Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Nomenclàtor de Bellaterra’

Bellaterra, 18 de febrer de 2024
La Plaça de Joan Maragall de Bellaterra té aproximadament uns 1.500.m2, es troba al nord de l’Avinguda Joan Fàbregas i on comencen els Carrers Balmes, Miguel Servet, i el Passatge Casimiro Cots. En aquesta plaça es troba la seu de l’EMD de Bellaterra creada el 6 de juliol de 2010, i que ocupa el pis principal del Centre Cívic.

Joan Maragall i placa al nomenclàtor de Bellaterra

Joan Maragall i Gorina (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l’«adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de manera més o menys visible.
Si bé coetani de Jacint Verdaguer (1845-1902), que és la figura monumental de la recuperació de la llengua catalana per a la literatura culta, culminació de la Renaixença, Maragall representa, per la seva obertura als corrents literaris i de pensament del món occidental, coincidint amb els anys del Modernisme de tombant de segle, l’entrada de la literatura catalana en la modernitat.

La seva vida va ser la d’un burgès il·lustrat en la Barcelona de final del XIX, ciutat que s’industrialitza i creix paral·lelament a l’ascensió del catalanisme polític, nacionalisme que obté el seu primer bastió de poder autònom amb la Mancomunitat (1914), poc després de la mort de Joan Maragall.

Cap fet biogràfic extraordinari en el transcurs d’una vida en aparença tranquil·la i mesurada, d’un rendista físicament fràgil que va arribar a ser el patriarca d’una gran família (tretze fills). Fill d’empresaris tèxtils de la Barcelona vella, anava destinat a continuar la indústria paterna, però s’hi va resistir. Arriba a la maduresa literària tardanament, després d’acabar la carrera universitària de Dret i d’uns anys d’una certa desorientació. Després d’uns mesos de treball intensiu per tal de fer surar la indústria del seu pare, passa per una crisi que aconsegueix superar afermant-se en la seva vocació literària. A començament de la dècada del 1890 entra com a redactor al Diario de Barcelona, que es publicava en espanyol, i es casa amb Clara Noble, d’ascendència anglesa i andalusa, dotze anys més jove que ell.

Havia llegit Goethe en alemany, al qual havia arribat a través del Werther. L’autor alemany serà el fonament de la seva maduresa literària. Traduirà fragments de Nietzsche per primer cop a la Península. Més endavant, Novalis, de qui va traduir Heinrich von Ofterdingen, l’inspirarà en la seva poètica. No es poden menystenir, en el seu cas, altres influències: Carlyle, Emerson, Spinoza.

Durant les dues dècades que van de 1890 a 1910 es desplega la seva activitat poètica i periodística, d’acord amb un programa de «vida poètica» o de «poesia vital» que podrà dur a terme per la seva condició de rendista i gràcies a l’estabilitat que li proporciona el matrimoni amb Clara Noble: el seu estat anímic que arriba sovint a la incandescència troba el contrapunt ideal en l’ordre i la serenitat d’una tranquil·la vida burgesa. La seva poesia i els seus articles demostren una enorme receptivitat envers els paisatges naturals i una gran sensibilitat per connectar amb les situacions, problemes i aspiracions polítiques de la societat barcelonina i catalana de tombant de segle. Expressarà també l’actitud més genuïnament catalana davant la crisi espanyola de 1898, arran del Desastre colonial, i en el diàleg amb Miguel de Unamuno.

No tan popular com ho arribà a ser Jacint Verdaguer, serà, però respectat i escoltat com a orientador moral de la burgesia catalana en el moment de consolidació del catalanisme polític. Però també patirà l’aïllament per part de les noves generacions noucentistes pel fet de no encaixar en els plantejaments estètics d’un moviment estretament lligat al programa polític de la dreta catalana en vies d’aconseguir una parcel·la d’autogovern amb la Mancomunitat de les Diputacions provincials catalanes.
El vitalisme impenitent i l’individualisme aristocràtic i anarquitzant de la seva joventut anirà reapareixent en la seva obra i s’afermarà en els últims anys havent passat pel gresol d’una crisi que donarà nova llum als grans temes de fons de la seva poesia i dels altres escrits, en una línia d’orientació que podríem definir com la de l’home interior del Cristianisme: la seva veu discordant es farà sentir arran de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, amb el to gairebé profètic de qui coneix a fons el millor i el pitjor de «l’ànima» dels catalans.
És en aquesta línia de tensió interior que cal llegir els poemes més escadussers d’aquests anys, recollits a Seqüències (1911), entre els quals destaca el seu «Cant Espiritual» (1910), o la seva única obra dramàtica Nausica.

