Primer i últim número de la revista Bella-Terra (1923-1927)
Bella-Terras amb guió i separació de paraules, fou una encertada capçalera d’una revista catalana de gran envergadura que es pubicà fa uns anys per en Lopez Llausàs.
Bella-Terra, compost d’un adjectiu i un substan- tiu, és aplicable a tot indret de terra que sigui bella, ja de Catalunya, ja de fora, però jamai pot constituir un nom propi de població.
Catalunya té el nom de totes les viles, pobles i ciutats el qual nom està format per un adjectiu i un substantiu, en un sol mot
En són exemples Bonanova, Vilarodona, Bell- munt, Bellcaire, Campllonch, Vilasseca, Vilanova, Bellpuig, Puiggrós, etc. Excepció tan sols: Bell- lloch, per raó d’ésser les mateixes consonants finals i inicials de l’adjectiu i substantiu, respectivament.
Donem, doncs, a la nostra bella terra el nom que li correspon i des d’avui sigui Bellaterra.
Arriba a Bellaterra un cap de setmana carregat d’activitats immerses en la natura amb la celebració de la segona edició de la Festa de la Primavera i el Bosc, organitzada per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, juntament amb la Unió de Veïns de Bellaterra, que tindrà lloc els dies 17 i 18 de maig.
L’inici d’aquesta celebració, coincideix amb la inauguració del refugi climàtic Víctor Català (Caterina Albert) a la cruïlla dels carrers Pere Quart i Garreta, descrit com “un espai a Bellaterra on la natura i l’ésser humà, dos protagonistes de la seva obra literària, troben un lloc tranquil per existir en harmonia”.
Bellaterra, un lloc on la natura i el bosc són valors fonamentals, aprofita aquesta oportunitat per celebrar aquesta festa que ressalta la importància de preservar i gaudir del seu entorn natural.
L’agenda d’activitats comença amb l’acte inaugural a les 17:30 hores. Seguidament, els assistents podran gaudir d’un taller de cant conduït per Jordi Boltes. A les 18:30 hores, se celebrarà un concurs de muffins evaluat per un jurat popular, on es lliuraran premis pels guanyadors. Els resultats s’anunciaran el dissabte a les 16:00 h. I, per acabar, a les 18:40 hores, hi haurà un concert dels petits violinistes d’El Musical, dirigit per Montse Ciurans.
Dissabte 18: concerts, tallers i dinar popular
El dissabte 18 serà el dia principal de la celebració de la Festa de la primavera i el bosc. El Parc de la Font de la Bonaigua serà l’escenari d’una jornada plena de concerts, tallers i altres activitats. La sessió d’activitats començarà a les 10 h del matí amb una classe de ioga al bosc, conduïda per Mar Baena. Seguidament, a les 10:30 h, hi haurà d’un taller de música i natura en família dirigida als més petits, d’1 a 4 anys, a càrrec de Gemma Baños. A les 11:30 h, els nens i nenes de 4 a 8 anys, tindran l’oportunitat de participar en uns tallers de primavera, aprenent a fer trenes i gerros florals.
A les 12 h, el vermut marcarà un descans abans de rependre les activitats. A més, com a gest d’agraïment i benvinguda per a les noves famílies de Bellaterra arribades en l’últim any, se’ls brindarà una consumició gratuïta durant l’hora del vermut, per fomentar la integració de Bellaterra.
A les 12:30 h, els amants de la percussió podran unir-se al taller amb Santi Serratosa, obert a totes les edats. A les 13:15 h, l’escenari cobrarà vida amb el concert de Bandes Ramon Fuster. Seguidament, es clourà la sessió matinal amb un dinar popular de 14 h a 16 h, organitzat pel restaurant Ebano.
A la tarda, la celebració continuarà amb un bingo musical seguit d’un taller de disfresses, organitzat per La Inestable, de 16:30 h a 17:30 h. I per culminar aquesta jornada plena de ritme i alegria, a les 18:00 h, la banda de karaoke prendrà el relleu, oferint a tots la possibilitat de brillar sobre l’escenari.
La Plaça d’El Greco de Bellaterra té uns 250 m2, es troba a la Carretera de Bellaterra (BV-1414) a tocar al Carrer del Guitarrista Tàrrega. (Al plànol oficial hauria d’aparèixer com El Greco, i no Greco]. Curiós que en aquesta placa, a diferència d’altres, diu l’ofici i data de naixement.
