Demà dimarts, 8 d’abril de 2025 tindrà lloc una nou ple extraordinari a les 19:30 hores, a la sala petita del centre cívic de la plaça Maragall de Bellaterra.
La Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra té un president i 8 vocals. Dimiteixen 4 dels 5 del polític Bellaterra Endavant (Chus Cornellana pasarà com independent no adscrita)
Jordi Macarulla (president de Bellaterra Endavant), Lorena de la Peña, Gemma Moliner, dimiteixen com vocals i Chus Cornellana, pasa a vocal independent no adscrita 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Al ple de la Junta Veïnal de demà, també es farà públic, el pas de la vocal Chus Cornellana com vocal no adscrita, (després de la seva dimissió i baixa del partit Bellaterra Endavant (BE). També la renúncia oficial de dos vocals del mateix partit: Lorena de la PeñaiGemma Moliner. Per últim, doble renúncia de Jordi Macarulla, (com president del mateix partit i com vocal de mobilitat). Fa uns dies, 10 integrant del partit BE, és varen reunir votant a una coneguda veïna com presidenta del partit polític Bellaterra Endavant. Sabrem demà el seu nom?
Diu Riba, president de l’EMD, que el ple es podrà seguir en directe a través del canal oficial de Youtube de l’EMD Bellaterra. Esperem ho facin com cal, amb qualitat de so, perquè el veïnat s’assabenti, no com l’anterior, que va ser un autèntic desastre de qualitat, a més a més, com és habitual, censurant les imatges del veïnat, quan preguntaven al Ple de Bellaterra
Aquí sota es pot consultar l’ordre del dia del ple de Bellaterra⬇️
El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d’Àsia..
Guinder plantat a Bellaterra
És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, però és més comú a altres indrets del continent com a l’Europa de l’est i central..Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s’expandí arreu d’Europa i Amèrica gràcies als humans.
Pa de pessic amb guindes fresques
Té les fulles brillants, dentades a la vora, amb flors blanques, i es conrea pels seus fruits , anomenats cireres àcids , globosos, vermell-porpra, amb tons negres, agredolços.
Les guindes contenen sucres, substàncies tannoides, proteïnes, pectines, àcids orgànics, sals minerals i vitamines . Tenen efectes terapèutics, ajudant a retardar el procés d’envelliment millorant la composició química de la sang. També participa en la millora o fins i tot en la curació de malalties renals, hepàtiques, diabètiques, cardiovasculars i en alleujar l’estrès mental i l’anèmia.
Guinder en flor a Bellaterra
El guinder creix amb normalitat a la majoria de tipus de sòl, menys en sòls compactes i freds o en sòls rics en sals de sodi, la majoria de les vegades es prefereixen els sòls sorrencs.
Perquè la pol·linització es faci amb normalitat, cal plantar almenys tres varietats diferents de cirerer a l’hort. El guinder comença a donar fruits als 2-3 anys després de la sembra. La longevitat de les plantacions del guinder és de 20-30 anys i difereix segons la varietat.
Detalls dels brots i flors del guinder
La menció escrita més antiga del guinder data de l’any 340 aC, en una obra d’ Aristòtil , en la qual es descriu la tècnica de la seva multiplicació
El xef Jordi Vilà recorre al sentit de l’humor en un manual d’autodefensa de la nostra cuina en temps difícils
CRISTINA JOLONCH|La iniciativa del cuiner Jordi Vilà que s’explica en aquesta pàgina no té res a veure amb el fantasma d’una guerra i aquell kit de supervivència en què no ha de faltar una mica de menjar no perible. Aquí del que es tracta és que no expiri la nostra tradició culinària, en risc no només perquè es cuina menys a casa, sinó per la invasió de tendències arribades de lluny (des del brunch fins al ramen o el cebiche). Fa més d’un any que el xef d’Alkimia treballa amb l’escriptor Uri Costak i l’il·lustrador Joan Manel en l’elaboració del Manual d’autodefensa de la cuina catalana.
