Feeds:
Entrades
Comentaris

Aquesta Diada ens ha aportat el nom del nou responsable de l’Ajuntament de Cerdanyola amb Bellaterra, es tracte del jove regidor David González Chanca (Cerdanyola 1994).

David Gonzalez, nou responsable de relaccions de Cerdanyola amb Bellaterra, acompanyat de Ramon Andreu, president de l’EMD|BELLATERRA. CAT

La notícia ens ho ha confirmat ell mateix aquest matí, durant la seva presència a l’ofrena floral de la Diada a Bellaterra, també confirmat per Ramon Andreu, president de l’EMD.

David Gonzalez – al contrari de l’últim regidor Victor Francos, que mai va assistir a un ple de Bellaterra-, ell sí ho farà, amb intenció d’aportar solucions als problemes importants, com és la recollida de poda porta a porta. Bellaterra. Cat li ha fet veure el bon sistema ecològic que practica l’EMD de Valldoreix, – amb l’estalvi de milers de bosses de plàstic-. El regidor David ha respost que ho conneix i farà el posible per solucionar-lo.

Aquestes són les dades biogràfiques oficials del regidor i portaveu del PSC, en David González Chanca:

Nascut a Cerdanyola del Vallès l’any 1994
Formació:
Graduat en ciències polítiques i gestió pública per la UAB 2017
Trajectòria política:
Militant del PSC i JSC al 2012, actualment primer secretari de JSC i secretaria de política municipal de PSC Cerdanyola i PSC Vallès Occidental
Trajectòria professional:
Secretari tècnic de la Plataforma peruna fiscalitat Justa (2017)
Gestor comercial a CaixaBank (2018)
Docent de formació professional a Vitae a partir de setembre del 2018 actualment en excedència.

Des de Bellaterra. Cat desitgem que l’arribada del regidor David Martinez serveixi perquè s’aporti solucions als diferents problemes que preocupen al veïnat de Bellaterra.

“El poble de Bellaterra només té una sucursal bancaria, però amb les noves tecnologies no li cal cap, ja que pot treballar com tot el món, a través de les plataformes bancàries per internet

http://www.11onze.cat

Ahir vigília de la Diada Nacional de Catalunya, s’ha donat a conèixer Onze, el primer banc català fora de l’abast de Madrid, és a dir del Banc d’Espanya tal com ha avançat Exterior.Cat

Foto: ONZE

L’ha impulsat el think tank Unitat per la Independència per convertir-se en una entitat financera amb llicencia bancària a fora de l’Estat espanyol per tal de no dependre del Banc d’Espanya.

L’estructura de l’empresa consta, d’una banda, d’una fundació, els primers donants i inversors, que seran principalment empresaris catalans. En l’actual fase de fundraising, esperen reunir fins a 15 milions d’euros i volen que com a mínim la meitat provingui d’inversors del teixit productiu català. En una segona etapa es dirigiran als mercats per seguir la capitalització amb més inversors externs.

Onze no tindrà la fitxa bancària a l’Estat espanyol, sinó que l’ubicarà en un altre país de la Unió Europea, per trobar-se sota l’empara del BCE. Neix en la nova onada de bancs de nova generació, més competitius i rendibles, gràcies a la rebaixa de les barreres d’accés al sector, propiciada per les noves tecnologies, com ara Monzo, N26, starling Bank o Revolut.

http://www.11onze.cat

Font: Exterior. Cat

Bellaterra. Cat us desitja una feliç i saludable Diada Nacional de Catalunya‼️

Imatge d’una casa de Bellaterra de la Diada 11 setembre 2020|BELLATERRA.CAT

NOTA “L’EMD de Bellaterra farà l’ofrena floral de la Diada davant de la Senyera de la Plaça del Pi, a les 11 hores, i serà transmès en directe a través del seu canal oficial de Facebook”

ARA EDITORIAL 11 SETEMBRE 2020

Tres anys després de l’1-O, aquesta serà la Diada més atípica i menys èpica. Hi arribem encara ficats en una dolorosa digestió per la presó i l’exili, immersos en una repressió que ha continuat i que ha comportat retrets creuats dins l’independentisme, dificultats per governar-nos i una notòria incapacitat per al diàleg dins la societat catalana. A tot això, a més, s’hi ha sumat el duríssim daltabaix per la pandèmia, que ha portat una greu crisi sanitària i una igualment traumàtica paràlisi econòmica; les nostres vides, tant a nivell particular com col·lectiu, s’han vist greument alterades. L’Onze de Setembre no n’és una excepció. Per primer cop en l’última dècada no hi haurà mobilitzacions massives. No hi poden ser. La injustícia segueix, igual com també la seva altra cara, el bloqueig polític i institucional, però la incertesa del covid i l’esgotament del Procés fan de la festa nacional d’aquest any un inevitable punt i a part. Davant aquest fet, hauríem de fer de la necessitat virtut. Si a més hi sumem la perspectiva d’unes pròximes eleccions al Parlament, ha arribat el moment d’obrir una sincera reflexió col·lectiva, des dels partits i la societat civil, per repensar el futur i tornar a activar el present. No es tracta de girar full, sinó de reprendre el camí.

Assumir aquest canvi de guió és imprescindible si no volem caure en el desànim general. No podem normalitzar la repressió, no ens podem instal·lar indefinidament en els retrets creuats, no podem donar per feta la divisió en blocs irreconciliables, no podem acceptar la pobresa i l’exclusió de tantes persones com si fos una fatalitat, no podem habituar-nos a l’empobridora crisi econòmica permanent, no podem renunciar a una bona educació, a l’excel·lència en recerca, a l’impuls de nous projectes empresarials, a repensar la sanitat… La llista podria ser molt més llarga. Hi ha tanta feina a fer! Aquest país s’ha de reactivar, hem de tornar a posar-nos objectius ambiciosos i realitzables en tots els camps, també en el polític.

El món ens ha deixat de mirar. Ja no estem en l’agenda internacional. Ens hem de tornar a guanyar un espai, hem de tornar a crear un relat guanyador que generi respecte fronteres enllà i adhesions i il·lusió Catalunya endins. Toca actualitzar el projecte nacional. Això tampoc no és gens fàcil quan encara estem paint la reacció d’un estat espanyol que, lluny d’aportar solucions, propostes o distensió política real, manté la inflexibilitat. Aquesta incapacitat de moure’s és en realitat la seva debilitat. La debilitat catalana, en canvi, està en la incapacitat del diàleg intern dins el sobiranisme i més enllà, o en la poca generositat i intel·ligència a l’hora de cosir ferides i buscar grans consensos. Sense que ningú hagi de renunciar a les seves idees i els seus objectius, sí que resulta imprescindible traçar un camí transitable, alhora realista i engrescador. Per seguir avançant. Per seguir sumant. Per resoldre els problemes immediats, que són molts, sense tancar la porta als grans ideals. Per seguir treballant i lluitant dia a dia per un país millor. Per seguir somiant.

El Carrer de Serafí Pitarra de Bellaterra té una llargada d’uns 500 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestres, que creuant els molt transitat Pin i Soler, va a finalitzar al Carrer Vázquez de Mella, just davant del Carrer de l’Escultor Vilanova, (El govern municipal de l”EMD de Bellaterra està gestionant per obrir-lo al veïnat, ja que incívics han bloquejat el pas amb tanques i portes de ferro).

A les plaques del carrer Serafí Pitarra apareixen dbibuixades fulles del galcerán (Ruscus aculeatus) i roure de fulla gran (Quercus petraea)

Plaques del Carrer de Serafí Pitarra de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudonim de Serafi Pitarra.
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Barcelona, 9 d’octubre de 1839 — Barcelona, 4 de juliol de 1895
De família humil, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses. A quinze anys actuà en agrupacions d’afeccionats que representaren les seves primeres peces; féu amistat amb Eduard Vidal i de Valenciano i Conrad Roure, amb els quals col·laborà sovint i reivindicà un teatre popular escrit “amb el català que ara es parla”, enfront de l’idioma més culte i arcaïtzant dels intel·lectuals fundadors dels jocs florals. Amb el pseudònim Serafí Pitarra estrenà la “peça bruta” Jaume el Conquistador, que més tard rebutjà; i, entre altres, La botifarra de la llibertat i Les píldores de Holloway o la pau d’Espanya (1860), en què satiritza la campanya menada a l’Àfrica pel general Prim i els voluntaris catalans.

La primera estrena pública fou la de L’esquella de la torratxa (1864), d’èxit esclatant. Fundada la societat La Gata, li lliurà obra rere obra amb el títol de gatades i alternà la paròdia de les actituds heroiques, tan cares al Modernisme —El castell dels Tres Dragons (1865), Els herois i les grandeses (1866), en col·laboració amb Enric Carreres, El cantador (1866), en col·laboració amb Conrad Roure, etc.—, amb els quadres de costums, obres publicades amb el títol de Singlots poètics; mentrestant, col·laborà en diversos periòdics: Un Tros de Paper, Lo Xanguet, Lo Noy de la Mare, La Barretina, Lo Gai Saber, etc. L’estrena de Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’Eduard Vidal i Valenciano, l’estimulà a incorporar-se al drama i guanyar el favor d’un públic burgès, que fins llavors havia menystingut. A partir de l’estrena de Les joies de la Roser (1866) es convertí en el màxim representant del teatre romàntic català. Es féu empresari del Teatre Romea (1867) i alguns dels seus drames foren traduïts al castellà.

Entre els seus èxits cal remarcar Les heures del mas (1869) i, en col·laboració amb Josep Feliu i Codina, Lo Pla de la Boqueria o Lo rovell de l’ou (1869) i La Rambla de les Flors (1870), Lo rector de Vallfogona (1871), L’àngel de la guarda (1872), La dida (1872), La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Manuel de Lasarte, El ferrer de tall (1874), La filla del marxant (1875), Lo didot (1876), Senyora i Majora (1886), etc. Bé que inicialment simpatitzà amb la Revolució de Setembre, aviat es decantà envers posicions més conservadores, i rebé amb conformitat l’adveniment de la Restauració.

No abdicà, per això, el seu catalanisme liberal: el 1882 fou un dels fundadors del Centre Català. L’Academia Española el reconegué com a autor en atorgar-li el 1888 un premi extraordinari pel drama Batalla de reines. Com a poeta, assolí un lloc destacat en els jocs florals: el 1872 guanyà la flor natural i el 1875 la flor natural i l’englantina, i fou proclamat mestre en gai saber, i el 1882 en fou el president. Els darrers anys visqué amargat per la por de perdre el favor del públic, i assajà d’incorporar-se als corrents nous, sense gaire fortuna, ja imitant l’estil d’Echegaray, ja provant d’emular els èxits del jove Àngel Guimerà: Judas de Kerioth (1889), Les claus de Girona (1893) i Jesús (1894) són obres representatives d’aquesta darrera etapa.

Després de la seva mort s’estrenaren encara El Comte Arnau i El campanar de Palma. Publicà diversos volums de poesia: Poesies catalanes (1875), Nits de lluna (1886), si bé obtingué més difusió com a poeta satíric. Com a narrador, el 1874 publicà el fulletó L’any 35 en La Renaixença. El mateix any la Biblioteca Catalana li edità un volum de Narracions. Usà també, bé que de manera esporàdica, els pseudònims de Jaume Giralt i Simon Oller. Fou el dramaturg més ben dotat de la seva generació, i les seves obres, juntament amb les de Josep Maria Arnau, assentaren les bases del teatre català modern.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

La Migradora dels Cards (Vanessa cardui) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids que ha visitat tot l’estiu els jardins de Bellaterra

Una papallona Migradora dels Cards (Vanessa Cardui) sobre la taula d’un jardí de Bellaterra (Vallès Occidental) BELLATERRA. CAT

És una papallona migradora, que arriba a fer una migració anual de 10.000 quilòmetres entre l’anada i tornada. La distribució geogràfica és molt àmplia, està present a totes les zones temperades de tots els continents de la terra llevat de l’Antàrtida.

A Catalunya rarament sobreviu a l’hivern i anualment recolonitza el país durant la primavera amb exemplars provinents del sud de la península Ibèrica i nord d’Àfrica.

L’acte oficial de l’EMD d’aquest any es celebrarà sense públic, a les 11 hores, davant de La Senyera de la Plaça del Pi de Bellaterra

“Es podrà seguir puntualment, i en directe, a través del canal de Facebook de l’EMD de Bellaterra”

Anunci Ofrena institiciinal de l’EMD |BELLATERRA TV

El Carrer del Sardanista Serra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer d’Enric Morera i finalitza al Carrer de Can Miró. A la placa apareix dibuixada la flor de vídues bordes (Knautia arnensis)

Placa del Carrer del Sardanista Serra de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Serra i Bonal
(Compositor i cap de cobla català)
Peralada, Alt Empordà, 1874 — Barcelona, 1939
Deixeble de l’Escola dels comtes de Peralada, a setze anys fou membre fundador de La Principal de Peralada, intèrpret de tible i violinista. Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn. Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat estil culte. D’aquesta època destaquen els títols La Pubilla Empordanesa (1902), La Reina de les Flors (1903) o Idil·li. El 1910 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Art i Pàtria i creà, juntament amb M. Àngels Corominas, un centre pedagògic musical de gimnàstica i rítmica basat en el sistema Dalcroze. L’any 1915 s’instal·là a Barcelona, on exercí de copista a l’Orfeó Català i col·laborà amb les cobles Sureda i Cathalònia i al Teatre Victòria. El 1924 s’integrà en la Cobla Barcelona, de la qual posteriorment fou director i representant. Esdevingué un dels principals instrumentadors de les sardanes d’E. Morera, a més d’un dels primers instrumentadors de ballets. Compongué 250 sardanes, entre les quals destaquen Una lluita musical (1894), No te’n vagi’s mon amor (1913), Peralada (1926) i A cau d’orella (1927). Amb la fantasia Presents de Boda (1923) fou un dels primers compositors que inauguraren el gènere lliure de música de cobla. Ha estat l’autor de més d’una trentena de balls vuitcentistes per a cobla, que compongué entre el 1894 i el 1900.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

La llei neix amb la incògnita sobre si acabarà suspesa en el Tribunal Constitucional

La nova llei s’aplicarà en els 60 municipis catalans amb més de 20.000 habitants · Marc Martí

Segons publica Diari de Girona, Catalunya obligarà a congelar o baixar el preu dels lloguers a les zones amb “tensió” residencial de les 60 ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, tot i que quedaran exempts els arrendadors “vulnerables”, considerant-se com tals els quals ingressin menys de 2.000 euros mensuals.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda una llei pionera per regular els lloguers a la comunitat gràcies al “sí” de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, que han impulsat la norma al costat del Sindicat de Llogaters i la Generalitat.

Ciutadans, PSC-Units i PPC han votat en contra perquè creuen que és una llei “electoralista” i “inconstitucional”, ja que un organisme consultiu català ja ha advertit que conté diversos articles que vulneren competències estatals.

Els quatre diputats del PDeCAT, per la seva banda, han trencat per primera vegada la disciplina de grup amb JxCat i han rebutjat el gruix del text perquè, segons la seva opinió, no protegeix el “petit propietari” ni incentiva l’oferta.

La iniciativa, que segons el Sindicat beneficiarà cinc milions de persones, pretén facilitar l’accés a l’habitatge, que segons el Centre d’Estudis d’Opinió és un dels principals problemes per als catalans.

I és que a ciutats com Barcelona, les quotes que afronten els inquilins s’han disparat un 40% en els últims cinc anys i a principis d’any, segons dades de la Generalitat, el preu mitjà dels nous contractes va superar per primera vegada els 1.000 euros, més o menys el mateix que cobren la meitat dels menors de 30 anys que viuen a la capital catalana.

La llei catalana vol acabar amb el “malson” que per a molts suposa la renovació d’un contracte de lloguer: a les zones amb tensió residencial no es podran incrementar les mensualitats, i fins i tot s’hauran de baixar si estan per sobre de la mitjana de lloguers de la mateixa zona.

En el cas dels habitatges que es lloguin per primera vegada, el preu s’haurà d’ajustar a l’índex fixat per l’administració per a cada zona.

L’obra nova queda fora d’aquestes limitacions, com també els arrendadors “vulnerables”, és a dir, aquells la unitat familiar dels quals ingressi menys de 2.000 euros -2,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) – mensuals.

Es consideraran “àrees amb un mercat d’habitatge tens” les que compleixin un d’aquests tres requisits: que el preu dels lloguers presenti un creixement sostingut notablement superior a la mitjana catalana, que els arrendataris hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar les mensualitats, i que el preu del lloguer hagi pujat tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys.

Tot i comptar amb el suport de més de 4.000 entitats, el camí de la llei fins a la seva aprovació no ha estat fàcil: JxCat la va esmenar pocs dies després d’haver-la signat -segons la resta d’impulsors per diluir-la- i l’acord per salvar s’ha assolit in extremis, poques hores abans de la votació.

Tampoc està clar quin serà el futur de la norma, que conté diversos articles que vulneren la Constitució, segons el Consell de Garanties Estatutàries.

Si el Govern de Pedro Sánchez pren la iniciativa i impugna la llei, aquesta quedarà suspesa immediatament una vegada s’admeti a tràmit el recurs; si qui recorre és un grup parlamentari, com el PP, la norma seguirà en vigor fins que el Tribunal Constitucional resolgui.

Malgrat aquesta incertesa, els grups impulsors -JxCat, ERC, comuns i la CUP- han coincidit a destacar la jornada d’aquest dimecres com a “històrica” per a la defensa del dret fonamental a l’habitatge, mentre que per a Ciutadans, el PSC-Units i el PPC es tracta de mera gesticulació.

“Building Center/CaixaBank, propietària del Club Bellaterra ja cobra directament els lloguers dels seus locals comercials de la Plaça del Pi de Bellaterra”

Segons informacions oficials recollides per Bellaterra. Cat, des del mes de maig de 2020, la inmobiliaria Building Center (CaixaBank), propietaria del Club Bellaterra, està cobrant directament tots els lloguers dels seus locals comercials.

Edifici i locals comercials del Club Bellaterra, amb sentència de fa mes d’un any, propietat de CaixaBank|ARXIU BELLATERRA. CAT

Comerços de l’edifici del Club Bellaterra, propietat de Building Center (CaixaBank)|BELLATERRA. CAT

Segons noticies oficials recollides per Bellaterra. Cat, el Bar del Club Bellaterra explotat particularment pel titular Jordi Fau Risques (Powengram S. L.), i també president del Club Bellaterra, s’ha traspassat per 20 anys. El que es deia era mentida el mes d’agost del 2019, ara, el setembre de 2020 s’ha demostrat era veritat.

Publicació al Segonamà, agost 2019, del traspàs del Bar del Club Bellaterra

Segons una sentència de fa més d’un any, tot l’edifici del Club Bellaterra estava embargat i és propietat de Building Center (CaixaBank).

Bar del Club Bellaterra tancat durant el confinament del coronavirus|ARXIU BELLATERRA. CAT