Feeds:
Entrades
Comentaris

SOCIETAT|La polèmica annexió de Bellaterra, la urbanització rica que vol anar-se’n del seu municipi: “Pitjor que ara no hi serem”

17 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 17 de gener de 2026

“L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acusa la ciutat veïna amb més renda per càpita, Sant Cugat, de treballar de forma “deslleial” per integrar aquest nucli de 3.000 habitants“

Una de les veïnes de Bellaterra, Elisenda, xerra amb una altra a prop de l’estació H.S.

Pau Rodríguez / Helena Sala Gallardo ✍️ La independència de Bellaterra i la seva anhelada annexió a la veïna Sant Cugat del Vallès (Barcelona) presideixen aquests dies totes les converses entre els veïns d’aquesta urbanització, una de les més adinerades de Catalunya. “Sentim abandó”, resumia aquest dimecres Chus Cornellana. Ella és una de les principals activistes per la separació d’aquest veïnat del municipi a què pertanyen, Cerdanyola del Vallès, a qui acusen de donar-los l’esquena.

El procés fa anys que està obert, però aquests dies ha escalat fins a incendiar la política local. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha acusat l’Ajuntament de Sant Cugat de maniobrar de forma “deslleial” per annexionar-se Bellaterra, els habitants del qual són majoritàriament partidaris de canviar de municipi.

Els residents esgrimeixen raons de proximitat geogràfica, mobilitat i de manca d’inversions, però des del govern municipal de Cerdanyola denuncien que hi ha un biaix de classe social: Bellaterra, la urbanització amb més poder adquisitiu de la localitat, vol unir-se a Sant Cugat, un dels municipis amb més renda de Catalunya. “Pot ser que no ho diguin, però és el motiu més evident i clar”, expressa sense embuts Cordón (PSC).

Des del consistori de Sant Cugat del Vallès responen, visiblement molestos, que ells no han intervingut a la vida política de Bellaterra. I que es limiten a constatar la “viabilitat” de la seva integració en un informe encarregat precisament per Cerdanyola del Vallès, obligada per la Justícia a obrir un expedient de segregació després que els seus veïns aconseguissin les firmes necessàries el 2019. “Nosaltres hem estat respectuosos no, el següent”, defensa Jordi Puigneró de Junts.

Amb 3.037 habitants, Bellaterra és una plàcida urbanització fundada el 1929 que s’estén al nord de la Serra de Collserola.

Des del 2010, el seu estatus és d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), una forma semiautònoma de govern dins de Cerdanyola. Però de la ciutat a què pertanyen la separen 5 quilòmetres, amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’autopista AP-7 i la carretera C-58 pel mig. La continuïtat urbana sí que existeix en canvi amb Sant Cugat, cosa que fa que els seus veïns se sentin més integrats en la vida diària de la localitat a què ara volen sumar-s’hi. 

La plaça del Pi, al costat de l’estació, concentra els pocs comerços del poble i exerceix com a punt de trobada diària per als veïns. A l’única cafeteria, Bonaparte, Elisenda, Chus i Desveus debaten sobre la possible annexió. Les dues primeres formen part de la Comissió Bellaterra És Sant Cugat. El seu primer argument és que la distància física i la manca de connexions de mobilitat “no permeten” una bona governança de la urbanització. 

“En 10 minuts arribes a Sant Cugat amb els ferrocarrils, que a més passen cada 15 minuts, mentre que per anar a Cerdanyola els busos passen amb poca freqüència, no ofereixen serveis els caps de setmana i l’escassetat de parades obliga a caminar llargues distàncies”, lamenta Chus.

Un estudi d’hàbits de consum realitzat per l’EMD va constatar que un 60% dels habitants de Bellaterra fan la major part de les tasques diàries a Sant Cugat i que només un 9% ho fan a Cerdanyola.

La proximitat i els transports no són l’únic motiu. També addueixen manca d’inversions per part del consistori, i en aquest punt on emergeixen els recels sobre el poder adquisitiu dels seus habitants. Amb una renda bruta per càpita de 45.599 i 50.459 euros (en les dues seccions censals), estan dins de l’1% més ric d’Espanya, i més a prop els 34.785 de Sant Cugat que dels 22.963 de Cerdanyola. 

Els veïns neguen que sigui la riquesa de Sant Cugat allò que els mou. “L’argument sociodemogràfic s’utilitza de forma interessada. L’Ajuntament de Cerdanyola mai ha considerat Bellaterra com una prioritat i ha fet servir l’excusa de les rendes altes per no invertir al municipi”, defensa Elisenda.

L’opinió la comparteixen alguns dels joves que han crescut a la localitat. “Els carrers de la part alta estan deixats, amb els impostos que paguem hauríem de tenir una mica millor”, afirma Jan, de 21 anys, que opina sobre l’annexió: “Pitjor que ara no serà”. 

