La lluna de Sant Joan és una lluna cansada. Navega sense delit, xopa de mel i rosada. Les ones primes del cel li menen sospirs i alfàbrega, i amb ombres que no es desfan claror de fogueres altes. Ai, lluna de Sant Joan, padrina de les fogueres! Tria la flor del desmai i la rosa de l’estepa. En el vaixell de la nit sigues fanal i senyera, lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres. La lluna ja s’ha colgat, la volta blava ja és negra. Si volava un esparver sentireu el crit que feia. Ai, lluna de Sant Joan, sigues fanal i senyera. Lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres.
Autors: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, cronista de Bellaterra, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Antigament al Japó, era costum que les famílies benestants donessin cavalls als santuaris, com a part de les invocacions i com a senyal de respecte pel kami . Amb el temps, aquesta pràctica va canviar, primer les donacions es van convertir en estàtues de cavalls i finalment es van transformar en petites plaques de fusta amb la pintura d’un cavall, anomenat Ema .
Tauleta fusta Ema pintada a ma i portada del Japó per Bellaterra.Cat
Les tauletes Ema (絵馬, “dibuix de cavall“) són un petit tros de fusta en què els sintoistes escriuen les seves oracions i benediccions perquè els déus puguin llegir-les després de penjar-les al santuari. La seva forma i mida solen ser similars, encara que les imatges (normalment animals i altres referències sintoistes) varien segons el tipus de santuari o el tipus de desig que vulguem realitzar.
Origen de les Ema: el santuari Kifune
Durant l’era Heian, el Santuari Kifune (a la ciutat de Kibune, Kyoto) va ser patrocinat per la Cort Imperial, que va enviar cavalls com a obsequi per resar pel clima: un cavall blanc perquè deixés de ploure i un negre perquè plogués.
Amb els anys va deixar de ser una tasca exclusiva de la Cort Imperial, ja que les persones es van adonar que si oferien un cavall al temple, les seves oracions es veien complertes. Així que feien allò impossible per aconseguir un cavall per oferir-li-ho al temple, i els més populars, estaven desbordats amb tants cavalls. Finalment la tradició va anar transformant-se en el lliurament d’una tauleta de fusta amb un cavall pintada al temple al qual volies fer la pregària, i d’aquí fins avui.
Actualment al Santuari de Kifune es troba l’Ema Hasshō No Jikinenhi o l’origen de les tauletes Ema que ara es poden veure per tots els temples del Japó.
Les tauletes Ema avui
Actualment hi ha diversos dissenys segons la ubicació i l’època de l’any, la majoria són animals que representen santuari, a la mateixa deïtat (kami) o imatges relacionades amb les quatre estacions de l’any, com els cirerers florits i el mojiji.
La idea d’utilitzar una tauleta de disseny artístic es va originar al Teatre Kabuki, ells van donar l’art de les seves obres als santuaris com a ofrena. Finalment l’art de les seves obres es va acabar barrejant amb les imatges de cavalls a tauletes i vam arribar al moment actual, on hi podem trobar dissenys variats i d’edició limitada.
Tauletes Ema Akihabara del Japó
Funció actualment de les tauletes
Actualment només es poden aconseguir als santuaris del Japó. Cada temple té els seus amulets i tauletes ema per als fidels i turistes que hi acudeixen. La venda d’aquestes tauletes, juntament amb la dels amulets, serveix de forma d’ingrés per al temple.
A les tauletes ema es pot demanar qualsevol cosa, des de millorar la salut, trobar feina, que el teu crush es vegi correspost fins a entrades per a un concert. Totes les tauletes porten la paraula negai, que significa desig, escrita al costat on s’escriu el desig i al revers porta la imatge representativa del temple.
Un cop s’ha escrit el desig, la tauleta s’ha de penjar al santuari que es va comprar i llest, les deïtats ja podran llegir el teu desig i t’ho concedirà(o no). En acabar l’any cada temple recull les tauletes que estan penjades al santuari i les crema en una cerimònia que es realitza perquè el déu o kami vegi el fum com a agraïment per la pregària complert
Ignasi Roda: “Mal fem de llençar els antics articles abans d’hora, perquè no hi ha res que al cap dels anys ens mostri tant clarament amb quina ràpidesa es transformen els conceptes i punts de vista en el nostre temps” El secret de la Creació Artística, conferència pronunciada per l’escriptor austríac Stefan Zweig a Buenos Aires, el 1938, després recollida en un llibre titulat Temps i món (Impressions i assaigs), 1904-1940.
Ignasi Roda Fàbregas, presentant al Club Bellaterra el seu nou llibre Nova Crònica de Bellatera
Aquest diumenge, 18 anys després de sortir a la llum l’obra “Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 Anys”, el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, ha presentat a la sala d’actes del Club Bellaterra, “Nova Crònica de Bellaterra”, nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra, escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Nova Crònica de Bellaterra i la lletra d’Oda a Bellaterra, per Ignasi Roda Fàbregas
El seu autor, Ignasi Roda Fàbregas, historiador i Cronista de Bellaterra, ha fet una curta descripció del seu camí com bellaterenc, i com va néixer el projecte d’aquest nou llibre, iniciat l’any 2000.
A la presentació era present en Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra, així com una part del veïnat del poble, i els ex candidats a la presidència de l’EMD, Quim Oltra (ERC) i Àngel Vázquez (PSC).
Ignasi Roda ha acomiadat l’acollidor acte recitant la seva Oda a Bellaterra, i passant a degustar unes galetes en forma de fulles de boix, en record del seu pare, -fetes especialment per l’ocasió, per la prestigiosa Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès-, que sempre lluïa a la solapa una branqueta de boix. La branqueta de boix també va ser la insígnia lliurada als guanyadors dels 17ens Jocs florals de bellaterra.
Pastes fulles vegetals de Bellaterra, fetes per la Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès
El veïnat que no ha tingut l’oportunitat de comprar avui el nou llibre, el tenen disponible a la Papereria Paper’sde Bellaterra, al preu oficial de 20€.
El que heu de saber sobre l’oferta cultural gratuïta a la capital catalana
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) AIDITORI
Les platges de Barcelona tindran diversos concerts gratuïts. Diverses entitats culturals de la capital catalana s’uneixen a la iniciativa Barcelona Oberta, que pretén acostar la música clàssica a la ciutadania. Entre elles hi ha el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori i el Palau de la Música Catalana.
Els concerts, d’entrada gratuïta, se celebraran a la platja de Bogatell, al barri del Poblenou els dies 20 i 21 de juny a les 21:00 hores. La música anirà a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i tindran capacitat per allotjar, cadascun, unes 10.000 persones.
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a la platja de Barcelona|CEDIDA
CONCERTS
El 20 de juny, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, oferirà un repertori que inclou el famós Bolero de Maurice Ravel i la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvořák. Totes dues penses posaran en relleu la gran versatilitat de l’orquestra.
El día 21, por su parte, la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña (OBC), dirigida por Ludovic Morlot, interpretará un repertorio festivo y popular. El programa incluirá las Danzas Eslavas de Antonín Dvorák, Mi Patria No. 2 “El Moldava” de Bedrich Smetana, el Capricho Español de Rimsky-Korsakov y la Suite No. 2 de L’Arlésienne, Farandole de Georges Bizet. También se presentará la obra “Empúries. (Invocación en L’Empordà)”, una sardana libre para orquesta del compositor catalán Eduard Toldrà.
Previ a això, durant el 19 de juny es faran tres concerts en viu i tallers de cant coral oferts pels cors de l’Orfeó Català en institucions properes a la platja, com ara residències i l’Hospital del Mar.
Les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales i s’haurà d’acreditar l’edat, segons el decret aprovat aquest dimarts pel govern espanyol.
Cultura recomana a les sales que ofereixin les entrades a 2 euros els dimarts
Les persones de més de 65 anys podran anar al cine per dos euros un cop a la setmana a partir de juliol i fins a finals d’any. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que ho farà possible.
Segons ha explicat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, les sales de cinema que s’hi vulguin adherir tenen set dies hàbils per presentar la sol·licitud, a partir de la publicació del decret al BOE, aquest dimecres.
Cultura recomana que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui preferiblement els dimarts, a excepció de les sales que només obrin durant el cap de setmana, i apunta que només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.
La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.
Les sales que hi participin rebran la subvenció, que és compatible amb altres ajudes públiques, amb caràcter bimestral. Així, abans del 30 de setembre del 2023 s’abonarà la quantitat corresponent a les entrades venudes entre l’1 de juliol i el 31 d’agost; i abans del 30 de novembre, la quantitat de les entrades venudes entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre. Les sales beneficiàries hauran de justificar les entrades venudes abans.
Difícil recuperació postpandèmia Iceta ha justificat la mesura perquè a les sales de cinema “els està costant recuperar-se” després de la pandèmia.
Segons el ministeri, hi ha diferències entre franges d’edat: mentre que el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys va anar almenys un cop a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més de 65 anys. Aquesta xifra destaca si es té en compte que, segons ha assenyalat Iceta, aquest públic era “part essencial” de l’assistència a les sales de cinema abans del 2020.
D’altra banda, el govern espanyol també ha aprovat la convocatòria de 62 milions d’euros en ajudes per a llargmetratges. El total és un 10,71% superior al de l’any passat i forma part del fons de 107 milions d’euros previst per al 2023.
18 anys després de sortir a la llum l’obra Bellaterra, 1930-2005 Crònica de75 Anys, (el proper 18 de juny de 2023, a 2/4 de 12, a la Placa del Pi), el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, presentarà “Nova Crònica de Bellaterra”, un nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra i escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Bellaterra.Cat aprofita l’ocasió per suggerir a Josep Maria Riba i Farrés, -escollit nou President de l’EMD el 28M-, porti a terme el nomenament del bellaterrenc històric Ignasi Roda Fàbregas, Cronista Oficial de Bellaterra, com tenen gairebé tots els pobles.
El Fresc 23, Festival d’Estiu de Sabadell, inclou un total de 17 espectacles de teatre, música i paraula que es presentaran a la fresca dels Jardinets de l’Espai Cultura Sabadell, al centre de la ciutat, del 25 de juny al 13 de juliol.
Amfiteatre dels Jardinets de l’Espai Cultura de Sabadell
Després que en les últimes setmanes s’hagin avançat alguns dels noms del programa, la Fundació 1859 Caixa Sabadell —organitzadora de la iniciativa amb BBVA com a partner principal— ha donat avui a conèixer la resta d’espectacles de la sisena edició de la iniciativa, que presenta novetats com una aposta per l’stand-up comedy, la millora del confort dels espectadors, la recuperació dels abonaments i el pes creixent de l’oferta teatral.
El Fresc 23 l’obrirà (25 de juny, 21.30) l’obra de teatre El tigre, un text escrit i dirigit per Ramon Madaula que protagonitzen Mercè Martínez i David Olivares. Es tracta d’una comèdia protagonitzada per un reconegut coach personal incapaç d’aplicar-se a si mateix les receptes que prescriu als seus clients. Tal i com ja es va anunciar, la clausura la protagonitzarà el grup Blaumut amb Blaumut 10, la gira amb la qual la formació celebra el seu desè aniversari. Tot i que el concert serà el 13 de juliol (21.00) a hores d’ara ja s’ha venut un 50 per cent de les entrades.
Programació del Fresc 23 Festival d’Estiu de Sabadell
Teatre per a tots els gustos
Amb set propostes, el teatre ha guanyat pes al programa del Fresc. A més d’El tigre, el Festival d’Estiu de Sabadell proposa també Les bones intencions, una comèdia esbojarrada de Marc Artigau. Míriam Iscla i Joan Negrié s’hi converteixen en dos emprenedors que, amb l’ajuda del públic, preparen el primer projecte de la seva empresa: una festa de temàtica catalana per a un client molt important.
Rafael Álvarez El Brujo també passarà pel Fresc (2 de juliol, 21.30) per presentar Lazarillo de Tormes, el monòleg estrenat fa 30 anys que ha marcat la seva carrera i que, de fet, ja va presentar, fa 20 anys, a l’Amfiteatre dels Jardinets. Serà el dia abans que el Fresc rendeixi homenatge a la cantant catalana Guillermina Motta (3 de juliol 21.30) amb Guillermotta, una peça de teatre musical en la qual l’actor Jordi Vidal i el pianista Jordi Cornudella reviuen les cançons d’una artista inoblidable. L’espectacle ha guanyat, entre d’altres, el Premi de la Crítica 2021 al Millor Actor de Musical i el Premi Teatre Barcelona 2021 al Millor Espectacle Musical de Proximitat.
Un altre dels grans èxits teatrals que passarà pel Fresc (9 de juliol, 21.30) serà L’abdicació, el primer text teatral del crític Albert de la Torre, dirigit per Ramon Simó i protagonitzat per Xavier Ruano. La proposta retrata les reflexions d’un rei ben conegut per tothom el dia que ha de comunicar públicament que deixa el tron.
Una repetició a petició del públic i un comiat
Encara en clau teatral, el Festival d’Estiu de Sabadell tornarà a acollir aquest any Agència matrimonial 7 d’amor (6 dejuliol, 21.30). Poc després que el muntatge creat i protagonitzat per la sabadellenca M. Eugènia Casanova s’acomiadi de Barcelona després de 9 anys de funcions, l’espectacle tornarà al Fresc a petició del públic després de l’èxit que va aconseguir l’edició passada.
I el Festival serà també el marc en el qual s’acomiadarà de Sabadell la darrera producció de la companyia Estrena Morena, la comèdia M’esperaràs?, de Carles Alberola. El muntatge, coproduït amb UiU Promotors, s’ha representat a moltes poblacions catalanes, i aprofitarà el Fresc per fer la seva darrera funció a Sabadell (10 de juliol, 21.30). El protagonitzen Carles Prats, Pep Muñoz, Marta Tricuera i Diana Torné, sota la direcció d’Albert González.
Amfiteatre dels Jardinets Espai Cultura Sabadell
De Judit Neddermann a Gema 4
La música és l’altre gran ingredient del Fresc, amb sis propostes, inclòs el concert de cloenda de Blaumut. El programa musical l’encetarà (26 de juny, 21.00) Judit Neddermann, que passarà per Sabadell amb les cançons del seu nou disc, Lar, acompanyada a la guitarra per Pau Figueres. En aquest nou projecte, la cantautora catalana torna a casa, honora les seves arrels, es rodeja de la seva banda de sempre i crea cançons que busquen l’amor, la pau, la celebració i la llum.
El Festival d’Estiu de Sabadell també rebrà (29 de juny, 21.00) Quico Pi de la Serra amb Cançons de combat, una proposta en la qual aquest nom en majúscula de l’escena musical catalana repassa l’actualitat a través de cançons de diverses èpoques tant pròpies com d’altre sautors per denunciar fets que continuen passant. El mallorquí i membre d’Antònia Font Joan Miquel Oliver, per la seva banda, presentarà (4 de juliol, 21.00) la seva gira Totsolet, en la qual les cançons son el fil argumental per comunicar, en primera persona, l’extens repertori de la seva discografia
En línia a obrir el Fresc a tot tipus de públics, l’edició 2023 també inclourà un concert d’òpera i sarsuela ben especial. El protagonitzarà (5 de juliol, 21.00) la soprano Montserrat Martí, filla de Montserrat Caballé, i serà en format candelight, és a dir, en un escenari pràcticament només il·luminat per 250 espelmes led. L’oferta musical es completa amb Tiempo a tempo, la darrera proposta del quartet de musica cubana a capella Gema 4. Aquest concert (12 de juliol, 21.00) serà compartit entre el Fresc i el XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell, que organitza Joventuts Musicals de Sabadell.
Aposta per l’stand-up comedy
Una de les novetats del Fresc 23 és la incorporació al programa de l’stand-up comedy en català amb dos espectacles que es realitzaran fora de l’Amfiteatre, aprofitant El Cafè dels Jardinets, la cafeteria de l’Espai Cultura Sabadell, de forma que el públic els podrà gaudir mentre pren una consumició (inclosa en el preu de l’entrada). En aquest context es podrà veure el monòleg Quin pollastre! (30 de juny,21.30) del radiofònic Guillem Estadella (Versió RAC1) i Mític, del televisiu Magí Garcia ‘Modgi’ (7 de juliol, 21.30).
Com ja és marca de la casa, el Fresc també renova la seva aposta pels recitals de poesia amb No hi haurà una altra fi del món, un cant contra la guerra i a favor de les víctimes i els refugiats amb Laura Conejero i Rusó Sala (28 de juny,21.30); i Esgarrapant la nit, un espectacle pensat per enaltir el paper de la dona en la poesia protagonitzat pel guitarrista Eduard Iniesta i el tenor David Alegret.
Novetats el confort del públic
El Fresc 23 també incorporarà una novetat que afecta el confort del públic i que ha aparegut com l’element més millorable a les enquestes de satisfacció realitzades en les dues darreres edicions. Aquest any, els espectadors del Festival d’Estiu de Sabadell disposaran de coixins per estar més còmodes als seients de l’Amfiteatre. Amb una nota de 7 sobre 10, per exemple, aquest aspecte va ser el més reclamat de l’any passat.
Jardinets Fundació 1859 Caixa Sabadell
A més, el Festival també recuperarà els abonaments, amb l’objectiu de satisfer una altra demanda del públic i, en especial, de moltes persones que tradicionalment assisteixen a diversos dels espectacles. Juntament amb les entrades es posaran a la venda els abonaments Fresc x3, Fresc x4 i Fresc x5, que permeten assistir a tres, quatre o cinc espectacles amb un descompte del 10, el 15 i el 20 per cent sobre el preu total de les entrades. Aquest producte es podrà adquirir tant en modalitat online a través de la plataforma Codetickets com a la Taquilla del Fresc, que s’obrirà unes setmanes abans de l’inici del Festival a l’accés als Jardinets pel carrer Escola Industrial.
Totes les entrades per a tots els espectacles es posen a la venda avui mateix a través de la Plataforma Codetickets.
El 2023 marca el centenari del naixement d’una de les pianistes catalanes més rellevants de la història, Alícia de Larrocha, nascuda el 23 de maig de 1923 a Barcelona.
Enguany celebrem una artista que acumula xifres que fan rodar el cap: setanta-quatre anys de trajectòria, quatre mil concerts, quatre premis Grammy i catorze nominacions, Premi Nacional de Música de la Generalitat i Commandeur dans l’Ordre des Arts et des Lettres, entre un llarg etcètera de distincions.
Larrocha, que va ser capaç de superar la maledicció dels nens prodigi, va dur arreu del món autors catalans com Granados, Albéniz, Mompou i Montsalvatge, i, alhora, va sorprendre pel talent i la solidesa interpretant compositors com Mozart, Beethoven i Rakhmàninov. Va néixer en una família vinculada a la música: la seva mare, Teresa de la Calle, i la seva tia, Carolina de la Calle, van ser alumnes d’Enric Granados, i aquesta última, professora de l’Acadèmia Marshall, on també va estudiar Larrocha. Ja de ben menuda, va manifestar unes aptituds excepcionals al piano i va anar fent comptades aparicions públiques amb el seu mestre, Frank Marshall: la primera, el 14 de maig de 1929, i pocs mesos després durant l’Exposició Internacional de Barcelona: tenia sis anys.
Una carrera internacional
Als anys quaranta i cinquanta, ja havia tocat a les sales més importants d’Europa, però el 1955 la seva carrera va fer un gir, quan va debutar als Estats Units, al Town Hall de Nova York, ciutat on va estar estretament vinculada. Poc després arribaria una nova fita: un concert al Carnegie Hall, on va demostrar que unes mans petites podien interpretar amb excel·lència el Concert per a piano i orquestra número 3 de Rakhmàninov. La seva carrera als EUA va agafar volada a partir del 1965, quan va signar un contracte amb Columbia que li va representar gires anuals pel país i concerts al Japó, a l’Amèrica del Sud i al Canadà.
Tres anys més tard, un accident va posar en joc la seva carrera quan es va lesionar el polze de la mà dreta obrint la porta d’un taxi, a Mont-real. La intervenció del doctor Trueta va ser providencial i Larrocha va poder reprendre la seva carrera. Això sí, va aprofitar la recuperació per estudiar obres per a la mà esquerra!
El Taller-Escola de Ceràmica JORCA, fundat a Sant Celoni el 1978 per Jordi Auleda i Carme Llavina, són els creadors de les plaques artístiques dels carrers de Bellaterra, Montseny i Vallgorguina
Jordi Auleda / Carme Llavina
La Carme amb un gran interès per la química va descobrir els esmalts ceràmics a través d’algunes publicacions de Jorge Fernàndez Chiti (ceramista Argentí) i va poder compartir aquest interès amb una gran amiga dedicada també al món dels esmalts ceràmica, la Pepita Segon. A partir d’aquí el 1978 van muntar un petit taller (taller de ceràmica JORCA), amb el seu marit Jordi Auleda . El 1983 participa en un seminari sobre ceràmica, a càrrec d’Antoni Vivas, a l’escola de ceràmica “Sant Jordi de Barcelona.
El Jordi va anar aprenent a fer anar el torn a través dels contactesde la Carme, alguns professionals del sector i moltes hores de pràctica. Des dels inicis han treballat junts, tots dos han dissenyat les peces, el Jordi les ha realitzat al torn i la Carme ha buscat els esmalts més adients i les ha esmaltat i decorat.
El gener del 1982 decideixen obrir el taller/escola de ceràmica JORCA i dediquen els matins al taller produint les seves obres i algunes comandes de particulars i institucions, i a les tardes donen classes. Tot i que ja des del 1978 anaven ensenyar l’ofici a través de petits cursos a les escoles (escola l’Avet Roig, Sant Celoni; Institut de Batxillerat “Baix Montseny”; Institut de Batxillerat “Damià Campeny” de Mataró;…) , activitats al carrer (sobretot en festes del poble col·laborant amb els Ajuntaments o d’altres entitats).
Del 1979 al 1983 el taller obre les portes a la Vila de Sant Celoni per realitzar les plaques nomenclàtor de tot el poble, Integrat en el pla de normalització lingüística van ser de les primeres plaques nomenclàtor que es van fer en català. Es va convidar a tots els veïns del poble a fer les plaques del seu carrer i amb l’ajut de Martí Boada (Botànic) , Guillem Rodríguez (pintor) i l’Ajuntament es va aconseguir tirar endavant el projecte. La Generalitat en va fer un curtmetratge explicant la iniciativa i el procés de realització, que es passava en els cinemes abans de començar la pel·lícula. Al llarg dels anys han anat fent les plaques dels carrers de molts altres pobles i ciutats (Montseny, Vallgorguina, Bellaterra…).
Al llarg de l’any s’impartèixen cursos de ceràmica per adults i nens i nenes i cada any, durant el mes de juliol, es fa un curset monogràfic diferent.
L’escola té 120m², amb un espai per treballar el fang on es disposa de 3 torns, una galletera, 4 taules de treball i prestatgeries per cada un dels alumnes; el laboratori, on es pinta, s’esmalta i es preparen els colors, equipat amb el material necessari i una cabina amb estractors per esmaltar; 2 forns electrics; la biblioteca i sala amb exposició.
El taller té una producció pròpia tant de ceràmica comercial (gereralment per encàrreg) com de ceràmica artística (destinada a exposicions i venda al mateix taller).
També es realitzen projectes escultòrics destinats tant a propietats privades com públiques, interiors i exteriors.
Servei de cuites de fang per particulars i escoles.
Glòria Auleda Llavina (Sta. Mª. de Palautordera, (Barcelona) CEDIDA
ESTUDIS DOCÈNCIA / STUDIES TEACHING
1978 Taller-Escola de Ceràmica JORCA / Ceramics Workshop-School JORCA
1985. Seminari de Ceràmica a càrrec d’Andrew Schuster, a «Sant Jordi», (Barcelona) / Seminar of Ceramics by Andrew Schuster, at «Sant Jordi», (Barcelona)
1986. Seminari de Ceràmica «Estiu-Japó 86», Olot / Seminar of Ceramics «Summer-Japan 86», Olot
1987. Seminari de Ceràmica a càrrec d’Antoni Vivas, a Sant Jordi, (Barcelona) / Seminar of Ceramics by Antoni Vivas, at «Sant Jordi», (Barcelona)
1989. Llicenciada en Belles Arts, especialitat d’escultura, a la Universitat de Barcelona / Graduate in Fine Arts, in the speciality of sculpture, at the University of Barcelona
1990. Seminari sobre «Cocció ceràmica de l’Antiguitat als nostres dies» en el museu de Terrissa d’Agost (Alacant) / Seminar about «Firing of ceramics from the Antiguety till Now» in the museum of Terrissa d’Agost (Alicante).
1990-91. Cursos de Doctorat, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona / Courses of Doctorate, at the Faculty of Fine Arts of Barcelona
1992. Seminari de «Rakú» a càrrec d’Andrew Schuster, en el Centre d’Art «la Rectoria» de Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) / Seminar of «Raku» by Andrew Schuster, at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) Seminari d’aplicació de llustres sobre terra brunyida a càrrec de Judy Trim, a «Sant Jordi», (Barcelona) / Seminar of the aplicación of lustres on polished clay by Judi Trim, at «Sant Jordi», (Barcelona).
1993. Curset de soldadura i forja, en el Centre d’Art «la Rectoria», Sant Pere de Vilamajor / Course of forging and welding at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) Seminari d’Aiguafort en ferro i carborúndum sobre suports alternatius, Centre d’Art «la Rectoria», Sant Pere de Vilamajor / Seminar of engraving on alternative supports at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona)
1995. Seminari de Vidriats ceràmics d’alta temperatura (1.250° C.), estudi sistemàtic per formulació Seger, a càrrec de Magda Martí i Coll i Lluís Vilaseca, a l’Escola d’Arts i Oficis (Barcelona) / Seminar of Ceramic Glazing at high temperatures (1.250º C.), sistematic study by the Seger formula, by Magda Martí i Coll and Lluís Vilaseca, at the «Escola d’Arts i Oficis» (Barcelona)
1996. Seminari «joies actuals en porcellana i plata», a càrrec de Teresa Casanovas (dissenyadora de joies) I Magda Martí I Coll (Ceramista), a l’Escola d’Arts i Oficis (Barcelona) / Seminar of «actual jewelry of china and silver», by Magda Martí i Coll at the «Escola d’Arts i Oficis» (Barcelona)1997. Professora de Visual i Plàstica a alumnes d’ ESO al Col·legi Cor de Maria de Sant Celoni / Teaching «Visual i Plastica» at the courses of ESO at the college «Cor de Maria» in Sant Celoni
1997. Professora de Visual i Plàstica a alumnes d’ ESO al Col·legi Cor de Maria de Sant Celoni / Teaching «Visual i Plastica» at the courses of ESO at the college «Cor de Maria» in Sant Celoni
1999. Curset sobre l’Atenció a la diversitat a l’ESO, al Col·legi Cor de Maria, Sant Celoni / Course about the Atention to diversity in ESO at the college “Cor de Maria” in Sant Celoni.
2005. Curs sobre Recursos per integrar les noves tecnologies als aprenentatges.
2009. Curs sobre “Nous currículums a primària”
2011. Curs d’E comerce. Curs “Estratègies per millorar l’atenció”.
2011. Professora de Pintura a l’escola d’adults de Sant Celoni. 2012 Curs de “Totoceràmica” amb Carlets.
PREMIS I BEQUES-PRICES & SHOLARSHIPS
1981. 3er. Premi, Concurs Nacional de Ceràmica, Amposta / 3rd prize National Competition of Ceramics, Amposta. 1er. Premi, Concurs de Ceràmica i Disseny, Mataró / 1st prize Competition of Ceramics and Design, Mataró
1984. 1er. Premi, Concurs Nacional de Ceràmica, Amposta / 1st prize National Competition of Ceramics, Amposta
1986. Premi d’escultura, V Mostra d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya / Sculpture prize, V Mostra d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya
1988. Becada per la CEE a la Winchester School of Art, Anglaterra / Scholarship by the EEC for the Winchester School of Art, England
1990. 1er. Premi d’escultura, Mostra d’Art Jove, Sant Celoni, (Barcelona) / 1st prize for sculpture, Mostra d’Art Jove, Sant Celoni, (Barcelona)
1992. Becada per la CEE a la Leeds University, Anglaterra / Scholarship by the EEC for the University of Leeds, England
EXPOSICIONS COL·LECTIVES · GROUP EXPOSITIONS
1982. Sabadell, «Mostra de Ceràmica dels Països Catalans». 1984. Granollers, Sala Cultural de «la Caixa».
1986. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania (Llinars del Vallès)
Lloret de Mar i Blanes, «Ceràmica a la vora el Montseny».
Esplugues, Convocatòria al «1er Premi Vila d’Esplugues».
Exposició itinerant de les obres guardonades en la 5a. Mostra d’Arts Plàstiques, convocada per la Generalitat de Catalunya.
1987. Sant Celoni.
1988. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania.
1990 Barcelona, Centre Permanent d’Artesania, «Del blau al blau».
1992. Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona), Centre d’Art «la Rectoria», «13 Ceramistes».
1993. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania. «Impressions del passat memòria històrica».
1994. Sant Celoni, la Rectoria, i la Garriga, Sala Cultural, «Ceramistes del Vallès Oriental. A.C.C.»
1995. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania, «Comerç i Art». Madrid, Galeria FERRAZ.
1996. La Borne (França), «10 Ceramistes Catalans».
2011. Sant Celoni, La Rectoria, «Anem a la Fontana».
2012..Breda, Sala Cultural Els forns de Bresa, «Pintant somnis». 2013 Sant Celoni, La Rectoria, «Miquel Martí i Pol, T’anyorem!».
COMANDES
1997. Mural per l’entrada de l’Hospital Comarcal de Sant Celoni.
2007. Escultura de corten i bronze en homenatge a les persones donants de sang (Carrer Compte Borrell, Sant Celoni)
TALLER/ESCOLA DE CERÀMICA JORCA Av. Verge del Puig, 26 (08470 Sant Celoni) Mòbil +34 671033224 g.auleda@gmail.com
Joglars presenta ¡Que salga Aristófanes!, un retorn als orígens de la comèdia i la defensa de la llibertat d’expressió amb una dramatúrgia contemporània que combina música, dansa, literatura i visual. No estem en un joc de bo i dolent, ni en la determinació de la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat.
Dimecres a dissabte: 20:00 h. Diumenge: 18:00 h. Del 3 al 7 de maig del 2023
Els Joglars tornen a Barcelona. La companyia teatral actuarà als escenaris de la capital del Principat amb ¡Que salga Aristófanes! per celebrar el 60è aniversari, amb una funció diària al teatre Apolo del 3 al 7 de maig. L’obra pretén fer un al·legat a favor de la llibertat d’expressió amb la història d’un catedràtic que pateix un escarni públic i acaba internat en un centre de reeducació psicocultural. Un cop està tancat, s’imagina la figura del còmic i escriptor de comèdies de l’Antiga Grècia anomenat Aristòfanes, que agafa com a referent de llibertat. En la interpretació, s’hi barregen la música, dansa i art visual, a més de diàlegs farcits de sàtira.
Una de les escenes més significatives és un camp de mines, en què cada mina simbolitza una de les ofenses que limiten la llibertat artística, segons paraules de la sòcia de la companyia Dolors Tomeu. En la presentació de l’espectacle d’aquest dijous, ha afirmat que pretenen criticar les polítiques de cancel·lació contra molts artistes, que “de vegades poden fer que caiguin en l’autocensura”. Tomeu ha afegit que “quan un pensa que és millor callar per no buscar-se problemes, tenim un problema”, en referència a la situació actual de l’humor i la tendència al políticament correcte. Així, ha explicat que Aristòfanes ha estat el referent dels Joglars des de la seva creació com a exemple de llibertat i com a creador de la comèdia i la sàtira.
En aquest sentit, el director dels Joglars, Ramon Fontserè, ha criticat el “puritanisme” actual que diu que prové de les universitats americanes i ha lamentat que la societat “cada vegada està més plena de tabús”. “En tot humor hi ha crítica, si no es pot criticar res, no hi ha humor”, ha dit.
L’actor Xavier Villena, amic de Bellaterra, participa a ¡Que salga Aristófanes!
Xavier Villena
La seva arribada al món del teatre va ser per casualitat, Xavier volia dibuixar, però en no haver-hi places disponibles al centre cultural, li van proposar anar a les classes de teatre; allí va conèixer facetes increïbles que no se li havien passat mai per la imaginació, i un dia se li va creuar pel seu camí LA MASCARA, magistralment utilitzada per Manel Barceló. A més de tota aquesta aventura….es dedicaria també en cos i ànima a aquest objecte tan captivador. Això va alimentar les seves ànsies de buscar altres models a seguir i se li van creuar a la seva vida Comediants, La Cubana, El Tricicle, La Fura del Baus, Ferruccio Soleri, Antonio Fava, Donato Sartori, Giorgio Strehler i Els Joglars i el seu gran mestre Albert Boadella .
Ha dedicat ja més de 25 anys a formar infinitat d’alumnes al món del teatre i en el moviment i construcció de la màscara. Sempre ha pensat que a la màscara se l’ha de mirar de genolls.
“Xavier Villena és un autèntic professional de la màscara que coneix perfectament el seu llenguatge” Albert Boadella
BELLATERRA.CAT 