Amb sentit de l’humor, l’auca parteix d’un esperit de rebel·lia davant la dictadura de “modes que marca la mateixa indústria i el mercat anglosaxó”.
Vilà vol deixar clar que no busca l’enfrontament amb altres cultures culinàries ni infravalorar plats que a ell mateix li encanten, o creure que el propi és millor. Però “el ramen no necessita que ningú el defensi i la cuina catalana sí, perquè està en perill. I hem de defensar-la els que la cuinem i la mengem”. Això nova, afirma el xef, del català emprenyat que defensa que un plat ha de portar això o allò altre, sinó de reivindicar “l’essència de la nostra cuina”.
El manual es divideix en nou claus d’autodefensa. En la primera, “La defensa pasta”, en la qual el cuiner va armat amb un llarg cullerot, es recomana recordar als que evoquen la cuina italiana i parlen de la seva autenticitat que “a Catalunya hi ha fabriques artesanals de pasta des del 1700, abans del nostre històric Onze de Setembre”, i que “fideus, canelons o macarrons, després de tants anys, són tan catalans com el pa amb tomàquet”. I de passada, conclou en aquesta aquesta vinyeta, “expliques tot allò de Marco Polo i la ruta de la seda….Tots aprenem de tots, des de fa molts anys”.
La segona clau és “El gir ramen” (el contrincant queda atrapat pel coll i elevat, cap per avall, sobre el pit) i serveix per defensar-se dels que sucumbeixen a la ramenmania”. Suggereix “tornar a explicar tantes vegades com calgui” que el seu fantàstic ramen és la nostra fantàstica escudella. I que tot i que és cert que la tenim molt integrada a les nostres festes familiars de Nadal, i que no hem sabut treure-la d’aquest marc festiu i tot està per fer, cal recordar que tot és possible. “El ramen, l’escudella, o l’escudella i el ramen són dues magnífiques sopes amb més o menys els mateixos ingredients: carn, verdures i pasta. La sopa perfecta”.
“El cop del cheesecake”, en què el cuiner es defensa aixecant una de les cames de l’adversari, posa de manifest que gairebé tot ens arriba, “d’una manera o una altra, de la cultura ianqui, de la qual és difícil escapar.
Malgrat això, anima a fer un esforç i alliberar-se’n. “Deixem el cheese cake per al 4 de juliol; celebrem diàriament el nostre mel i mató, la crema catalana, el braç de gitano, la coca, el menjar blanc, els bunyols de vent, el pijama o els carquinyolis”. Algú va dir, conclou:
“A Catalunya hi ha fàbriques artesanes de pasta des del 1700, abans del nostre Onze de Setembre”
“La cuina catalana també serà dolça o no serà“. Han sentit parlar abans del “Jab antiumami”? Aquesta clau, en la qual cal estampar un plat a la cara de l’adversari, té a veure amb la defensa davant l’embogida recerca de l’umami, “el gust deliciós que la cuina japonesa ha popularitzat i que la gran indústria esprem al màxim amb l’objectiu que el nostre paladar esclati. “Aqui l’ADN de la nostra cuina, la seva essència, parteix dels sofregits, la melositat del rostit de pollastre o de porc, l’antic gàrum, els embotits o el nostre marisc cuinat a la brasa. “No oblidem el nostre propi umami”.
“Als sofregits, el rostit, l’antic gàrum o els embotits hi ha l’umami català”
“La puntada de peu paisatge” consisteix en una puntada de peu a l’altre, que apareix armat amb bastonets xinesos, on fa més mal. Aquí es recorda la frase de Josep Pla “la cuina és el paisatge posat a la cassola” i se situa el destinatari o destinatària del manual al paper dels esquirols “que creuaven Europa sense posar els peus a terra: “I en un rampell d’autoestima, recorda: quan parles de cuina catalana et poses al centre. I mires cap al nord, l’est, l’oest. I la cuina que veus, la que olores, tastes, menges, és la teva cuina, la nostra cuina”.
“El Llibre de Sent Soví (1324) ja parla de la tècnica de l’escabetx per marinar”
“El contraatac del primer cuiner” va més enllà de l’àmbit professional de la restauració i interpel·la totes aquelles persones que tenen una cuina a casa i la fan servir. “Abans eren les nostres àvies i mares, ara el primer cuiner i cuinera de Catalunya ets tu”. I de cadascun de nosaltres depèn, per tant, “el que quedarà del passat, el que alimentarà el present i el que nodrirà el futur de la cuina catalana”.
Davant la invasió del brunch, la clau que es proposa és “El toc forquilla”, en què es defensa ni més ni menys que el tradicional esmorzar de forquilla, “calòric, contundent, exigeix sobretaula i a tots els catalans i catalanes del món global ens continuaomplint d’orgull”.
“La guitza ceviche”, amb el peu del cuiner al rostre del contrincant, reconeix les bondats del plat peruà per excel·lència i anima a acceptar-lo amb resignació, però apel-la a recordar als que les prodiguen que el Llibre de Sent Sovi (1324) ja parla de la tècnica de l’escabetx per marinar el peix, la carn i les verdures.
El manual acaba amb l’implacable “Knockout final”, que davant l’evidència que “ens exalta el que és noui ens enamora el que és vell” recomana explicar, sempre que es presenti l’ocasió, que “la cuina catalana és allò que cuinem les cuineres i cuiners arrelats en la gran tradició”. “I que cuinant també sorgeixen coses noves”.
“La nova alternativa reutilitzable per als aliments frescos ha demostrat la seva eficàcia en un esdeveniment amb experts en sostenibilitat i comerç local“
¿És possible fer la compra sense generar residus?
Bona compra per Roll’eat ha demostrat al Mercat de la Concepció de Barcelona que sí. La nova solució de Roll’eat per eliminar els envasos d’un sol ús ha estat presentada en un esdeveniment on periodistes, experts en sostenibilitat i representants del comerç local han pogut comprovar en directe la seva funcionalitat.
Durant la jornada, els assistents han recorregut els diferents llocs del mercat amb Good’Bag i Good’Wrap , dos productes dissenyats per substituir bosses, bandes i envoltorios desechables a la compra diaria. L’experiència interactiva ha permès comprovar que reduir els residus a la compra d’aliments frescos és més fàcil de que sembla.
Un esdeveniment per repensar la compra sense residus
L’acte ha contat amb la participació de Rosa García, directora de Rezero , quien ha assenyalat la necessitat de solucions accessibles per a reduir l’ús d’envases desechables:
“Sabem que moltes persones volen comprar de forma més sostenible , però a menudo es troben amb barreras rutina com la falta d’oferiment d’opcions accessibles o la necessitat de planificació de solució de barrera en la fàcil eliminació d’aquestes, integrar-se al mateix vers. diaria”.
Per la seva part, Meritxell Hernández, fundadora i CEO de Roll’eat , ha ressaltat l’impacte d’aquest nou sistema reutilitzable:
“Hoy s’ha demostrat que canviar la forma en la que compram és possible sense esfuerzo . Good’Buy no és sol un producte, és una eina per transformar la manera en que se consumeix, ho ha fet més sostenible sense renunciar a la comoditat”.
Els comerciants del mercat han destacat el potencial de Good’Buy per transformar la compra diària, ressaltant la seva pràctica i facilitat d’adopció. Per a molts, suposeu una solució realista i eficaç per reduir la dependència d’envasos desechables sense alterar la dinámica del seu negoci.
Good’Buy: la solució reutilitzable per a una compra sense residus Good’Buy està formada pels dos productes clau dissenyats per fer la compra més sostenible i eficient:
Good’Bag – Bolsa 2 en 1 amb doble compartiment per a una compra organitzada sense envases desechables. La seva malla transpirable és ideal per a fruites i verdures, mentre que el seu compartiment impermeable protegeix els aliments delicats, mantenint-los separats i en perfecte estat.
Good’Wrap – Dissenyat per a envolver i transportar carnes, embutits i pescados de forma segura, sense necessitat de bandes ni envoltoris desechables. El seu material impermeable aísla líquids i olores, mentre que el seu relieve interior evita que els productes es desprenguin al seu interior.
Gràcies a aquests productes, una sola persona pot evitar l’ús de més de 600 productes d’un sol ús a l’any , incloent bosses i bandejas desechables, el que suposa un gran pas en la reducció de residus i la protecció del medi ambient.
El reto de reducir los envases d’un sol ús
La transició cap a un model de consum més sostenible és urgent. En Catalunya, les xifres mostren que el problema persisteix:
Cada habitant utilitza 575 bosses a l’any en mitjana, de diferents materials i usos.
En los mercados y comercios de proximidad, las bandejas de poliestireno y los envoltorios de un solo uso siguen siendo la norma para los productos frescos . Se generen centenars de toneladas de residuos plásticos y envases desechables , gran parte de los cuales terminan en vertederos o en el medio natural. Amb aquesta presentació, Good’Buy es posiciona com un referent en la compra sostenible, demostrant que és possible reduir drásticament l’ús d’envasos desechables en tot tipus de comerços, des de mercats fins a supermercats i botigues de proximitat. La cogida positiva per part de comerciants i consumidors reflecteix el creient interès per les solucions que facilita la transició cap a un consum més responsable.
“La sostenibilitat només serà una realitat si es donen solucions accessibles i pràctiques”, ha assenyalat Meritxell Hernández. “Good’Buy nace per fer del residu cero una opció sencilla i a l’abast de tots”.
La jornada al Mercat de la Concepció ha estat un primer pas en aquesta transformació. Ara, el reto és que més consumidors i comerços se sumen a aquesta nova forma de comprar sense generar residus.
“La marca “Cerdanyola al dia” s’ha integrat dins del “Tot Cerdanyola” per a crear un mitjà més potent, que significa la consolidació d’un projecte de comunicació local líder a la ciutat“
Les portades de l’últim Cerdanyola al dia i del nou TOT Cerdanyola al dia.
En una aposta pel periodisme local i l’enfortiment de la informació de proximitat, la marca “Cerdanyola al Dia” s’ha integrat dins del “TOT Cerdanyola”, mitjà del grup Totmedia amb 38 anys d’història. Aquesta unió suposa la creació d’un mitjà més potent en una sola capçalera més gran, que és la consolidació d’un projecte de comunicació local líder a la ciutat, sota el nom de “TOT Cerdanyola al dia”.
Compromís amb els lectors
El nou mitjà amplia la seva oferta informativa, reforçant la seva cobertura en tots els àmbits de la ciutat. La integració permet sumar esforços en l’elaboració de continguts, acció comercial i distribució. El mitjà forma part del grup Tot media, amb mitjans de proximitat com, el TOT Sant Cugat, el TOT Rubí i VIA Empresa. entre altres. L’equip es reforça amb la continuïtat d’Oriol Revaliente, responsable comercial de Cerdanyola al dia i Ripollet al dia i la col-laboració estratègica del seu propietari, José María Tauste, persona clau en aquests anys al mitjà.
Més visibilitat
Els clients d’ambdós mitjans també surten més beneficiats i reforçats amb la fusió, ja que tenen més presència, visibilitat i arribaran amb més força a la totalitat de la població. Arriben a més punts al carrer amb una revista setmanal més forta, i en format digital des d’un web i unes xarxes socials líders. El mitjà també compte amb una pantalla al centre de la ciutat perquè els seus anunciants tinguin més presència directa.
Més exemplars
Es reforça la revista setmanal en format paper, augmentant més punts de distribució, augmentant la paginació i el nombre d’exemplars per arribar a més punts de la ciutat. En l’àmbit digital, és el mitjà de referència informativa diària, amb les xarxes socials més potents, amb més de 30.000 seguidors, per arribar a la població de totes les generacions.
Tot Ripollet al dia
“Ripollet al dia” també s’ha integrat al grup Totmedia, amb el nom de “Tot Ripollet al dia” amb la voluntat de donar continuïtat al mitjà, i fer-lo créixer en paper i digital.
“El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva”.
1986: El trencadís de la façana del Club Bellaterra, idea original d’en Ramon Codinach, executat per Rosa Blanch 📷ARXIU BELLATERRA.CAT
El mosaic mural de l’antiga seu del Club Bellaterra, situat al carrer Luis de Ábalo, forma part de la història cultural i social de Bellaterra. Construït l’estiu de 1986 per iniciativa de l’artista Rosa Blanch i amb la participació activa de molts socis del Club Bellaterra, aquest mosaic es va convertir en un símbol de comunitat i col·laboració. Un soci del Club, Ramon Codinach, artista i dissenyador reconegut, va fer un projecte de mural que agradava molt. Tot i que la seva proposta original era pictòrica, les dificultats de conservació van portar a optar per la tècnica del mosaic amb trencadissa, una idea impulsada per Blanch.
No obstant això, després del tancament del Club Bellaterra el passat 31 de juliol, i les reformes platejades pel nou propietari de l’edifici, el mosaic ha de ser enderrocat i, després de consultar diversos experts per mirar de traslladar el mosaic original a un altre espai, els tècnics han conclòs que el material està massa deteriorat i que el trasllat resulta inviable.
Davant d’aquesta realitat, s’ha optat per una solució alternativa que mantingui viva la memòria d’aquest mosaic: la creació d’una adaptació artística. Aquesta nova obra seria realitzada pels alumnes del taller de pintura de Bellaterra, sota la direcció del professor Adolf Priante i Vidal.
El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva.
Encara no s’ha determinat en quina paret de l’edifici del Centre Cívic de la Plaça Maragall es col·locaria aquest mural, però el projecte està previst que comenci el curs vinent, 2025-2026. Amb aquesta iniciativa, l’EMD vol assegurar que el llegat del Club Bellaterra i el seu mosaic perdurin en la memòria col·lectiva de Bellaterra, convertint aquest nou mural en un homenatge a la història i a l’esperit de col·laboració que el va fer possible.
LLUIS TORRES|El nostre humil i sincer homenatge al mestre de sala Juan RoyoVinuesa, inoblidable professional de restaurants de prestigi, des del Circulo Ecuestre, Hotel La Rotonda i Hotel Oriente de Barcelona. El seu nét i amic nostre, l’estimat Charles Martínez Royo, empresari de Varsòvia, la capital de Polònia, en ha ajudat a recordar la seva trajectòria professional en prestigiosos locals de restauració de Barcelona, sobretot els seus millors anys a l’Hotel La Rotonda de Barcelona.
Juan Royo Vinuesa (Alcalà de Xivert, 1901-Barcelona, 1957) 📷 CEDIDA pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo Vinuesa, va néixer el dia 27 d’octubre de 1901, en Alcalà de Xivert, municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Maestrat. La seva esposa fou l’Angela Alabart Munné (Barcelona, 1908-Sant Boi de Llobregat, 1995), i les seves tres filles, Dolores, Antònia i Nuria. Varen celebrar el seu matrimoni l’any 1930, a la parròquia Santa Madrona de Barcelona.
El matrimoni Juan Royo Vinuesa i Àngela Alabart Munné 📷 CEDIDA
Juan Royo va ser cambrer del Circulo Ecuestre, carrer Balmes, 169 Bis, de Barcelona. Des de la seva fundació, el 1856, aquest club privat està situat en un palauet al cor de la Diagonal de Barcelona, una joia modernista del 1910. el Circulo Ecuestre és des de fa molts anys el punt d’intersecció dels cercles empresarials, professionals i institucionals més influents de Barcelona i Catalunya.
Juan Royo atenent uns clients al Restaurant del Circulo Ecuestre de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét en Charles Martínez Royo
Temps després, en Juan Royo va incorporar-se al Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda. Es trobà ubicat al passeig Sant Gervasi, 51, cantonada amb l’Avinguda del Tibidabo i davant de l’actual plaça de John F. Kennedy). Inicialment conegut com la Torre Andreu, va ser la casa residència del Doctor Salvador Andreu, principal promotor de la urbanització de la falda de la muntanya Tibidabo, el qual va adquirir els terrenys a vessant del costat mar i va urbanitzar la muntanya manant urbanitzar una avinguda on es van construir una sèrie de cases palau unifamiliars de gran luxe.
Juan Royo Vinuesa (tercera fila, primer per la dreta) davant del Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo finalitzà la seva trajectòria professional i de vida a l’Hotel Oriente, Rambla dels Caputxins, 45, de Barcelona, catalogat com a bé cultural d’interès local. El 1841, l’edifici fou venut a l’hostaler italià Francesco Durio, que el va reformar per a convertir-lo en una fonda, i només en conservà l’estructura de l’antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. Aquesta obrí les portes el 21 d’abril del 1842 amb el nom de Fonda de Oriente: «Francisco Durio, vecino de esta ciudad […] expone: Que en las Casas que ha construido sobre el terreno, que adquirió en la Calle de la Rambla y de la Union, se ciñen ó circuyen la Casa, que hace esquina á dichas Calles, ha formado una Fonda, qe ha resuelto rotular Fonda del Oriente». L’any 1882, l’edifici va ser reformat per Juli Marial i Tey segons un projecte signat l’any anterior per Eduard Fontserè i Mestre. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. L’any 1925 obrí les portes als baixos la Granja Oriente, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït l’any 1986. L’any 1929, la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d’arcs de fusta adossats a l’entresòl i la planta baixa. Durant la Guerra Civil Espanyola l’hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l’hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l’ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l’establiment.
Juan Royo, amb companys de sala, en un banquet de gala a l”Hotel La Rotonda de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo treballà molt poc en aquest últim hotel, perquè ja patia la malaltia de càncer de pulmó. El metge de l’Hotel Oriente es desplacà fins el seu domicili del carrer Joaquin Costa, i administrà morfina.
Juan Royo a la terrassa jardí La Pèrgola de l’Hotel La Rotonda de Barcelona 📷Cedida pel.seu nét Charles Martínez Royo,
Juan Royo ens va deixar a l’edat de 55 anys, al seu domicili del carrer Joaquin Costa, de Barcelona, el dia 8 de octubre de 1957. Tristement no va poguer arribar a la seva jubilació i gaudir-la amb la seva familia i amics.
Sabíeu que al Poblenou ja es parlava esperanto fa més de 100 anys? El dijous 10 d’abril a les 18.30 h, us convidem a conèixer la història del Grup Esperantista Nova Sento, creat al barri l’any 1914, i que durant dècades va promoure aquesta llengua internacionalista nascuda el 1887 de la mà del doctor polonès Zamenhof.
1932.- Un grup d’esperantistes de Nova Sento davant del seu local social del carrer Llacuna, 1 📷 Fons Carme Piqué i Bofarull)
Entre els anys 1914 i 1938, el grup va tenir seu en diversos espais del barri (Cooperativa Flor de Maig, Llacuna, Badajoz, Ramon Turró…), oferint cursets gratuïts nocturns, excursions, biblioteca i correspondència internacional. La majoria dels seus membres eren veïns del Poblenou, de classe obrera o menestral, compromesos amb un projecte de fraternitat entre pobles.
Per aprofundir en aquesta història, comptarem amb el Sr. Jordi Fossas, president de l’Arxiu Històric del Poblenou, que farà un repàs de la presència de l’esperanto al barri, i amb el Sr. Alfons Tur, president de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ens parlarà de l’origen, l’evolució i la vigència actual d’aquesta llengua pensada per unir cultures.
Data: Dijous 10 d’abril Hora: 18.30 h Lloc: Torre de les Aigües del Besòs (Plaça Ramon Calsina) Una cita imprescindible per a qui vulgui conèixer una part singular i compromesa de la nostra memòria col·lectiva. Us hi esperem!
El 1914 un grup de joves del barri de Poblenou va crear el Grup Esperantista Nova Sento (Nova Sensació) amb l’objectiu de fomentar i difondre l’ús de l’esperanto com a llengua universal auxiliar i comuna a tota la humanitat. La seva primera seu estigué emplaçada al Casal Catalanista del carrer de Venero i dos anys després s’instal·laren a la Cooperativa L’Antiga Independent al número 151 del carrer Enna (avui Ramon Turró).[1] Amb l’arribada dels anys 1920’s el grup passà anomenar-se oficialment Societat Esperantista Nova Sento i a l’estiu de 1924 es mudaren a la seu de la Cooperativa La Flor de Maig del carrer Wad-Ras (avui Doctor Trueta). S’hi impartien cursets diaris i totalment gratuïts en horari nocturn i s’organitzaven nombroses excursions i sortides. També es facilitaven contactes postals a tot el món per poder mantenir-hi correspondència en esperanto. La societat va arribar a aplegar en una biblioteca un gran nombre d’obres i llibres en l’idioma universal. Editaven un butlletí mensual anomenat Monata Bulteno. Nova Sento va continuar la seva història itinerant pel Poblenou. Al setembre de 1930 es van traslladar al carrer Independència 79 on hi havia la seu del Centre Democràtic Radical i posteriorment als locals d’Esquerra Republicana del carrer Llull 201. El 17 de desembre de 1932 amb la Segona República ja proclamada, Nova Sento es va mudar als baixos del número 1 del carrer Llacuna on va poder finalment obrir el seu propi local social, que va funcionar fins que a finals de 1938 quan amb la perspectiva de l’acabament de la Guerra i l’ocupació imminent de Barcelona van dissoldre la societat
[1].- Gili, Joan. Revista Poblenou núm. 1. Desembre 1924
Detall de les quatre estacions a la balconada de l’ex Hotel Restaurant La Rotonda i els seus noms amb lletres modernistes en català (1906)
A la balconada central del primer pis de La Rotonda podem observar quatre escultures modernistes representant les quatre estacions de l’any, així com les boniques lletres modernistes esculpides l’any 1906, en català: primavera, estiu, tardor i hivern
Balconada de La Rotonda amb les escultures de les quatre estacions
LLUIS TORRES|Ens desplacem amb els FGC des de Bellaterra fins a Barcelona, per trobar-nos amb els amics Agustí Segarra Plans i Ton Nivells Barceló, que ens anuncien que estàn preparan la seva nova novel·la, -a 4 mans-, sobre l’apasionant món de La Rotonda, quan, junt amb el Ritz i l’Arycasa, fou dels millors hotels de Barcelona.
Gaudim d’una tranquil·la trobada i recordem històries passades de La Rotonda, quan va fou hotel residència de luxe, fins als finals del anys 60, i posteriorment clínica. L’edifici modernista del passeig Sant Gervasi amb l’Avinguda del Tibidabo, sempre ens fa descobrir quelcom de nou i ens sorprèn el seu emblemàtic templet de la cantonada, decorat l’any 1906, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana. Podem observar el mosaic i trencadís, obra de l’artista Lluís Bru, encara que també s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.
Logo original de l’Hotel Restaurant La Rotonda a les actuals instalacions
La Torre Andreu, més coneguda com La Rotonda, és un edifici modernista, amb un emblemàtic templet a dalt d’una torre circular, que és el que li dóna el caràcter singular i li atorga el nom de La Rotonda. Va ser projectat el 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana, atenent l’encàrrec del doctor Salvador Andreu.
L’edifici està compost per planta baixa, entresòl i tres pisos, a més dels soterranis. La planta baixa i l’entresòl, on hi ha les obertures d’entrada i dels comerços així com les finestres, presenten un parament de carreus de pedra desbastats a bujarda. La primera planta disposa de balcons correguts i la segona d’individuals, amb obertures decorades amb relleus de motius vegetals i figurats, i la tercera de finestres d’arcs escarsers. L’edifici acaba, als extrems, en dues torres i el coronament ondulant estucat amb silicats de colors amb motius florals i formes sinuoses i uns òculs coincidint amb les línies de les obertures. El revestiment de la façana està realitzat amb esgrafiat de motius vegetals i de color groc.
Detall de les lletres modernistes en català de les quatre estacions a La Rotonda de Barcelona (1906)
La torre circular de l’angle de l’edifici està configurada igual que la resta, tret que els balcons són tots de llosa correguda. Al primer balcó hi figuren quatre bustos representant les quatre estacions de l’any. A la part superior les finestres disposen d’arcs escarsers d’extrems lobulars amb decoració escultòrica ia l’espai de façana que se situa entre aquestes, hi ha uns panells quadrats de mosaic romà amb motius florals. Per sobre aquest nivell es desenvolupa el templet que culmina la rotonda; de planta circular se suporta amb un pòrtic de vuit columnes, sobre les quals imposten sengles arcs mixtilinis que suporten l’estructura de la cúpula rebaixada de creueria que cobreix el conjunt. Tots els elements estructurals estan ricament decorats, així, les columnes mostren un basament amb àligues de pedra artificial, un fust revestit de mosaic de tessel·les i capitells amb unes grans flors vermelles ceràmiques amb relleu.
Façana modernista de La Rotonda 📷 BELLATERRA.CAT
La cúpula presenta una decoració profusa, tant exterior, amb aplacats de ceràmica vidrada de diferents motius i tonalitats, com l’interior revestit amb mosaic de tessel·les amb motius florals. Destaca també la presència de vuit dracs, a manera de gàrgoles medievals, realitzades amb ceràmica vidrada de color verd. Els mosaics, ceràmiques, flors i escultures zoomorfes són obra del ceramista Lluís Bru i manufacturat per la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis La Rajoleta.
Mosaic del ceramista Lluís Bru a la Casa Felip, ex Cercle Comtal i actual seu de la Fundació Vila Casas
Aquest edifici ha passat per múltiples funcions (Hotel Metropolitan, Hotel La Rotonda, Clínica Rabassa i clínica de malalts terminals de la Fundació Sociosanitària de Barcelona, fet que ha provocat nombroses reformes, en general poc curoses).
Restaurant La Rotondita i una de les 5 sales de banquets de La Rotonda 📷 Publicitat dels anys 50
L’any 1999 va passar a ser propietat del grup immobiliari Núñez i Navarro, que va proposar un pla d’actuació no exempt de polèmica, amb l’oposició dels veïns, actuacions judicials. Josep Lluís Núñez no va complir la promesa que li va fer en aquell moment a l’alcalde Xavier Trias, de que La Rotonda tornaria a ser un gran hotel de Barcelona.
Una de les cinc sales de banquets de La Rotonda i sala de bridge 📷 Publicitat dels anys 50
ELS DIFERENTS ARQUITECTES
Adolf Ruiz i Casamitjana (1906) Enric Sagnier i Villavecchia: ampliació (1918) Joaquim Lloret i Homs: reforma (1945) Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas: reforma (1953) Alfred Arribas Cabrejas: reforma (2016)
La Torre Andreu, coneguda popularment com “La Rotonda”, té els seus orígens l’any 1900, quan l’empresari farmacèutic, el Dr. Salvador Andreu Grau demana permís a l’Ajuntament de Barcelona per construïr un habitatge a la cantonada dels que llavors eren el Passeig de la Diputació Provincial (actual Passeig de Sant Gervasi) i el Carrer de Riego (ara Avinguda del Tibidabo).
Maqueta de La Rotonda que mostra les parts modernistes preservades de l’edifici, i de color verd, la nova construcció del modern l’arquitecte Alfred Arribas Cabrejas 📷 Plataforma Salvem la Rotonda
L’associació veïnal Salvem la Rotonda va celebrar la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda feta l’any 2016 per Núñez &Navarro i l’arquitecte Alfred Arribas. El tribunal també va anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament per construcció de la part moderna de l’edifici.
Plànol recordant com era l’Hotel Restaurant La Rotonda de Barcelona
‘Sempre hem volgut ser molt curosos amb el sentiment, la pertinença, i d’identitat que qualsevol persona pugui tenir en qualsevol indret del món mon i especialment al nostre municipi de Cerdanyola”
David González i Chanca, regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Info
David González i Chanca, regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
BELLATERRA.CAT 