Plànol oficial de Bellaterra | EMD  BELLATERRA

Font: Pere Maragall. Visat.

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de febrer de 2024

El Carrer de Lluís de Àbalo te una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza al Carrer de Joan Fàbregas

Luis de Ábalo Pérez i la seva placa al nomenclàtor de Bellaterra

Luis de Ábalo i Pérez (1881-1955) Va ser un dels homes forts de Fomento de la Vivienda Popular S.A. que els anys 30 va potenciar la venda de terrenys per crear Bellaterra. Tenia la seu a La Rambla de Barcelona. El 1950 també va ocupar el càrrec de vicepresident de la Unió de Veïns de Bellaterra, dit abans Unió de Propietaris de Bellaterra. El 1928 era gerent del Banco Colonial, amb seu a la Rambla dels Estudis, numero 1, de Barcelona, i president de la Creu Roja de Barcelona i província.

Casa de Luis de Ábalo Pérez, al carrer Joan Fàbregas de Bellaterra, projecte de l’arquitecte Lluís Girona, de 1930

L’any 1934, el Gobierno de la primera República Espanyola va concedit a Luis de Abalo Pérez, la Creu de Beneficència de Primera Classe, pels serveis que a la Creu Roja Espanyola venia prestant des de fa molts anys, recordant que a Barcelona, durant la Setmana Tràgica sagnant, (26 de juliol al 2 d’agost de 1909), “pel seu zel, el seu altruisme i l’amor als seus semblants, provat en mil ocasions amb risc de la seva pròpia vida, va deixar memoria agraïda a tota la ciutat”. En aquell moment, Ábalo Pérez, inspector provincial d’ambulàncies de Barcelona.

L’any 1934 va arribar a Bella-Terra, de la mà d’un altre cacic, en Joan Baptista Viza, tots dos personatges del règim franquista.
Del 1946 fins l’any 1950 va presidir el Club Bellaterra, i en vida, abans de la seva mort, se li va dedicar el carrer de Bellaterra.

L’autor del primer plànol de la urbanització i de l’estació, Lluís Girona, només projectaria una casa a Bellaterra, la casa de Luis de Ábalo Pérez (projecte de 1930). La torre d’estiueig seguia el mateix esquema de l’estació. Es tractava d’una estructura amb referències tradicionals (novament recordava la cerdanyolenca masia de Can Cordelles) però amb una sintaxi moderna. L’edifici, de forma cúbica i teulada piramidal, estava envoltat d’un porxo d’obertures confinades. El pis superior estaria reculat respecte de la línia de la façana i presentaria obertures rectangulars que airejarien la coberta.

Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75, Ignasi Roda, Txema Romero, La Libertat,

Read Full Post »

Bellaterra, 16 de febrer de 2024.                  El Carrer de Ramon Llull de Bellaterra té una llargada d’uns 460 metres, comença al Carrer de Lluís d’Àbalo i finalitza al Carrer de Balmes. A la seva placa apareixe pintade el Blet o quenopodi, nom que reben diverses plantes amb flor. Moltes pertanyen als gèneres Chenopodium, Amaranthus i Atriplex, de la família de les amarantàcies. 

Ramon Llull (Palma, Mallorca, 1232-Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.

Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.

Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.

Font: Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

LLUÍS TORRES|Bellaterra, 15 febrer 2024.    Els noms dels carrers, les coincidències i els errors històrics que ha il·lustrat el Nomenclàtor de revisar les plaques dels carrers de Bellaterra, ha destapat el valor, i la història local defensada pels seus habitants, però sorprent enormement, que del centenar de carrer de Bellaterra, només un porti el nom d’un personatge femení: el de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda, sense oblidar un segon, el de la Mare de Deu de Montserrat, el que demostra que només el 1% del nomenclàtor de Bellaterra porta el nom de dona. Caldrà prendre consciència i fer quelcom per ser just amb la societat actual.

Amb la prohibició de l’alcalde franquista de Cerdanyola els anys 70, del nom de Marylin Monroe a un carrer de Bellaterra, només hi queden 2 noms de dóna al nomenclàtor de Bellaterra

Els noms dels carrers no sempre agraden a tothom. Hi ha qui considera que el que significa un carrer ha de mantenir-se per fer honor a la memòria històrica, o que cal afegir personatges de la història contemporània o del món de “l’esport, la cultura o la música”.

