Feeds:
Entrades
Comentaris

CULTURA|Josep Maria Jaumà i Musté, Premi Miramar 2024 a la traducció

1 Desembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 1 de desembre de 2024

Josep Maria Jaumà i Musté, traductor de “El país que he escollit” de Robert Graves, ha estat guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor.

El premi Miramar a la traducció l’ha rebut Josep Maria Jaumà de mans de l’escriptor Miquel Àngel Llauger. Jaumà ha lloat l’ofici de traductor, “un ofici humil”, ha dit 📷 Ismael Velázquez

El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que s’han lliurarat a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que s’ha dut a terme aquest dissabte, 30 de novembre, al monestir de la Real, a Palma. És una iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear de Moll i Alcover.

Robert Graves protagonitza una nova antologia bilingüe

La Nova Editorial Moll ha iniciat la commemoració dels 40 anys de la mort de Robert Graves amb la publicació de El país que he escollit. Aquest volum bilingüe, traduït per Josep Maria Jaumà, inclou 160 poemes ordenats cronològicament. Segons la seva filla Lucia Graves, aquesta selecció reflecteix les emocions, creences i experiències vitals del poeta al llarg de la seva trajectòria.

Presentació del llibre a Palma

L’antologia va ser presentada ahir dissabte, 30 de novembre, a les 11.30 h, a la llibreria Abacus de Palma. L’acte comptà amb la presència del traductor, Josep Maria Jaumà, i familiars de Graves. Aquesta edició ha rebut el suport del Consell de Mallorca, l’Institut d’Indústries Culturals i la Fundació Robert Graves.

Un recorregut poètic per la vida de Graves

Els poemes seleccionats exploren temes centrals en l’obra de Graves, com la mitologia, el paisatge mallorquí o les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La Deessa Blanca, figura recurrent a la seva obra, és un altre dels pilars temàtics, com a símbol d’un passat matriarcal esborrat pel patriarcat grec.

L’empremta de Mallorca en la vida de Graves

Graves s’instal·là a Deià el 1929 amb Laura Riding, en un context de vida austera al poble. Després d’un exili forçat per la Guerra Civil Espanyola, retornà definitivament el 1946 amb Beryl, la seva segona esposa. Aquesta etapa a Mallorca fou especialment fructífera i marcà la seva obra, incloent-hi obres cèlebres com Jo, Claudi.

La figura del traductor i el seu reconeixement

Josep Maria Jaumà, traductor de El país que he escollit, també serà guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor. El premi serà lliurat durant la Nit de l’Edició i la Lectura al Monestir de La Real, el mateix dia 30 de novembre.

Altres publicacions recents de l’editorial

A més d’aquesta antologia, Nova Editorial Moll ha publicat El crestall rost, una selecció de poemes de muntanya en versió d’Eduard Moyà, i Breus històries mallorquines, traduïdes per Nofre Moyà. Amb aquests volums, l’editorial reafirma el seu compromís amb la difusió del llegat de Robert Graves.

UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web http://www.uepmallorca.app dedicada a l’actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure. Contacta a: hola@uepmallorca.app

Josep M. Jaumà i Musté (Reus, 1938) 📷 Bellaterra.Cat

BIOGRAFIA JOSEP M. JAUMÀ I MUSTÉ

Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott. Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).

Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera, Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària.

Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean. En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats.

Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.

El 2016 rep una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.

Font: Ara Balears, UEP Mallorca,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

CULTURA|Liberté (Paul Eluard)

30 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 30 de novembre de 2024

Paul Eluard ©Salvador Dalí 📷 Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

LIBERTÉ (Paul Eluard)
Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)

✍️ Sur les sentiers éveillés
Sur les routes déployées
Sur les places qui débordent
J’écris ton nom

Sur la lampe qui s’allume
Sur la lampe qui s’éteint
Sur mes maisons réunies
J’écris ton nom

Sur le fruit coupé en deux
Du miroir et de ma chambre
Sur mon lit coquille vide
J’écris ton nom

Sur mon chien gourmand et tendre
Sur ses oreilles dressées
Sur sa patte maladroite
J’écris ton nom

Sur le tremplin de ma porte
Sur les objets familiers
Sur le flot du feu béni
J’écris ton nom

Sur toute chair accordée
Sur le front de mes amis
Sur chaque main qui se tend
J’écris ton nom

Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J’écris ton nom

Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J’écris ton nom

Sur l’absence sans désir
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J’écris ton nom

Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l’espoir sans souvenir
J’écris ton nom

Et par le pouvoir d’un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer

Liberté (Paul Eluard)
Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin)
Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)

Eugène Émile Paul Grindel, conegut com Paul Éluard, va néixer a Saint-Denis el 14 de desembre de 1895. La seva mare era modista.  El seu pare és el director d’una agència immobiliària.

El 1908, la seva família es va traslladar a París.  Becari a l’escola superior de Colbert, Paul Éluard va obtenir el seu diploma l’any 1912. La seva escolaritat es va veure interrompuda per la mala salut.  Patia una malaltia pulmonar que el va portar a passar diverses estades en sanatoris suïssos.  Va ser als 17 anys, durant una d’aquestes estades, que es va enamorar de la jove russa Helena Diakonova, sobrenomenada Gala, la seva primera dona i la seva musa inspiradora.

