” Senyor Riba: El veïnat de Cerdanyola estima als de Bellaterra, i entenem les vostres inquietuds”
Pedro Arco Montalbán, regidor d’ECPC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Info
Pedro Arco Montalbán, regidor d’ECPC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
🎥 INTERVENCIÓ DE PEDRO ARCO I MONTALBÁN AL PLE DE CERDANYOLA 👇
“El veïnat de Bellaterra té motius per volgué marxar…pel tractament endèmic…”
Joan Sánchez i Braut, regidor de Junts a l’Ajuntament de Cerdanyola 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Informa
Joan Sánchez Braut, regidor de Junts a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
INTERVENCIÓ DE JOAN SÁNCHEZ I BRAUT AL PLE DE CERDANYOLA👇
“La plataforma Protegim Escoles critica que la meitat dels conductors se salten els límits de velocitat permesos a prop dels centres”
Entorn de l’espai públic de la zona Escolar Ramon Fuster de Bellaterra Arxiu 📷 CEDIDA
GABRIEL.GONZALEZ | Les associacions familiars han detectat problemes de seguretat en tres de cada quatre accessos escolars de Barcelona (el 77%), segons una enquesta feta per la plataforma Revolta Escolar, que agrupa més d’un centenar de centres de la ciutat. Entre els principals problemes, les famílies destaquen l’excés de velocitat dels vehicles, cotxes que giren sense mirar quan tenen el semàfor en ambre i motos mal aparcadores o fins i tot circulant per la vorera. “En alguns casos fins i tot s’han vist atropellament d’infants; lleus, però atropellaments”, insisteixen algunes de les famílies enquestades.
L’estudi alerta de l’increment “significatiu” de famílies que veuen perill al voltant de l’escola del seu fill. El 2022, l’informe va detectar un 62% d’associacions familiars (AFA) insatisfetes amb la seguretat de l’entorn, cosa que suposa 15 punts menys que l’enquesta actual (77%). Tots elles aposten per una reducció important del trànsit. Quatre de cada deu escoles tenen limitat el seu entorn a 30 km/h, però gairebé la meitat de les AFAs enquestades (el 49%) assenyala que els vehicles se salten aquest límit “de manera habitual”. Un 31% assegura que els cotxes i motos ho fan “de forma puntual” i només un 16% celebra no haver viscut cap episodi de perill.
Acció de protesta per demanar entorns escolars menys contaminants, menys sorollosos i més segurs / Revolta Escolar / 📷 CEDIDA
La plataforma insisteix que aquest és un dels elements claus per a millorar la seguretat dels entorns escolars i reclamen abaixar la velocitat permesa en aquests punts crítics de la ciutat. Segons l’informe, només en una de cada tres escoles el límit de velocitat permès és inferior als 30 km/h. Les AFAs celebren l’impuls que hi ha hagut els darrers anys i la meitat reconeix que els entorns escolars tenen alguna mena de senyalització o mesura que “ajuda” a complir la normativa. Ara bé, només el 15% diu tenir un radar pedagògic a prop -mesura per a la qual batalla diàriament la plataforma- i només la meitat de centres en tenen un que sancioni de veritat.
Primers talls del 2025
L’estudi potencia les protestes que més de 120 escoles fan periòdicament des del 2020. El moviment tornarà a tallar els carrers aquest divendres mateix a la tarda, el primer tall de l’any. Les famílies aprofiten aquestes jornades per reivindicar entorns més saludables i segurs al voltant de les escoles i fan servir el tall com a exemple pràctic de com seria un ambient completament pacificat a la sortida d’escola. Des de la plataforma defensen que el primer tall de l’any coincideix en un moment en què l’Ajuntament haurà d’aterrar les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Un centenar escoles han entrat, mitjançat una proposta de l’AFA, millores del seu entorn. Els pressupostos participatius han estat “un clam per la millora dels entorns escolars”, defensen des de la plataforma, que confia a transformar molts entorns pendents de reformar.
