Primer pas de l’Ajuntament de Barcelona per poder regular els lloguers de temporada
La modificació del Pla General Metropolità prioritzarà l’ús habitual i permanent dels habitatges
Barcelona regularà el lloguer de temporada, el d’estades inferiors a 11 mesos. Ahir dijous es va anunciar un acord entre el PSC i els Comuns per iniciar els tràmits per dur a terme aquesta regulació. És la primera ciutat de l’Estat que ho aborda.
El govern municipal ha aprovat inicialment una modificació del Pla General Metropolità amb l’objectiu de prioritzar l’ús habitual i permanent dels habitatges. Es tracta del primer pas del consistori per a una futura regulació municipal dels lloguers de temporada i evitar que s’utilitzi aquesta fórmula per esquivar la llei d’habitatge que en limita el preu.
El que s’ha acordat és la modificació urbanística del PGM que obrirà la porta perquè es pugui restringir l’ús temporal dels pisos per districtes, barris o edificis.
El canvi preveu establir que l’ús prioritari dels habitatges és l’habitual i el permanent. Aclareix que els usos temporals dels habitatges són secundaris i, d’aquesta manera, l’Ajuntament els podrà regular o condicionar en el futur.
La primera tinent d’alcaldia, Laia Bonet, ha explicat que en la mesura que els lloguers temporals passen a tenir categoria de “secundaris”, l’Ajuntament tindrà més marge de maniobra per limitar-los.
“En el futur, a través d’un instrument urbanístic derivat, sigui amb un Pla o amb una Ordenança, es podrà regular fins a quin punt i en quines condicions aquest habitatge temporal és possible a Barcelona.”
La modificació preveu que s’hagin d’acreditar documentalment motius laborals, mèdics, d’estudis o similars que justifiquin el lloguer de temporada.
Els comuns demanen que es prohibeixi temporalment La proposta té el suport de BCN en Comú, que posava això com a condició per donar suport als pressupostos. La intenció d’aquesta formació, segons Janet Sanz, és la prohibició temporal dels lloguers de temporada.
“El que demanarem és que hi hagi la limitació, la restricció i la prohibició dels lloguers de temporada, mentre no aconseguim que estigui subjecte a la regulació de preus de lloguer a nivell de l’estat. Mentre això no passi, nosaltres creiem que el lloguer de temporada s’ha de prohibir majoritàriament.”
Sanz ha lamentat que les “bretxes” en la primera llei d’habitatge espanyola s’hagin convertit en “un colador” per al frau mitjançant l’oferta de lloguers de temporada, el preu del qual no queda limitat en la normativa.
Dimarts vinent la proposta se sotmetrà a aprovació inicial en comissió al consistori i li cal el suport d’algun altre grup, com ERC. Després haurà de superar més tràmits i l’equip de govern confia que la modificació sigui aprovada definitivament de cara a l’estiu de l’any que ve.
La mesura ha de ser un instrument municipal que haurà d’encaixar amb les regulacions dels lloguers de temporada que elaborin els governs català i espanyol.
Aquesta matinada, al Turó de Sant Pau de Bellaterra ha aparegut per terra l’estructura de la distribució d’aigua pel servei públic de jardineria de l’EMD
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya inicia la instal·lació de nous tancaments entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma per evitar intrusions d’animals a la via
Josep Maria Jaumài Musté, traductor de “El país que he escollit” de Robert Graves, ha estat guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor.
El premi Miramar a la traducció l’ha rebut Josep Maria Jaumà de mans de l’escriptor Miquel Àngel Llauger. Jaumà ha lloat l’ofici de traductor, “un ofici humil”, ha dit 📷 Ismael Velázquez
El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que s’han lliurarat a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que s’ha dut a terme aquest dissabte, 30 de novembre, al monestir de la Real, a Palma. És una iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear de Moll i Alcover.
Robert Graves protagonitza una nova antologia bilingüe
La Nova Editorial Moll ha iniciat la commemoració dels 40 anys de la mort de Robert Graves amb la publicació de El país que he escollit. Aquest volum bilingüe, traduït per Josep Maria Jaumà, inclou 160 poemes ordenats cronològicament. Segons la seva filla Lucia Graves, aquesta selecció reflecteix les emocions, creences i experiències vitals del poeta al llarg de la seva trajectòria.