El 1914 va ser mobilitzat i va anar com a infermer militar al front de Somme.  Després d’una bronquitis, va ser enviat de tornada a París.  La guerra i les trinxeres el marcaran per sempre.

El 1917 es va casar amb Gala i va ser pare l’any següent.  A París es va unir primer al moviment dadà, després va participar en el moviment surrealista.
sie (1929).

El 1928 Gala el va deixar pel pintor Salvador Dalì.  No obstant això, els llaços d’afecte romandran intactes i ell romandrà a prop d’ells tota la vida.

El 1929, Éluard va conèixer Maria Bentz, sobrenomenada Nusch, una artista escènica.  Es torna a enamorar.  Es van casar l’any 1934. Nusch va ser alhora esposa i còmplice d’Éluard i model i musa dels pintors surrealistes.

Exclòs del Partit Comunista l’any 1933 com la resta de surrealistes, va continuar la seva lluita a favor de les revolucions.  Viatja per Europa sotmès a règims feixistes.  A Espanya es va rebel·lar al costat de Pablo Picasso contra el franquisme.

Mobilitzat el setembre de 1939 al comissariat, el juny de 1940 s’instal·là amb Nusch a París.  Durant el període d’ocupació alemanya, Paul Éluard va formar part de la resistència.  Participa en literatura clandestina al capdavant del Comitè Nacional d’Escriptors de la Zona Nord.  Va continuar publicant fins a l’alliberament el 1945. El seu poema “Freedom” va ser llançat en milers d’exemplars sobre la França ocupada per avions anglesos en forma de fulletons.

Un cop acabada la guerra, Paul Eluard i Nusch van augmentar el nombre de gires i conferències a Europa sobre el signe de la pau.  El 28 de novembre de 1946, Nusch va morir d’una hemorràgia cerebral.  Paule Éluard està vençuda pel dolor.

El 1948, amb Picasso, va ser convidat a participar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia.  L’any següent al Congrés de Pau de Mèxic va conèixer la seva tercera esposa Dominique, amb qui es va casar el 1951.

Va morir d’infart el 18 de novembre de 1952. El 22 de novembre va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.

Paul Éluard és un poeta humanista.  Lluita amb els seus versos contra les injustícies, l’odi, l’horror de la guerra.  Defensa l’amor, la llibertat i la fraternitat.

Font: La Grande Librairi, Wikipèdia, Fundació Salvador Dalí

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

PMUS|El Portal Sud de Sabadell s’obre demà dissabte al trànsit

29 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 29 de novembre de 2024

LLUÍS TORRES|Han finalitzat les obres de la primera fase del nou accés a la ciutat de Sabadell des de la C-58.
El Portal Sud s’obre demà dissabte al trànsit, fet que també ajudarà al veïnat de Bellaterra que es desplacen als municipis propers del Vallès Occidental.

Demà dissabte s’obrirà a la circulació de vehicles el Portal Sud, el nou accés a la ciutat des de la C-58. Les obres de la primera de les tres fases en què es divideix el projecte ja han finalitzat. Els nous vials i la rotonda central, que connecten amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra, permetran el pas del trànsit rodat. Així mateix, es continua treballant per fer realitat la segona i tercera fases per construir una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu, i adequar l’actual carretera per als vianants i les bicicletes.

El Portal Sud renovarà la mobilitat en una àrea per la qual passen uns 42.000 vehicles diaris i comportarà una inversió de 10,7 milions d’euros. D’aquests, gairebé 6,7 milions d’euros corresponen a la primera fase, que ha acabat ara i que ha comptat amb una aportació de 3,5 milions d’euros per part de la Diputació de Barcelona.
La nova infraestructura ocupa una superfície de 27 hectàrees i l’àmbit afectat per l’obra és d’unes 36 hectàrees. A banda de reordenar la mobilitat en aquest accés de la ciutat, afavorirà la seguretat dels conductors i millorarà les connexions de l’Aeroport, del polígon sud-oest i de tot l’àmbit de Sant Pau de Riu-sec. Així mateix, contribuirà a impulsar l’activitat econòmica i la qualitat de vida. La seva construcció s’ha dut a terme sota criteris ambientals i inclou la creació de nous espais lliures i recorreguts per a ciclistes i vianants.

El Portal Sud és un dels projectes de major envergadura dels que s’han dut a terme a Sabadell els darrers anys.

L’amplitud de l’obra també s’explica pels reptes que ha hagut d’afrontar: afectacions aeronàutiques, treballs nocturns i característiques del terreny.
Rotonda de 90 m de diàmetre
En la primera fase, que ha implicat un gran moviment de terres, s’ha construït una gran rotonda de 90 m de diàmetre, amb dos carrils de circulació a l’interior i quatre ramals.

L’agost passat es va instal·lar un viaducte sobre la riera de Can Feu. Aquest pont enllaça l’autopista C-58 amb la nova rotonda i accés a la ciutat a través de la Gran Via. L’operació es va dur a terme en horari nocturn per no interferir en les maniobres d’enlairament i aterratge de l’aeroport.
Obres de connexió amb la Gran Via
Està previst que els vehicles comencin a circular pel Portal Sud demà dissabte al vespre, un cop acabin els treballs que permetran connectar els nous vials amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra. Està previst que aquestes obres comencin dissabte a les 8 del matí i es perllonguin durant aproximadament 12 hores. Mentre durin els treballs es mantindrà la circulació i es donarà pas alternatiu als vehicles.

