BELLATERRA.CAT

Dilluns, 6 de maig de 2024, 20h., a la casa familiar Maragall, Carrer Alfons XII, 79, Barcelona (molt a prop de l’estació Plaça Molina FGC, L7, Plaça Catalunya Av. Tibidabo)

📍Maragall a casa és un espectacle construït a partir dels seus articles, poemes i correspondència.

📍Des del menjador de la seva casa de Sant Gervasi, Joan Maragall ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari.

L’Obra

Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat.

Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat– es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà.

El fet que vint anys dedicats gairebé exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després.

La data del centenari ha estat una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que arribà a assolir malgrat els obstacles de l’època, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.

Això és el que hem pretès modestament: representar amb un repàs breu, però el més viu possible, la seva vida.

L’Espai

A prop de la Plaça Molina de Barcelona, en un turonet de Sant Gervasi, hi ha un habitatge on des del jardí es veu Collserola i, en els dies clars, el Montseny i els Pirineus. Havia estat la casa del poeta Joan Maragall. Hi va viure des del 1899 fins el moment de la seva mort, ocorreguda el 20 de desembre de 1911 –és a dir, enguany se’n commemora el centenari–

La planta baixa d’aquesta casa de tres plantes, fou cedida per la família a la Biblioteca de Catalunya com a casa-arxiu; allí es recull tota la documentació referida al poeta, en especial els seus famosos dietaris, guardats amb cura per la seva esposa Clara, on tant hi podeu trobar un esbós d’un dels seus poemes o una idea per algun dels seus articles al “Brusi”, com una relació de la tos dels seus fills en uns dies de catarro col·lectiu o unes anotacions de les canonades d’aigua de la casa que ell s’encarregava de revisar cada dia.

En aquest marc íntim, i concretament en el menjador de la casa, l’amic Jaumà ens ha implicat en Jep Barceló i a mi en un espectacle engrescador confegit a partir de poemes, articles i correspondència de Maragall, amb un ideari, encara avui molt vigent: la relació Catalunya-Espanya, el seu pensament progressista i regeneracionista, el rebuig de la violència, la idea d’educar la burgesia en l’art i la bellesa: “el món potser està fonamentat en principis, però qui el mou són els somnis i cançons”…

Un convidem a una immersió en la figura humana i pública del poeta des del menjador de casa seva.

Fitxa artística i tècnica

Autor Josep Maria Jaumà
Dramatúrgia i direcció Dolors Vilarasau
Actor Jep Barceló
Música original i banda sonora Joan Alavedra
Il·luminació Nani Valls
Tècnic de so Francisco Bellido
Vestuari La Perla29 – Eulàlia Cortijos
Disseny gràfic Ignasi Bassó – Criteri.cat
Enregistrament banda sonora
Estudis de Cugat.cat
Tècnic Raül Orgales
Veus en off Joan Fàbregas (pare)
Dolors Vilarasau (Clara/Amandita)
Joan Berlanga (Unamuno)
Xavier Tor (veu “El Correo Catalán”)
Jaume Pla (Cambó)
Joan Vallvé (veu ressó)
Pere Pahissa (narrador)
Josep Maria Balcells (Josep Pijoan)

Agraïments:

Dolors Lamarca – Oriol Izquierdo – Dolça Tormo – Pere Maragall – Marta Serrés – Joan Gaya -Ignasi Bassó – Oriol Broggi – Jéssica Sotodosos – Xavier Luna – Martina Pérez Vilarasau – Marisa Salgado – Xavier Valls – Salvador Fenollar – Pere Mayans – Eugènia Serra – Esther Vilar

https://www.maragallacasa.cat/index.html

Font: Josep M. Jaumà, Dolors Vilarasau,

Biografia de Josep M. Jaumà i Musté

Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott.

Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).

Universitatea “Alexandru Ioan Cuza”, universitat pública romanesa situada a Iaşi, capital de Moldova. La Universitat de Iaşi és la primera universitat moderna del país, fundada només un any després de l’establiment de Romania com a estat, el 1860. El seu origen es troba en el decret del príncep Alexandru Ioan Cuza pel qual es va convertir l’antiga Acadèmia Mihăileană en universitat.

Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera,  Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària. Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean.

En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats. Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.

Josep Maria Jaumà rep el 2016 una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.

L’Obra Maragall a Casa

Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat.

Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat– es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà.

El fet que vint anys dedicats gairebé exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després.

La data del centenari ha estat una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que arribà a assolir malgrat els obstacles de l’època, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.

Això és el que hem pretès modestament: representar amb un repàs breu, però el més viu possible, la seva vida.

Josep M. Jaumà

Font: Associació d’escriptors en llengua catalana