Josep Maria Riba, president de l’EMD, és més mesurat, però coincideix en afirmar que falten equipaments i autogovern. A l’últim informe sobre la separació que va remetre a Cerdanyola, resumia les raons geogràfiques, administratives, de mobilitat i econòmiques.

“El desconeixement del grau de solidaritat econòmica de Bellaterra cap a la resta de Cerdanyola, unit a una carència històrica d’inversions, afavoreix una percepció generalitzada que el retorn dels impostos i les taxes que es paguen és baix”, diu el document.

Una rotonda de Bellaterra i, al fons, la seu oficial de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) 📷 ACN

Del procés històric a les acusacions polítiques

Els veïns de Bellaterra fa dècades que volen deixar de pertànyer a Cerdanyola. Els primers intents d’independitzar-se van ser als 90, i la pròpia creació de l’EMD, el 2010, va ser un intent d’acomodar les aspiracions d’autogovern. El 2015 van celebrar una consulta ciutadana per separar-se i el sí va superar el 90%, però la Generalitat ho va rebutjar i va instar que negociessin un nou conveni d’autogovern. Anys després, mancant que aquest es materialitzés, un grup de veïns va tornar a la càrrega, però aquesta vegada per integrar-se a Sant Cugat. 
Una campanya de recollida de signatures el 2019 va aconseguir que més del 60% del cens recolzés el canvi de municipi. Cerdanyola ho va rebutjar, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a Bellaterra i va obligar l’ajuntament a obrir un expedient de segregació, que és el que s’està tramitant actualment.

És en aquest marc que Cerdanyola va encarregar un informe a Sant Cugat i altres administracions implicades (la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell Comarcal) sobre si l’annexió compleix els requisits necessaris en matèria urbanística, demogràfica, econòmica o jurídica. La conclusió és que sí, que no hi hauria impediments tècnics, encara que alguns ens com la Diputació recomanen que es duu a terme per consens.
A partir d’aquí, l’Ajuntament de Cerdanyola ha de tancar l’expedient, portar-lo a votació al ple i elevar-lo a la Direcció General de l’Administració Local, de la Generalitat, en sis mesos per analitzar-ho tot. Finalment, seria el Govern que presideix Salvador Illa el que ho hauria d’aprovar. 

Mentrestant, la presentació en roda de premsa de l’informe de Sant Cugat, on governa Junts amb ERC, ha desencadenat les queixes a la ciutat veïna, l’alcalde de la qual és del PSC. “El que critiquem és que ells no van de cara, no ens volen dir res, i després el 6 de gener a la nit el seu alcalde em mana un WhatsApp informant-me que aprovaran l’informe on s’avala la integració”, lamenta Cordón, que acusa el govern municipal veí de “treballar activament” per annexionar-se Bellaterra amb reunions.

Puigneró, per part seva, insisteix que s’han limitat a elaborar un informe encarregat per Cerdanyola, i que la relació amb els veïns de Bellaterra era necessària per fer-ho. El tinent d’alcaldia argumenta que han de ser els residents a Bellaterra els que decideixin el seu futur, i acusa Cerdanyola de voler evitar una segregació que ja sembla inevitable. “Si no volen que se’n vagin, el que han de fer és arreglar els seus problemes. Per què fa 25 anys que se’n volen anar? Potser perquè fa 25 anys que els maltracten?”, qüestiona Puigneró. 
Des de Cerdanyola, però, argumenten que l’annexió obriria un “precedent” de desigualtat territorial. “Quins nuclis amb més poder adquisitiu es vagin ajuntant suposa deixar de banda el model d’igualtat i la societat de la redistribució que ens caracteritza“, exposa l’alcalde Cordón. 
Amb unanimitat de tot el ple de Cerdanyola en contra d’aquest procés, falta veure quines seran les conclusions de l’informe que el seu consistori ha de tancar les properes setmanes.

Un dels punts que poden fer descarrilar l‟annexió és el futur de l‟EMD. “Perdre-la suposaria la pèrdua de l’accés a subvencions i de capacitat de gestió local“, adverteix el president, Josep Maria Riba. Tot i això, Cornellana i altres veïns opinen que les conseqüències serien “pràcticament irrellevants” per les “poques competències” de l’entitat. Si consumissin la separació, això desapareixeria perquè forma part d’un conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Sant Cugat podria plantejar-ho, però el problema és que des del 2013 la reforma de l’administració local del PP en dificulta molt més la creació. 

Font: ELDIARIO.ES

Arxivat a Bellaterra |

SOCIETAT|Discurs roda de premsa de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat

15 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 15 de gener de 2026

Roda de premsa Comissió Bellaterra – Sant Cugat, d’avui dijous, dia 15 de gener de 2026, al Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra

Roda de premsa Comisió Bellaterra-Sant Cugat 📷 CEDIDA

Bon dia i gràcies per ser avui a Bellaterra.

Hem convocat aquesta roda de premsa amb un doble objectiu. D’una banda, informar amb rigor els veïns i veïnes i els mitjans de comunicació sobre l’estat actual del procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i la seva annexió a Sant Cugat del Vallès. De l’altra, contextualitzar la documentació relacionada amb el procés que han generat les diferents institucions relacionades amb l’expedient de segregació i expressar el posicionament de la Comissió Veïnal respecte a altres manifestacions de representants institucionals sobre les quals els mitjans s’han fet ressò la darrera setmana.

Ens agradaria explicar, per a qui no ho conegui, que aquesta Comissió veïnal Bellaterra és Sant Cugat treballa de manera constant des de l’any 2018. Ho ha fet de forma rigorosa i transparent perquè aquest projecte, impulsat per la ciutadania, pugui fer-se efectiu segons preveu el Decret 244/2007, de 6 de novembre. Parlem, per entendre’ns d’un procediment administratiu i juridic avalat per informes tècnics i resolucions judicials, i fonamentat en la voluntat majoritària del veïnat que ho sol·licita.

La qüestió que dona inici a la voluntat de segregació és molt simple:

Bellaterra pateix des de fa dècades una disfunció territorial, administrativa i econòmica respecte del municipi al qual està adscrita actualment. La presència d’una autopista, d’una linia ferroviária i, des de 1970, l’expansió del Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona han trencat definitivament la continuïtat territorial i funcional amb Cerdanyola. El transport públic és una parada d’autobús.

En canvi, Bellaterra manté una clara continuïtat urbana amb Sant Cugat del Vallès, especialment per la zona del Cami Antic, així com una connexió ferroviària directa cada 5/10 minuts amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb estacions accessibles a peu tant al centre de Bellaterra com a Sant Cugat, on es pot accedir amb parada a diferents part del municipi.

Aquesta realitat contrasta amb la manca de connexions eficients en dies laborables en transport públic amb Cerdanyola per accedir a serveis bàsics com el CAP de referència, serveis de biblioteca infantil o casal d’avis. La manca de connexió en el cas de festius i vacances és total. En definitiva, la disfunció territorial fa que l’Ajuntament de Cerdanyola no proveeixi de serveis bàsics funcionals als veïns de Bellaterra.

L’any 2025, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ens va donar la raó i va declarar ferma la sentència que obligava l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits de l’expedient de segregació de l’ajuntament de Cerdanyola.

Gràcies a aquesta resolució judicial, 6 anys després de l’inici dels tràmits, el procediment administratiu ha avançat i ens trobem actualment en la fase final: la recopilació i tramesa dels informes de les administracions implicades a la Generalitat de Catalunya, que és l’òrgan competent per prendre la decisió tècnica definitiva sobre aquest canvi territorial de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons que passi del municipi de Cerdanyola al de Sant Cugat.

En aquest moment-tal com marca el calendari administratiu- l’Entitat Municipal de Bellaterra, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ja han emés els seus informes respectius a l’ajuntament de Cerdanyola. Una vegada completada aquesta remissió, la Generalitat tindrà aproximadament sis mesos per analitzar l’expedient i decidir si autoritza la segregació i l’annexió.

Es important destacar que l’Ajuntament de Sant Cugat ha emès un informe tècnic favorable a la viabilitat de l’annexió. El model d’integració de Bellaterra-inclós el futur de l’EMD-correspondria decidir-lo posteriorment, en l’àmbit de les competències municipals.

L’EMD de Bellaterra constata tots el problemes amb l’Ajuntament de Cerdanyola, però vincula l’annexió a Sant Cugat a mantenir l’EMD. Aquest informe el va aprovar el President i els Vocals del seu partit, Bellaterra Endavant i en contra dels Vocals de l’oposició que demanaven consens per tal de negociar I’EMD i deixar constància a l’informe del greuges perllongats en el temps de l’Ajuntament de Cerdanyola vers Bellaterra, la manca d’inversions i el precedent d’altres territoris segregats de Cerdanyola del Vallès, com Badia del Vallès el 1994, entre altres qüestions.

L’Ajuntament de Cerdanyola és contrari a la segregació, i després de més de 7 anys de no modificar el Conveni amb l’EMD, ara es mostrava disposat a una negociació i aprovació de un nou conveni que doti de més competències i pressupost a l’EMD de Bellaterra. L’alcalde de Cerdanyola Sr. Cordón en una roda de premsa del dia 12 de gener es va mostrar precipitat dient que utilitzaria tots el mitjans polítics, tècnics i jurídics per evitar la segregació, oblidant la democràcia i la voluntat de la majoria de bellaterrencs i bellaterrenques que en un 61% van signar per marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat. No obstant, ahir en la roda de premsa va comunicar que parava la negociació del Conveni fins que acabi el procés de segregació de Cerdanyola.

Una noticia a la que Bellaterra no li estranya, des de fa més de 7 anys que cada vegada que hi ha un intent de negociació del Conveni, passa quelcom i e trenca la negociació. No es nou, i a més una millora del Conveni en aquest moment no suposa cap canvi en la decisió veïnal d’annexió a Sant Cugat.

Es cert que el fet de que el govern municipal de Cerdanyola i el de la Generalitat siguin del mateix partit polític (PSC), causa preocupació a aquesta comissió veïnal, però alhora confiem que en no tractar-se d’una decisió politica sinó una casuística técnico-juridica prevista per llei a la Generalitat de Catalunya, aquesta podrà ser aplicada i vehiculada estrictament per la llei que ho contempla.

Volem recordar que aquest procés compta amb el suport explicit del 61% dels veïns i veïnes de Bellaterra, que van expressar la seva voluntat mitjançant signatura d’acord al que preveu la normativa vigent. No és, per tant, una iniciativa improvisada ni partidista, sinó un exercici de democràcia veïnal, avalat legalment i judicialment.

Bellaterra és económicament autosuficient, tal com acrediten informes encarregats pel mateix Ajuntament de Cerdanyola. L’annexió no suposaria una càrrega per a Sant Cugat, ni tampoc compromet la capacitat de Cerdanyola per atendre les seves necessitats ordinàries.

Som conscients que hi ha opinions diverses i legitimes al voltant d’aquest procés. Per això, ara toca esperar amb serenitat i respecte institucional l’anàlisi de la Generalitat, confiant que valorarà amb rigor els informes tècnics, la documentació aportada i la voluntat majoritària del veïnat.

El nostre objectiu és clar: millorar la qualitat de vida de les persones que vivim a Bellaterra, reforçar la cohesió territorial, millorar la mobilitat i garantir una millor prestació dels serveis, sempre dins del marc legal i amb responsabilitat institucional.

Moltes gràcies. Quedem a la vostra disposició per respondre les preguntes que considereu oportunes.

Font: Comissió Bellaterra-Sant Cugat Bellaterra, 15 de gener de 2026

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

OPINIÓ ✍️ Annexió o insolidaritat?

15 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 15 de gener de 2026

“No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí”. Ramón Gutiérrez

RAMÓN GUTIÉRREZ ✍️ L’annexió de Bellaterra no és un tema neutre ni només de mapes i límits municipals. Parlem d’afegir un dels nuclis amb més renda de la comarca a Sant Cugat, una ciutat que ja té un dels mercats d’habitatge més cars del país.

Això passa mentre l’Ajuntament omple titulars amb grans anuncis de projectes d’habitatge i intenta vendre’s com a referent en polítiques d’habitatge. Però, al mateix temps, veiem com aposta per una operació que molt probablement acabarà pressionant encara més els preus, tant de compra com de lloguer.

No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí.

L’informe que ha elaborat el govern municipal parla de viabilitat tècnica, però no entra a valorar què suposa per a Cerdanyola perdre una zona amb força capacitat contributiva. Si un municipi amb menys renda perd recursos, es fa més difícil garantir serveis públics i reduir desigualtats entre barris.

Sant Cugat (i Cerdanyola) necessiten justament el contrari: més barreja social, més parc d’habitatge assequible i una mirada de comarca que posi la cohesió per davant dels interessos de qui més té. El que no ens podem permetre és avançar cap a “ciutats-gueto”, més segregades per renda i on cada cop més gent hagi de marxar perquè no pot seguir el ritme dels preus.

Per això cal preguntar-nos si aquesta annexió ajuda a tenir una ciutat més justa o si, un cop més, fem passes en la direcció de fer de Sant Cugat un lloc cada cop més inaccessible per a moltes famílies. Si de veritat es vol garantir el dret a l’habitatge les polítiques que fem com a ciutat han d’anar en aquesta línia, no a reforçar encara més la bombolla.

Font: Cugat.Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

FLORA DE BELLATERRA🌿El llentiscle (Pistacia lentiscus)

15 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 15 de gener de 2026

EL LLENTISCLE la llentiscla, llentisclera  (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.

“Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells“.

El llentiscle 📷 CEDIDA

ON CREIX?

Creix des del nivell del mar fins als 1200 metres, a boscos i bosquets escleròfils.  La seva presència es fa cada vegada més rara conforme les gelades van sent més  freqüents, fins a arribar a desaparèixer. 

TAMPOC TOLERA

Una aridesa excessiva, però és indiferent al substrat. Constitueix part dels matolls més abundants de les comarques de baixa altitud i forma part del sotabosc de pinedes, ullastres, alzinars i sureres termòfils.

ON LA PODEM TROBAR?

Espècie molt estesa a la conca mediterrània i Macaronèsia.  A la peninsula ibèrica és abundant a l’est i la meitat sud, sent escàs a la resta del territori, més fresc i humit.

SABIE QUÈ?

Al medi natural constitueix una bona font d’aliment i refugi per a les aus i altres animals, sent hospedant d’una mena de pugó (Aploneura lentisci) que forma unes ganyes als folíols en forma de mitja lluna vermellosa, de 2 a 3 cm.

Entre els seus múltiples usos, les seves fulles i branques joves han estat emprades per combatre el mal alè i enfortir les genives, gràcies al contingut en tanins. 

A més, destaca l’ús d’una resina aromàtica que flueix dels seus troncs (bé espontàniament, bé sagnant-los), denominada almàciga, que es col·lecta a l’estiu a partir de llentiscles que s’hagin fet gairebé arbres, i és usada com a goma de mastegar per enfortir les genives i perfumar l’alè, i en medicina odontològica, per a la fabricació de certs ciments dentals i vernissos.

Les tiges tendres del llentiscle es consumeixen en algunes zones com a aperitiu, i dels fruits (lentisquetes) s’obtenia un oli daurat i transparent que s’usava en algunes zones com combustible per a l’enllumenat, i fins i tot per a l’alimentació animal i humana en temps d’escassetat.

Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells.

La seva fusta ha estat apreciada per a treballs fins, per la seva agradable olor, qualitat, gra fi i vetejat, i també utilitzada per a carbó, motiu pel qual probablement no han quedat molts llentiscles de port arbori.  També és una planta utilitzada en jardineria mediterrània i bona formadora de bardisses.

Aquesta espècie híbrida fàcilment amb el seu parent la Cornicabra (Pistacia terebinthus), podent trobar a les zones de contacte d’ambdues espècies, exemplars de Pistacia x saportae Burn.  (P. lentiscus x P. terebinthus), fulles imparipinnades,  semicaduques, de folíol terminal assegut, de menor mida i fins i tot reduït.

COM ÉS?

Anarcardiàcia perenne que forma arbustos d’1 a 4 metres d’alçada, encara que ocasionalment pot arribar fins als 6-7m, escleròfil·la, dioica (hi ha individus mascles i individus femella).
L’escorça del tronc és llisa i de color gris, podent arribar a ser vermellosa a les branques joves.

Les fulles fan de 3 a 11 cm, es disposen de forma alterna i són compostes, caracteritzades per tenir raquis alats i un nombre parell de folíols. Aquests mesuren de 2-12 x 1,5-4cm, són obovats, el·líptics o lanceolats, sencers i coriacis.  Les flors són actinomorfes, apeta-les, groguenques o vermelloses, i es presenten en forma de panícules denses de fins a 10 flors. 

Les flors masculines presenten 5 sèpals soldats de 1-1,2mm i 5 estams.  Les femenines  presenten 3-4 sèpals soldats de 1-1,2mm i ovari súper.  La floració és sincrònica entre ambdós sexes.  La pol·linització és anemòfila. 

El fruit és una petita drupa globosa de 3 a 6 mm de diàmetre, vermellós a l’inici i marró o negre a la maduresa.

Font: El Robledo

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

ÚLTIMA HORA🔴Sant Cugat nega males arts per annexionar-se Bellaterra

13 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 13 de gener de 2026

“Si l’alcalde de Cerdanyola es pensa que farem l’informe que li interessa, està equivocat”. JORDI PUIGNERÓ

Tensió municipal. El Consistori assegura haver actuat respectuosament amb Cerdanyola

Paloma Arenós ✍️El tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals de l´Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Jordi Puigneró (Junts), defensa amb vehemència l’actuació del seu consistori en relació amb l´informe sobre la possible annexió de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra.

En declaracions a La Vanguardia, l’edil rebutja les acusacions de “greu deslleialtat” formulades per l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón (PSC), aquest dilluns. Segons Puigneró, en el procés de donar resposta a l’informe sol·licitat per Cerdanyola han estat “absolutament escrupolosos i respectuosos” amb la ciutat veïna.

El tinent d’alcaldia subratlla que l’informe elaborat per Sant Cugat respon exclusivament a un requeriment legal i tècnic. “Hem fet l´informe més tècnic possible tot i ser un tema amb una forta càrrega política”.

El document constata la continuïtat urbana entre Sant Cugat i Bellaterra, la diferència demogràfica entre tots dos o la seva viabilitat econòmica. “Si l’alcalde de Cerdanyola es pensa que farem l’informe que li interessa, està equivocat”, afirma.

El govern santcugatenc insisteix que aquest és un assumpte intern del municipi veí amb els seus ciutadans. Per a Puigneró, el procés d’annexió de Bellaterra és un assumpte intern de Cerdanyola amb els veïns. Recorda el suport veïnal –amb un 61% de la ciutadania favorable a la integració– i l’empara judicial, així com la sentència que obliga Cerdanyola a tramitar l’expedient i que Sant Cugat s’ha limitat a respondre-hi. “Quan vam veure que hi havia molta feina per complir amb l’informe, vam demanar una pròrroga perquè només teníem dos mesos per acabar-ho. Però l’Ajuntament de Cerdanyola ens ho va denegar. Així que vam esgotar fins a l’últim dia dins del calendari previst”, reconeix. En tot cas, la decisió final correspondrà a la Generalitat.

Puigneró nega que Sant Cugat hagi actuat unilateralment o “per l’esquena”, com va denunciar Cordón, i argumenta que sí que hi ha hagut contactes previs, tant en una reunió celebrada a l’ajuntament santcugatenc com a través de converses telefòniques. “Però, principalment –matisa– aquests anys hem conegut la posició de Cerdanyola a través dels mitjans de comunicació i no per canals institucionals formals”.

Si l’annexió prospera, tot apunta que Bellaterra perdria l’EMD.

Els informes de Sant Cugat i la Diputació de Barcelona no veuen clar que aquesta administració es pugui traslladar d’un municipi a un altre. L’edil puntualitza que “aquest aspecte s’hauria d’aclarir jurídicament”.

“L’EMD -precisa- es va aprovar fa anys en un ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i després la Generalitat la va consolidar. “En el cas que s’integri a Sant Cugat, la decisió de disposar o no d’una EMD correspondria al nostre ple“.

Font: La Vanguardia

Arxivat a Bellaterra |

VILAWEB🗞️Sant Cugat veu viable la integració de Bellaterra al municipi

8 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 7 de gener de 2026

La junta de govern aprova un informe que avala el procés d’incorporació després d’haver constatat que es compleixen els requisits legals

La plaça del Pi, a Bellaterra. Fotografia: Kippelboy/Wikimedia Commons.

L’Ajuntament de Sant Cugat considera viable la integració al seu terme municipal de Bellaterra i del sector de la masia de Can Fatjó dels Aurons. Un cop ha constatat que es compleixen els requisits legals necessaris per a procedir-hi, la junta de govern local ha aprovat avui un informe que n’avala el procés. El tinent de batlle de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat, Bernat Picornell, ha explicat que el municipi ha respost “tècnicament” les qüestions demanades per l’Ajuntament de Cerdanyola, “sense entrar en el fons polític” de l’afer: “Més endavant, a mesura que el procés administratiu avanci, podrem resoldre els dubtes que tenim sobre la concreció dels costs dels serveis a Bellaterra i fer-ne una valoració més política.”

El 2015, el sí a la independència de Bellaterra com a municipi segregat de Cerdanyola va guanyar en una consulta popular pel 90% dels vots. Tot i això, com que no complia els requisits per a formar un nou municipi, el parlament va votar en contra de la independència del barri.

Després, arran del fracàs de la negociació amb l’Ajuntament de Cerdanyola d’un nou conveni per a l’entitat municipal descentralitzada (EMD), la reivindicació d’independència es va transformar en la petició d’annexió a Sant Cugat, que no afectaria la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè continuaria formant part de Cerdanyola.

Començament dels tràmits formals

La Comissió Bellaterra-Sant Cugat, que agrupa una part del veïnat, va demanar el 2019 d’obrir un expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola, consistent en l’agregació de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat.

L’Ajuntament de Cerdanyola no hi va fer cabal i la comissió va recórrer contra la decisió als tribunals. El 28 de juny de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una sentència ferma que obligava Cerdanyola a tramitar l’expedient. El 7 de novembre, per a completar la documentació, l’Ajuntament de Cerdanyola va demanar un informe a Sant Cugat perquè es pronunciés sobre la integració de Bellaterra.

Contingut de l’informe de Sant Cugat

L’informe aprovat avui considera viable el procés, però demana a la comissió impulsora que es posicioni sobre si vol integrar Bellaterra a Sant Cugat mantenint l’estructura de l’EMD, com Valldoreix. Segons l’informe, l’EMD de Bellaterra havia estat creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola, per la qual cosa Sant Cugat considera que, si acaba incorporant Bellaterra, serà el seu ajuntament qui decidirà de quina manera s’hi integrarà el barri, deslliurant-se de l’obligació de mantenir una estructura administrativa creada per un altre ajuntament per acord de ple.

El govern local de Sant Cugat conclou que la petició de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat compleix els requisits legals obligatoris. Destaca, a més, que Sant Cugat té molta més població que Bellaterra i que comparteixen espais urbans comuns. El municipi afirma que la relació del veïnat de Bellaterra amb l’espai urbà de Sant Cugat és evident i queda demostrada per dades, com ara les del transport públic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Consideracions econòmiques i poblacionals

Quant als aspectes econòmics, Sant Cugat diu que no disposa de dades de Cerdanyola per saber exactament la despesa que representa mantenir els serveis obligatoris a Bellaterra. Tot i això, diu que pot assumir aquests serveis perquè Sant Cugat té més població, més pressupost i “més potencial econòmic” que Cerdanyola.

Font: VilaWeb

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

LA VANGUARDIA🗞️Any clau per al futur de Bellaterra

8 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 8 de gener de 2025

Recta final. El 61% dels veïns de l’EMD es va mostrar, el 2019, favorable a la independència de Cerdanyola i a la integració a Sant Cugat del Vallès 

Seu de l’EMD de Bellaterra que ocupa al Centre Cívic i escultura de l’esquirol

Paloma Arenós✍️Aquest 2026, sobretot el proper estiu, serà un moment clau per al futur de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Bellaterra, una petita població de poc més de 3.000 habitants. Legalment depèn de Cerdanyola del Vallès, però un 61% del veïnat va votar el 2019 a favor d’integrar-se a Sant Cugat del Vallès, localitat que està més propera físicament.

Després d’anys de litigi judicial, debat polític i reivindicacions veïnals, el procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat entra a la fase final.

El consistori de Cerdanyola, obligat per sentències judicials fermes, ha d’incorporar els informes tècnics de totes les administracions implicades –entre elles, l’EMD i l’Ajuntament de Sant Cugat– a l’expedient tècnic que es va començar el 2019 (i que ara està en fase final d’elaboració) i remetre’l a la Generalitat, que té la darrera paraula. A partir d’aquí, el Govern disposa d’un termini aproximat de sis mesos per prendre una decisió, cosa que situa el desenllaç, si Bellaterra s’integra a Sant Cugat o es manté a Cerdanyola, a l’estiu.

Sant Cugat manté que veu “viable” la integració però qüestiona el futur paper de l’EMD. Aquest desembre, l’últim tram del procés ha deixat veure tensions internes a l’EMD de Bellaterra. En un ple extraordinari celebrat el 15 de desembre passat, el govern local, presidit per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) va rebutjar la proposta de l’oposició de crear una comissió plural amb representants dels dos grups opositors. La iniciativa va ser rebutjada amb els vots del govern de l’EMD. El termini per presentar els informes va finalitzar ahir, una data que marcarà el futur administratiu del territori.

Un conflicte amb dècades d’història

El debat sobre l’encaix territorial de Bellaterra amb Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès ve de lluny. De fet, es remunta a fa més de tres dècades. El primer intent formal d’independència va ser el 1992, però no va prosperar. El setembre del 2015, sota la presidència de l’EMD de Ramon Andreu, el veïnat es va tornar a pronunciar en una consulta ciutadana sobre la independència municipal amb una participació i suport molt elevats. Tot i això, l’any següent el Parlament va rebutjar la creació d’un nou municipi, al·legant els límits legals existents, però va instar l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD a negociar un nou conveni que millorés l’autogovern. Entre el 2016 i el 2018 no es va concretar cap proposta de conveni satisfactòria i, davant d’aquest bloqueig, un grup de veïns va impulsar un nou camí: la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. L’any 2019, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va presentar formalment la iniciativa amb el suport del 61% del cens mitjançant firmes, un mandat ciutadà que es convertiria en l’eix central del procés. Cal recordar que quan Riba va ser elegit president de l’EMD el juny del 2023 va guardar en un calaix el projecte de l’annexió a Sant Cugat –tot i que durant la campanya va mostrar el seu suport a la comissió– i, en el seu moment, va anunciar que apostaria per millorar les relacions amb Cerdanyola per “poder sortir de l’estancament a l’àmbit urbanístic”. Segons va declarar Cugat Mèdia, no estava “en contra, conceptualment, de la integració”. I va detallar que “si la Generalitat diu que marxem cap a Sant Cugat, no ens podrem negar perquè la majoria dels veïns pensa que seria el millor. Obriríem una nova etapa”. En els darrers mesos, no s’ha manifestat a favor de la integració amb Sant Cugat de manera clara.

Des de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, assenyala que el procés entra ara en un moment determinant. Un cop Cerdanyola enviï l’expedient a la Generalitat, aquesta haurà de resoldre. “Té sis mesos per decidir”, reitera, encara que després les parts podrien optar per recórrer-la.

Per primera vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat es va posicionar ahir, formalment.

La Junta de Govern Local es va reunir en sessió extraordinària i va aprovar un informe, sol·licitat per Cerdanyola, que veu “viable la integració de Bellaterra i del sector de Can Fatjó dels Aurons al terme municipal”. L’informe demana a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat que, en el marc de tramitació de l’expedient, es posicioni sobre la voluntat d’afegir Bellaterra a Sant Cugat o no amb l’estructura de l’EMD plenament operativa. “L’EMD va ser creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola i, per tant, no correspon a l´Ajuntament de Sant Cugat assumir els acords plenaris d’altres consistoris”, va destacar la junta.

Mentrestant, Cerdanyola defensa la continuïtat de Bellaterra dins del terme municipal i aposta per reforçar l’EMD com a alternativa a la segregació. El portaveu del govern, David González (PSC), va dir a l’últim ple de l’any, que espera que “la Generalitat doni la raó a l’Ajuntament i eviti la segregació”. Va voler ser prudent, però va assenyalar que “no ens hem trobat cap representant públic institucional que de raons evidents per les quals cal fer la segregació”.

La Vanguardia, 8 de gener de 2026

Font: La Vanguardia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

POLÍTICA|Informe oficial de 18 pàgines, signat per Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, dirigit a Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola

7 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 7 de gener de 2025

LLUIS TORRES✍️Al ple extraordinari de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra celebrat aquest matí a les 08:00 hores, al la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra,  per debatre l’informe partidari de la segregació de Bellaterra de Cerdanyola i l’annexió al municipi de Sant Cugat, incloent la petició que sigui mantenint el model d’EMD, cosa que ha provocat la divisió entre el govern i l’oposició, que reclamava un informe favorable a l’alteració municipal amb o sense EMD. Aquest Informe Oficial, només l’ha votat a favor el partit polític Bellaterra Endavant i tota l’oposició, GXB, ERC, i la vocal no adscrita, Chus Cornellana, han votat en contra, per no haver-se acceptat més esmenes veïnals considerades importantíssimes.

Josep M. Riba i els 4 vocal del partit polític Bellaterra Endavant votant l’informe oficial de l’EMD per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, dirigit a l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC) 📷 EMD Informa Youtube

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

POLÍTICA|Dimiteix Laura Batalla i Aymamí, vocal d’ERC a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra

7 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 7 de gener de 2026

Laura Batalla i Aymamí creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.

Laura diu que en breu comunicaran el nom del seu substitut/al com vocal d’ERC de Bellaterra

Laura Batalla i Quim Oltra d’ERC de Bellaterra 📷 ARXIU

Dimissió de Laura Batalla i Aymamí

Un cop feta la votació d’aquest matí al Ple de Bellaterra, Laura Batalla ha anunciat la seva dimissió com a vocal de la Junta Veïnal en representació d’ERC.

Laura Batalla assegurava aquest matí que va entrar a l’EMD fa uns 6 -7 anys amb “ganes de treballar”, però que es va torbar amb una EMD “presidencialista” on l’oposició té molt poca capacitat de participar en les decisions tot i la voluntat de servei que es pugui tenir.

Laura Batalla creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.

Des d’ERC, Laura Batalla insistia en la crítica a la falta de participació, tot lamentant que el govern bellaterrenc hagués dit que volia aprovar l’informe signat per Riba, per unanimitat, però remarcava que per això cal deixar que l’oposició participi en la seva redacció. 

Des de Bellaterra.Cat agraïm a Laura Batalla i Aymamí  tota la feina feta pel bé del veïnat de Bellaterra

Font: Ràdio Cerdanyola

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

ÚLTIMA HORA🔴Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra (dimecres, 7 gener 2026, 08:00 hores)

5 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 5 de gener de 2025

LLUIS TORRES| Josep Maria Riba, ha convocat el ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra, a les 08:00 hores del 7 de gener de 2026, perquè l’informe de l’EMD, que ha de signar, per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, i que s’ha d’enviar al la Generalitat de Catalunya el mateix dia 07/01/2026, i hagi temps per incorporar possibles  esmenes del veïnat.

“Esperem que la retransmissió en directe a través del canal oficial de l’EMD Informa de Youtube, no segueixi censurant les imatges de veïnat assistent a la sala del  ple, com sempre s’ha fet des de que Riba presideix l’EMD de Bellaterra”.

Veïnes de Bellaterra brindant per la recollida d’unes 450 signatures del veïnat 📷 CEDIDA

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra s’ha ocupat molt activament, recollint unes 450 signatures, que permetran modificat l’informe oficial signat per en Riba.

Font: EMD de Bellaterra, Elisenda de Clascà

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

« Newer Posts - Older Posts »