Nou viaducte

Els pilars que aguanten el pont pesen 20 tones i les bigues unes 40 tones. És per això, que el trasllat fins a Sabadell es va haver de fer amb un transport especial. La instal·lació d’aquest element ha estat una de les parts més complicades de l’obra així com la construcció dels murs laterals del vial central, que van cap a la part inferior de la rotonda.

Cal destacar que la zona destinada als vehicles comptarà amb una senyalització horitzontal i vertical reflectant per augmentar el nivell de seguretat de la infraestructura. També s’han implementat mesures i senyalització complementària per reduir la velocitat dels vehicles i afavorir la seguretat.

Les noves fases

Una vegada acabades les obres de la primera fase, les de major dificultat, resten les de la fase segona i tercera. En el primer cas, ja s’ha iniciat el procés de licitació per a la construcció d’una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu. Aquesta part també contempla el reforç del col·lector de la riera de Can Feu, així com els treballs de contenció i estabilització dels marges i del fons del torrent de la Riereta, per tal de millorar la seguretat i la sostenibilitat de la zona.

El projecte compta amb un pressupost de licitació de 2.873.674,97 euros.

La tercera i última fase del projecte inclou la reurbanització de l’actual tram recte de l’antiga carretera de Bellaterra, que passarà a ser un carril bici i un camí per a vianants. També preveu la remodelació dels accessos a l’aeroport i la plantació d’arbrat al voltant del Portal Sud.

Així mateix, s’ampliarà l’enllumenat públic a l’entorn de l’Aeroport de Sabadell. El nou enllumenat s’instal·larà als vials i als espais situats entre el carrer de Bernat Metge i al llarg de la carretera de Bellaterra, entre la sortida de la Gran Via i el seu encreuament amb el Passeig de Sant Pau de Riu-Sec.

El pressupost d’execució d’aquest projecte és de 559.397,16 euros.

A més de reforçar l’enllumenat a tota la zona per on circularan els vianants, en aquests moments està en procés de licitació l’enllumenat de part dels vials del Portal Sud per augmentar encara més la seguretat.

Font: Ajuntament de Sabadell

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

FACTA NON VERBA X BELLATERRA | El 2025 tindrem un camí de vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell

28 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 28 de novembre de 2024

“Aquest projecte podria ser l’obra estrella dels actuals gestors de l’EMD, com l’obertura del camí forestal de Can Llobet a Escultor Vilanova va ser el de Ramon Andreu”

Terreny públic entre les  pilones del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell i Carrer Sant Llorenç de Bellaterra 📷 CEDIDA

LLUÍS TORRES|L’EMD ha iniciat les obres de la primera fase de l’itinerari des de les pilones del Camí Antic i carrer Sant Llorenç, en direcció Plaça Montserrat.

Aquest projecte es fa realitat gràcies al suport de l’Ajuntamentbde Cerdanyola, una subvenció de la Diputació de Barcelona, i el conveni signat entre l’EMD i els propietaris dels terrenys afectats, que han cedit l’ús de part de les seves propietats per fer-ho possible, seguint la normativa històrica d’urbanisme que obliga a cedir públicament un percentatge de les propietats amb límit al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.

Els gestors de l’EMD de Bellaterra presidida per Ramon Andreu varen treure les portes al camí al bosc (Can Llobet/Escultor Vilanova), que un veí incívic va instal·lar ilegalment

Diu l’EMD que el projecte actual inclou mesures complementàries per millorar la seguretat viària, amb altres instal·lació de senyals d’STOP i passos de vianants per aixi pacificar el trànsit en aquest tram del Camí Antic, tal com van iniciar i realitzar els anteriors gestors de l’EMD presidida per Ramón Andreu, amb la també ajuda de la Diputació.

Aquest primer tram, Bellaterra TV diu finalitzarà abans que acabi aquest any 2024.

Font: EMD de Bellaterra

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

Llum verda a l’esperat Estatut de Municipis Rurals: com beneficiarà gairebé 600 pobles?

28 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 28 de novembre de 2028

Les associacions que han impulsat el text reclamen celeritat per tirar endavant la llei, que ha començat a tramitar-se amb consens entre els grups parlamentaris

Uns 300 alcaldes han assistit al Parlament per expressar el seu suport al text (Parlament/Sergio Ramos Ladevesa)

El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de l’Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d’arreu del país tinguin més serveis i es reverteixi el despoblament.

El primer tràmit ha comptat amb un ampli consens a la cambra, on cap grup ha presentat esmenes a la totalitat.

Poc abans del debat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut alcaldes i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut.

Les associacions municipalistes, el govern i els partits li han volgut donar tota la solemnitat a la jornada amb un acte en què els alcaldes han aprofitat per reivindicar les solucions que esperen d’aquest text.

Grans en extensió, petits en estructures
“El més important és que ens reconeguin l’especificitat dels municipis rurals i introduir aquesta mirada rural a tots els òrgans del govern de la Generalitat”, ha reivindicat als micròfons de TV3 Joan Solà, que és el president de l’Associació de Micropobles.

I és que, com reivindiquen des de fa anys, els ajuntaments dels pobles més petits són els més propers als veïns que serveixen, però també els que compten amb menys mans per fer la feina: en molts casos, un administratiu i un secretari que hi treballa unes hores, i que han de fer la mateixa paperassa que l’Ajuntament d’una ciutat.

“Els pobles som grans en extensió, però petits en estructures”, recordava a la sortida de l’acte Anna Torrent, que és alcaldessa d’Ordis.

Canvis en l’urbanisme i el finançament
La simplificació administrativa, així com les millores en el finançament i els serveis públics o els canvis perquè les lleis d’urbanisme s’adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s’hi a viure, són algunes de les claus que aquests ajuntaments posen damunt la taula per frenar el despoblament i que més gent marxi a les ciutats.

L’Estatut de Municipis Rurals potser no els ho solucionarà tot, però creuen que els donarà eines per millorar tant en el finançament com en el fet que se’ls hagi de tenir en compte obligatòriament en cada llei que es faci.

En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans dels micropobles i els de qualsevol altra població de Catalunya:

“El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat.”

Les entitats han coincidit que és “un dia històric” i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits parlamentaris i “celeritat” en l’aprovació de la llei, i Salvador Illa s’ha compromès a aplicar-la “al més aviat possible”.

La llei l’havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però la iniciativa va decaure per la convocatòria d’eleccions anticipades.

Beneficis fiscals i una borsa d’habitatge

Entre altres qüestions, la llei oferirà deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; preveurà finançament per incentivar l’activitat econòmica; es crearà una borsa d’habitatge rural, i es posarà en marxa un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia que afecta aquests municipis.

Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que es consideren municipis rurals. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants.

Font: ©3Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET|Bacaro (Barcelona), Bistrot 1965 (Castelló d’Empúries), El Raier (La Pobla de Segur), Espacio Amunt (Ulldecona), nous Bib Gourmand de Catalunya

27 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 27 de novembre de 2024

LLUÍS TORRES|Els Bib Gourmand és una categoria independent de les Estrelles, per la qual cosa ser distingit amb ell no suposa sota cap concepte el pas previ a fer-se amb les primeres.  Es representa amb el ninotet de Michelin, que es diu Bibendum.  El que la guia vol destacar amb el Bib Gourmand és que el local serveix una cuina d’una qualitat excel·lent a un bon preu.  O el que és el mateix, el criteri que segueixen els inspectors és que es pugui menjar un bon menú que inclogui entrant, principal i postres a un preu que no superi els 35€ (begudes a part).

Segell dels restaurants Bon Gourmands de la Guia Michelin

El 2025, la prestigiosa Guia Michelin ha inclòs 15 nous restaurants amb el segell Bib Gourmand a tota Espanya:

Bistrot 1965, (Castelló d’Empúries)
Arteaga Landetxea, (Mondragón)
El Yantar La Cocina de Pilar, (Requena)
Moral, (Santa Cruz de Tenerife)
Enxebre, (Vigo)
Taberna 5 Mares, (A Coruña)
Alba, (Alacant)
Aureum by Picualia, (Bailén)
La Oveja Negra, (Barbastro)
Bacaro, (Barcelona)
El Rebojo, (Garachico)
El Raier, (La Pobla de Segur)
Varra, (Madrid)
Tándem, (Murcia)
Espacio Amunt, (Ulldecona)

Font: Guia Michelin

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

OPINIÓ|Les ‘bombetes inclusives’ del Raval i l’estel de Collboni

27 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 27 de novembre de 2024

“En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure”

Victor Alexandre, escriptor i periodista Sancugatenc 📷 CEDIDA

La gent provinciana no és aquella que viu lluny d’una gran metròpoli, aquesta acostuma a ser força universal; la gent provinciana és aquella que es vanta de ser cosmopolita i que en fa ostentació. I com que l’ostentació és filla de la inseguretat, allò que de debò els interessa no és ser cosmopolita, sinó semblar-ho. No és estrany, doncs, que, per tal de semblar-ho, siguin capaços de les atzagaiades més estrambòtiques i estrafolàries. Provincians fins al moll de l’os, menystenen les tradicions i la cultura popular de la seva terra i frisen per esborrar-les. Opinen que Catalunya, per ser universal, ha de deixar de ser catalana. Així, la gent del Raval no ha de notar que viu a Barcelona, i menys a Catalunya. Ha de sentir que viu en un núvol còsmic, sense identitat. La seva filosofia és que quan vagis pel carrer no sàpigues en quina ciutat ni en quin país vius. Com més ignorant, més cosmopolita ets.

L’actual govern municipal de Barcelona, amb l’alcalde Collboni al capdavant i la claca Comuna al darrere, és un exemple força diàfan del provincianisme més galdós. Si poguessin, residualitzarien la sardana i els castellers; pur folklorisme de botiguer, segons ells. La Feria de Abril a Catalunya, en canvi, sí que és cosmopolita. Aquesta sí que cal promoure-la encara que sigui mitjançant mentides, com ara intentar fer-la passar per la festa d’Andalusia. Fals. Rotundament fals. La Feria de Abril és la Feria de Sevilla. Exclusivament de Sevilla. L’operació, per tant, és tan manipuladora com si algú a Andalusia volgués fer passar la Mercè, festa dels barcelonins, per la festa de Catalunya.

Fruit d’aquest estat de coses, s’ha arribat a l’extrem de substituir el tradicional pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume per una estrella de vuit puntes, no fos cas que algun vianant, en passar-hi pel davant, es molestés. El pessebre l’han amagat a l’Ajuntament perquè només el vegin els qui hi vagin expressament. En la mateixa línia, l’Eix Comercial del Raval, ha suprimit l’enllumenat tradicional nadalenc per una cosa que, sense cap sentit del ridícul, anomenen “llums d’hivern” i “bombetes inclusives”. El pretext, diuen, és retre un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri. Segons l’ideòleg de l’operació, Imanol Ossa, “calia fugir del punt nadalenc per tal que tothom s’hi senti incorporat. Havia de ser una cosa més multicultural”.

Tots els països tenen les seves tradicions, tradicions que, tinguin o no tinguin una arrel religiosa, no necessàriament apleguen la identificació de tota la gent. Però una cosa és la identificació i una altra el respecte. Ningú no t’obliga a mirar un pessebre, si no t’interessa. Tu respectes la tradició i la tradició respecta el teu desinterès. I el mateix passa amb els llums de Nadal. En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure. Si no vols, no en posis, de llums; però si en poses, han de ser de Nadal, és clar. Doncs bé, els esmentats cervells del Raval han tirat pel dret sense adonar-se de la seva flagrant contradicció: blasmen l’arrel religiosa de Nadal, però no sols no renuncien a celebrar-lo, sinó que pretenen treure benefici econòmic del seu caràcter festiu. L’afany de semblar ‘moderns’, ‘guais’, ‘progres’, ‘multicultis’, etc., els impedeix reflexionar ni que sigui cinc minuts per adonar-se que és molt lleig voler treure profit d’allò que critiques. Bàsicament, perquè quan ho fas se’t veu el llautó i en surts retratat. No es pot beure i bufar al mateix temps.

Una altra contradicció és que si l’Eix Comercial del Raval està en contra de Nadal i Sant Esteve, per la seva arrel religiosa, el que ha de fer, per coherència, és convertir aquests dos dies en feiners i apujar la persiana del matí al vespre. No només el comerç pakistanès, eh?; tot el comerç del Raval obert de bat a bat. No s’hi val fer trampa. Per això s’han vist obligats a recórrer a una operació de maquillatge consistent en un canvi de nom: en comptes de “llums de Nadal”, en diuen “llums d’hivern”. Però què són “llums d’hivern”? I com és que els encenen a la tardor? Es veu prou que aquest argument té la consistència d’un melindro, i, per arreglar-ho, els cervells del Raval han dit que les seves són “bombetes inclusives” (!). Sona bé, oi? Però com són les bombetes inclusives; on les venen?; quina llum fan?; són bombetes que canvien de color per reproduir les banderes de tots els països del món o només els colors de l’arc de Sant Martí? A mi m’ofendria que hi faltessin llums violetes, que és el color feminista. Un altre apartat és el cost d’aquesta operació dermoestètica que han definit com “un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri” i que s’eleva a 65.000 euros. Realment escandalós, tenint en compte el teixit social del Raval. Si de debò volien retre homenatge a la gent del Raval, el que haurien d’haver fet és ajudar a pagar el lloguer dels ravalencs que ara mateix estan amb l’aigua al coll. Això sí que hagués estat un homenatge, en comptes de posar-los bombetes inclusives per valor de 65.000 euros destinades a il·luminar la seva penúria.

Font: Víctor Alexandre, el Món

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET|9 restaurants de Catalunya amb nova estrella Michelin 2025

27 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 27 de novembre de 2024

Aquests són els 9 restaurants de Catalunya que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona)  i Voramar (S’Agaró).

Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia.
📷 Europa Press

LLUÍS TORRES 🧑‍🍳 El posicionament internacional de la gastronomia catalana també s’amplifica amb ells, els restaurants amb estrella Michelin. Des de Bellaterra Gourmet donem l’enhorabona als 9 restaurants catalans que s’estrenen a la Guia amb una estrella, als 4 amb una estrella verda, i  als que con conserven les seves 3 estrelles i els Bib Gourmand, fent més gran encara la gastronomia del país.

La Guia Michelin va lliurat ahir dimarts a Múrcia les seves cobejades estrelles en una cerimònia amb sabor i accent català, no en va, Catalunya ha sumat 77 estrelles, un autèntic reconeixement a la qualitat de la cuina i l’hostaleria catalana.

⭐ Aquests són els 9 restaurants que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona)  i Voramar (S’Agaró).

🌳Amb estrella verda s’estrenen Bistrot 1965 (Castelló d’Empúries); Espacio Amunt (Ulldecona); La Boscana (Bellvís); i Bastronomic 1497 (Vallromanes).

⭐⭐⭐ D’altra banda, han conservat les tres estrelles tots els  restaurants catalans que ja les tenien: El Celler de Can Roca, Cocina Hermanos Torres, Lasarte, ÀBaC i Disfrutar. 

Felicitats, molt bona feina i bona cuina!

Els restaurants gaditans A Llevant i Lú Cuina i Ànima i el corunyès Retiro Da Costiña engrosseixen la llista d’establiments amb dues estrelles a la prestigiosa guia gastronòmica Guia Michelin

Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia.
📷 Europa Press

Casa Marcial’ (Astúries) ha conquerit les tres estrelles a la Guia Michelin Espanya 2025 que s’ha presentat a l’Auditori i Centre de Congressos Víctor Villegas de Múrcia, una gala carregada de novetats i guardons

Aquest any es tornen a incrementar els reconeixements a Espanya, que amb 1.257 establiments seleccionats a la Guia Michelin 2025 (6 d’ells a Andorra) i un total de 292 presumint de les Estrelles (1 a Andorra) s’han consolidat com una de les destinacions  gastronòmics “més atractius i atractius del món”, han informat fonts de l’organització en nota de premsa.

En aquesta edició ha destacat ‘Casa Marcial’, el nou tres Estrelles, però darrere seu hi ha un gran nombre de restaurants que han fet un salt de gegant per oferir unes propostes gastronòmiques “singulars, personals i, en moltes ocasions, fins i tot amb la difícil  capacitat d’emocionar”.

En aquest sentit, el director Internacional de la Guia Michelin, Gwendal Poullennec, ha assenyalat que “els nostres inspectors estan enamorats d’Espanya, sens dubte, i any rere any constaten que estem davant d’un destí gastronòmic realment top.  En aquesta selecció, a més, estan impressionats amb el nivell culinari trobat fora de les grans ciutats, a petites localitats o pobles on la proposta culinària va més enllà del que veiem al plat”.

“Han vist un rerefons de compromís, ja que els xefs treballen habitualment amb els petits productors propers i busquen involucrar-se al terreny, exercint en molts casos com a eixos de dinamització en el desenvolupament econòmic i social”, ha indicat.

Parlar de ‘Casa Marcial’, situat a Arriondas (Astúries), suposa referir-se a la família Manzano, amb Nacho i Esther darrere dels fogons (ben recolzats per Jesús, el fill d’aquesta última) mentre Sandra s’ocupa que tot resulti perfecte a  la sala.

Cadascú entén el seu ofici des del sentiment i el lliurament absolut, com un estret vincle amb el territori on es van criar i amb una elevada concepció del que aquí entenen per hospitalitat.

El paisatge asturià i els seus inconfusibles sabors prenen el protagonisme als plats des de la creativitat, amb increïbles elaboracions que exalten els conceptes sostenibles -guardonades també amb l’Estrella Verda- i que es poden gaudir tant al servei a la carta com a través de tres  menús degustació (Nordeste ‘El Cachucho’, Nordeste ‘El Fitu’ i La Salgar), cadascun vinculat, amb  nom, a un punt clau de l’entorn.

En paral·lel a aquesta novetat, la resta de restaurants tres Estrelles Michelin a Espanya han demostrat que segueixen oferint una cuina única, aquesta que per si mateixa “justifica el viatge”, renovant per això la màxima distinció: ‘ABaC’, ‘Cuina Hermanos Torres  ‘, ‘Disfrutar’ i ‘Lasarte’ (Barcelona), ‘Atrio’ (Càceres), ‘Noor’  (Còrdova), ‘Quique Dacosta’ (Dénia), ‘Akelare’ i ‘Arzak’ (Donostia – Sant Sebastià), ‘Aponent’ (El Port de Santa Maria), ‘El Celler de Can Roca’ (Girona), ‘Azurmendi  ‘ (Larrabetzu), ‘Martín Berasategui’ (Lasarte-Oria), ‘DiverXO’  (Madrid) i ‘Cenador d’Amós’ (Villaverde de Pontones).

Tres restaurants nous reben dues estrelles

Amb els tres establiments que arriben a aquesta distinció (‘Alevante’, ‘LÚ Cocina y Alma’ i ‘Retiro da Costiña’) ja hi ha 33 restaurants amb una cuina excepcional, aquests per la qual la Guia Michelin indica que, en qualsevol ruta que fem  ‘¡  val la pena desviar-se!’.

‘Alevante’, dins de l’hotel Gran Melià Sancti Petri de Chiclana de la Frontera, pren el testimoni d’Ángel León al seu triestrellat ‘Aponiente’.  Des de la pròpia personalitat que aporten, els xefs Cristian Rodríguez i Alan Iglesias ens conviden a embarcar-nos en un fabulós viatge pels productes marins, sempre prenent com a referència la genial i creativa proposta del mestre de Jerez.

‘LÚ Cuina i Ànima’, a Jerez de la Frontera, dóna encara més brillantor a la ja destacada gastronomia andalusa.  El xef Juanlu Fernández ens parla d’aquesta terra conciliant el respecte pels sabors propers amb l’originalitat, ja que els seus plats reinterpreten el receptari regional convivint, alhora, amb la millor tècnica de base gala i uns fons increïblement untuosos, com el que es  pot apreciar a la seva original Lubina atlàntica a la roteña.

Alhora ‘Retiro da Costiña’, a la corunyesa Santa Comba, ens mostra l’amor per l’hostaleria dins d’un negoci familiar que no ha parat de créixer i millorar amb els anys.  Això, unit al treball diari dur, l’ha portat a convertir-se en tota una institució de la cuina gallega.  Allí, el xef Manuel García ofereix molt més que una suculenta cuina, ja que ha aconseguit presentar-nos una experiència gastrosensorial completa vinculada a un recorregut per les seves instal·lacions.

32 nous restaurants amb una estrella

En aquesta ocasió, com sol ser habitual, la pluja d’Estrelles cala amb especial intensitat en grans metròpolis com Barcelona (‘Fish*logy’, ‘MAE Barcelona’, ‘Prodigi’ i ‘Teatro kitchen & bar’) o Madrid (‘Chispa  Bistró’, ‘Gofio’, ‘Pabú’, ‘Sen Omakase’ i ‘VelascoAbellà’);  tanmateix, veiem que també estan molt repartides per tot el país.

Al costat de la indòmita personalitat de cada establiment, criden especialment l’atenció dues regions: les Canàries, on trobem grans restaurants estretament vinculats a la seva àmplia oferta hotelera -‘Donaire’ i ‘Il Bocconcino by Royal Hideaway’, tots dos a Adeje (Tenerife);  ‘Kamezí’ a Platja Blanca (Lanzarote) i ‘Muxgo’ a Las Palmas de Gran Canària (Gran Canària)-;  i Aragó, una comunitat que, concretament a la província d’Osca (‘Ansils’, a Anciles; ‘L’Era de les Nogueres’, a Sardes i ‘Casa Arcas’, a Villanova), ha fet un salt de qualitat, realment cridaner  , per presentar-se com a nou focus d’atracció gastronòmic.

Amb aquestes 32 novetats, el nombre total de restaurants amb una Estrella Michelin a Espanya se situa en 242 establiments, ja que se sumen als que renoven la distinció (a Andorra, concretament a Soldeu, n’hi ha un més -‘Ibaya’- que apareix reflectit  a la nostra publicació i n’ha renovat la distinció).

D’altra banda, amb els nou nous restaurants reconeguts amb l’Estrella Verda -‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empuries, ‘Cal Paradís’ a la Vall d’Alba, ‘DSTAgE’ a Madrid, ‘Espai Amunt’ a Ulldecona, ‘La  Boscana’ a Bellvís, ‘O Secadeiro’ a Serra de Outes, ‘Restaurant  1497’ a Vallromanes, ‘Taller Arzuaga’ a Quintanilla d’Onésimo i ‘Tramo’ a Madrid- ja són 57 els establiments que es posicionen com a màxims abanderats de la sostenibilitat a Espanya, exercint com a referents o prescriptors de les bones pràctiques per a tots.

De la mateixa manera, la selecció Bib Gourmand per a Espanya 2025 reflecteix un total de 213 restaurants, sent 15 d’ells novetats (‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empúries; ‘Enxebre’ a Vigo; ‘L’Ovella Negra’ a Barbastre; ‘El  Rebojo’ a Garachico).

D’altra banda, el Premi Michelin al Servei de Sala 2025 ha recaigut a Cristina Díaz García, cap de sala del biestrellat ‘Maralba’ (Almansa);  el Premi Michelin al Sommelier 2025, patrocinat per Vila Viniteca, és per a José Luis Paniagua, ‘Atrio’ (Càceres);  el premi Michelin al Jove Xef 2025 se li concedeix al xef Carlos Casillas, després dels fogons del restaurant ‘Barro’ (Àvila);  i el Premi Michelin al Xef Mentor 2025 reconeix l’àrdua tasca de Pedro Subijana al capdavant d”Akelare’ (Donostia – Sant Sebastià).

Font: ElDiario és, Europa Press, Guia Michelin

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , , |

SOLIDARITAT|Serrat i Estopa units per les víctimes de la Dana a BARCELONA

27 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 27 de novbre de 2024

No us perdeu un concert irrepetible per recaptar fons per a les persones afectades pels aiguats a València.

🎶Amb Serrat, Estopa, Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero.

📆29 de novembre
🕣20.30 hores
📍@PalauSantJordi

🎟️Compreu l’entrada a barcelonaambvalencia.cat.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA|”Bola de Drac” torna a 3Cat, 30 anys després de la primera emissió en català

26 Novembre 2024 per FLPT

Bellaterra, 26 de novembre de 2024

Es reemeten les dues primeres temporades “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” i, a més, s’incorporarà “Bola de Drac Súper”, que es veurà per primera vegada en català

Son Goku, dibuix original de Guy Pérez (Barcelona, 1981) 📷 CEDIDA

Els fans de la sèrie japonesa “Bola de Drac”, estrenada a Catalunya als anys noranta, estan d’enhorabona. El retorn de Son Goku ja és aquí: “Bola de Drac” es pot veure a la plataforma 3Cat des d’aquest dimarts, 26 de novembre.

Es recuperen les primeres temporades de la ficció d’Akira Toriyama “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” – aquesta última estarà disponible a partir del 5 de desembre -. Tot plegat, s’emmarca dins l’aposta per una oferta audiovisual àmplia per a tots els públics a la plataforma 3Cat.

Bola de Drac Súper”, per primera vegada en català

Més endavant s’incorporarà al catàleg “Bola de Drac Súper” (2015-2018), que s’emetrà per primera vegada en català a l’SX3.