Placa de la Plaça d’El Greco de Bellaterra
Doménikos Theotokópoulos, en grec Δομήνικος Θεοτοκόπουλος (Càndia 1 d’octubre de 1541-Toledo 7 d’abril de 1614), conegut com el Greco ( «el grec»), va ser un pintor de la fi de el Renaixement que va desenvolupar un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un benvolgut mestre d’icones en l’estil posbizantino vigent a l’illa. Després va residir deu anys a Itàlia, on va entrar en contacte amb els pintors renaixentistes, primer a Venècia, assumint plenament l’estil de Tiziano i Tintoretto, i després a Roma, estudiant el manierisme de Miquel Àngel. En 1577 es va establir a Toledo (Espanya), on va viure i va treballar la resta de la seva vida. La seva formació pictòrica va ser complexa, obtinguda en tres focus culturals molt diferents: la seva primera formació bizantina va ser la causant d’importants aspectes del seu estil que van florir en la seva maduresa; la segona la va obtenir a Venècia dels pintors de l’alt renaixement, especialment de Tiziano, aprenent la pintura a l’oli i la seva gamma de colors -ell sempre es va considerar part de l’escola veneciana-; finalment, la seva estada a Roma li va permetre conèixer l’obra de Miquel Àngel i el manierisme, que es va convertir en el seu estil vital, interpretat d’una manera autònoma. La seva obra es compon de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses, en els quals sovint va participar el seu taller, i un grup de retrats considerats de l’màxim nivell. En les seves primeres obres mestres espanyoles s’aprecia la influència dels seus mestres italians. No obstant això, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per les seves figures manieristes extraordinàriament allargades amb il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, en ambients indefinits i una gamma de colors buscant els contrastos. Aquest estil es va identificar amb l’esperit de la Contrareforma i es va anar extremant en els seus últims anys. Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s’ha anat formant en els darrers cent anys, canviant l’apreciació sobre la seva pintura formada als dos segles i mig que van seguir a la seva mort, en què va arribar a considerar-se un pintor excèntric i marginal en la història de l’art.
Xavier Tor (Barcelona, 31/08/1940) és l’actor que més vegades ha representat Terra Baixa per Catalunya, Occitània (Catalunya Nord) i Madrid. Ha realitzat més de 500 representacions interpretant el personatge de Manelic.
Xavier Tor (Barcelona, 31 agost 1940) va viure fins als catorze anys a la Seu d’Urgell. Anys més tard va aconseguir feina com a director de la sucursal de La Caixa a l’avinguda Cerdanyola i es va traslladar a Sant Cugat. Tor és un actor que ha fet moltes obres de teatre, destacant el teatre Clàssic i Zarzuela, així com anuncis de televisió (és l’avi de la Casa Tarradellas) i sèries, com ‘Merlí’, ‘Gavilanes’ o ‘La que se avecina’. A més des de fa deu anys interpreta a l’abat Biure a l’obra santcugatenca ‘Pedra i Sang’, que recrea un fet històric: l’assassinat de Biure durant la missa del Gall de 1350 al Monestir. Un musical amb 30 intèrprets. Xavier Tor és l’actor que més vegades ha representat Terra Baixa a Catalunya, més de 500 representacions fent el personatge de Manelic. Per fomentar l’assistència i ressaltar la importància de l’equip femení del FC Barcelona va gravar el vídeo emocional anomenat “Movem el Món”, que destaca l’enllaç especial entre les jugadores i l’afició del Barcelona, una història centrada en les mateixes jugadores i els aficionats, Tor és un entranyable avi com a protagonista.
Xavier Tor aporta la seva veu a l’obra “Maragall a casa”, un espectacle en directe construït a partir dels articles, poemes i correspondència del poeta. Des del menjador de la seva casa que Joan Maragall va comprar i entra a viure el 31 de desembre de 1899, situada al Carrer Alfons XII, 79, de Sant Gervasi, Barcelona.
Com la majoria d’actors d’aquest país va començar la seva experiència teatral fent els clàssics Pastorets. Fa teatre radiofònic formant part del quadre d’actors de Ràdio Barcelona sota la direcció d’Armand Blanch i estrena obres del mateix Sr. Blanch per teatres de repertori. Es matricula a l’Institut del Teatre, pero no finalitza els estudis ja que es contractat per formar part de la Companyia Lope de Vega sota la direcció de José Tamayo per fer teatre clàssic i d’actor en diferents sarsueles estrenades al Teatre Grec de Montjuïc. Al teatre Romea forma part de la companyia de Marius Cabré representant Mar i Cel, El místic, Terra Baixa i Don Juan Tenorio. La companyia de Pau Garsaball el contracta durant quatre anys. Estrenen el teatre Capsa. Treballa fent bolos per tota Catalunya amb actrius tan conegudes com Paquita Ferrandis, Mercè Bruquetas, M. Matilde Almendros fent obres tan emblemàtiques com La Marieta cistellera, L’Hostal de la Glòria, Mar i Cel, El ferrer de tall…
Xavier Tor és l’actor que més vegades ha representat Terra Baixa per Catalunya, Catalunya Nord i Madrid. Ha fet més de 500 representacions interpretant el personatge de Manelic.
Ha format part de la Companya de Sílvia Munt amb l’obra Romeo i Julieta interpretant el personatge de Montagut, pare de Romeo. Va col.laborar amb la Cia Fila Zero a l’obra Històries de Sant Cugat que inaugurà el Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat amb un elenc de 200 actors damunt l’escenari. Ha format part de la Cia Teatre del Capvespre representant l’obra La Gavina de Txekhov. Direcció Jaume Mallofré. Producció Teatre Joventut de l’Hospitalet, Centre Cultural Sant Cugat i Teatre de la Passió d’Olesa. Amb la Cia Tetrateatre a l’espectacle Sota la capa del cel (direc. Dolors Vilarasau) . El 2007 ha estrenat els espectacles: Aixecant el vol de Guillermo Ayesa (dir. Glòria Rognoni), El príncipe azul d’Eugenio Grifero (direc. Oscar Calvo), i La Màscarade Georges Feydeau (direc. Dolors Vilarasau). Recentment ha participat en els espectacles 12 homes sense pietat de Reginald Rose (direc. Impar López) ” Jugant amb Molière de Juan Antonio Castro, direc. Esteve Polls (temporada al Teatre Romea de Barcelona i al Teatro Español de Madrid) i Bodas de Sangre de Lorca (direc. Jaume Nadal, ambós amb la Cia Tetrateatre. En cinema ha intervingut a Lo más importante de la vida es no haber muerto, Carambolas, Fag, El primer torero porno d’Antoni Ribas, Tempesta d’estiu de Josep Lluís Valls, Puro veneno, la primera pel.lícula que intervingué com actor el conegut ballarí Nacho Duato y Adiós Tiburón de Carles Suarez.
Per TV ha fet més de 50 anuncis publicitaris, interpretà el paper de l’avi de les Pizzes Tarradellas. Ha intervingut en TV Vosté mateix, Maki Navaja, El último chorizo amb Pepe Rubianes i a Un paseo por el tiempo amb Julia Otero i a les sèries El cor de la ciutat, Gavilanes i La Riera. Des de l’edició del 2001 ha format part del repartiment de l’espectacle Pedra i Sang interpretant el personatge de Pere Çarovira. Des del 2011 interpreta el paper de l’abat Biure.
L’Avinguda de Bertomeu de Bellaterra (és un dels 7 noms que té la carretera BV-1414, titularitat de la Diputació.
L’Avinguda Bertomeu de Bellaterra te una llargada de 700 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza al pont dels FGC. És un dels 7 noms que té la Carretera BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona).
Placa de l’Avinguda Bertomeu de Bellaterra
Segons publica el bellaterrenc Ignasi Roda i Fàbregas al llibre Bellaterra 1930 – 2005 “Crònica de 75 anys’, Bertomeu i Bertomeu (Barcelona 1890? – 1936), va ser un apotecari d’ofici, i segons testimonis, qui va tenir la pensada de crear la urbanització de Bellaterra.
El Govern de la Generalitat ha aprovat concedir una subvenció a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per finançar el projecte d’obra de ressegellat del dipòsit de residus de Can Planas, a Cerdanyola.
Abocador de Can Planas de Cerdanyola
L’ajut es vehicularà a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que concedirà a l’AMB, titular de la instal·lació, un import màxim de 16.800.000 euros. Aquest finançament es destinarà al projecte d’obra de ressegellat i a les actuacions complementàries del dipòsit de residus de Can Planas, de 18 hectàrees de superfície i un volum de 2,45 milions de metres cúbics, situat dins del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola, que té un cost total de més de 21 milions d’euros.
El dipòsit de Can Planas, una antiga argilera reblerta per residus de diversa tipologia, ha estat objecte de reptes ambientals al llarg dels anys, després d’evidenciar-s’hi surgències de lixiviats, contaminació de les aigües subterrànies i emissions de biogàs després d’haver-se clausurat entre els anys 1988 i 1995. Aquestes preocupacions van motivar una sèrie d’actuacions per minimitzar-ne l’impacte, incloent-hi la construcció de barreres hidràuliques i la millora del drenatge.
Des de la Generalitat expliquen que el ressegellat del dipòsit es considera “fonamental per al desenvolupament socioeconòmic de la zona i per garantir la preservació del medi ambient”. Aquesta actuació, juntament amb el tractament de lixiviats i la implementació de barreres hidràuliques, asseguren que “contribuiran a millorar la qualitat de l’aigua del torrent de Can Magrans i de la riera de Sant Cugat, així com dels aqüífers locals”. El projecte de ressegellat s’ajusta als requisits de la normativa actual reguladora de dipòsits i busca recuperar l’espai ocupat pel dipòsit com a zona verda, compatible amb la urbanització prevista dins del PDU, segons afirmen en una nota feta pública. A més, segueixen, “millorarà la connectivitat ecològica entre diferents àrees naturals de la regió, com la serra de Collserola i la serra de Galliners”.
La decisió de concedir aquesta subvenció s’ha pres “després de considerar la singularitat del dipòsit de Can Planas, tant per la seva problemàtica ambiental com per la seva ubicació dins la corona metropolitana”. Així mateix, indiquen que el projecte de ressegellat “ha estat reconegut com una actuació de millora ambiental d’interès general i s’ajusta als criteris d’ús del cànon de residus, per ser una inversió en infraestructures relacionada amb la gestió dels residus”. En el comunicat s’insisteix en què “aquesta iniciativa reflecteix el compromís del Govern amb la preservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible, garantint al mateix temps la salut i el benestar de la ciutadania”.
📍Ferrocarrils instal·larà nous tancaments entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma per evitar intrusions d’animals a la zona de vies
📍Aquesta actuació permetrà reforçar la seguretat i impedir possibles atropellaments d’animals i afectacions al serve
Ferrocarrils realitza estudis periòdicament amb l’objectiu de detectar els trams amb més concentració d’intrusions d’animals a la via.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha licitat avui les obres per instal·lar nous tancaments de via en un tram d’un quilòmetre entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma, a la línia Barcelona-Vallès. L’objectiu de l’actuació és impedir el creuament d’animals per les vies i evitar així possibles atropellaments de senglars i afectacions al servei i al material mòbil.
Aquest tram de via, situat en un entorn natural boscós on hi habiten diferents espècies animals, actualment ja compta amb un tancament però no és suficient per impedir que animals, com porcs senglars, excavin la part inferior del terreny sota la tanca i accedeixin a la via. Per aquest motiu, Ferrocarrils substituirà els tancaments de via existents per uns de més resistents amb base de formigó. Així, s’instal·laran diferents tipologies de tanques en funció de la seva idoneïtat tenint en compte la singularitat dels diversos punts d’aquest tram entre les estacions d’FGC de Bellaterra i Universitat Autònoma.
Els treballs, amb un pressupost de 586.000 euros (abans d’IVA), tindran una durada de 12 mesos i es preveu que comencin l’últim trimestre d’aquest any.
Ferrocarrils realitza estudis periòdicament amb l’objectiu de detectar els trams de les seves línies amb més concentració d’intrusions d’animals a la via i valorar així les actuacions que es poden dur a terme per evitar aquesta problemàtica i reforçar la seguretat a la xarxa. En aquest sentit, l’any passat es van instal·lar nous tancaments amb base de formigó en un tram d’un quilòmetre i mig de via entre les estacions de Piera i Vallbona d’Anoia, a la línia Llobregat-Anoia
La Carretera de Bellaterra (és un dels 7 noms que té la BV-1414), amb una llargada de 1.600 metres, comença a BV-1413 entre el terme de Sant Cugat i Cerdanyola, i finalitza a la Plaça Greco
Plànol i placa de Carretera de Bellaterra
Els altres noms són Joan Baptista Viza, Avinguda Bertomeu, Avinguda Josep Maria Marcet, Avinguda del Film i Carretera de Sabadell. No acaba a l’AP-7 sinó que travessa el nostre poble fins a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra i flanqueja l’aeroport de Sabadell.
La BV-1414 és un punt negre per Bellaterra, ja que en hores puntes són milers de cotxes que la travessen per evitar l’AP-7, B-30 i la C-58. Els seus terrenys estàn dedicats a equipaments i altres, és per aquesta raó, amb els diners de la llicència de la Benzinera Repsol es va construir el Centre Cívic, actual seu de l’EMD de Bellaterra.
La titularitat de la BV-1414 és de la Diputació de Barcelona. L’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD) va demanar oficialment el traspàs de la carretera per pacificar-la i posar-la al servei del veïnat com una avinguda més del poble, però Cerdanyola s’oposà per por de que l’EMD instal·li altres pilones com les que va instal·lar al Camí del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell l’any 2010.
BELLATERRA.CAT 