Presentació del llibre a Palma
L’antologia va ser presentada ahir dissabte, 30 de novembre, a les 11.30 h, a la llibreria Abacus de Palma. L’acte comptà amb la presència del traductor, Josep Maria Jaumà, i familiars de Graves. Aquesta edició ha rebut el suport del Consell de Mallorca, l’Institut d’Indústries Culturals i la Fundació Robert Graves.
Un recorregut poètic per la vida de Graves
Els poemes seleccionats exploren temes centrals en l’obra de Graves, com la mitologia, el paisatge mallorquí o les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La Deessa Blanca, figura recurrent a la seva obra, és un altre dels pilars temàtics, com a símbol d’un passat matriarcal esborrat pel patriarcat grec.
L’empremta de Mallorca en la vida de Graves
Graves s’instal·là a Deià el 1929 amb Laura Riding, en un context de vida austera al poble. Després d’un exili forçat per la Guerra Civil Espanyola, retornà definitivament el 1946 amb Beryl, la seva segona esposa. Aquesta etapa a Mallorca fou especialment fructífera i marcà la seva obra, incloent-hi obres cèlebres com Jo, Claudi.
La figura del traductor i el seu reconeixement
Josep Maria Jaumà, traductor de El país que he escollit, també serà guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor. El premi serà lliurat durant la Nit de l’Edició i la Lectura al Monestir de La Real, el mateix dia 30 de novembre.
Altres publicacions recents de l’editorial
A més d’aquesta antologia, Nova Editorial Moll ha publicat El crestall rost, una selecció de poemes de muntanya en versió d’Eduard Moyà, i Breus històries mallorquines, traduïdes per Nofre Moyà. Amb aquests volums, l’editorial reafirma el seu compromís amb la difusió del llegat de Robert Graves.
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web http://www.uepmallorca.app dedicada a l’actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure. Contacta a: hola@uepmallorca.app
Josep M. Jaumà i Musté (Reus, 1938) 📷 Bellaterra.Cat
BIOGRAFIA JOSEP M. JAUMÀI MUSTÉ
Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott. Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).
Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera, Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària.
Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean. En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats.
Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.
El 2016 rep una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.
LIBERTÉ (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
✍️ Sur les sentiers éveillés Sur les routes déployées Sur les places qui débordent J’écris ton nom
Sur la lampe qui s’allume Sur la lampe qui s’éteint Sur mes maisons réunies J’écris ton nom
Sur le fruit coupé en deux Du miroir et de ma chambre Sur mon lit coquille vide J’écris ton nom
Sur mon chien gourmand et tendre Sur ses oreilles dressées Sur sa patte maladroite J’écris ton nom
Sur le tremplin de ma porte Sur les objets familiers Sur le flot du feu béni J’écris ton nom
Sur toute chair accordée Sur le front de mes amis Sur chaque main qui se tend J’écris ton nom
Sur la vitre des surprises Sur les lèvres attentives Bien au-dessus du silence J’écris ton nom
Sur mes refuges détruits Sur mes phares écroulés Sur les murs de mon ennui J’écris ton nom
Sur l’absence sans désir Sur la solitude nue Sur les marches de la mort J’écris ton nom
Sur la santé revenue Sur le risque disparu Sur l’espoir sans souvenir J’écris ton nom
Et par le pouvoir d’un mot Je recommence ma vie Je suis né pour te connaître Pour te nommer
Liberté (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
Eugène Émile Paul Grindel, conegut com Paul Éluard, va néixer a Saint-Denis el 14 de desembre de 1895. La seva mare era modista. El seu pare és el director d’una agència immobiliària.
El 1908, la seva família es va traslladar a París. Becari a l’escola superior de Colbert, Paul Éluard va obtenir el seu diploma l’any 1912. La seva escolaritat es va veure interrompuda per la mala salut. Patia una malaltia pulmonar que el va portar a passar diverses estades en sanatoris suïssos. Va ser als 17 anys, durant una d’aquestes estades, que es va enamorar de la jove russa Helena Diakonova, sobrenomenada Gala, la seva primera dona i la seva musa inspiradora.
El 1914 va ser mobilitzat i va anar com a infermer militar al front de Somme. Després d’una bronquitis, va ser enviat de tornada a París. La guerra i les trinxeres el marcaran per sempre.
El 1917 es va casar amb Gala i va ser pare l’any següent. A París es va unir primer al moviment dadà, després va participar en el moviment surrealista. sie (1929).
El 1928 Gala el va deixar pel pintor Salvador Dalì. No obstant això, els llaços d’afecte romandran intactes i ell romandrà a prop d’ells tota la vida.
El 1929, Éluard va conèixer Maria Bentz, sobrenomenada Nusch, una artista escènica. Es torna a enamorar. Es van casar l’any 1934. Nusch va ser alhora esposa i còmplice d’Éluard i model i musa dels pintors surrealistes.
Exclòs del Partit Comunista l’any 1933 com la resta de surrealistes, va continuar la seva lluita a favor de les revolucions. Viatja per Europa sotmès a règims feixistes. A Espanya es va rebel·lar al costat de Pablo Picasso contra el franquisme.
Mobilitzat el setembre de 1939 al comissariat, el juny de 1940 s’instal·là amb Nusch a París. Durant el període d’ocupació alemanya, Paul Éluard va formar part de la resistència. Participa en literatura clandestina al capdavant del Comitè Nacional d’Escriptors de la Zona Nord. Va continuar publicant fins a l’alliberament el 1945. El seu poema “Freedom” va ser llançat en milers d’exemplars sobre la França ocupada per avions anglesos en forma de fulletons.
Un cop acabada la guerra, Paul Eluard i Nusch van augmentar el nombre de gires i conferències a Europa sobre el signe de la pau. El 28 de novembre de 1946, Nusch va morir d’una hemorràgia cerebral. Paule Éluard està vençuda pel dolor.
El 1948, amb Picasso, va ser convidat a participar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. L’any següent al Congrés de Pau de Mèxic va conèixer la seva tercera esposa Dominique, amb qui es va casar el 1951.
Va morir d’infart el 18 de novembre de 1952. El 22 de novembre va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.
Paul Éluard és un poeta humanista. Lluita amb els seus versos contra les injustícies, l’odi, l’horror de la guerra. Defensa l’amor, la llibertat i la fraternitat.
Font: La Grande Librairi, Wikipèdia, Fundació Salvador Dalí
LLUÍS TORRES|Hanfinalitzat les obres de la primera fase del nou accés a la ciutat de Sabadell des de la C-58. El Portal Sud s’obre demà dissabte al trànsit, fet que també ajudarà al veïnat de Bellaterra que es desplacen als municipis propers del Vallès Occidental.
Demà dissabte s’obrirà a la circulació de vehicles el Portal Sud, el nou accés a la ciutat des de la C-58. Les obres de la primera de les tres fases en què es divideix el projecte ja han finalitzat. Els nous vials i la rotonda central, que connecten amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra, permetran el pas del trànsit rodat. Així mateix, es continua treballant per fer realitat la segona i tercera fases per construir una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu, i adequar l’actual carretera per als vianants i les bicicletes.
El Portal Sud renovarà la mobilitat en una àrea per la qual passen uns 42.000 vehicles diaris i comportarà una inversió de 10,7 milions d’euros. D’aquests, gairebé 6,7 milions d’euros corresponen a la primera fase, que ha acabat ara i que ha comptat amb una aportació de 3,5 milions d’euros per part de la Diputació de Barcelona. La nova infraestructura ocupa una superfície de 27 hectàrees i l’àmbit afectat per l’obra és d’unes 36 hectàrees. A banda de reordenar la mobilitat en aquest accés de la ciutat, afavorirà la seguretat dels conductors i millorarà les connexions de l’Aeroport, del polígon sud-oest i de tot l’àmbit de Sant Pau de Riu-sec. Així mateix, contribuirà a impulsar l’activitat econòmica i la qualitat de vida. La seva construcció s’ha dut a terme sota criteris ambientals i inclou la creació de nous espais lliures i recorreguts per a ciclistes i vianants.
El Portal Sud és un dels projectes de major envergadura dels que s’han dut a terme a Sabadell els darrers anys.
L’amplitud de l’obra també s’explica pels reptes que ha hagut d’afrontar: afectacions aeronàutiques, treballs nocturns i característiques del terreny. Rotonda de 90 m de diàmetre En la primera fase, que ha implicat un gran moviment de terres, s’ha construït una gran rotonda de 90 m de diàmetre, amb dos carrils de circulació a l’interior i quatre ramals.
L’agost passat es va instal·lar un viaducte sobre la riera de Can Feu. Aquest pont enllaça l’autopista C-58 amb la nova rotonda i accés a la ciutat a través de la Gran Via. L’operació es va dur a terme en horari nocturn per no interferir en les maniobres d’enlairament i aterratge de l’aeroport. Obres de connexió amb la Gran Via Està previst que els vehicles comencin a circular pel Portal Sud demà dissabte al vespre, un cop acabin els treballs que permetran connectar els nous vials amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra. Està previst que aquestes obres comencin dissabte a les 8 del matí i es perllonguin durant aproximadament 12 hores. Mentre durin els treballs es mantindrà la circulació i es donarà pas alternatiu als vehicles.
Nou viaducte
Els pilars que aguanten el pont pesen 20 tones i les bigues unes 40 tones. És per això, que el trasllat fins a Sabadell es va haver de fer amb un transport especial. La instal·lació d’aquest element ha estat una de les parts més complicades de l’obra així com la construcció dels murs laterals del vial central, que van cap a la part inferior de la rotonda.
Cal destacar que la zona destinada als vehicles comptarà amb una senyalització horitzontal i vertical reflectant per augmentar el nivell de seguretat de la infraestructura. També s’han implementat mesures i senyalització complementària per reduir la velocitat dels vehicles i afavorir la seguretat.
Les noves fases
Una vegada acabades les obres de la primera fase, les de major dificultat, resten les de la fase segona i tercera. En el primer cas, ja s’ha iniciat el procés de licitació per a la construcció d’una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu. Aquesta part també contempla el reforç del col·lector de la riera de Can Feu, així com els treballs de contenció i estabilització dels marges i del fons del torrent de la Riereta, per tal de millorar la seguretat i la sostenibilitat de la zona.
El projecte compta amb un pressupost de licitació de 2.873.674,97 euros.
La tercera i última fase del projecte inclou la reurbanització de l’actual tram recte de l’antiga carretera de Bellaterra, que passarà a ser un carril bici i un camí per a vianants. També preveu la remodelació dels accessos a l’aeroport i la plantació d’arbrat al voltant del Portal Sud.
Així mateix, s’ampliarà l’enllumenat públic a l’entorn de l’Aeroport de Sabadell. El nou enllumenat s’instal·larà als vials i als espais situats entre el carrer de Bernat Metge i al llarg de la carretera de Bellaterra, entre la sortida de la Gran Via i el seu encreuament amb el Passeig de Sant Pau de Riu-Sec.
El pressupost d’execució d’aquest projecte és de 559.397,16 euros.
A més de reforçar l’enllumenat a tota la zona per on circularan els vianants, en aquests moments està en procés de licitació l’enllumenat de part dels vials del Portal Sud per augmentar encara més la seguretat.
“Aquest projecte podria ser l’obra estrella dels actuals gestors de l’EMD, com l’obertura del camí forestal de Can Llobet a Escultor Vilanova va ser el de Ramon Andreu”
Terreny públic entre les pilones del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell i Carrer Sant Llorenç de Bellaterra 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|L’EMD ha iniciat les obres de la primera fase de l’itinerari des de les pilones del Camí Antic i carrer Sant Llorenç, en direcció Plaça Montserrat.
Aquest projecte es fa realitat gràcies al suport de l’Ajuntamentbde Cerdanyola, una subvenció de la Diputació de Barcelona, i el conveni signat entre l’EMD i els propietaris dels terrenys afectats, que han cedit l’ús de part de les seves propietats per fer-ho possible, seguint la normativa històrica d’urbanisme que obliga a cedir públicament un percentatge de les propietats amb límit al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.
Els gestors de l’EMD de Bellaterra presidida per Ramon Andreu varen treure les portes al camí al bosc (Can Llobet/Escultor Vilanova), que un veí incívic va instal·lar ilegalment
Diu l’EMD que el projecte actual inclou mesures complementàries per millorar la seguretat viària, amb altres instal·lació de senyals d’STOP i passos de vianants per aixi pacificar el trànsit en aquest tram del Camí Antic, tal com van iniciar i realitzar els anteriors gestors de l’EMD presidida per Ramón Andreu, amb la també ajuda de la Diputació.
Aquest primer tram, Bellaterra TV diu finalitzarà abans que acabi aquest any 2024.
Les associacions que han impulsat el text reclamen celeritat per tirar endavant la llei, que ha començat a tramitar-se amb consens entre els grups parlamentaris
Uns 300 alcaldes han assistit al Parlament per expressar el seu suport al text (Parlament/Sergio Ramos Ladevesa)
El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de l’Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d’arreu del país tinguin més serveis i es reverteixi el despoblament.
El primer tràmit ha comptat amb un ampli consens a la cambra, on cap grup ha presentat esmenes a la totalitat.
Poc abans del debat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut alcaldes i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut.
Les associacions municipalistes, el govern i els partits li han volgut donar tota la solemnitat a la jornada amb un acte en què els alcaldes han aprofitat per reivindicar les solucions que esperen d’aquest text.
Grans en extensió, petits en estructures “El més important és que ens reconeguin l’especificitat dels municipis rurals i introduir aquesta mirada rural a tots els òrgans del govern de la Generalitat”, ha reivindicat als micròfons de TV3 Joan Solà, que és el president de l’Associació de Micropobles.
I és que, com reivindiquen des de fa anys, els ajuntaments dels pobles més petits són els més propers als veïns que serveixen, però també els que compten amb menys mans per fer la feina: en molts casos, un administratiu i un secretari que hi treballa unes hores, i que han de fer la mateixa paperassa que l’Ajuntament d’una ciutat.
“Els pobles som grans en extensió, però petits en estructures”, recordava a la sortida de l’acte Anna Torrent, que és alcaldessa d’Ordis.
Canvis en l’urbanisme i el finançament La simplificació administrativa, així com les millores en el finançament i els serveis públics o els canvis perquè les lleis d’urbanisme s’adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s’hi a viure, són algunes de les claus que aquests ajuntaments posen damunt la taula per frenar el despoblament i que més gent marxi a les ciutats.
L’Estatut de Municipis Rurals potser no els ho solucionarà tot, però creuen que els donarà eines per millorar tant en el finançament com en el fet que se’ls hagi de tenir en compte obligatòriament en cada llei que es faci.
En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans dels micropobles i els de qualsevol altra població de Catalunya:
“El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat.”
Les entitats han coincidit que és “un dia històric” i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits parlamentaris i “celeritat” en l’aprovació de la llei, i Salvador Illa s’ha compromès a aplicar-la “al més aviat possible”.
La llei l’havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però la iniciativa va decaure per la convocatòria d’eleccions anticipades.
Beneficis fiscals i una borsa d’habitatge
Entre altres qüestions, la llei oferirà deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; preveurà finançament per incentivar l’activitat econòmica; es crearà una borsa d’habitatge rural, i es posarà en marxa un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia que afecta aquests municipis.
Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que es consideren municipis rurals. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants.
LLUÍS TORRES|Els Bib Gourmand és una categoria independent de les Estrelles, per la qual cosa ser distingit amb ell no suposa sota cap concepte el pas previ a fer-se amb les primeres. Es representa amb el ninotet de Michelin, que es diu Bibendum. El que la guia vol destacar amb el Bib Gourmand és que el local serveix una cuina d’una qualitat excel·lent a un bon preu. O el que és el mateix, el criteri que segueixen els inspectors és que es pugui menjar un bon menú que inclogui entrant, principal i postres a un preu que no superi els 35€ (begudes a part).
Segell dels restaurants Bon Gourmands de la Guia Michelin
El 2025, la prestigiosa Guia Michelin ha inclòs 15 nous restaurants amb el segell Bib Gourmand a tota Espanya:
Bistrot 1965, (Castelló d’Empúries) Arteaga Landetxea, (Mondragón) El Yantar La Cocina de Pilar, (Requena) Moral, (Santa Cruz de Tenerife) Enxebre, (Vigo) Taberna 5 Mares, (A Coruña) Alba, (Alacant) Aureum by Picualia, (Bailén) La Oveja Negra, (Barbastro) Bacaro, (Barcelona) El Rebojo, (Garachico) El Raier, (La Pobla de Segur) Varra, (Madrid) Tándem, (Murcia) Espacio Amunt, (Ulldecona)
BELLATERRA.CAT 