ANÈCDOTA: El prestigiós actor Jaume Plà (Barcelona, 21 maig 1928), ens recorda que als anys 70, al control de l’aeroport de Barcelona, un guàrdia cívil, -al veure al seu passaport l’adreça de Bellaterra amb el nom de Marilyn Monroe, li va comentar: “Esta calle donde vive usted, debe de tener muchas curvas”

El cas és qui creu que hi ha moments del passat per oblidar i no han de ser presents alguns noms per carrers actuals, com és el cas de Josep Maria Marcet, -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960-, qui a les seves memòries, ell mateix reconeix que va lluitar amb les armes al costat de Franco, o Joan Baptista Viza, qui l’any 1936 va deixar Bellaterra i marxà a Burgos per ajudar al cop d’estat franquista.

En els noms dels carrers de Bellaterra figuren pintors, literats catalans i castellans, escultors, músics i sants. També abunden carrers amb noms d’antics masos i masies. Can Domènech, Can Jeroni Martí, Can Llobet, Can Margenat o Can Miró.

Gairebé, a la majoria dels carrers del barri Terranova de Bellaterra, per sota del Camí Antic de Sant Cugat, comencen amb la lletra T: Talent, Talió, Talismà, Tamborí, Til·ler, Tosca, Topazi, Tatuatge i Tulipà. També  figuren pintors, literats catalans i castellans, escultors, músics, sants i científics. Igualment amb noms d’antics masos i masies. Can Domènech, Can Jeroni Martí, Can Llobet, Can Margenat o Can Miró.

Hi ha alguns casos ben curiosos, com el procés que va seguir el carrer del Pintor Utrillo, que prèviament, i per primera vegada al món, se li posaria el nom de Marilyn Monroe, -que va romandre gairebé tres anys, fins que l’alcalde franquista de Cerdanyola ho va prohibir-, o l’Avinguda Central, actual avinguda de Joan Fàbregas, La problemàtica carretera BV-1414, que travessa pel mig de Bellaterra, es va trocejar amb 6 noms diferents: Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell.

L’EMD de Bellaterra (Partit polític Bellaterra Endavant) i Ajuntament de Cerdanyola (PSC), no compleixen la llei actual de Memòria Democràtica, aprovada l’any 2022 pel Gobierno de Espanya del PSOE, i no actuen eliminant els carrers de Bellaterra amb noms de la dictadura de Franco.

FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

*EL carrer Marilyn Monroe de Bellaterra (actual Pintor Utrillo), va ser eliminat els anys 70 per l’alcalde franquista de Cerdanyola.

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de febrer de 2024.  Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra (abans coneguda com l’Avinguda Central), té una llargada d’uns 500 metres, comença a la. Plaça del Pi i finalitza a la Plaça de Joan Maragall. A la placa apareix dibuixada la Carlina vulgaris, el card carlí, és una espècie vegetal del gènere Carlina. És una biennal que creix sobre prats o dunes calcàries, calcaris o altres alcalins. Les flors són grups de flors marrons molt petites envoltades de bràctees marrons-daurades.

Placa i foto de  Joan Fàbregas de Bellaterra 📷 Cedida Ignasi Roda

Joan Fàbregas i Soler (Barcelona 1889-1953), va ser un industrial de la Ciutat Comtal. Propietari de nombrosos terrenys de Bellaterra, va fer construir dotze cases. Va ser tot un cacic que amb la seva empenta va impulsar la construcció de l’església de la Santa Creu de Bellaterra. Va morir essent president de la UPB (Unió de Propietaris de Bellaterra) i del Club Bella-Terra, càrrecs que en aquella època no eren incompatibles.

Molt abans de la guerra civil, en Joan Fabregas s’havia enamorat de Bellaterra. Era un empresari d’èxit i va adquirir diverses parcel·les a Bellaterra a on hi va construir varies cases que ara han quedat al centre.

Tenia tres filles (Mª Lluïsa, Paquita i Mª Rosa) i els hi va deixar una finca anomenada Villa Maria (el nom de la seva esposa) amb tres cases, una per cada filla, i quan va morir ja havia construït les 12 cases, les altres ja les tenia llogades.

Read Full Post »

TELE EXPRÉSS, 10 de setembre de 1975

📷 Sam Shaw (1912-1999), novaiorquès, va néixer al Lower East Side de Manhattan. Reconegut internacionalment per les seves fotografies de pel·lícules i estrelles de cinema, tot i que els seus interessos i talents van cobrir una àmplia gamma de temes com la música, el teatre, l’escultura, la pintura, la literatura, el periodisme, així com l’activisme social i polític.

BELLATERRA I EL CARRER MARILYN MONROE Per Maria Eulàlia Capmany*

Bé, és així. Bellaterra té el primer carrer del món dedicat a Marilyn Monroe, i jo hi vaig ser per inaugurar-lo. Us he de confessar que Marilyn-mite és un mite que no em pertoca com la immensa majoria dels mites pop.  Tot i que m’he llegit “El dia que va morir Marilyn”, tot i que em sembla que entenc la dedicatòria: “A l’Anna que ja s’ha fet tan gran” A tots els que tenien més o menys  vint anys el dia que va morir Marilyn.  Malgrat tanta literatura, molta caríssima, i de les cançons que invoquen el seu veritable nom de Norma Jean.  Malgrat tot em sento absolutament incapaç de combregar amb aquest mite.  Potser perquè no tinc impulsos mitificadors, o potser també perquè el cinema ha estat per a mi més espectacle que religió.

En canvi, em va semblar bé que li donessin el nom a un carrer.  I a més de Bellaterra, que va ser, pels anys trenta, segon m’explica Frederic Roda, un projecte de ciutat del cinema, una cosa així com un Hollywood català Si a això afegim que es prepara el centenari de Fructuós Gelabert, el pioner del nostre hipotètic cinema, ja tindrem  raons marginals per pensar en una actriu.  Res més que una actriu de cinema?

Va ser una mica més i una mica menys que una actriu, aquesta és la veritat.  Hi havia, en la seva vital obscenitat una mica agressiva i desemparada alhora.  Un dia, arran d’una de les seves estrenes, Cardona Torrandell, el pintor, va explicar la impressió que ens causava a tots, i ho va explicar d’una manera abrupta i clara com explica ell les coses: Fixeu-vos -va dir- que ens deixa perplexos,  perquè té el cos d’una dona experimentada –ell no va dir experimentada, és clar– i el rostre d’una nena.  ¡Una nena!- vaig exclamar jo, fent gala d’una ingenu sorpresa.  Però ahir, veient un dels grans retrats, vaig pensar que Cardona tenia raó, la boca entreoberta, els ulls subratllats, els cabells desordenats, la manera d’arraulir-se de tot el cos fan pensar en nu davant tota la crueltat de la vida.

I el cinema en va fer això que ha continuat sent una presència vivificant i entendridora, i després la gent s’ha gastat milers de pessetes especulant sobre la seva mort, si crim, si suïcidi. El cinema va poder acostar així fal·laç a la gent, fins al punt que tothom pot creure que l’han conegut.  El teatre exigeix una actuació, exigeix una màscara, el cinema en canvi despulla els seus ídols de manera terrible, els posa a l’abast de tots els desitjos, de totes les curiositats.

Vaig pensar en els indefensos que se senten els actors i en la necessitat de ser estimats.  que tan bé explica Truffaut a “La noche americana”.  I vaig pensar que ella va haver de necessitar molt ser estimada, per això li va quedar aire de nena abandonada al carrer.  I vaig pensar també que els que necessiten ser estimats, s’obliden d’estimar i viuen en una solitud terrible

Tot això vaig pensar mentre inauguràvem el carrer.  Tothom, gent que sentim la passió del teatre: Nadala Batista, Joan German Schroeder, Frederic Roda, Jané Pla, Carlota Soldevila, Manuel Serra, Maria Rosa Fàbregas, Guillem Jordi Graells, Miquel Porter, i més i més i més.

Maria Aurèlia Capmany. 1971 📷 Pilar Aymerich

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany.

La família paterna provenia de Rubí, però l’avi Pau Capmany va canviar la vida rural per la urbana i es va instal·lar a Barcelona, on va aprendre l’ofici de cisteller i hi va obrir una cistelleria, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de la Petxina. Aureli Capmany hi va treballar fins que el seu pare va morir, moment en què es va dedicar a l’estudi del folklore i de la història de la ciutat.

La família Farnés provenia de Sant Feliu de Codines, però l’avi Sebastià Farnés es va traslladar a Barcelona per fer-hi els estudis de Dret; després d’uns quants anys d’exercir com a advocat, es va dedicar a la paremiologia, la taquigrafia i la cultura popular.

Va ser a la casa pairal de Sant Feliu de Codines on va tenir lloc, el 1915, el casament entre Maria Farnés i Aureli Capmany. De primer, la parella es va instal·lar al pis de l’avi matern, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, on va néixer Maria Aurèlia; però quan Sebastià Farnés va traslladar la seva residència a Canet de Mar, pares i filla van anar a viure a la Rambla, a la cistelleria de l’avi Pau Capmany, a la rebotiga de la qual feien vida; al carrer de la Petxina número 1, on va néixer el germà de Maria Aurèlia, Jordi, és on la família tenia els dormitoris. Maria Aurèlia hi va viure fins als quaranta anys, moment en què es va traslladar a un pis de la rambla de Catalunya.

Font: Tele Expréss, Cultura Gencat,

Read Full Post »

Carrer Noucreus de Bellaterra deixat a la mà de Déu| BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 13 maig 2021

Avui hem visitat la zona del carrer Noucreus (mal anomenat Nou Creus), -que surt al Plànol Oficial de l’EMD de Bellaterra-, hem vist que està ple de males herbes i runa, i  barrat amb una tanca amb cadena, el que evita que el veïnat pugui passejar. També ho prohibeix un cartell que diu: “Prohibido el paso a roda persona ajena”. Seria desitjable que l’EMD fagi una intervenció i l’obri al veïnat, tal com la bona feina que va fer al passeig forestal entre Escultor Vilanova i Can Llobet.

Carrer Noucreus de Bellaterra|IGCC

Aquest carrer del nomenclàtor de Bellaterra està dedicat al Pic de Nou Reus (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Carrer Noucreus de Bellaterra| PLÀNOL OFICIAL DE L”EMD DE BELLATERRA

Font: Gencat

Read Full Post »

Tal com publica el WhatsApp i YouTube de Bellaterra TV, l’EMD de Bellaterra ha eliminat aquest matí les tanques de ferro i portes d’accés al bosc a través del Camí Escultor Vilanova. Ara el veïnat i amants de la natura podràn passejar lliurement a peu o amb les seves bicicletes.

La feina ben feta no té fronteres 🐿️

Camí Escultor Vilanova lliure de tanques i portes de ferro que va instal·lar veí incívic durant més cafè 20 anys|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

☑️ Des de l’any 1929 quan es va crear Bellaterra (inicialment Bella Terra), les entitats històriques responsables només van incorporar un nom femení al nomenclator del poble, deixant de costat el de la Verge Montserrat.

Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

A Bellaterra (Vallès Occidental) hi ha 100 places i carrers. Només n’hi ha 1 que porten nom de dona, es tracte el de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983).

“Quan passegem pels carrers de Bellaterra podem percebre que el 99% dels seus noms corresponen a homes. Ja va sent hora doncs, que reivindiquem també les dones il·lustres de la nostra història que aquest sistema ha invisibilitzat”

Tots els partits polítics representats a l’EMD de Bellaterra (GxB, ERC i Convergents) van passar de prendre una decisió política en contra del franquisme, i van votar per majoria al Ple de la Junta del Veinat, deixant en mans del veïnat la recollida de signatures per sol·licitar el canvi de noms del nomenclator, una decisió contraria com per exemple ha fet l’Ajuntament de Sabadell, eliminant del seu nomenclàtor el nom de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet (també veí de Bellaterra), on té dedicada una cèntrica avinguda al costat de l’estació Bellaterra dels FGC.

Read Full Post »

L’EMD ha decidit tancar l’expedient d’aquest espai públic de Bellaterra (que va crear un incívic i amagat veí de la zona) i l’envia a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè aporti la seva solució definitiva.

En questa imatge de Google Maps es pot veure el detall de la valla i porta de ferro incívica que impedeix l’accés veïnal al Camí Escultor Vilanova

Molt soroll i poques nous (s’aplica a qui parla molt i obra poc)

Molt s’ha parlat al poble i les xarxes socials des d’aquell día durant la pandèmia del Covid-19, quan Bellaterra. Cat, tot passejant pel poble va descobrir i fer públic, que el Camí de l’Escultor Vilanova que apareix al nomenclator de Bellaterra (localitzat al costat del número 8 del Carrer Vázquez Mella) estava bloquejat amb tanques i porta de ferro que impedeix l’accés veïnal per aquesta zona verda del nostre poble.

“Molt soroll per no res

A Bellaterra ja és una tradició que es parli llargament sobre molts temes, problemes i projectes del poble, per després deixar-lo corre com si res. Amb aquest tipus d’actuacions molt del veïnat veuen la poca eficàcia, de la tant desitjada i reivindicada Entitat Pròpia i govern proper, per després, en el día a dia no veure les solucions, per petites que siguin, encara que tinguin un cost mínim.

Un exemple palpable que recordem una vegada més, és la deixadesa per part de l’Ajuntament, i des de 20010 per l’EMD, de l’única escultura que tenim al poble (obra d’Emili Colom) , que amb el temps s’ha convertit en el símbol autèntic de Bellaterra.

Esquirols de Bellaterra, obra d’Emili Colom, inaugurada el 1979, està situada al mig de la Plaça Joan Maragall

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »