Feeds:
Entrades
Comentaris

“DIA MUNDIAL DE LES NOTÍCIES”

Foto de la noticia de la nevada de Bellaterra l’any 2010 |GUY PÉREZ CIUREZU

Avui se celebra el Dia Mundial de les Notícies, una jornada que vol reivindicar el paper del periodisme en la realitat actual. Amb aquest motiu, el diari ARA s’ha sumat a la iniciativa del World Editors Forum (WEF) i The Canadian Journalism Foundation -que suma més de cent mitjans de tot el món, incloent-hi els més importants com The New York Times, The Washington Post, la CNN, La Nación o The Jakarta Post, entre d’altres- de fer una campanya conjunta per conscienciar la població de la importància de comptar amb una informació rigorosa i verídica per tal de prendre les millors decisions individuals i col·lectives.

L’eix central de la campanya, que porta per títol “El món necessita periodisme ara”, és que sense garantir un accés lliure a una informació fiable no hi ha veritable democràcia. En realitat, ja fa molts anys que assistim a una ofensiva orquestrada per moviments populistes, encapçalada per governs com el de Donald Trump als Estats Units o Jair Bolsonaro al Brasil, contra el prestigi dels mitjans de comunicació, en un intent d’impedir la feina dels professionals de la informació, que no és altra que exercir un control sobre les tasques del poder executiu. Per això els règims autoritaris, com el de Vladímir Putin a Rússia, són enemics de la llibertat de premsa.

L’altre gran perill per a la democràcia són les anomenades fake news, les notícies falses o manipulades que alguns grups fan circular aprofitant les tècniques del periodisme perquè tinguin un vernís de versemblança. Una altra de les funcions bàsiques dels periodistes actualment és destriar el gra de la palla i denunciar públicament aquestes fake news.

Però perquè la feina dels periodistes sigui finalment reconeguda, cal també una pedagogia prèvia. Actualment assistim a una confusió terminològica molt greu al voltant de la paraula periodista, que tant pot designar un professional de la informació com un opinador o un tertulià de temes del cor. La mateixa professió hauria de fer més per autoregular-se i reivindicar-se davant d’una societat que els últims anys ha perdut la fe en la seva tasca. D’aquí la importància d’aquesta campanya conjunta entre mitjans tan diferents.

Va ser Thomas Jefferson qui va dir: “Prefereixo periòdics sense democràcia que democràcia sense periòdics”. Una manera gràfica de subratllar que la llibertat de premsa és una peça clau de les democràcies liberals. En aquell moment, Jefferson es referia a la lliure circulació d’idees i opinions, i no va ser fins un segle més tard que es va instaurar la figura del periodisme com a “quart poder”, com a guardià contra els abusos dels que estan en una posició de privilegi. I aquest és el camí que cal seguir, però sent conscients que perquè hi hagi periodisme de qualitat calen ciutadans conscienciats i mitjans forts i solvents. Perquè sense l’esperit rebel del redactor que després de molta feina descobreix una notícia incòmoda, i sense un mitjà que la publiqui, les societats viurien en la foscor i la informació seria el monopoli d’uns pocs.

Font: ARA

SENSE PARAULES A BELLATERRA!

Arbre caigut Carrer Alonso Cano |BELLATERRA. CAT

SENSE PARAULES A BELLATERRA!

Bosses de poda al Carrer de Terranova de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Creativitat al poble de Bellaterra (Vallès Occidental)

Bertomeu Dimissió |BELLATERRA. CAT

EMD Bellaterra haurà de repetir la feina feta a la corba del km3 de la BV-1414 amb Mestre Nicolau

Alzina inclinada a la BV-1414 amb Salcillo |BELLATERRA. CAT

El Govern espanyol encara no ha arribat a cap acord pel canvi d’hora

Rellotge desaparegut l’any 2010 de la Plaça del Pi de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Sarai Sarroca|BETEVÉ. El 22 de setembre va començar la tardor astronòmica, però l’horari d’estiu es mantindrà encara uns dies més. El temut canvi horari, per tenir una hora menys de llum solar a la tarda, encara tardarà uns dies més. Serà la nit del 24 al 25 d’octubre, quan a les tres de la matinada s’haurà d’endarrerir el rellotge una hora.

D’aquesta manera, el dissabte 24 el sol marxarà gairebé a les set de la tarda mentre que l’endemà, dia 25, ja ho farà abans de les 18 h.

Quin horari és millor: el d’estiu o el d’hivern?
Serà el darrer canvi horari?
El Govern espanyol segueix estudiant els efectes de suspendre el canvi d’hora d’hivern i d’estiu i mantenir els rellotges durant tot l’any. El comitè d’experts que han nomenat per aquesta tasca no preveu arribar a cap consens fins l’any que ve. Si hi arriben, el canvi horari d’aquest octubre, o el proper, el del darrer diumenge de març de 2021, potser seran els últims.

VERGONYA‼️ A BELLATERRA LI CAL MÉS FETS I MENYS PARAULES

FETS I MENYS PARAULES ÉS EL QUE LI CAL A BELLATERRA‼️

Vorera sense reparar a l’Avinguda del Film de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

FETS I MENYS PARAULES ÉS EL QUE LI CAL A BELLATERRA‼️

Bosses de brossa abocada a la natura del Camí Antic de Sant Cugat|MIREIA PÉREZ

“Aprofitar el temps” per la bellaterrenca Sílvia Mampel

Sílvia Mampel: «Collserola és un parc natural i de compromís ciutadà»

És vuit vegades més gran que el Bois de Bologne, la gran reserva natural de París, i 22 vegades més gran que el Central Park de Nova York. El gran pulmó verd de Barcelona és el parc de Collserola, 8.000 hectàrees, amb 40 rutes senyalitzades, 27 de les quals són per passejar i treure el cap a 11 miradors amb vistes a l’Vallès, a Baix Llobregat i a Barcelona. Sílvia Mampel dedica la seva jornada laboral a coordinar la conservació i el gaudi de la reserva.

Com és un dia al parc?

-Força intens. Amb molta feina dins i fora de les oficines. No es pot gestionar només des del despatx, cal captar la realitat sobre el terreny, mantenir en bon estat les pistes forestals, netejar les àrees d’oci -sobretot els dilluns- i atendre el visitant que vol descobrir senders.

-Què li aconsella a l’visitant?

SEnDque si pot venir entre setmana, millor. Els dissabtes i diumenges és quan ve més gent. Encara que sempre hi ha. El millor és dirigir-se al nostre centre d’informació.

-Vostè coordina també els usos públics de parc, ¿quins són els més habituals?

-La gent ve, principalment, a caminar, a seguir itineraris per descobrir el paisatge i la natura. Però Collserola és, alhora, un espai d’investigació científica, un lloc per practicar esports, com el ciclisme, o fer una barbacoa, en una de les àrees previstes per a això.

-Una altra de les seves tasques és conscienciar la gent sobre bon ús de parc.

-Sí, un parc és un compromís ciutadà. Necessita dues declaracions: l’oficial, imprescindible, de protecció; i la personal, de compromís de cada persona que en gaudeix. Collserola és un parc natural i social. Per això el nostre treball és equilibrar conservació i gaudi de l’espai.

-Descúbranos una mica de Collserola.

-Que aquí s’han rodat molts anuncis, pel·lícules i sèries, i que té moltíssimes ermites.

-Què racons recomana?

-Aquells que permeten pensar que estàs en plena natura encara que estiguis a 15 minuts de la plaça de Catalunya. Hi ha molts. Un és l’excursió -de uns 4 km-, que des de Can Coll ens porta a el bell racó de la Font de Sant Pau, a la carretera de Cerdanyola a Horta. O el pantà de Vallvidrera. És un plaer contemplar l’aigua escoltant les granotes. Dos dissabtes a l’mes hi ha passejades temàtiques, un d’ells segueix el rastre de l’senglar.

Sílvia Mampel |UMANRESA

Resum biogràfic de Sílvia Mampel Alandete. Coordinadora Estudis de Grau d’Educació Infantil UVIC-UCC; Coordinadora programa Sènior FUB+Gran UVIC-UCC; Llicenciada en Sociologia per la UAB, any 2004 amb Matrícula d’Honor TFG; Professora en el Grau d’Educació infantil; Parlament de Catalunya: membre del Focus-group Dona, mitjans de comunicació i educació; Membre de la International Union for Conservation of Nature UICN: secció educació i comunicació; Diputació de Barcelona: membre Comissió Ús social de l’àrea d’Espais Naturals; Responsable Comunicació i programes d’educació ambiental al Parc Natural de Collserola; Especialitzada en temes de gènere, comunicació, educació ambiental; Pertany a GEA grup de recerca en Experimentació i Aprenentatge; Ha publicat articles en revistes científiques com Cuadernos de Pedagogía.

Font: Universitat de Manresa. Carme Escales|El Periódico de Catalunya