LA PETITA CONEIXENÇA AMB ANTONIO FRANCO* (Barcelona, 1947-2021)
Vaig tenir només una trobada amb l’Antonio Franco quan es va fer càrrec de l’associació Amics de la UAB, i com a director de teatre que sóc tinc el defecte d’intuir com són les persones no- més de parlar-hi i escoltar-les una estona, talment com si els fes in casting. L’Antonio, no cal dir, tenia bones qualitats físiques per fer un Falstaff, no hi ha dubte, però un Falstaff tendre i de bondat, tot el contrari de l’original (tot i la perversitat del personatge, els directors tractem amb tendresa aquesta rellevant figura de Shakespeare). Jo l’he muntat tres cops, aquesta obra, Les alegres comares de Windsor, i a més he interpretat el paper de Falstaffi sé el que em dic. Té la tendresa del perdedor, perquè sempre surt escaldat de les seves insidies.
L’Antonio era, doncs, la personificació de la tendresa que li suposo a Falstaff i també de la tossuderia per assolir els seus somnis, molts d’ells aconseguits, no pas com el personatge, i sempre mantenint la seva bonhomia que tothom intuïa quan se’l veia parlar a les tertúlies televisives i fins i tot quan se’l sen- tia per ràdio, amb la seva veu fonda i captivadora. Per això ha deixat petja.
Vàrem parlar aleshores, amb l’Antonio, de com vincular l’AAUAB amb Bellaterra, no només perquè la universitat forma part inte- gral per veu popular d’aquest llogaret de difícil definició, sinó també perquè la seu de l’entitat ocupa una casa emblemàtica que hauria de ser referent pels Bellaterrencs, la casa on van viure el pintor Joan Vila-Puig i la seva dona, la senyora Codina, factò- tum de Bellaterra, dona decidida i d’empenta.
La idea no va prosperar, no pas pel seu desinterès sinó perquè no vaig trobar les veus necessàries de Bellaterrencs que es vol- guessin implicar en el projecte. Però si més no em va servir per conèixer Antonio Franco i tenir d’ell un bell i petit record.
* Llibre Nova Crònica de Bellaterra. Recull d’articles, cartes i altres documents, 2000 – 2023, per Ignasi Roda Fàbregas
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Font: Nova Crònica de Bellaterra (Pàgina 437 i 437), per Ignasi Roda Fàbregas
BELLATERRA.CAT 