Feeds:
Entrades
Comentaris

Jardiner forani contractat per una família de Bellaterra estava llençant poda al racó de la BV-1414. Quan l’hem cridat l’atenció ha dit que tenia ordres del seu client de deixar-lo fora com sempre.

Caldria que els jardiners externs de Bellaterra estiguin informats del problema actual de recollida i que una vegada feta i cobrada la seva feina, s’emportin tota la poda.

Abocament de poda al racó de la BV-1414 km3 |BELLATERRA. CAT

🌳Alzina del km3 carretera BV-1414

Últimes imatges de l’alzina del km3 de la BV-1414 de Bellaterra, abans de la seva gran poda per l’EMD

Mai més podreu veure així aquesta històrica alzina de la corba km3 de la carretera BV-1414 de Bellaterra. Avui dissabte dia 19 de setembre de 2020, l’EMD de Bellaterra l’ha fet podar a fons per evitar accidents i caigudes de branques a la calçada

Sense paraules a Bellaterra‼️

Saques de poda ecològiques per evitar llençar milers de plàstics |BELLATERRA. CAT

Sense paraules a Bellaterra‼️

Un parell de sabates perdudes a la Plaça del Pi |BELLATERRA. CAT

L’EMD té l’obligació de demanat a la Diputació -titular de la BV-1414-, protegir als vianats d’aquesta perillosa carretera de 7 noms (BV-1414, Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell)

La gran afluència de trànsit que atrau la BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona) al seu pas per Bellaterra hauria d’anar acompanyada de més mides de protecció i seguretat pels vianats, ja que part d’aquesta perillosa carretera no disposa de voreres ni barreres de formigó que protegeixen les persones que l’utilitzen per caminar a peu fins a casa seva, fer les seves compres o desplaçar-se fins a l’estació dels FGC.

Per evitar accidents greus, l’EMD de Bellaterra hauria d’extremar la protecció de les zones més concorregudes, com és el cas d’aquesta perillosa corba a l’alçada del numero 2 de l’Avinguda Bertomeu, i demanar a la Diputació de col·locar blocs de formigó New Jersey que funcionen com a barrera i protecció dels vianats.

Aquesta protecció cal per evitar l’invasió de cotxes a les voreres, una mesura que pretén evitar accidents com els ocorreguts a una altra corba del km3,, aquest estiu a Bellaterra. Sort que no passava cap vianant, sinó en aquest moments ho estaríem lamentant profundament.

L’existència d’aquestes estructures de formigó New Jersey, doncs, dificultaría la irrupció de vehicles, i evitaría futurs accidents greus amb perill de mort.

El Carrer Tirso de Molina de Bellaterra té una llargada d’uns 150 metres, comença al Carrer del Guitarrista Tàrrega i finalitza al bosc, a prop de les vies dels FGC. A la seva placa apareix dibuixada la malva (Malva silvestris).

Placa del Carrer Tirso de Molina | ARXIU BELLATERRA. CAT

Tirso de Molina (Nom amb què és conegut Gabriel Téllez, autor dramàtic castellà)
Madrid, 1584 — Almazán, 12 de març de 1648
La seva biografia no és ben coneguda. Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna. Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618. Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella. A més del teatre, conreà la poesia i la prosa. En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novel·lesca: Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando, espècie de miscel·lànies formades per actes, poesies, novel·les curtes (algunes de tan excel·lents com Los tres maridos burlados) i comèdies, com El vergonzoso en palacio, que pertanyen a Los cigarrales, i la narració El bandolero, sobre la vida de sant Pere Ermengol, intercalada en el Deleitar. Escriví també una Historia de la Orden de la Merced. Pel que fa al teatre, Tirso és un fidel seguidor i defensor de Lope de Vega, el qual superà àdhuc en algun aspecte. La seva tècnica ofereix alguns trets característics. A diferència de Lope, no escriví tantes obres i tingué, per tant, més temps per a dedicar-s’hi. Atent observador del món, cal destacar-ne la profunditat psicològica i la creació de caràcters de personatges, alguns de tan remarcables com el tipus de Don Joan. És interessant, també, el relleu que concedeix als personatges femenins, fins i tot per damunt dels masculins. La seva producció fou molt intensa, i comprèn diversos gèneres: comèdies religioses (teològiques, bíbliques, de sants), com La venganza de Tamar, La mejor espigadera i, sobretot, El condenado por desconfiado (l’atribució de la qual ha estat objecte de polèmica), sobre el problema, tan candent en aquells moments, de la predestinació i la gràcia divina; comèdies historicollegendàries, com La prudencia en la mujer, amb el personatge extraordinari de Maria de Molina, i, sobretot, El burlador de Sevilla y convidado de piedra, genial creació del caràcter de Don Juan Tenorio, tan imitat després; comèdies de costums, algunes de tipus psicològic, com la ja esmentada El vergonzoso en palacio, Marta la piadosa, La gallesa Mari Hernández; i comèdies d’intriga, com Don Gil de las calzas verdes, La villana de Vallecas, etc.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

HOMENATGE DE BELLATERRA. CAT

Roure salvat del Camí de la Font del Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Roure salvat per l’amor ecològic d’una família del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

Història d’amor d’una família que visquent a tocar el Parc de la Bonaigua de Bellaterra, un dia, en comptes de podar o tallar de mort el roure nascut al jardí de casa seva, i a pesar de creuar el Cami públic que baixa a la Font de la Bonaigua, ho va salvar i puntalar amb una viga de ferro i abraçadera, per salvar-lo dels perills de caiguda, i crema del foc.

Bellaterra. Cat proposa fer un homenatge públic a aquesta ecològica família, ja que sense la seva natural feina, el amants de l’ecologia haquesin perdut quelcom important per les generacions del poble de Bellaterra. Gràcies per la vostra sensibilitat i passió pels arbres històrics i la natura!

Natàlia Cugueró Escofet (Terrassa, 1972) és doctora en Management per l’IESE, enginyera industrial per la UPC i llicenciada en dret per la UOC.

Natàlia Cugueró Escofet |DIARI DE TERRASSA

Fundadora de Getapartner, empresa d’assessorament empresarial especialitzada en startups. També és professora d’Economia i empresa a la Universitat Oberta de Catalunya. Fa recerca en temes de sistemes de control de gestió i ètica. Actualment es troba al comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, on ocupa una de les vicepresidències. Compta amb experiència prèvia en l’àmbit de les caixes d’estalvis catalanes, al departament d’organització de Caixa Terrassa i al departament de màrqueting de Caixa Manresa.

Li hem preguntat a la CRO (Chief Revenue Officer) per quina raó va acceptar aquest repte, i ens va respondre:

“La meva motivació per a participar en aquest projecte des del seu inici és per diverses raons. Primer de tot, pel fet que puc incidir en la contractació de l’equip professional i treballar directament amb aquestes persones en la implementació i desenvolupament del producte. En segon lloc, perquè onze està molt enfocat a les petites i mitjanes empreses, i a oferir-los serveis innovadors en temes de comptabilitat, gestió de la tresoreria i finançament. En aquest sentit, la meva experiència amb les pimes fa que pugui aportar els meus coneixements reals per tal de desenvolupar-los perquè realment siguin efectius, és a dir, funcionin.

Respecte a les motivacions generals pel projecte, una de les principals és que es basa en l’ètica dels fets. Per exemple, la paritat és real, i no basada en imposicions ni normatives, sinó en reconèixer que la paritat és quelcom natural, que quan no passa, és degut a que no s’ha buscat prou el talent femení. L’estructura organitzativa dels fundadors (UXI) es basa en la paritat i la mateixa estructura del banc, on existeixen el CRO (que defensa els interessos dels clients) i el CEO (que defensa els interessos dels accionistes), en un mateix nivell, i un és una dona i l’altre un home. En aquest sentit, aquesta estructura de doble CEO, al mateix nivell i amb total paritat, no l’havia vist mai plantejada de manera real, i per tant em motiva especialment”.

Font: Onze11

Qui són les persones i empreses que més diners deuen a la hisenda catalana.

CCMA|El deute total acumulat pels integrants de la llista publicada per l’Agència Tributària de Catalunya ascendeix a gairebé 15 milions d’euros.

Tres persones físiques i sis empreses encapçalen els nou primers llocs de la Llista de deutors de l’Agència Tributària de Catalunya.

Es tracta d’un document que conté els noms d’aquells individus o persones jurídiques que més deute i sancions tributàries han contret amb l’administració i la suma del qual supera el milió d’euros.

La llista l’encapçala l’empresa Moramar SA, dedicada al sector del bingo amb 3,27 milions d’euros de deute. Des del desembre de 2011, Moramar es troba en mans de Josep Arpa Méndez.

Segueix amb 2,24 milions d’euros de deute Carmen Elena Blázquez del Pozo, una empresària del sector immobiliari que fins a l’any 2017 figurava com a administradora única de l’empresa Promotora Viladrau SL i que va alternar càrrecs a Bicatal 2 SL.

Aquesta empresària ja va aparèixer entre els cinc primers llocs de la llista de deutors de l’Agència Tributària espanyola l’any 2019 amb un deute de 10,12 milions d’euros.

En tercer lloc hi ha una empresa dedicada a les màquines recreatives, Recreativos Caballero SL, establerta a Premià de Dalt. El seu deute ascendeix als 1,64 milions d’euros.

Ibupe Rehabilitació SA, amb 1,56 milions, està dirigida per Antonio López Bosch, un jurista que fa 33 anys ja va estar implicat en una estafa a la Generalitat.

En cinquena posició hi ha Nancy Janneth Suárez Cáceres, propietària d’un locutori a Barcelona. Suárez deu 1,48 milions d’euros en tributs.

Després d’aquesta particular hi ha Nozar SA, amb 1,33 milions d’euros, una empresa immobiliària que havia estat propietària de l’estació d’esquí Boí Taüll. Aquesta companyia va ser rescatada per la Generalitat a principis d’any.

A Nozar la segueix amb 1,16 milions d’euros Natividad Casanova Solanes, administradora única a les empreses amb seu a Lleida Amadeo Roig SA i Porcarn SA, dedicades al sector alimentari.

En vuitè lloc hi ha Hato Verde Golf SL, propietat de la família Ramos Guardiola, amb 1,05 milions d’euros.

I en novè i últim lloc, amb 1,03 milions d’euros, hi ha Comunitat d’Aigües SL, una empresa dedicada a la captació, depuració i distribució d’aigua que ja va notificar la seva fallida l’any 2016.

La llei general tributària estableix que aquesta llista de deutors s’ha de publicar de forma periòdica.

Segons informa el Parc de l’Alba, la companyia energètica Naturgy acaba d’iniciar la construcció de dues plantes de tractament dels gasos extrets de l’abocador Elena -upgrading i injecció- i es preveu que comencin a funcionar a principis de l’any vinent.

Esquema publicat pel Parc de l’Alba

El biogàs que es produeix a l’abocador Elena, resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, es tracta amb un sistema de captació i es crema en unes torxes, “evitant la seva emissió a l’atmosfera”, apunten des del Parc de l’Alba.

L’empresa Naturgy va dissenyar un projecte amb l’objectiu d’aprofitar el metà, present en aquest biogàs en una concentració significativa de prop del 60 %. El projecte consistia en la instal·lació d’una planta pilot anomenada d’upgrading per filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i d’una planta d’injecció que eleva la pressió d’aquest últim, el “biometà”, i l’injecta a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc del Sincrotró. La planta d’upgrading utilitzarà tecnologies de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

El Parc de l’Alba informa que Naturgy inicia la construcció de les plantes després d’haver obtingut tots els permisos de les administracions i enllestit l’etapa de licitació.

Per poder fer realitat aquest projecte, l’Ajuntament de Cerdanyola va cedir al 2018 un terreny a Gas Natural Servicios i Nedgia Catalunya, empreses del grup Naturgy, per tal d’instal·lar-hi les plantes d’upgrading i d’injecció.