LLUÍS TORRES|Avui divendres, en plenes vacances d’estiu, els amics de la tertúlia Sancugatenca JAP, ens han aportat un creatiu dibuix d’Ignasi Bassó, diplomat en Disseny per l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona, també component del grup cultural Amics de Pedra i Sang (Sant Cugat del Vallès). Bassó, és actor, il·lustrador, maquetador, dissenyador i creatiu visual.
Dibuix original d’Ignasi Bassó dels actors participants del musical Navares creat pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas 📷 CEDIDA
Des de fa 25 anys, Ignasi Bassó idea solucions gràfiques de comunicació per a grans i petites empreses, editorials i institucions de múltiples sectors. Durant 15 anys va formar part de l’equip de Màrqueting d’una multinacional de l’esport.
L’any 1967, Pere Calders va publicar el conte Aquí descansa Nevares, la història dels habitants d’un barri de barraques que decideixen, en un moment de necessitat, instal•lar-se als panteons de les famílies adinerades del cementiri de la ciutat. Gairebé vint anys després, el 1985, Ignasi Roda va començar a donar forma de musical al conte, fascinat per la dimensió social, els personatges i l’èpica de la història. El projecte va prendre grans dimensions i va quedar aturat fins que Roda va decidir reprendre’l amb l’ajuda del transcriptor musical Josep Anton Garcia, amb qui, el 2006, va poder acabar l’obra, que va titular Nevares. Tota la subtilesa literària i la poètica de l’obra de Calders estan en el llibret d’aquest musical, que ara podrem escoltar en versió concert, una magnífica targeta de presentació del que pot arribar a ser el muntatge escènic.
LLUÍS TORRES| Els gestors de l’EMD de Bellaterra han anunciat a través del seu canal de WhatsApp Bellaterra TV, la creació del PrimerConcurs de Teatre de Bellaterra 2024, tot fent saber que les tres obres finalistes es podràn veure al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, el mes de setembre, coincidint amb la Festa Major.
En Roger Pallás, bellaterrenc, director de La Cadira i impulsor del Concurs, ha fet arribar unes paraules al veïnat per aclarir el que s’ha dit sobre el històric Teatre La Inestable i el Primer Concurs de Teatre de Bellaterra 2024:
“M’hagués agradat molt poder comptar amb La Inestable. Vaig trucar-los personalment al mes de gener 2024 animant-los a participar-hi com a companyia local de Bellaterra, i oferint ser directament finalistes en el concurs juntament amb les altres obres que el jurat consideres.
Lamentablement, La Inestable va declinar formar part del concurs. Així i tot, ens agradaria en pròximes edicions gaudir de la seva participació.
Ara, però, en aquest primer concurs de teatre, animem a tota la gent de Bellaterra, a gaudir d’un bon espectacle, a despertar els sentits amb les propostes que ha seleccionat el jurat amb molt deteniment i fent una feina excel·lent.
Moltes gràcies en avançat.
Associació de Teatre La Cadira
Des del Teatre La Inestable de Bellaterra diuen que s’ha gestionat molt malament per la part de l’EMD de Bellaterra, i que així, naturalment, La Inestable no va volguer participar, ja que són una Companyia també amateur de Bellaterra i aquesta proposta d’en Roger Pallars, de ser present amb les altres tres obres finalistas, “endollats“, no ho varen trobar correcte i totalment fora de lloc,
40 anys més 1 del Teatre La Inestable de Bellaterra:
Us sesperem el día 28 de setembre de 2024, una vegada passada la Festa Major, per celebrar aquests els 40+1 anys de la creació de la Companyia teatral. L’entrada a la sala gran del Centre Cívic és gratis i al finalitzar la representació, s’oferirà un Pica Pica, també gratuït, que serà servit per un prestigiós restaurant de Bellaterra.
El malalt imaginari de Molière, una representació de La Inestable de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
L’EMD de Bellaterra diu que amplia la seva oferta cultural amb un dels gèneres més arrelats al poble: El Teatre.
L’Associació teatral La Cadira, en col·laboració amb la EMD de Bellaterra, impulsa la celebració del primer Concurs de Teatre Amateur de Bellaterra que portarà al Centre Cívic 3 obres finalistes durant el mes de setembre.
Al concurs s’hi han presentat un total de 15 obres de 13 companyies amateurs catalanes. Entre totes les obres presentades hi ha hagut representacions d’obres clàssiques com “Karen” d’Ever Blanchet o “12 sense pietat” de Reginald Rose. També han concorregut al concurs obres originals ideades per la pròpia companyia com “Històries de carretera” del Grup de Teatre Joventut de la Farándula o “l’Última Pirueta” de la companyia La Corriola Teatre de La Pobla de Mafumet.
Un jurat conformat per professionals del teatre veïns de Bellaterra com: Ignasi Roda, Roger Pallàs, Ricard Puig, Rosa Fèrez i Gemma Moliner han seleccionat 3 obres finalistes que opten al premi del concurs.
Les obres premiades
Les tres obres amb major qualificació per part del jurat bellaterrenc són: “La reina de bellesa de Leenane” de Martin McDonagh representada per la companyia El Centru de Canet de Mar que es presentarà al públic dissabte dia 7 de setembre de 2024 a les 19:30; “Lluna de sang” de la companyia Helena Teatre de Barcelona que es representarà diumenge dia 8 de setembre de 2024 a les 18:00 i “La criada de dues mestresses” de Carlo Goldoni que presentarà el Grup de teatre Tàndem de Santa Perpètua de Mogoda el dia 13 de setembre, divendres, a les 19:00 hores.
Per aquesta primera edició del concurs, els passis de les funcions teatrals seran el tret de sortida de la Festa Major del poble i es representaran el cap de setmana anterior a la festivitat (dies 7 i 8 de setembre). L’entrega de premis del concurs serà el dia 13 de setembre coincidint amb la representació de la tercera obra finalista.
El concurs premiarà entre els 3 finalistes al millor Grup de Teatre amb 500 €, addicionalment també es donaran premis al Millor Director, Millor Actor Principal, Millor Actriu principal, Millor Actor de Repartiment, Millor Actriu de Repartiment.
L’organitzador del primer concurs de teatre amateur de Bellaterra, Roger Pallàs, explica que “aquest primer concurs ens convida a veure propostes diferents, còmiques, dramàtiques, de gran qualitat totes elles, que han volgut oferir amb il·lusió el seu missatge, esforç i talent a Bellaterra. Sens dubte un regal”.
A més, també destaca que “ha estat una oportunitat perquè un jurat conformat per gent de Bellaterra comparteixi, posi en comú parers i opinions, gent de Bellaterra que estima la cultura, gent que anima a oferir cultura i a construïr coses noves, amb formes noves”.
Roger Pallàs 📷 CEDIDA
TEATRE LA CADIRA
Qui soc?
Hola!
Soc en Roger Pallàs i si m’ho permets m’agradaria molt convidar-te a fer un tastet de teatre, que participessis al taller de teatre La Cadira.
La meva perspectiva del teatre, potser exigent dintre del teatre amateur, parteix de l’observació de tot el que ens envolta, de qui ens envolta i com ens envolta i sobretot del que sentim.
La meva formació en teatre s’inicia als Lluïsos de Gràcia entre els anys 2003 i 2007 on com a actor vaig representar diverses obres (Criatures de T de Teatre, Després de la Pluja de Sergi Belbel, L’Estranya Parella de Dario Fo).
Més tard, en el 2004, vaig cursar dos anys de tècnica actoral i de consciència del cos a l’Escola de Teatre L’escala de la mà de Héctor Veronese i Eduardo Jara amb treball final de curs basada en la representació de Carícies de Sergi Belbel.
Va ser a partir d’aleshores que la faceta de la direcció teatral i en concret escriure teatre va ser més protagonista que l’actoral. Això va ser possible gràcies a la vinculació que mantinc encara amb la companyia de teatre Helena Teatre que m’ha permès representar, dirigir, i escriure textos propis com (Conjunt Buit, El Nét, Esperant l’Òscar, La Rebel·lió de les Dones) i d’altres obres de teatre d’altres autors com (La Cabra o qui és Sílvia d’Eduard Albee).
Però el que de veritat m’agrada més i després de tots aquests anys és ensenyar, dirigir, transmetre, il·lusionar… Il·lusionar a la gent que emprengui un viatge meravellós, un viatge basat en un treball de creació propi i compartit, compartit amb tots i a diferents nivells (actoral, musical, artístic, cromàtic, d’interpretació de la vida, del què gaudim i del que no…).
Intento ser una persona honesta, humil, treballadora, exigent, observadora, apassionada i amb sentit de l’humor!
Dit això, em fa molt ail·lusió dir-vos també que TEATRE LA CADIRA ha anat evolucionant i creixent en aquest darrers dos anys i actualment a més dels seus tallers que proposa a l’EMD i a d’altres centres com l’Hospital Clínic, TEATRE LA CADIRA s’ha format ara com a COMPANYIA TEATRE LA CADIRA iniciant-se en aquesta tardor 2024 am la seva primera proposta amb la obra Una Aire de Familia
Que la força del teatre t’acompanyi!
Contacte i Accessibilitat: EMD Bellaterra Plaça Joan Maragall, 4 (08193 Bellaterra) Tel. 935 18 18 30
Amb la col·laboració de: Diputació de Barcelona
Font: EMD de Bellaterra, Companyia Teatre La Cadira
“Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone”
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres amb Georges Moustaki al seu últim concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
FRANCESC PÉREZ TORRES|El 8 de gener del 2009, Georges Moustaki va pujar per última vegada a un escenari, va ser una vegada més en el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ho recordaré tota la vida, perquè aquella nit vaig poguer saludar-lo i comentar-li que jo, amb 19 anys, vaig gaudir d’aquell primer concert seu de 1971, pocs dies abans de desplaçar-me a Ginebra (Suïssa), per residir 2 anys. Inoblidables cançons: Ma liberté, Les Temps de Vivre, Il y avait un jardin, La Métèque, La Mediterranée, etc., va ser fantàstic!!, un del meus millors records musicals, més després d’haver gaudit de les meves classes de français a l’acadèmia Berlitz del carrer Pelai de Barcelona, on vaig coincidir amb Jordi Sabater, amic i company de feina del Restaurant Via Veneto.
Moustaki va debutar a Espanya el 1971, un concert dins del Festival de Primavera organitzat per Oriol Regàs Pagès, alma mater del restaurant Via Veneto, Bocaccio, etc.,etc., precisament va ser al Palau de la Música Catalana, en un moment en què a la censura franquista no li feia cap gràcia la seva cançó ” En Méditerranée”, que conté uns versos que diuen ‘el cel està de dol i la paraula llibertat ja no es diu encastellà”
EN MEDITERRANÉE, 1971 (Georges Moustaki/Areski Belkacem)
Dans ce bassin où jouent des enfants aux yeux noirs Il y a trois continents et des siècles d’histoire Des prophètes, des dieux, le Messie en personne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a l’odeur du sang qui flotte sur ses rives Et des pays meurtris comme autant de plaies vives Des îles barbelées, des murs qui emprisonnent Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a des oliviers qui meurent sous les bombes Là où est apparue la première colombe Des peuples oubliés que la guerre moissonne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Dans ce bassin, je jouais lorsque j’étais enfant J’avais les pieds dans l’eau, je respirais le vent Mes compagnons de jeux sont devenus des hommes Les frères de ceux-là que le monde abandonne En Méditerranée….
Le ciel est endeuillé par-dessus l’Acropole Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone Il reste un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Tomba de Georges Moustaki (1934-2013), sempre florida i plena de colors 📷 Cementiri Montparnasse de Paris
LLUÍS TORRES | L’amic Víctor, el professional titular de l’única Llibreria que tenim a Bellaterra: PAPER’S, us recomana per aquestes vacances d’estiu 2024: Memòries del Senyor Boccaccio i Via Veneto, llibre de l’home que va sintonitzar amb les ànsies de transgressió i llibertat de tota una generació sota la dictadura franquista.