A la plataforma digital 3Cat i al SX3 s’hi podran veure en total 575 capítols de la sèrie doblats al català.

3Cat ha arribat a un preacord amb Toei Animation per oferir els 575 capítols de la celebrada sèrie i la cessió gratuïta del doblatge al català per poder-lo distribuir internacionalment a altres plataformes.

Això sí, les cançons de la sèrie no sonaran en català. Per indicacions de la productora, la banda sonora s’ha d’emetre amb la llengua original, la japonesa, tant aquí a Catalunya com a qualsevol altre país del món.

40 anys de l’estrena

La reemissió de la trilogia coincideix amb el 40è aniversari de l’estrena de la sèrie japonesa, més de trenta anys després de l’emissió del primer capítol en català a TV3. “Bola de Drac” va arribar a Catalunya als anys 90 i, amb un gran èxit d’audiència, la saga ha esdevingut un referent de l’anime en català per a diverses generacions i s’ha creat un fenomen al voltant de les aventures de Son Goku.

De fet, Catalunya és un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa, i amb el retorn de Bola de Drac, 3Cat es vol acostar més a aquesta comunitat  amb diverses accions per descobrir novetats, trobar-se i ser protagonistes de l’actualitat.

L’aposta per la mítica sèrie japonesa s’emmarca en l’estratègia d’oferir continguts audiovisuals de qualitat i en català per connectar més amb el públic infantil a través de les plataformes 3Cat i SX3.

Cinc valors que “Bola de Drac” ens ensenya i perduren en el temps
A banda de les aventures del Son Goku i els seus amics, “Bola de Drac” es caracteritza per transmetre uns valors fonamentals que mereixen ser esmentats

El dia que Son Goku va començar a parlar en català

1. El valor de l’amistat

A “Bola de Drac”, l’amistat és molt més que una simple connexió: és una força vital que dona sentit a l’aventura i impulsa els personatges a superar-se constantment. I en aquesta història, el vincle entre en Goku i en Krilin és un dels més icònics, una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable. 

El simple fet que en Goku sempre estigui disposat a sacrificar-se per salvar els altres és una manifestació de com l’amistat no es tracta només de compartir èxits, sinó de ser allà en els moments més difícils.

El Goku amb el seu amic Krilin: una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

2. La noblesa

Es reflecteix clarament a través del mític Núvol Kinton, el núvol groc que en Goku utilitza per desplaçar-se.

Aquest núvol permet viatjar a gran velocitat, però només el poden fer servir aquells que tinguin el cor pur, com el Son Goku. Si algú intenta pujar-hi sense tenir bones intencions, el núvol els rebutjarà i el travessaran. D’aquesta manera, aquest simple objecte simbolitza com la bondat i la noblesa poden obrir camins que els altres no poden seguir.  

El núvol Kinton només pot ser portat per aquells que tinguin el cor pur (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

3. El sentit de la justícia: el bé, el mal i les segones oportunitats

El sentit de la justícia es manifesta de manera clara a través de la figura del Gran Rei Enma, l’ogre encarregat de jutjar les ànimes.

És ell qui decideix si algú va al paradís o a l’infern, segons les accions que hagi fet el personatge en qüestió durant la seva vida. 

Per exemple, Son Goku sempre anirà al paradís, ja que la seva vida ha estat dedicada a salvar l’univers i protegir els innocents. En canvi, Freezer, amb una obsessió per conquerir i una moral destructiva, sempre serà condemnat a l’infern. 

Tot i això, la justícia no és sempre tan simple. Dabra, el rei de l’infern, és enviat al paradís com a càstig. El Gran Rei Enma, en lloc de premiar-lo, vol que es redimeixi i es converteixi en una millor persona. Aquesta excepció ens ensenya que, de vegades, la justícia no només castiga, sinó que també ofereix segones oportunitats per canviar.

Per aconseguir les Boles de Drac i derrotar els enemics s’ha de treballar en equip (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

4. El treball en equip, l’esforç i la recompensa

La cooperació per assolir els objectius establerts; que important que és a “Bola de Drac”. L’exemple més clar és la cerca de les set Boles de Drac. Des del començament de l’aventura, en Goku, la Bulma i altres personatges es veuen obligats a unir forces i combinar intel·ligència, força i valentia per trobar-les. Cadascun hi aporta alguna cosa única, i és precisament aquest treball conjunt el que els permet superar les proves, enfrontar-se als enemics i mantenir l’esperança en moments difícils. Al final, reunir les set boles i convocar el drac Shenron per demanar els desitjos simbolitza la recompensa a la perseverança.

El Gran Rei dels Dimonis, antic adversari del Son Goku, acaba sent perdonat i convertit en un aliat (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

5. El perdó

Un altre valor present en l’anime és el perdó. Al llarg de la història, hi ha moments en què els personatges decideixen donar una segona oportunitat a antics adversaris, fins i tot quan aquests han causat molt de dolor. És el cas, per exemple, del Gran Rei dels Dimonis o el rei dels insults i renecs, el Vegeta, qui s’acaba convertint en un aliat i el marit de la millor amiga del Goku, la Bulma. 

Akira Toriyama va morir el primer de març de 2024

Font: 3Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »