Anem a fotovoltaiques i l’autoconsum, i que maquinin el que vulguin
Només enllumenat públic durant l’apagada massiva de Bellaterra contra les elèctriques, ahir 8 d’octubre, de 22 a 22:30 hores|BELLATERRA.CAT
Joan Vall Clara|Mil explicacions després, mil excuses després i mil asseveracions després, continuem sense entendre res de la factura de la llum, del preu del quilowatt al mercat majoritari i del fet que el preu s’hagi multiplicat (i espera) per vuit en un any. Però vet aquí que el gran president Sánchez ha trobat la solució. S’espolsa i envia el focus de l’atenció a Europa.
Sona l’estratègia? És problema de tots, diu, i junts ens en sortirem. Demana als socis europeus que es faci una compra conjunta de gas perquè així es negociarà més bé amb els proveïdors, com va passar, diu, amb les vacunes. Per tant, deixem clar que al govern la cosa no l’afecta, que això és Europa (oh, Europa!) i que ara el problema del preu de la llum és el gas i que es resoldrà si el compromís el prenem junts com les vacunes. I un be negre amb potes rosses, que li diria l’àvia Neus per enèsima vegada en el que portem de legislatura del govern més progressista de la història. Ja no m’importa el que maquinin per continuar enredant la troca.
Ni si en van treure cap lliçó, de l’apagada d’ahir.
Els hem de fondre els ploms i a fer la mar. Tots a les fotovoltaiques i a l’autoconsum. Individualment o en multipropietat, segons l’habitatge. De moment malvenent-los els excedents i tibant d’ells a la nit. Però això farà que en quatre dies (cinc anyets) les bateries per acumular estiguin a preus raonables i siguem independents energèticament. Aquests ploms, els els fondrem!
Davant dels preus desorbitats de l’electricitat, el veïnat de Bellaterra està convocat fer una apagada massiva de mitja hora, avui divendres, 8 octubre 2021 (de 22 a 22:30 hores)
“Desconnecta de les elèctriques”. Sota aquest lema ERC, EH-Bildu, Junts, la CUP, el BNG, Més Mallorca i Més Menorca han convocat avui divendres 8 d’octubre una apagada elèctrica massiva i una cassolada divendres per respondre al xantatge de les elèctriques davant dels preus desorbitats de l’electricitat.
El dimarts 5 d’octubre de 2021 el Govern ha arribat a un acord per regular l’habitatge a Espanya a través d’una nova llei d’habitatge
L’Eixample de Barcelona des del cel| FOTO: @illcheyney
Agustina Battioli (Content Manager Real Estate) Després de vuit mesos de retard hi ha fumata blanca i ja tenim una nova llei d’habitatge 2021. Aquesta nova Llei d’Habitatge és un dels compromisos de Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, la qual vol delimitar les pujades «abusives» del lloguer de pisos a zones tensionades, porta dos anys amb molts bloquejos i controvèrsies i sembla que ara els partits que formen Govern per fi han arribat a un acord per a la seva aprovació.
El gran punt de desacord, la regulació del preu del lloguer, s’ha desbloquejat i aquesta nova normativa permetrà limitar els lloguers dels grans propietaris (amb més de 10 habitatges) segons diferents característiques i condicions. la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les zones tensionades. T’expliquem els punts clau sobre la nova llei que afectarà el sector immobiliari:
Punts clau sobre la nova llei d’habitatge
Podem dividir aquesta nova normativa en cinc claus que regularan el mercat. Encara que l’acord per seguir endavant amb aquesta nova llei d’habitatge ha disparat les reaccions entre simpatitzants i retractors. Trobem els lloguers públics, els avantatges fiscals, els habitatges buits i els grans propietaris.
–Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges
–Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer
-Més impostos per als habitatges buits
–Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris
–Bons d’ajut per a joves
Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges
Les noves promocions d’obra nova han de tenir una reserva del 30% d’habitatges destinats a parc públic, sent la meitat d’aquest percentatge destinat a l’lloguer social. Així, un edifici amb 100 habitatges, ha de destinar 30 a aquest fi.
Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer
Els petits propietaris (amb menys de 10 habitatges en el seu poder) podran optar a grans descomptes i incentius fiscals per tal d’incentivar la baixada del preu de lloguer en els seus habitatges. De fet, es planeja a una bonificació de fins al 90% de les rendes que obtinguin els propietaris en cas que baixin el preu de l’lloguer respecte a el contracte anterior.
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que la llei no els obligarà a topar els preus de lloguer, però comptaran amb importants incentius que ajudaran a contenir-los.
Més impostos per als habitatges buits
Per incentivar el lloguer d’aquests habitatges, el Govern permetrà als ajuntaments que puguin augmentar la taxa de l’IBI per a habitatges que estiguin buits amb un recàrrec de fins al 150%. Encara que s’ha matisat que la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les zones tensionades.
Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris
Els grans propietaris, que són aquells que tinguin més de 10 habitatges en la seva propietat, hauran d’adaptar el preu dels seus lloguers a l’índex de referència de la zona on es troba per a aquells habitatges que es troben en les anomenades «zones tensionades».
Uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu de l’lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com a persones jurídiques
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estima que uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu del lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com persones jurídiques.
Bons d’ajut per a joves
El president de el Govern ha anunciat aquest dimarts que aquesta nova normativa inclourà la creació d’un ‘bo jove’ d’habitatge dotat amb 250 euros mensuals durant els propers dos anys. Aquest bo va beneficiar els joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes de treball i ingressos anuals inferiors a 23.725 euros. A més, ha informat que, en els casos de les famílies més vulnerables aquest bo jove podrà completar-se amb més ajudes directes al lloguer de fins al 40% del seu valor.
El ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha avançat que el ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves. «Per als joves, que fins ara han tingut impossible poder desenvolupar el seu projecte vital, amb les mesures que s’estan activant canviarem molt la seva expectativa d’accedir a un habitatge», ha destacat la ministra.
Què es considera una «zona tensionada» en la llei d’habitatge?
La declaració d’un barri o un municipi com «zona tensionada» dependrà de l’Estat i de cada comunitat autònoma, incloent en la revisió a l’Ajuntament del municipi on s’estiguin estudiant aquestes zones. Si una zona es declara tensa, aquesta tindrà una durada mínima de tres anys
Que el preu mitjà de l’lloguer a la zona sigui més del 30% dels ingressos mitjans dels habitants de barri en qüestió.
Així, si els ingressos mitjans d’un barri són de 25.000 euros, el preu dels lloguers no hauria de superar els 5.000 € anuals (416,6 € a el mes)
Així, en aquestes zones afectades s’establiran índexs de referència de l’preu de l’lloguer que grans propietaris han de respectar, així com petits propietaris que vulguin optar als avantatges fiscals.
Desigual fa una consulta als treballadors aquest octubre i Telefònica ha començat una prova pilot fins al desembre
Vista des de la nova seu de Desigual a Barcelona|Foto: Andrea Vázquez
La jornada laboral de quatre dies s’obre pas en diversos països tant d’Europa com de la resta del món i ara comença a arribar a casa nostra.
A l’octubre, dues empreses la posaran sobre la taula: una, del sector tèxtil, a través d’una consulta entre els treballadors, i l’altra, del sector de les telecomunicacions, amb un programa pilot de tres mesos d’adscripció voluntària.
En tots dos casos hi ha tant reducció de jornada com de salari.
Referèndum a Desigual
L’horitzó laboral dels treballadors del quarter general de Desigual pot canviar el 7 d’octubre. És el dia que ha triat l’empresa per fer una votació sobre la implantació de la jornada setmanal de 4 dies. Caldrà un 66%, o més, de vots favorables per aprovar-la.
En cas d’una victòria del sí, els empleats passaran a treballar de dilluns a dijous amb un dia de teletreball. El sou també quedarà retallat, concretament un 6,5%. La reducció era del 13%, però la companyia compensa els empleats assumint la meitat de l’impacte.
Les setmanes retallades poden incloure jornades de teletreball (Europa Press)
Desigual, que va tenir pèrdues l’any passat, nega que sigui un estalvi de costos. Coral Alcaraz, directora de recursos humans de l’empresa, diu: “L’objectiu és que la nostra gent estigui millor, que tinguem més conciliació, més flexibilitat, que és cap on va el món. Ens servirà per mantenir el talent i atreure’n.”
Els treballadors esperen expectants el dia de la consulta. En parlen, i Adrià Plata, que n’és un, afirma: “Hi ha molta gent que pensa en la pèrdua de salari i de cotització. S’haurà de veure com queda tot al final, però en la plantilla hi ha més sensacions positives que no pas negatives.”
Consulta il·legal, segons la UGT
Tenint en compte que no hi ha un comitè d’empresa, els treballadors han format una comissió per resoldre dubtes. Però, segons la UGT, això és il·legal perquè vulnera l’Estatut dels Treballadors.
Javier González, coordinador del sector comerç de la UGT, assegura: “L’article 41 de l’Estatut recull que caldria haver fet una taula amb la representació legal dels treballadors i haver permès la participació dels principals sindicats per negociar la mesura.”
L’empresa es defensa i afirma que està complint la normativa. Ho explica Coral Alcaraz: “La llei diu que, si no tens sindicat a la companyia, com és el nostre cas, has de crear una comissió d’empleats, tal com hem fet aquí.”
La UGT va més enllà i fins i tot amenaça d’acompanyar els treballadors que ho vulguin a arribar a la via judicial un cop s’hagi fet la consulta del 7 d’octubre. Javier González ho deixa clar: “Els assessorarem jurídicament perquè els seus drets no es vegin retallats per una política clarament perjudicial per a ells.”
250 treballadors de Telefónica a Catalunya poden optar per una setmana laboral de quatre dies
Prova pilot a Telefónica
Telefónica sí que ha pactat amb els sindicats, via conveni col·lectiu, una prova pilot de quatre dies a la setmana amb una reducció del 15% del salari (era del 20%, però la companyia la compensa assumint-ne un 5%).
Ha començat avui i durarà fins a finals d’any. Però, a Catalunya, només 10 treballadors dels 250 a qui anava dirigida la iniciativa s’hi han apuntat.
“Per nosaltres l’èxit es que tothom s’hi pugui acollir voluntàriament., No sé quines eren les expectatives que tenia l’empresa. Sempre hem vist amb molt bons ulls tot el que sigui conciliar vida laboral i personal”, diu Jaume Álvarez, un dels membres de CCOO al comitè d’empresa de Telefónica.
Un cop acabada la prova, empresa i sindicats n’analitzaran els resultats en termes de productivitat i satisfacció personal per decidir si s’implanta definitivament de cara al 2022.
“La convocatòria de la protesta ha tingut lloc dijous 16 de setembre, el dia en què l’electricitat ha registrat un preu rècord, apropant-se perillosament als 200euros MWh”
Bellaterra s’afegeix a l’apagada elèctrica el 8 d’octubre 2021, de 22:00 a 22:30 hores|Foto montage de Bellaterra.Cat
Els partits que van signar l’acord de la Llotja de Mar –ERC, JxCat, CUP, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i BNG– han convocat el 8 d’octubre a les 22.00 una apagada elèctrica multitudinària i un repic d’atuells de mitja hora. D’aquesta manera, volen fer visible el descontentament popular amb l’escalada descontrolada del preu de la llum, que dia rere dia bat rècords.
“Desconnecta de les elèctriques”
Així, han fet una crida a sindicats, municipis, agents socials i tota mena d’associacions a secundar-la protesta per enviar un clar missatge tant a les elèctriques com al Govern. “Apaguem els llums i fem soroll perquè escoltin el nostre enuig, la nostra ràbia. Desconnecta les elèctriques!”, reclama el manifest fet públic aquest dijous.
Les formacions convocants de l’apagada critiquen la “gran estafa que s’està perpetrant contra la ciutadania”, “generada i permesa per governs, elèctrics i els interessos econòmics compartits per tots ells”, després de la privatització d’empreses públiques, la desregulació del sistema i la manipulació del mercat.
Sobirania energètica
Davant això, asseguren que el govern “només ha adoptat mesures conjunturals i pedaços per enfrontar aquest escàndol fins que s’ha vist obligat per la pressió de l’opinió pública i de les forces polítiques sobiranistes i progressistes”. Destaquen que “quan ha pres una sola mesura que afecta mínimament els beneficis de les grans empreses, aquestes es rebel·len, amenacen i fan xantatge, no només al Govern, sinó a tota la ciutadania”.
Els convocants, igualment, reclamen la “sobirania energètica” per a País Basc, Galícia i Catalunya davant d’una “dependència política” respecte a l’Estat que consideren “una rèmora”.
Preu rècord
La convocatòria de la protesta té lloc el dia en què l’electricitat registra un preu rècord, apropant-se perillosament als 200 euros. Dijous dia 16 de setembre el preu mitjà de l’electricitat al mercat a l’engròs s’ha disparat als 188,18 euros per MWh. Suma així dos dies consecutius registrant un màxim històric, després de pujar gairebé un 10% i deixar enrere els 172 euros de dimecres.
El projecte eòlicVivir de l’aire requereix almenys 12 milions d’euros de petits inversors i canviaria l’skiline del Vallès i Barcelona, i hauria de garantir que no interferiria amb el senyal de la Torre de telecomunicacions de Collserola
Collserola i Tibidabo vist des de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Proposen ubicar dos grans aerogeneradors al parc de Collserola per obtenir energia verda i conscienciar la ciutadania
L’entitat Viure de l’Aire es proposa ubicar dos grans aerogeneradors al parc natural de Collserola per aconseguir incrementar el percentatge d’energia verda produïda a Barcelona i, alhora, conscienciar la ciutadania de la necessitat d’un canvi del model energètic.
El projecte es finançaria amb les aportacions de centenars o milers de petits inversors fins a arribar almenys als 12 milions d’euros. L’energia produïda arribaria a l’equivalent al consum d’unes 8.000 famílies o a posar plaques fotovoltaiques a unes 90 illes de l’Eixample.
Segons l’entitat, Catalunya consumeix uns 168 TW/h d’energia, i només el 8% és renovable, cosa que provoca l’emissió de 44 milions de tones de CO2. El 21% de l’energia consumida és electricitat, i d’aquesta, només el 16% és renovable. Mentre que a l’estat es generen uns 600 W per habitant mitjançant parcs eòlics, a Catalunya només se’n generen 175 per habitant. A la ciutat de Barcelona la demanda energètica és d’uns 16 TW/h, uns 9,8 per càpita. D’aquesta energia, el 70% és d’origen fòssil, el 21% és nuclear i el 9%, uns 144 GW/h anuals, és renovable, cosa que provoca l’emissió de 2,2 tones de CO2 per habitant i any. Del 9% de l’energia renovable consumida, el 8% es genera fora de la capital i l’1% es genera a la ciutat. Barcelona no és una zona especialment ventosa, però els estudis inicials conclouen que l’energia eòlica és aprofitable a Collserola, Montjuïc, l’espigó del Fòrum i la muntanya del Guinardó. Es podrien instal·lar 4 molins de vent a Collserola i un a cadascun dels altres tres punts. Els aerogeneradors al mar s’han descartat perquè el cost es multiplica per 4 o per 8 i l’energia generada no cobriria aquest sobrecost. Tenint en compte les servituds dels aeroports del Prat i Sabadell i les distàncies de seguretat de 250 a 400 metres respecte a línies elèctriques aèries, carreteres o habitatges s’han descartat els punts de Montjuïc, pel Prat, del Guinardó, pels habitatges propers, i el del Fòrum, per falta de vent.
Dels quatre possibles punts de Collserola, dos són de difícil accés, i per tant en quedarien només dos de disponibles a la zona del cementiri de Collserola i la Serra d’en Ferrer, prop de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Es tractaria de dues turbines de 115 metres d’alçada i 170 fins a la punta de les pales. Generarien uns 29 GW/h anuals, cosa que cobriria el consum de 8.800 llars i evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2. Els promotors admeten que és un projecte difícil, que té un horitzó temporal de tres a cinc anys, però es basen en l’experiència viscuda a Pujalt (Anoia), amb un aerogenerador promogut per unes 600 famílies.
També caldria flexibilitzar la normativa sobre parcs naturals per autoritzar la instal·lació de molins de vent. La Generalitat s’ho està plantejant, ja que la Comissió Europea ha instat a analitzar cas per cas les possibles implantacions de plantes eòliques en zones protegides. Però un altre dels objectius de la instal·lació és generar consciència a la ciutadania, sobretot la barcelonina. Es canviaria el perfil de la ciutat, però els molins encara estarien per sota de la cota de la Torre de comunicacions de Collserola, a la qual s’hauria d’evitar generar interferències.
En el cas dels turismes, serà d’uns 31 euros de mitjana, de 16 euros per a les furgonetes i de 10 euros per a les motos. En total, es calcula que afectarà uns 2,2 milions vehicles.
L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
S’aplica a turismes, furgonetes i motocicletes, sobre la base de les emissions del 2020, i la recaptació es destinarà íntegrament al Fons Climàtic i al Fons del Patrimoni Natural
Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural. L’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per l’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.
Calendari – 1 de maig: publicació del padró provisional – 4 de juny: data límit per presentar al·legacions (sol·licituds de modificació) – 15 de juliol: data límit per domiciliar el pagament de l’exercici 2020 – 1 de setembre: publicació del padró definitiu – A partir del 15 de setembre, inici del període de pagament
Des de la consulta del padró, fàcil i sense desplaçaments, es pot realitzar la consulta, el pagament i altres gestions relacionades.
“A partir de setembre de 2021 els hereus podran vendre l’habitatge heretat sense haver d’esperar els dos anys que exigia la llei hipotecària”
Casa de Bellaterra projectada per l’arquitecte Enric Llimona Raymat|FOTO: BELLATERRA.CAT
El 2 de juny de 2021 el Govern va proclamar un decret que elimina el controvertit article 28 de la llei hipotecària. A partir d’el 3 de setembre de 2021 aquest article deixarà de ser efectiu. La coneguda com a “Llei de Cuba” restringia als hereus no directes vendre l’habitatge fins passats dos anys, un problema que, malauradament, s’ha vist incrementat a causa de la pandèmia, segons desprèn l’informe “Les herències d’habitatge durant la pandèmia “elaborat per Fotocasa.
En què consisteix l’Article 28 de la Llei Hipotecària?
L’Article 28 de la Llei Hipotecària indicava que “les inscripcions de finques o drets reals adquirits per herència o llegat, no produeixen efectes, pel que fa a tercers, fins transcorreguts dos anys des de la data de la mort del causant”.
Això implicava que quan un familiar no directe (que no sigui fill, progenitor o cònjuge) heretava l’immoble, l’habitatge no podria tenir un nou propietari fins passats dos anys per si apareixia algun hereu forçós (com un fill no reconegut) que seria el propietari ipso facto de l’immoble.
Com afectava a hereus i compradors l’Article 28?
Amb aquest article implicava que, si es venia un habitatge amb aquesta particularitat, el nou propietari podria perdre el seu habitatge al hereu legítim, encara que hauria de seguir pagant la seva hipoteca.
A més, els bancs són reticents a concedir hipoteques sobre aquest tipus d’habitatges, la qual cosa dificulta també aconseguir finançament per comprar-les.
El comprador d’un pis heretat podria perdre l’habitatge, però hauria de seguir pagant la hipoteca
D’altra banda, l’hereu tenia problemes per vendre el seu habitatge fins passats dos anys de la mort del propietari anterior. A més, es veia forçat a vendre-la per un preu per sota de mercat si necessitava vendre-la abans d’aquest període pels càrrecs que comportava.
Què implica l’eliminació d’aquest article en la Llei Hipotecària?
La derogació d’aquest article de la llei hipotecària permet des del 3 de setembre 2021 que tots els habitatges afectats per aquesta normativa quedar lliure d’ella, és a dir, qualsevol immoble heretat (independentment del tipus d’hereu) es podrà registrar en el Registre de la propietat amb un nou propietari sense cap període d’espera, de manera que es podrà vendre al moment sense restriccions.
A més, les persones que hagin comprat un habitatge dins d’aquest context i estiguin en els “dos anys d’espera” es veuran alliberats d’aquesta espera, i pot registrar-se com a propietaris de l’habitatge sense problema.
Encara que va ser polèmic que aquest article no s’eliminés en el canvi de la nova llei hipotecària realitzat en 2019, la pandèmia ha tingut un paper important amb què el Govern prengués aquesta decisió ara. La pandèmia, d’acord amb l’informe de Fotocasa “Les herències d’habitatge durant la pandèmia” ha fet que durant l’últim any les herències d’habitatges augmentessin a casa nostra.
L’increment d’hereus que venien el seu habitatge va ser del 23% del total de venedors en 2021. Mentrestant, els hereus que llogaven un habitatge van ser el 9,8% del total de arrendadors.
La història de la coneguda com la “Llei de Cuba”
L’Article 28 de la llei hipotecària té el seu sentit si ho posem en context. Aquest article es va redactar el 1946 (menys de 50 anys des de la independència de Cuba d’Espanya)
Aquesta normativa tenia sentit fa 75 anys, ja que permetia als descendents d’espanyols emigrats a altres països (especialment en les antigues colònies) tinguessin temps de rebre la notícia de la mort i viatjar fins a Espanya per poder rebre la part que els corresponia de l’herència .
La llum puja cada cop que el govern de l’Estat remena per abaixar-la
Acostumats com ens tenen a tot tipus d’ocurrències, invents del professor Franz de Copenhague i tapaforats diversos, ja podem obrir paraigües per trobar aixopluc a la pluja d’idees que han engegat les ministres Montero i Ribera per fer abaixar el preu de la llum.
Es veu que encara no han potinejat prou, bo i que multiplica per més de tres el preu d’ara fa un any i en una setmana haurà fet cinc màxims històrics. Déu salvi a la reina! Tornen a parlar de grapejar la tarifa i la factura i fins i tot parlen de crear una empresa hidroelèctrica pública que aglutini les concessions una vegada expirin els seus terminis actuals.
No sé. O sí que sé, vaja. Més por que pedregada seca, que diria l’àvia Neus.
Una nova nòmina clientelar estil Tribunal de Cuentas o consell assessor de la Policia? Noves portes giratòries que condueixin a un nou consell amb sous de reiet? A la llum de l’experiència, més val que ho deixin passar, que ja tirarem. La idea seria que no hi hagués idees. Dit així pot fer lleig. Té un to d’ideologia inquisitorial, però els manobres hi guanyarem segur. Per tres raons. Primer, pel tipus d’idees que tenen i que han fet el que han fet amb el preu de la llum. Segon, per la traça que hi posen i han demostrat tenir a tirar-les endavant. I tercer, per l’allau de picardiosos adaptats al segle XXI que ja no es conformen a veure si en treuen un rosegó de pa i un tros de formatge: a la que ensumen diner públic, descontrol i comissions.
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, opina sobre els sous dels futbolistes
Somriures i llàgrimes de Leo Messi
Sí, ja sé que aquest és un article políticament incorrecte, perquè parlar de l’eixida de Messi del Barça i dels sous dels futbolistes, pot crear suspicàcies, ja que aquest tema alça passions i mou moltes emocions.
Aquests dies, la primera (i gairebé única) notícia dels mitjans de comunicació ha estat la fi de Messi al Barça. Frases com: Laporta trist amb l’adéu a Messi; Messi i el drama de la massa salarial; el retuit d’Enric Masip que aclareix molt de Leo Messi; dia 1 de l’era post-Messi; Minguella ja va alertar de la situació de Messi quan tothom creia que renovaria; la reacció de Guardiola a l’adéu de Messi; ja res no tornarà a ser igual; el plor de Messi és el plor del barcelonisme; se’n van les botes que van dur el Barça al cel; tot és Messi i altres comentaris semblants, han omplert les pàgines dels diaris (i no només dels esportius), les ones de la ràdio i les hores de televisió. L’adéu de Messi ha portat Catalunya (gairebé) a un estat de shock.
L’eixida de Messi del Barça, pràcticament ha anul·lat a les notícies el drama dels refugiats i dels immigrants, que continuen morint a la Mediterrània, l’atur, les guerres (oblidades) a tants i tants països, el negoci dels senyors de les guerres, que s’enriqueixen amb la venda d’armes, la violència de gènere, la situació dramàtica dels professionals de la salut que, esgotats, continuen lluitant contra la pandèmia i tants altres problemes de la nostra societat, que, informativament, han quedat mig oblidats en un segon, tercer o quart nivell informatiu. Fins i tot un periodista, molt mediàtic, escrivia al seu twitter, en relació a l’eixida de Messi: “Tinc 47 anys, però ara em posaria a plorar com un xiquet. Va ser molt, molt, molt bonic mentre va durar. Molta sort allà on vages”.
Cal recordar (El Nacional, 6 d’agost de 2021) que durant la temporada 20/21, Messi va suposar al Barça un salari brut de 60,3 milions d’euros, tot i que l’argentí generava uns ingressos enormes i un rendiment esportiu monumental. I també, cal dir-ho, una immensa alegria als aficionats culers. Per la seua part, Griezmann va tindre una fitxa de 35,8 milions. El sou de Coutinho va ser de 24,5 milions. Pjanic, cobrà la temporada passada, 16,3 milions. Jordi Alba, Umiti i Dembélé, 12,8 milions cadascun d’ells; Sergi Roberto i De Jong, 10,6 milions; Piqué, 6,6 milions. I al Madrid, Hazard, 24,5 milions; al Liverpool, Salah, 12 milions; al Manchester United, De Gea, 21 milions i a la Juventus, Cristiano Ronaldo, 31 milions. Una cosa semblant passa amb els sous dels jugadors de l’Hèrcules, el València, el Castelló, l’Elx, el Llevant o el Vila-real.
Davant les fitxes dels jugadors, ¿què cobra un mestre, un infermer, una periodista o un metge? Què cobra un llaurador o un fuster? Quin sou té un cambrer? ¿Podem continuar amb aquestes despeses al futbol? ¿No aprendrem res de la pandèmia que estem vivint? ¿No ens diuen res les famílies que no poden arribar a finals de mes i que han de rebre ajuda de Càritas i dels Bancs d’Aliments?
Es parla molt de l’amenaça que suposa el canvi climàtic. I és cert. Però no parlem mai de l’amenaça que plana sobre nosaltres pel ritme de vida, insostenible, que portem. I crec que és hora de posar fil a l’agulla i canviar de rumb, encara que això siga impopular. I tot i que aquest article siga políticament incorrecte, cal replantejar ja, d’una manera totalment nova i racional, el món del futbol. Perquè el què no és racional, és que l’eixida de Messi del Barça siga més important que la mort dels refugiats, les guerres oblidades o els problemes econòmics que viuen moltes famílies. ¿No hauríem d’aprendre a viure amb més austeritat?
Fa un temps hi havia un eslògan de Càritas, per conscienciar-nos de la necessitat de ser solidaris amb els qui ho passen malament, que deia: “Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguen viure”. ¿No seria hora ja de fer realitat aquest lema, començant pel món del futbol?
BELLATERRA.CAT 