Portada del llibre Los años divinos d’Oriol Regàs Pagès 📷 DESTINO
Sinopsis De LOS AÑOS DIVINOS Oriol Regàs puso música y cine, aventura y deporte, moda y diseño, espectáculos, restaurantes, arte y arquitectura, revistas y libros a un período irrepetible de nuestra historia reciente. Un periodo que se inicia en la Barcelona opaca, cerrada y gris de la posguerra, y del que Regàs recrea el entusiasmo de las competiciones deportivas y los apasionantes viajes que organizó, ya adulto, a África y China. También la apertura de emblemáticos locales ¿quién no ha oído hablar de los Bocaccio, de Barcelona y de Madrid, o del Up & Down que catalizó las noches de los ochenta en la capital catalana?, expresión de las ansias de libertad, de transgresión y de cambio de aquellos años, divinos a pesar de todo. A través de sus innumerables iniciativas, Regàs revive las relaciones con personajes de todos los ámbitos (cantantes, modelos, actores, cineastas, deportistas, empresarios, editores, restauradores, periodistas, escritores…) que componen el calidoscopio de un tiempo y un país intensamente vivido por Oriol Regàs, el que para muchos fue y seguirá siendo el señor Bocaccio.
“La natura al cor”, de Letícia Guitarte Catalán, guanyadora del concurs del cartell Festa Major Bellaterra 2024 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Segons ha anunciat recentment Bellaterra Televisió, ja tenim guanyadora del concurs de cartells de la Festa Major de Bellaterra 2024. És tracte Leticia Guitarte Catalán, gaditana establerta a Bellaterra, és il·lustradora i dissenyadora gràfica per l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP)
Letícia ha sigut la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major de Bellaterra 2024, amb la creativa i colorida obra “La natura al cor“, obtenint el premi de 200 €. Letícia ha destacat entre els 15 finalistes participants.
Segons Letícia, la seva inspiració per al dibuix del cartell va sorgir de la bellesa natural de Bellaterra, transmetent alegria i vitalitat al dibuix.
El jurat ha seleccionat l’obra guanyadora seguint diferents criteris, entre els quals destaquen l’originalitat de l’obra, la qualitat estètica i l’adequació de l’obra per fer difusió a la Festa Major de Bellaterra. El gruix de la Festa Major serà del 12 al 15 de setembre de 2024.
Intèrprets “El màrtir Cugat” amb el seu creador, en Josep Maria Jaumà
LLUIS TORRES|Ahir dissabte dia 20 de juliol de 2024, el Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès va acollit, un any més, la representació de la lectura dramatitzada ‘El màrtir Cugat’, una obra escrita per Josep M. Jaumà que apropa la història, la llegenda, la vida i la mort de Sant Cugat, que dona nom a la ciutat. El grup Companys d’en Cugat, amb text de Josep Maria Jaumà i sota la direcció de Xavier Tot, recoll amb ‘El màrtir Cugat’ tant la història com el mite del soldat romà.
Segons aquesta llegenda, el seu naixement es situa al nord d’Àfrica, i que va ser perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià a causa de la seva fe i que va ser empresonat al camí de Bàrcino a Ègara. Sense renegar de la seva fe, el màrtir va ser degollat a Barcelona l’any 304. La memòria del màrtir es va mantenir a la Barcelona de l’època fins arribar a donar nom a un Monestir de la zona, on ja hi havia l’antic campament militar Castrum Octavianum i que amb els anys ha esdevingut la ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Públic assistent al Claustre del Monestir de Sant Cugat
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 es van celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la “Laia”, és a dir, la laiętana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys més tard de la seva execució, que menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs Vallicrosa, el llatí Cucufàs deriva del mot berber “estel”. La llegenda els fa, a ell i a Sant Feliu, provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus, les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides de miracles i fets fantasiosos. La tradició i la llegenda situen la seva mort i sepultura a Octavià, on posteriorment es construí el monestir sota la seva advocació. La troballa al subsòl del monestir d’una fortificació romana (castellum) i d’una basílica paleocristiana semblaría avalar aquesta tradició. Però el cert és que l’anàlisi crítica de totes les dades no permet confirmar-la.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades al lloc d’honor, a la dreta de l’altar de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Xavier Tor i Jaume Pla en plena interpretació d’El màrtir Cugat👇
LLUÍS TORRES|Si aneu a fer turisme per Suïssa, Bellaterra.Cat us recomana visitar el poble de Gstaad, ple de xalets de fusta amb botigues de marques internacionals, però sobre tot no us podeu perdre de fer la ruta cultural filosòfica llegint les plaques de les 12 frases històriques del gran músicYehudi Menuhin, un romàntic passeig amb una durada aproximada de 60 minuts. No t’oblidarem mai!
Vida i obra de Lord Menuhin (1916-1999) El 12 de març de 1999, el seu impetuós compromís amb un món millor es va veure interromput bruscament per la seva sobtada mort a Berlín. El seu missatge profundament humà el transmeten músics i estudiants, amics i persones de tot el món. El treball i l’exposició al Centre Menuhin Saanen (Suïssa) està dedicat a aquest missatge i a la beneïda obra de Yehudi Menuhin i els seus grans seguidors.
Prospecte de promoció de la ruta filosòfica de Yehudi Menuhin 📷 Turisme de Saanen Gstaad
El camí del filòsof Yehudi Menuhin
Lord Menuhin (1916-1999), el músic, educador i humanista venerat mundialment, va deixar enrere un magnífic llegat. Fins i tot abans de morir, un admirador va proposar dedicar un camí de filosofia al ciutadà honorari de la comunitat de Saanen. Les autoritats municipals van acceptar i el Rotary Club de Gstaad-Saanenland va acceptar planificar i finançar aquest camí del filòsof Yehudi Menuhin amb el suport de la municipalitat.
És un camí senyalitzat des del centre de Gstaad fins a Saanen. A les taules exposades al llarg del camí de la Saane, les reflexions i pensaments del famós músic, que va posar a disposició per a aquest projecte, es presenten en tres idiomes.
Ruta filosòfica Yehudi Menuhin entre Gstaad i Saanen 📷 Menuhin Centre Saanen
El camí porta a l’església de Maurici a Saanen, on Yehudi Menuhin ha donat i dirigit concerts des de 1956 i va fundar el seu festival el 1957.
El camí d’aquest filòsof recorda al gran artista i ésser humà i pretén animar-nos a pensar amb calma.
Descripció
Des de Kapalliplatz a Gstaad passegeu cap a Saanen. Passeu el pas inferior del ferrocarril cap a “Gschwend” i seguiu la Saane. Un camí tranquil i ombrívol condueix des d’allà vora el riu fins a la Fundació Alpenruhe, una llar per a persones amb discapacitat amb una cafeteria i un zoològic. A continuació, aneu fins al Chouflisbach, que us porta de tornada a la Saane. Seguiu per això fins arribar al poble de Saanen. Després d’una visita recomanada al Menuhin Centre Saanen, la vostra caminada acaba a la propera església de Maurici. Temps aproximat de caminada 1 hora.
Les 12 frases filosòfiques de Yehudi Menuhin de la ruta des de Gstaad a Saanen 📷 Menuhin Centre Saanen
Menuhin Centre Saanen
A Saanen, a l’antic xalet històric “Sahauson, al primer pis de l’Oficina de Turisme, unes petites sales amb fotos, imatges i documents del mestre músic presenten una perspectiva sobre la vida i el treball, la família i els amics de Lord Menuhin. Una presentació dels seus pensaments i activitat educativa com a fundador. de l’Escola Menuhin de Stoke d’Abemon 1963 i l’Acadèmia Internacional de Música de Menuhin 1977 i la història del Menuhin Festival Gstaad des dels primers concerts 1967 exposicions rotatives i també per al festival Menuhin i una petita biblioteca completen aquesta exposició. no hauria de ser un museu de lehudi Menuhin, sinó un punt de trobada de Menu hin frands, músics i souristes, reflectint com a lloc moral actiu la vida i l’obra d’aquest gran músic, professor humanista i cosmopolita.
Informació turística De Yehudi Menuhin 📷 Menuhin Centre Saanen
Una animada presentació a l’històric Chalet Salzh, al centre de Saanen (a 1 hora de l’oficina de turisme, situada al Menuhin Philosophenweg, pretén posar de manifest el gran llegat artístic i gestual del músic, poeta i humanista, fundador i venerat mundialment). bibliotecari del Festival Menuhin durant 40 anys Saanentand també es conservarà per al futur. Les acollidores sales són condicions ideals per a trobades creatives i discussions de Lord Menu, la seva família i el seu entorn, els seus amics i el treball de tazmerenden de Seaner. ciutadà d’honor El centre commemoratiu s’amplia amb bio, biblioteca Brefund Textarchann i mediateca, exposicions temporals temàtiques, actual Bande Festiva i Menuhini, sala de debats i sessions amb presentacions fotogràfiques.