LLUIS TORRES| Compartim la biografia d’Agustí Segarra i Plans, filòsof i escriptor, que va participar com a autor i intèrpret en els moviments de la Nova Cançó i del teatre independent. Ha exercit la docència com a professor universitari i ha treballat en entitats de caire editorial, cultural i polític. Ha publicat obres en el camp de l?assaig, la filosofia política i la història del pensament. És autor de les novel·les Refugi entre boires (l989), La Vall dels Forcats (l992) i El bosc subterrani (1998), totes publicades a Columna.
Biografia d’Agustí Segarra i Plans
Agustí Segarra i Plans neix a Barcelona un onze de setembre, del 1945, al barri de Sant Gervasi. La seva mare —lectora empedreïda de les «Pàgines viscudes» de Folch i Torres— li dona a conèixer aquest autor i el seu pare li dona a llegir El Poema de Nadal de Sagarra. Amb aquests dos autors accedeix a tota la literatura catalana, i amb Verne, Scott, Defoe i Rice Burroughs a tota l’altra. Tot i això, als catorze anys, acabat el batxillerat, decideix deixar els estudis i es posa a treballar, això sí pactant que seguirà estudis nocturns d’enginyeria tècnica industrial a l’Escola Industrial de Barcelona. Però també abandona finalment aquests estudis per a llençar-se al món, primer de la Cançó, com a integrant del grup Xirois —amb el qual comparteix cartell amb alguns dels noms més remarcables de la Nova Cançó: Raimon, Serrat, M. del Mar Bonet, Guillem d’Efak, etc.—, amb actuacions a la ràdio i la televisió; i després del teatre independent, com a autor —Prolongacions, La Poesía es un Arma cargada de Futuro— director i intèrpret amb els grups Integral, Bambalinas, La Matraca i Cátaro, juntament amb el qual obtenen el primer premi del VIII Premio Nacional de Teatro de Sitges el 1974.
Un cop acabat el període de servei militar es dedica a viatjar per Europa durant un temps. Tot seguit acaba el batxillerat superior i comença la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Filosofia. El 1976 guanya el Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans amb el projecte d’investigació Aportació catalana a l’anarquisme internacional, realitzant estades d’investigació i recerca a l’Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam entre d’altres. Es dedica professionalment a la docència de la filosofia tant a l’ensenyament privat com en el públic accedint com a professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona on dona classes, cursa el doctorat i redacta la seva tesi doctoral, El pensament anarquista a Catalunya: les teories àcrates, els substrats filosòfics i el seu discurs des de La Federación fins a Solidaridad Obrera, que finalment per circumstàncies polítiques no arribarà a llegir, i que resta dipositada a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest treball és una obra de referència i de consulta obligada pels especialistes en la matèria. Durant aquesta etapa publica obres d’investigació en història del pensament: Federico Urales y Ricardo Mella, teóricos del anarquismo español, «Joan Montseny i l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya» —dins El pensament polític català, a cura d’Albert Balcells—, escriu articles a revistes especialitzades com ara el número 44-45 de Convivium i imparteix seminaris a l’ICESB, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, sobre història del pensament polític català.
Llibres d’Agustí Segarra i Plans publicats a Columna 📷 CEDIDES
El 1987 marca l’inici d’una nova etapa en la qual es dona a conèixer com a narrador i queda finalista del Premi Documenta d’aquell any amb Refugi entre boires, a la que seguiran La Vall dels Forcats, el Bosc subterrani, La ciutat en flames —VI Premi Joaquim Amat-Piniella 2005—, Rendició a la neu i el recull Històries del cabàs de la Mercè Cabús. Paral·lelament, el 1982 emprèn una intensa activitat en el món de les empreses d’àmbit cultural: crea amb d’altres socis la distribuïdora de llibres i música Xarxa Cultural, que concedeix el Premi Xarxa d’Assaig, i participa en els consells editorials del setmanari d’humor El Drall, dirigit per Ramon Barnils, i de l’editorial La Guingueta. Al mateix temps participa en el moviment cívic politicosocial: forma part de la comissió organitzadora del Fòrum Cívic per Catalunya (Plataforma d’Acció Democràtica, 1999) que donarà pas al Congrés per la Sobirania dels Països Catalans, celebrat a l’Ateneu Barcelonès el març del 2005 amb ponències d’arreu de l’àrea lingüística. És un dels signants del manifest «Crida al Poble Català» que el 2006 dona lloc a la refundació del Partit Republicà Català. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i forma part de la seva Junta Directiva com a tresorer (2009-2012), i el 2011 participa en la Conferència Nacional que aprovaria la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, esdevenint coordinador del districte de Gràcia (Barcelona) 2012-2016.
Actualment Agustí Segarra forma part de l’equip de treball de la plataforma «El cas dels catalans» i combina la seva activitat literària amb col·laboracions en el món del teatre i del cinema com a guionista i intèrpret.
“Senyor Alcalde, no fem errors que provoquin que pasem a l’història com el mandat que perdem Bellaterra a Cerdanyola”
Intervenció d’Albert Turon i Vilaseca, regidor d’ERC, al Ple de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola
Albert Turon i Vilaseca, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa durant 1:48 minuts, el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
“Quan Cerdanyola ens demani aquest informe per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat el farem, ara no”
“Hi ha veïnat de Bellaterra que pensen que Sant Cugat faria més que Cerdanyola“.
“Parlen amb veïnat de La Floresta i Les Planes (és un barri de Barcelona, no de Sant Cugat), que tenen el mateixos problemes que Bellaterra”
Riba va exposar les seves opinions, durant 11 minuts, i els diferents motius de la majoria del veïnat de Bellaterra per volgué annexionar-se a Sant Cugat del Vallès.
Josep Maria Riba i Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès, dijous, 27 de març de 2025 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola info
Josep Maria Riba i Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
Demà dijous, 27 de març, a les 19:30 hores, a l’ordre del dia, punt número 29 del Ple ordinari de Cerdanyola, està previst que els partits votin si l’Ajuntament inicia l’expedient de Bellaterra-Sant Cugat.
“Cal recordar que el president de l’EMD pot intervenir però no té dret a vot“
Josep Maria Riba (primer per l’esquerra), president de l’EMD de Bellaterra, a la sala de plens de Cerdanyola 📷 ARXIU
Josep Maria Riba, president de l’EMD, té l’oportunitat d’expressar la seva opiniósobre la possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat, tot recordant que ell mateix, i més del 60% dels cens de Bellaterra va signar a favor de l’annexió, inclòs que el clot de Can Fatjó dels Turons resti com terreny de l’EMD de Bellaterra.
Aquest és l’enllaç per seguir el Ple de Cerdanyola👇
“Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous”.
El Parc de l’Alba, el projecte d’habitatge que canviarà la ciutat de Cerdanyola 📷 INCASOL
A partir d’aquesta primavera es començarà a urbanitzar la zona d’habitatge, el primer pas abans de construir
Segons publica avui en Guillem Barrera Morè (Tot Cerdanyola), l’any 1976 el Pla general metropolità va preveure la construcció de cinc centres direccionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, agafant com a idea mare d’aquests projectes els “pianiregolatori” italians de començament dels anys seixanta. Dels cinc centres previstos, el més important va ser el que aniria entre Sant Cugat i Cerdanyola.
Aquell pla preveia urbanitzar part de la via verda amb l’objectiu de fer un nou barri en torn l’expansió del Parc Tecnològic del Vallès. La qual cosa des d’un bon inici ja va representar un conflicte d’interessos entre partidaris d’urbanització i partidaris de conservació del medi natural.
No va ser fins al 2001 quan la Generalitat de Catalunya constituir el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, l’organisme integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, per a tirar endavant el projecte. Un projecte que va ser aprovat pel govern de Cristina Real (PSC).
Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous.
Rambla del Castell
El camí al Castell de Sant Marçal es convertirà en la futura Rambla del Castell 📷 ACN
Tot i que el 2010 ja es van començar a fer les obres de la primera fase d’urbanització, corresponent a la zona d’empreses del Parc de l’Alba, no serà fins aquesta primavera que es començaran a veure una primera transformació del terreny a la zona d’habitatges. El primer pas serà la urbanització de la Rambla del Castell, que va ser aprovada i adjudicada el passat 19 de febrer pel Consell General del Consorci.
La Rambla del Castell està projectada per a ser l’avinguda més important del nou barri cerdanyolenc. L’eix vertebrador del Parc de l’Alba connectarà el Castell de Sant Marçal amb la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. A partir de la construcció d’aquest eix, es preveu que es facin els carrers adjacents que connectaran amb l’actual zona d’empreses i amb la futura àrea residencial.
Segons la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, l’inici d’aquestes obres respon a la voluntat del govern de “continuar fent ciutat” i és “un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”. Un cop urbanitzada la zona serà el moment d’aixecar els edificis. De moment, però, ”no es pot començar a construir fins que les parcel·les no disposin dels serveis bàsics”, explica el director del Consorci del Parc de l’Alba, Jordi Sánchez.
Eulàlia Mimó: “l’inici de les obres respon a la voluntat del govern de continuar fent ciutat i és un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”
Una ubicació estratègica dins l’AMB El projecte del Parc de l’Alba és únic per diversos motius. Segons Josep Maria Cases, director territorial a Catalunya de Culmia, la promotora encarregada de la primera promoció d’habitatges projectada, “la seva localització estratègica i connexió amb el corredor B-30 / AP-7, el Port de Barcelona i l’aeroport situen el Parc de l’Alba en una dimensió que va més enllà de la AMB”.
Tenint en compte el pes de l’activitat empresarial que està previst que tingui aquest espai i la quantitat d’habitatge que s’hi desenvoluparà, “és evident que el Parc de l’Alba està cridat a ser un referent al més alt nivell dins l’AMB en els propers anys” afegeix.
Els canvis en el transport
La consolidació d’aquest nou barri implicarà l’arribada d’entre 10 i 15 mil habitants, que necessitaran serveis bàsics i equipaments. Un dels canvis més importants serà en l’àmbit de la mobilitat. Tot i que el Parc de l’Alba està molt ben comunicat amb vehicle privat, “aquest model no ha de ser el principal”, assenyala Cases. “Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones, tant si hi treballen com si hi viuen, hi tinguin accés de manera eficient”, diu.
Josep Maria Cases:“Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones hi tinguin accés de manera eficient”
En aquest sentit, està previst que es desenvolupi un nus de transport amb la construcció del nou intercanviador del Riu Sec, permetent l’intercanvi de l’R8 de Rodalies amb l’R4 en l’entorn proper al Parc. Més endavant, també es preveu la construcció d’una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que travessi Collserola i que millori la connexió del barri amb l’AMB.
El conflicte ambiental
Antics terrenys de l’abocador de Can Planas. 📷 Nestor Cabañas
Al costat dels habitatges, es preveu que es destinin 200 hectàrees a zones verdes, de les 408 que estan projectades. Tal com han destacat més d’una vegada des del govern municipal, “el projecte pretén mantenir un compromís amb la biodiversitat de la zona”. De fet, al ple municipal de gener es va aprovar un avanç de la modificació urbanística per a la creació del Parc del Castell, una gran àrea verda que donarà continuïtat entre el Parc del Castell i el Parc Tecnològic del Vallès.
El membre la plataforma Refem, Àngel Gastón, creu que “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”. Des de la plataforma, afirmen que “és una zona amb 16 abocadors i que si no es descontamina hi ha un risc per a tots els habitatges”. Precisament, en els pròxims mesos començaran les obres de ressegellat de l’abocador de Can Planas, amb una durada prevista de 18 mesos. Una actuació que incorporarà un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Tot i això, Gastón assenyala que “no és suficient” i que “cal el trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d’una obra costosa”.
Àngel Gastón: “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”
L’abocador clausurat el 1995, té una extensió de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m³ i segons Mimó, “els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts”.
Amb tot, la batalla judicial entre administracions i entitats ambientalistes està a l’espera de la resolució del contenciós, que des de Refem creuen que arribarà al juny d’aquest any. D’altra banda, la regidora d’Urbanisme té confiança: “No hi ha motius perquè la sentència ens sigui desfavorable”.
BELLATERRA.CAT 