LLUIS TORRES|El Cercle Comtal (1990-1994), va ser un club privat destinat al món dels artistes i empreses creatives de Barcelona. Situat al pis principal de la modernista Casa Felip, carrer Ausiàs March, 20, a la banda mar, entre els carrers Girona i Bruc.
Antoni Vila Casas (Barcelona, 27 de novembre de 1930 – Barcelona, 14 de setembre de 2023), empresari, divulgador de la indústria farmacèutica, ho va comprar l’any 1997 per situar la seu de la seva Fundació Vila Casas, actualment presidida per Antoni Sagnier (Barcelona, 10 de juny de 1948), empresari català amb una trajectòria extensa en el terreny de les finances i la gestió de patrimonis, i net del prestigiós arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia.
Els impulsors del Cercle Comtal van ser els “moderns” Juli Capella i Quim Larrea. L’any 1990 van signar un contracte de lloguer per un valor mensual de 6.000 € de l’època, als propietaris Noguera i Vintró, que des de finals dels anys 30 havien establert la seva seu de majoristes de papereria i escriptori.
Juli i Quim varen supervisar la reforma de tot l’espai del pis principal d’uns 500 m2 que estava molt malmès. El primer cop que van entrar-hi no van veure cap del murals i sotres pintats, -que des de la reobertura encisen els visitants-, ja que Noguera i Vintró ho havien cobert tot amb plafons, i els diferents terres amb linòleum. Es van descobrir uns impresionants parquets de marqueteria de fustes nobles.
Juli i Quim, els seus impulsors, van gaudir els mesos que va durar la reforma, demanant i recollint una aportació econòmica dels seus amics i coneguts, que a canvi passaven a ser socis fundadors de KULTRUM S.A. (el nom el varen crear del joc de paraules Kutres Culturals), ells van reunir al voltant de 100 milions de Ptas. La restauració artística del pis la va realitzar gratuïtament l’Escola Massana (la mare de Juli Capella era la directora), i els alumnes creatius van treballar de valent netejant i recuperant totes les pintures amb cotó fluix i sabó neutre.
Cercle Comtal es va inaugurar l’any 1991. El restaurador bellaterrenc Francesc Pérez Torres, ex director del Tragaluz, Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona i Hilton, va ser el director del modernista Restaurant que ocupava gairebé el 50% de l’espai del club. A la part central de la gran balconada central del carrer Ausias March, 20, se situava el Restaurant del Cercle Comtal, i a cada una de les galeries modernistes els salons privats rosa i blau. La capella privada va ser convertida en un nou saló privat per a 10 persones. A l’entrada hi havia el celler climatitzat i la recepció.
Antonio Bellés, (anterior Xèf del Restaurant Roig Robí), va ser contractar per la cuina del Restaurant del Cercle Comtal. El gastrònom i periodista Llorenç Torrado, va assessorar un temps la línia gastronòmica del Cercle Comtal, combinant-lo amb nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca; en programes de TV3, com Els matins, amb l’espai Cuina de mercat, on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE. És autor de Mona a Barcelona (1980), escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana (1989), escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula (1991), amb Josep Maria Blasi, entre d’altres.
“Es deia que el Cercle Comtal, més que un club era un restaurant amb aroma de club”.
Cercle Comtal va organitzar un munt d’iniciatives gastronòmiques i culturals, (entenent la cultura en un sentit molt ampli): presentacions de llibres, debats, exposicions de fotografia i pintura, i també competicions de billar, d’escacs, tast de vins, tertúlies d’òpera, mostres de Karate, etc., Entre moltes altres coses, es va presentar el film Tacones Lejanos, amb l’assistència del seu propi director, en Pedro Almodóvar, Miguel Bosé, Marisa Paredes, Bibí Andersen etc., (Lucrecia, la cantant cubanesa acabada d’arribar a la ciutat de Barcelona va ser contractada per cantar, acompanyada pel seu teclat elèctric, i per tota la Troupe d’Almodovar, la cançó Dos Gardenias. Al finalitzar l’acte, davant del vitrall modernista del Cercle Comtal, li vàrem entregar a Almodóvar un simbòlic Oscar de plàstic i despedit-lo fins a la limusina que l’havia portat des de l’aeroport de Barcelona.
Els actes del Restaurant del Cercle Comtal varen ser molt diversos, com per exemple el dinar ofert pel President de la central de Coca Cola Atlanta als directors de diaris durant l’Olimpíada Barcelona’92.
Homenatges i dinars a Felip de Borbó, Jordi Pujol, Rosa Chacel, Aurora Altiseny, Josep Maria Subirachs, El Tricicle (Banquet de noces d’en Paco Mir), Oscar Tusquets, Pasqual Maragall, Narcís Serra, Steffi Graff, Mario Beut, Oriol Regàs, George Lucas, Leni Riefenstahl, Patxi Andión, Serafín Zubiri, Carmen Casas, Antoni de Senillosa, El Loquillo, Javier Mariscal, Roger Alier, etc.,
Riquesa decorativa del saló modernista:
El vitrall modernista de grans dimensions, és la nineta dels ulls de la casa. Obra d’Antoni Bordalba (Barcelona, ?-1925), Vidrier modernista català format al taller d’Antoni Rigalt i Blanch. Ben aviat es va establir pel seu compte i del taller van sortir obres d’una gran qualitat. Els més importants són els vitralls que va realitzar per al Cercle del Liceu, sota la direcció d’Oleguer Junyent i amb dibuixos de Josep Pey. En aquests vitralls de tema wagnerià mostra un gran domini del dibuix de la grisalla i especialment un ús molt abundant del vidre anomenat americà o Tiffany.
Els vitralls del Cercle Comtal van ser desmuntats durant la Guerra Civil, i van estar depositat al Museu d’Art de Catalunya, fins que van tornar al seu lloc original, una vegada finalitzada tota la restauració i obert com Cercle Comtal.
En aquest vitrall de la Casa Felip no hi ha cap gall, sinó un paó, també molt bonic, a més de tres noies agafades de les mans i ballant –es diu que són les tres Gràcies: la bellesa, la festivitat i la joia– i un conjunt d’arbres florits.
El saló que dona a l’interior d’illa, hi ha un munt d’elements modernistes. Crida l’atenció el mosaic del terra de Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), fou un mosaïcista i escenògraf modernista, considerat com el realitzador de tessel·les més important de la Barcelona del modernisme. Medalla d’Or a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París
l’autor dels mosaics del Palau de la Música, la Casa Lleó i Morera i l’Hospital de Sant Pau.
La llar de foc fou dissenyada per Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 – Barcelona, 1957), està evestida de fusta, té esculpida una figura femenina, feta a l’estil de les dones del gran artista txec Alphons Mucha. Escaler i Milà fou escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l’Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.
Per la seva riquesa decorativa, la Casa Felip recorda la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, una altra de les millors mostres de residència modernista de Barcelona.
Tot i que el Restaurant va funcionar al 100% , fins l’últim dia, la mala gestió com club privat KULTRUM, S.A. de Juli Capella i Quim Larrea, i socis que pagaven gairebé 40 mil pessetes de quota anual, va fer que al tercer mes de l’obertura, deixessin de pagar el lloguer d’1 milió de Ptas. als propietaris Noguera i Vintró, tampoc als proveïdors i amics dessenyadors que havien aportat el mobiliari per les instal·lacions. Treballadors fixes van deixar de cobrar els seus sous, tot i haver guanyar les reclamacions i judicis laborals.
BELLATERRA.CAT 