“Les pilones van ser denunciades amb el canvi de govern municipal de Carles Escolà (Compromís) sense respectat l’opinió majoritària del veïnat de Bellaterra”
L’abocador de Can Fatjó dels Aurons el va frenar els veïnats de Bellaterra i Sant Cugat amb les seves denúncies, grans mobilitzacións cíviques, i el recolzament total del govern municipal de l’EMD de Bellaterra.
Pilones del Camí Antic de Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT
Antoni Morral (ICV) i Carmen Carmona (PSC), batlles de Cerdanyola, van practicar el silenci adninistratiu per aprovar les pilones del Camí Antic de Bellaterra i l’abocador de Can Fatjó dels Aurons.
L’EMD de Bellaterra va insistir en demanar a Cerdanyola la documentació de de l’abocador Can Fatjó dels Aurons i va poguer demostrar que s’havia aprovat per Silenci Administratiu de l’alcalde Antoni Morral, que hagués ingressat 9.000.0000 d’euros.
Abocador de Can Fatjó dels Aurons autoritzat pel silenci administratiu d’Antoni Morral, batlle de Cerdanyola|ARXIU BELLATERRA. CAT
Com funciona el silenci administratiu?
La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que l’administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. No obstant això, és una qüestió de fet que en moltes ocasions l’administració no resol els procediments, o no ho fa en els terminis establerts legalment.
Per a intentar donar solució a aquest problema endèmic, apareix la figura del “SILENCI ADMINISTRATIU”, que es pot definir de manera senzilla com una “ficció jurídica”, creada per a protegir els ciutadans davant els constants incompliments per part de les administracions públiques de la seva obligació de respondre a les sol·licituds dels particulars.
En altres paraules, el que fa el silenci administratiu és donar un valor vinculant al mutisme de l’Administració, de manera que el ciutadà sap per endavant si la no contestació en el termini establert suposa que l’Administració li dóna la raó o no, podent reaccionar en conseqüència.
A continuació, donarem unes pinzellades bàsiques:
1.- Per començar, la figura del silenci administratiu no és nova en el nostre ordenament jurídic, però ha anat basculant en el temps des del clàssic “silenci administratiu negatiu” (la inacció de l’administració s’interpreta sempre com a rebuig a les pretensions del particular) fins a posicions més protectores dels drets dels ciutadans, de manera que actualment la regla general és la del “silenci administratiu positiu” (la inacció de l’administració suposa acceptar les pretensions del particular, tret que una norma disposi el contrari).
2.- La regulació actual del procediment administratiu (i del silenci administratiu) es troba en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per la qual cosa caldrà donar-li un cop d’ull per poder entendre millor què és això del silenci administratiu:
Cal tenir en compte que el termini màxim general que té l’administració per respondre és de tres mesos, tret que una llei o una norma de la UE estableixin un altre termini diferent.
Com s’ha dit anteriorment, LA REGLA GENERAL ÉS LA DEL SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU i les úniques excepcions en què s’aplica el silenci administratiu negatiu (o desestimatori) són les següents:
Procediments relatius a l’exercici del dret de petició a què es refereix l’art. 29 de la Constitució.
Procediments l’estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic.
Procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient.
Procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
Procediments d’impugnació d’actes administratius (recursos administratius: alçada o reposició) i de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.
Malgrat tot, l’Administració està obligada a resoldre de manera expressa, encara que sigui fora de termini. Però en els casos en què operi el silenci administratiu positiu, la resolució posterior que dicti l’administració solament podrà ser confirmatòria d’aquest silenci; és a dir, que només pot donar la raó a les pretensions dels ciutadans.
S’imposa a l’administració un doble deure d’informació als ciutadans:
Cada administració està obligada a publicar, en les seves seus electròniques, els procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims per resoldre i el sentit del silenci (positiu o negatiu).
L’administració que tramita el procediment ha de remetre una comunicació a l’interessat, dins dels deu dies següents a la recepció de la seva sol·licitud, en la qual se li indiquin, entre altres coses, aquestes mateixes dades, és a dir: el termini màxim per a resoldre i els efectes del silenci.
Per concloure, encara que és cert que la figura del silenci administratiu no evita que l’administració continuï incomplint en múltiples ocasions amb el seu deure de resoldre les sol·licituds dels ciutadans, com a mínim fixa la interpretació que s’ha de fer d’aquesta inacció i dona seguretat jurídica a les relacions ciutadà/administració.
Font: Centre Gestor
BELLATERRA.CAT 