Placa filosòfica Yehudi Menuhin número 1 entre Gstaad i Saanen 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES | Assumpta Nebot Roig, ex veïna de Bellaterra, va ser professora de l’Institut Egara Arraona, il·lustradora oficial de la revista L’Esquirol de Bellaterra i Teatre La Inestable, fent tots els programes i follets que calia per promocionar-ho. Creadora del dibuixos còmics dedicats a Martina i en Domènec, els gegants de Bellaterra.
La bellaterrenca Gloria Pasias davant la Martina i en Domènech, els Gegants de Bellaterra
Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
📍La tercera i última proposta arriba el dijous, 18 de juliol, a les 22 hores a l’Amfiteatre dels Jardins del Vallès, on es representarà NEVARES (Text i música: Ignasi Roda. Direcció: Dolors Vilarasau)
📍”Nevares, drama musical basat en un conte de Pere Calders”
Vídeo promoció Nevares al Teatre Grec de Barcelona 2014 👇
Aquest drama musical ja va ser presentat el 2012 en una de les edicions del nostre festival teatral de carrer amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Pere Calders. El motiu és que el musical està basat en la novel.la breu “Aquí descansa Nevares” d’en Calders.
Vaig iniciar la composició del musical el 1984 i el 1988 n’havia escrit el pròleg i la primera part. El projecte era molt ambiciós i, una mica espantat, vaig aparcar-lo fins el 2000.
Represa la composició el musical va quedar enllestit el 2003. Aleshores va començar el llarg peregrinatge per buscar una productora que volgués peoduir-lo. Va ser endevades tot i l’actualitat del tema i la seva força dramàtica.
El 2012 se’m va oferir la possibilitat de fer una lectura dramatitzada dins les Lectures a la Fresca i així es va donar a conèixer per primera vegada. Va ser una experiència inoblidable.
Dos anys més tard, el 2014, una nova oportunitat es presentava, muntar una versió en format concert i presentar-ho al Festival Grec. Era una idea agosarada i poc habitual ja que les versions en concert se solen fer després de presentar el muntatge en versió escenica.
La idea, però era fer una targeta de presentació del drama i buscar de nou una productora que el volgués muntar. Aquella nit del 30 de juliol de 2014 va ser màgica i junt amb la Sinfònica de Sant Cugat i un equip d’acors i actrius de primera línia i amb uns arranjaments d’en Pep Pladellorens, es van sentir les notes de com havia sé sonar aquell espectacle.
Però de nou el desinterès de les productores va fer que aquell gran esforç no servis per a res. Bé, per res no, perquè d’allí en va sortir una maqueta musical prou vàlida perquè algun interessat es pugui fer una idea de com ha de sonar aquest NEVARES.
Ara la Dolors Vilarasau es llença a l’aventura de fer una nova versió en format lectura, amb entusiasme i decisió i fins i tot fa que el protagonista, Lalo Nevares, cedeixi el seu somni a la seva dona, la Lupe.
Així, doncs, aquesta representació formarà part del llarg camí del NEVARES, un musical que, qui sap, un dia o altre veurà la llum damunt d’un escenari tal i com el vaig concebre ara fa 40 anys.
“22 h Plaça de l’Om devant del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès”
📷 Gausachs de Sant Cugat
LLUÍS TORRES|Avui dissabte, Diada de la Llotgeta, les famílies de Bellaterra tenen una activitat cultural més a Sant Cugat, Els Gausacs, els Castellers de Sant Cugat, participen a la Diada de la Llotgeta, que organitzen conjuntament amb l’Ajuntament amb motiu de la Festivitat de Sant Cugat (25 de juliol). Aquesta Diada se celebra des de fa uns quants anys, però enguany canviaran una mica el format per “acostar-la al poble” i fer-la més present al veïnat de la ciutat.
La Diada serà dins la Llotgeta del Monestir, i comptarà amb els Castellers de Sabadell i els Castellers de Mollet.
En acabar aquesta l’actuació castellera, els Castellers de Sant Cugat organitzaran l’habitual sopar popular d’aquesta diada. Després hi haurà música amb DJ i barra a la plaça d’Octavià.
BELLATERRA.CAT 