaç i millori la situació de l’Ajuntament i la ciutat. Això, indica el portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, es demostra governant, mentre des de Guanyem Ivan González considera que les prioritats apuntades són línies comunes a tots els grups “en què no s’aprofundeix” i on Guanyem reclama que es plantegin polítiques d’esquerres.

Per la seva banda, Pedro Arco, d’ECP, reclamava que no passi molt temps abans de traslladar aquesta estructura política a l’organització tècnica de l’Ajuntament i una major planificació, al temps que Joan Sánchez, de Junts, considera que els àmbits plantejats són ·”calaixos de sastre” i que troba a faltar més vinculació amb el Pla Estratègic de Cerdanyola.

Grups, comissions i òrgans exteriors

El plenari va determinar també els set grups municipals en què s’estructurarà el Consistori i els seus portaveus, que seran: PSC/ David González¸ERC/ Íñigo García de Enterría -i no Albert Turon, el seu cap de llista a les passades eleccions-; PP/Anabel Plans; Guanyem/Ivan González; ECP/Pedro Arco; Junts/Joan Sànchez i Vox/Óscar Conde.

En aquest sentit, les sessions ordinàries del Ple Municipal se celebraran el darrer dijous de mes a les 19:30h i la Junta de Govern Local es faran els dilluns a les 9h. D’altra banda, es van aprovar també les Comissions en què el govern haurà d’informar a l’oposició dels diferents temes municipals. Es constituiran tres comissions, la de Ciutat del Coneixement i Societat, que es farà els divendres de la setmana anterior al Ple ordinari; la comissió de Ciutat Sostenible i Recursos, que es farà el mateix dia; i la Comissió Especial de Comptes, que es celebrarà d’acord a la normativa.

En aquest plenari en què comença a rodar la nova administració del mandat, s’han aprovat els representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats externs -com les entitats municipalistes, l’Àmbit B30, els consorcis sectorials del Consell Comarcal, el del Centre Direccional o el del Parc de Collserola i també al Consell Metropolità de l’AMB, on la representació serà de Carlos Cordón i Javier Sánchez. Des d’ERC, Albert Turon destacava que la seva satisfacció ja que en aquest punt s’havia de notar la voluntat de plasmar la participació de l’oposició i s’ha cedit algunes d’aquestes representacions, cosa que espera que sigui el principi d’un camí de col·laboració. Tot i això, Íñigo Enterria, també d’Esquerra, lamentava no disposar de representació al Consell Metropolità donada la importància per a Cerdanyola de temes que s’aproven a l’AMB i dels que no hi ha coneixement a la ciutat.

No tothom estava satisfet, Pedro Arco, d’ECP lamentava no disposar de representació al Consorci del Centre Direccional, com si passava el passat mandat, i l’alcalde apuntava que havien optat perquè al representació de l’oposició fos de la seu grup majoritari, ERC, perquè hi ha 5 grups municipals més i seria injust per aquestes forces que ECP disposés d’aquesta representació.

L’etern debat dels sous dels polítics

A l’hora de parlar del règim de dedicació i les retribucions dels regidors, tant del govern com de l’oposició, destacava la importància d’abordar aquest tema amb rigor. David González indica que “qui tingui la voluntat de fer-se ric en política, no ho aconseguirà” ja que el preu/hora treballat per a un regidor “és molt baix”. El portaveu del govern destaca que tenir salaris dignes va en favor de la democràcia perquè s’assoleix una administració públics més eficient i que funciona millor i perquè permet la incorporació a les responsabilitats polítiques a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva economia.

Les retribucions aprovades, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la resta de l’oposició, són, pel que fa a la dedicació exclusiva 64.908 euros bruts anuals per a l’alcalde; de 54.979 per als tinents d’alcalde i de 53.979 euros per als regidors delegats. Pel que fa a les dedicacions parcials, de 13.395 bruts anuals (10 hores setmanals); 21.592 (15 hores); 28.790 (20 hores) i de 43.185 euros bruts anuals per 30 hores setmanals.

En el cas dels regidors que no tinguin règim de dedicació i cobrin per assistència, les retribucions seran de 431 euros per Ple municipal; de 376 per la Junta de Portaveus, de 388 per les Comissions Informatives permanents u de 179 euros per la Junta de Govern Local.

A més, cada grup municipal rebrà 511 euros bruts mensuals de component fic i 121 de component variable.

Des d’ERC, Íñigo Enterria admet que els càrrecs electes han d’estar ben pagats, però recorda que la capacitat l’hauran de demostrar amb la seva gestió i es preguntava si passa el mateix amb els treballadors municipals.

Ivan González, de Guanyem, Ivan González proposava una rebaixa a les retribucions de govern i d’oposició i assegurava que és cert que “ningú es fa ric treballant”, però tampoc és veritat que a l’empresa privada es guanyi més majoritàriament ja que els sous dels representants podrien ser més baixos i estarien per damunt de la mitjana dels treballadors a la nostra societat.

Un fet en el que es mostra d’acord Pedro Arco, d’ECP, que demana més austeritat tenint en compte els tems de crisi i les dificultats de moltes famílies, mentre des de Junts, Joan Sánchez, indica que s’han mantingut els sous de dedicació exclusiva, però s’han retallat les indemnitzacions de l’oposició perquè s’ha passat de tres a dos comissions informatives.

En aquest sentit, David González indica que ara tots els regidors de l’oposició podran assistir a les dues comissions informatives i que abans hi havia una més però l’assistència era limitada.

Per la seva banda, el regidor de Vox Óscar Conde apunta que el cartipàs “incrementa el desmesurat cost econòmic mentre moltes famílies no arriben a final de mes” , reclamant contenció i que els regidors prediquin amb l’exemple quan “fan el contrari”.

En aquesta sessió del Ple també s’aprovava una modificació de llocs de treball amb augment de retribucions per als tres assessors que mantindrà el govern, amb algun petit canvi de funcions. Es tracta de la Cap de Gabinet d’Alcaldia que corbrarà 54.979 euros bruts anuals; els assessors en Matèria Econòmica, i en Matèria de Territori amb un salari de 53.979 bruts anuals, cadascun.

Aquí, Íñigo Enterria indicava que hi ha un augment important de les retribucions quan “ni tan sols es requereix el nivell de C de català”. El regidor d’ERC destaca que s’ha valorat a l’alça la feina del personal eventual mentre  “la plantilla porta anys esperant una valoració dels llocs de treball que no es fa”, argument al que es sumava el regidor d’ECP. Pedro Arco insisteix que “cal reprendre la valoració de llocs de treball del personal municipal, especialment els més desprotegits”, com el col·lectiu d’administratius o de la brigada d’obres.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, tancava el debat destacant que el govern ha volgut mantenir un equilibri ja que podria haver augmentat els sous dels representants polítics i el número d’assessors i no ho ha fet en base a aquesta contenció.

En aquest punt, PP i Junts es van abstenir i la resta de grups de l’oposició va votar en contra. 

L’EMD de Bellaterra

D’altra banda, al plenari es va produir la primera intervenció de Josep Maria Riba com a president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra després del seu nomenament oficial dissabte passat. Riba anunciava tres grans línies mestres al seu mandat: desenvolupar millor les “poques competències” que ja té l’EMD; revisió de l’actual conveni regulador augmentant competències i finançament per” guanyar en autonomia i gestionar millor”; i aportar el coneixement existent a Bellaterra des de la sostenibilitat per al conjunt del municipi.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

POLÍTICA|Josep Maria Riba Farrés (Bellaterra Endavant), s’estrena com a president de l’EMD Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , , on 18 Juny 2023|

Josep Maria Riba Farrés va ser investit president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD), ahir després d’haver-se imposat a les eleccions del 28 de maig amb 817 vots

Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

Ahir, dissabte 17 de juny, es va constituir la Junta del Veïnat de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, sorgida de les urnes del 28 de maig. Josep Maria Riba, candidat a la presidència per Bellaterra Endavant (BE), va ser investit president en una sessió constitutiva que va comptar amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón.

Durant la sessió de constitució també van prendre possessió com a vocals veïnals Norman Portell, Chus Cornellana, Jordi Macarulla, Gemma Moliner i Lorena de la Peña per Bellaterra Endavant (5); Carles Treginer i Guillem Nadal per Gent per Bellaterra (2); i Laura Batalla per Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, president de l’EMD, i vocals del veïnat de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

Josep Maria Riba agafa el relleu de Ramon Andreu, qui ha estat president de l’EMD Bellaterra des de la seva creació l’any 2010.

En els comicis del 28 de maig va haver un canvi de paradigma a Bellaterra i el nou partit Bellaterra Endavant (BÉ!) va ser el mes votat a l’Entitat Municipal Descentralitzada a on es vota de forma directa el president i els vocals surten de les llistes de les candidatures presentades a les eleccions municipals més votades a Bellaterra. En els comicis de maig a BE va obtenir 574 vots, GxB 233, ERC 112, Junts 110, PSC 99, PP 66, Impuls 64, VOX 55, Guanyem 23, Valents 18, ECP 16 i Cs 1.

Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, President de l’EMD de Bellaterra, i Bea Ripol, Secretaria de l’EMD| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va felicitar a la nova representació veïnal i al seu president i els va brindar l’ajuda de l’Ajuntament per treballar plegats. Cordón va destacar que “volem arribar a acords i que els lligams entre Cerdanyola i Bellaterra siguin cada vegada més curts”.

Josep Maria Riba Farrés va tenir paraules d’agraïment per a la seva família, el seu equip de treball i per a l’Ajuntament de Cerdanyola “per la seva excel·lent acollida”. Riba va avançar que el seu objectiu és “trencar amb l’estacament crònic en infraestructes, cohesió social, relleu generacional i el distanciament amb Cerdanyola”. Per al nou president de l’EMD Bellaterra “és imprescindible fer bé les competències actuals per demanar de noves”.

Constitució de la Junta del Veïnat al Centre Cívic de Bellaterra| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

Josep Maria Riba va explicar durant el seu discurs d’investidura que un dels pilars de la seva gestió serà el medi ambient doncs “Bellaterra està envoltada de boscos”. La primera acció que farà la nova executiva en aquest àmbit serà el proper 28 de juny, el Dia Mundial de l’Arbre, i decidiran a on plantaran 4 nous arbres: un pi, un roure, una alzina i un avellaner.

Font: Cerdanyola del Vallès

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »