Bellaterra, 27 de setembre de 1994
“Penso que és el problema més gran de la generació que puja ara: ningú té una tarda de tranquil·litat per poder llegir un llibre o escoltar música, que crec que és molt important pel tipus de vida que portem”. MONTSERRAT ROIG
LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que Maria Jesús Querol va realitzar a Montse Roig, creadora d’El Musical de Bellaterra, publicada l’estiu de 1994 a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.
📷 L’Esquirol Amics de Bellaterra
Cinc anys al cap de l’Escola de Música de Bellaterra.
Montserrat Roig, té 31 anys i en fa cinc que va crear l’Escola de Música de Bellaterra. A més a més de dirigir el funcionament del centre imparteix classes de lenguatge musical i piano. Actualment l’Escola de Miriscada, a 150 alumnes i 16 professors. Des dels inicis de la fundació de l’Escola, la Montse va posar molta il·lusió en el Festival de Música de Bellaterra, del qual ja s’ha celebrat la seva quarta edició el passat mes de gener. De l’Escola també han nascut la Coral d’adults, la Coral infantil, La Banda de vent, els Tabalers i la Big Band Bellaterra. Com si amb això no en tingués prou, la Montse, va impulsar al setembre la creació de l’Associació Musical Bellaterra.
Per què creus necessari l’Associació Musical de Bellaterra?
-L’Associació neix per donar difusió i tirar endavant, en un principi, el Festival de Música de Bellaterra, La Banda i el Grup de Corda.
-I també potenciarà altres activitats musicals que no vinguin de l’Escola?
-És clar que sí. El que seria maco és que tots els grups musicals de Bellaterra entressin a formar part, i llavors l’Associació faria el que es decidís, tan podria ser muntar la Nit de Rock.com qualsevol altre activitat.
-Quina ha estat la primera resposta de Bellaterra?
-Bona, els alumnes de l’Escola l’han recolzat molt bé, també hi ha socis que no són de l’Escola. En total som una cin- quantena. Però seria important que hi hagués més gent. Ara ens hem de reunir i fer un planing d’acció.
-Com s’ha desenvolupat aquest IV Festival de Música de Bellaterra?
-Jo estic contenta. La qualitat ha estat la mateixa dels altres anys tot i que disposa- vem de molts menys diners, ja que engu- nay no se’ns va concedir la subvenció de la Generalitat. Hem estrenat una proposta de recerca d’obres de grans èxits de com- positors clàssics amb la Big Band, que va ser el dia més esplendorós. D’altre mane ra ha participat molta gent de l’Escola de Música. També l’organització ha anat molt millor, pot ser de cara en fora no s’ha notat, però pràcticament no he tingut que fer cap esforç perquè se’n parlés en els mitjans de comunicació.
-Es pot dir que ja està consolidat?
-El festival és una cosa tant delicada que encara no es pot parlar de consolidació. No té un capital propi. Si l’any vinent, amb l’Associació funciona bé ja es podrà començar a parlar de consolidació. Hi ha coses que s’han de millorar, com fer actuacions fora del festival, de cara a l’estiu, i si es poden fer concerts profes- sionals i amateurs. M’agradaria que s’impliqués tothom que tingués alguna cosa a dir. Decidir si el seu lloc ha de ser a la UAB o aquí a Bellaterra.
-A quin local?
-Això és el que hauria d’estudiar l’Associació Musical de Bellaterra. A mi m’agradaria tenir una sala en condicions a Bellaterra per poder fer el Festival i altres activitats però ha de ser una iniciativa d’un col·lectiu més ampli.
-A Amics de Bellaterra també li agraéria tenir un teatre, i d’altres d’entitat de Bellaterra fa temps que busquen local per poder tenir els arxius i reunir-se se, per exemple.
Tenir un espai comú seria bo que es pogués fer, perquè hi ha una necessitat creada. Quantes més entitats estem interessades més facil serà d’obtenir
-Com va ser que et decidissis a crear l’Escola de Música de Bellaterra
-L’Escola es va inaugurar el setembre de 1991, amb una data molt significativa que va coincidir amb la mort de Miles Davis. Vem fer un petit concert al que van venir els alumnes a qui jo ja donava classes particulars a casa. Jo vaig començar a donar alguna classe de piano mentre estudiava música a la Universitat. De seguida vaig tenir més alumnes dels que jo hem podia dedicar i amb una amiga ens ho anàvem combinant. Un cop acabada la carrera vaig continuar donant classes i treballant en diversos llocs durant un any. A l’estiu em vaig apuntar a un curs a New York. Quan vaig tornar vaig buscar un lloc on poder fer les classes i, quan ja havia decidit deixar-ho, tot i que em sabia molt de greu pels nens. em van fer la proposta de quedar-me
aquest local.
-Quina diferència hi ha ara a l’Escola des de quan va començar?
Vam començar amb menys professors i
alumnes, però ràpidament vem arribar als 150 alumnes que tenim ara, que ja ver a ser la quota de l’Escola. Ara tenim alumnes que venen de Sant Cugat, Valldoreix I també de Cerdanyola. Actualment també fem seminaris de perfeccionament per a músics professionals.
-Com són els seminaris?
Són cursos trimestrals, bàsicament de
jazz, per a professionals que venen de tot arreu, ara en tenim músics de València. Vic, Blanes, Granollers, etc.
-El fet d’estar a la vora de Terrassa, on se celebra el Festival de jazz, us ha facilitat aquesta especialització?
-No. Ens ajuda una mica, que Bellaterra està molt ben comunicada. Tinc una gran simpatia pel Festival, vem tocar amb la BBB i també en la Nova Jazz Cava. Tot i així si els seminaris funcionen bé és gràcies als professors.
-Teniu previst fer un curs de formació musical mare-nen, explica’ns en què consistia i per què no es va arribar a fer?
Una tarda, fent classes
-Els horaris de les mares no coincidien amb el de la professora i l’hem deixat per l’any vinent. Són cursos d’iniciació musical per a mares i nens de dos anys, que venen junts a classe, seguint la metodologia de l’Institut Jacques Delcroze. Es treballa el ritme amb exercicis de motrocitat. Recull una mica les experiències de la musicoterapia en l’embaràs i el part. Jo això ho vaig veure fer a Suïssa, i realment és molt maca aquesta relació mare- fill a través de la música.
-Tambe està obert als pares?
És clar. Però tots anem tan atabalats que és difícil de trobar el temps. Jo crec que estem perdent totalment el plaer del moment. Penso que és el problema més gran de la generació que puja ara: ningú té una tarda de tranquil·litat per poder llegir un llibre o escoltar música, que crec que és molt important pel tipus de vida que portem.
-Són moltes les formacions musicals que han nascut de la mà de l’Escola de Música. Fes-ne cinc cèntims
La primera formació de l’Escola fou la
Coral d’Adults, que es va iniciar al
mateix any. Al principi érem poquets: la Marisa Botet, la Maria Rosa Borraz, la Merce Ferrer, Clara Riba, la meva mare Maria Ayuso, i jo. Ha passat alts i baixos, té entre uns 17 i 25 membres, segons l’època. Ara està en una bona època, està equilibrada, però fa falta gent, tant homes com dones,
-Llavors ve la Coral Infantil…
-La coral infantil va lligada als cursos de solfeig. A partir de primer, cada curs té la seva coral, i per a les festivitats es munten concerts conjuntament. Després de la coral de nens vem fer els combos, que van sorgir dels seminaris.
-També hi ha el grup d’Els Tabalers…
-El grup de tabalers només actua per la Festa Major i per Nadal. Més o menys són sempre la mateixa gent: Albert Marquès, Xavi Roig, Lluís Roda, Enric Peinado i Dimmy Ripollès. I cada cop més els alumnes de bateria, que m’agradaria que s’organitzessin sols amb el seu professor. El primer any era molt en pla voluntari, i ara cada vegada hi ha més nivell. És dur, perquè s’ha d’anar fent tradició i costa.
-I de caire professional la Big Band Bellaterra…
-Primer vem intentar fer una Big Band amb els alumnes dels seminaris, però era molt dificil perquè cada alumne venia d’un món diferent. Llavors ens vem plantejar crear una big band amb professionals i vem crear la Big Band Bellaterra, amb músics vinculats d’alguna manera amb l’Escola, alguns són mestres, d’altres han fet projectes junts. Amb la BBB hem fet moltes coses, hem estat al Festival de Jazz de Terrassa, a la Fira de Mercant en Viu de Vic, a la Fira de València i també en els Festivals de Música de Bellaterra.
-I per últim La Banda.
-La Banda agrupa a tots els alumnes que comencen a tocar un instrument de vent. I és molt divertit perquè comprèn totes les edats i toquen pares i fills.
-Quina altra formació vindrà ara?
Ara hem començat a assajar amb el
Grup de Corda, que vindria a ser el mateix que La Banda, però amb instruments de corda. Només hi ha quatre violinistes i haurem d’esperar una mica. El que passa és que hi ha com una obsessió per aprendre a tocar el piano, que és un instrument molt bo per educar-te musicalment, però si tu vols ser músic professional has d’aconseguir un virtuosisme extrem per poder tocar sol. Però si no penses ser pianista, és millor aprendre piano modern i que puguis acompanyar qualsevol altre instrument i formar un
grup. Amb l’Escola pretenem donar un nivell bàsic, i quan un té 18 anys, que pugui triar si vol ser músic amateur o professional. Però tot això és molt lent, són anys. La generació que comença ara ja ho té millor que la generació anterior com la Raquel, el Jaume i Mario Llorca, Anna Torregrossa, Meritxell Ripollès, Belén Beascoa que van acabar el grau elemental a l’Escola hi ara ja estan estudian a la Universitat i segueixen venint.
-Es una satisfacció personal veure com els alumnes que van començar amb tu acaben la carrera?
-Si, totalment. Però és que tota aquesta generació són fantàstics com a músics i com a persones.
-Aquest any les audicions les feu en el Club de Bellaterra. Per què?
Des dels inicis de l’Escola feiem les audicions en la sala d’actes del Rectorat, però ens quedava una mica lluny. Hem arribat a un acord amb el Club, i hem col-locat un piano de cua en la sala d’actes per poder fer les audicions, i alhora hem muntat unes activitats paral·leles. com les classes magistrals pels nens i el cicle de conferències sobre compositors clàssics com Vivaldi, Bach i Mozart per a tothom i pròximament unes masterclasses sobre les diferències de grans pianistes i una altra del guitarrista modern Robbern Ford, mitjançant videos. Però les audicions les continuem fent a l’Escola per els més petits, i les col·lectives, com els coros, a l’església on queden molt bé.
-Com és que no hi ha cap rètol a l’Escola?
Aiii! Això del rètol porta cua… Anava passant el temps i com tothom ja sap on està l’Escola, ho he anat deixant.
-Doncs hi ha molta gent que no sap que hi ha una Escola de Música a Bellaterra.
Què dius! L’hauré de penjar! La veritat és el que ja el tinc encarregat.
Maria Jesús Querol
BELLATERRA.CAT 