“DIA MUNDIAL DE LES NOTÍCIES”
Foto de la noticia de la nevada de Bellaterra l’any 2010 |GUY PÉREZ CIUREZU
Avui se celebra el Dia Mundial de les Notícies, una jornada que vol reivindicar el paper del periodisme en la realitat actual. Amb aquest motiu, el diari ARA s’ha sumat a la iniciativa del World Editors Forum (WEF) i The Canadian Journalism Foundation -que suma més de cent mitjans de tot el món, incloent-hi els més importants com The New York Times, The Washington Post, la CNN, La Nación o The Jakarta Post, entre d’altres- de fer una campanya conjunta per conscienciar la població de la importància de comptar amb una informació rigorosa i verídica per tal de prendre les millors decisions individuals i col·lectives.
L’eix central de la campanya, que porta per títol “El món necessita periodisme ara”, és que sense garantir un accés lliure a una informació fiable no hi ha veritable democràcia. En realitat, ja fa molts anys que assistim a una ofensiva orquestrada per moviments populistes, encapçalada per governs com el de Donald Trump als Estats Units o Jair Bolsonaro al Brasil, contra el prestigi dels mitjans de comunicació, en un intent d’impedir la feina dels professionals de la informació, que no és altra que exercir un control sobre les tasques del poder executiu. Per això els règims autoritaris, com el de Vladímir Putin a Rússia, són enemics de la llibertat de premsa.
L’altre gran perill per a la democràcia són les anomenades fake news, les notícies falses o manipulades que alguns grups fan circular aprofitant les tècniques del periodisme perquè tinguin un vernís de versemblança. Una altra de les funcions bàsiques dels periodistes actualment és destriar el gra de la palla i denunciar públicament aquestes fake news.
Però perquè la feina dels periodistes sigui finalment reconeguda, cal també una pedagogia prèvia. Actualment assistim a una confusió terminològica molt greu al voltant de la paraula periodista, que tant pot designar un professional de la informació com un opinador o un tertulià de temes del cor. La mateixa professió hauria de fer més per autoregular-se i reivindicar-se davant d’una societat que els últims anys ha perdut la fe en la seva tasca. D’aquí la importància d’aquesta campanya conjunta entre mitjans tan diferents.
Va ser Thomas Jefferson qui va dir: “Prefereixo periòdics sense democràcia que democràcia sense periòdics”. Una manera gràfica de subratllar que la llibertat de premsa és una peça clau de les democràcies liberals. En aquell moment, Jefferson es referia a la lliure circulació d’idees i opinions, i no va ser fins un segle més tard que es va instaurar la figura del periodisme com a “quart poder”, com a guardià contra els abusos dels que estan en una posició de privilegi. I aquest és el camí que cal seguir, però sent conscients que perquè hi hagi periodisme de qualitat calen ciutadans conscienciats i mitjans forts i solvents. Perquè sense l’esperit rebel del redactor que després de molta feina descobreix una notícia incòmoda, i sense un mitjà que la publiqui, les societats viurien en la foscor i la informació seria el monopoli d’uns pocs.
Font: ARA
