Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA GOURMET: “Quedeu-vos a casa, adopteu una ovella i us portarem els formatges”

4 Octubre 2020 per FLPT

Crida de la lleteria de la Cooperativa Vallenostra de Liguria (Itàlia): “Quedeu-vos a casa, adopteu una ovella i us portarem els formatges”

Roberto Grattone i Agata Marchesotti de la Cooperativa Vallenostra a Mongiardino Ligure

UNA ELECCIÓ NATURAL

Podríem explicar-vos coses extraordinàries construïdes de manera artística per sorprendre’ns, podríem anar amb modes i models de menjar del moment, podríem dir qualsevol cosa per agradar-vos.
En el seu lloc, us expliquem la nostra passió, els nostres esforços, la nostra vida quotidiana, en definitiva la nostra “elecció de vida” i el que fem dia a dia per a tots vosaltres.

Agata i Roberto

Quedeu-vos a casa i adopteu una ovella “és la nova iniciativa de Vallenostra, la cooperativa que produeix formatge Montebore, un producte Slow Food, de la Val Borbera

Montebore i altres formatges artesans de la Cooperativa Vallenostra |CEDIDA

MONGIARDINO LIGURE. Quedeu-vos a casa i adopteu una ovella “és la nova iniciativa de Vallenostra, la cooperativa que produeix formatge Montebore, un producte Slow Food: en adoptar una ovella de Montebore rebreu, directament a casa, l’edició especial” pack ovelles “Stay to home” amb l’equivalent a l’import pagat en un assortiment de formatges i productes lactis més un regal.

Ajudeu a no deixar morir l’obra de Vallenostra i a no llençar llet i productes. «La natura no es pot aturar, les nostres ovelles estan en millor forma que mai i produeixen llet – diu Roberto Grattone di Vallenostra -. Per tant també produïm. Hem passat moltes coses, el 1999 vam salvar Montebore de l’extinció, ens ho creiem. Quan tot això s’acabi, serà encara millor reunir-se davant d’una taula plena de coses bones i hi serà Montebore. Per això, hem decidit ajudar-lo en el seu tancament i, alhora, reinvertir en el futur rellançant el nostre projecte: adoptant una ovella ens ajudarà a no llençar llet i productes. Ens ajudareu a mantenir viva aquesta professió i a reiniciar l’economia local. Quedeu-vos a casa, Montebore i Val Borbera us arribarà directament! ».

Adoptar o tornar a adoptar una ovella que viurà lliure a les pastures apeninades de la Cooperativa Vallenostra és fàcil i dura uns minuts, només cal que visiteu el lloc web http://www.vallenostra.com. Amb una petita quantitat, Vallenostra ajudarà a suportar els costos de criança d’ovelles i producció de formatge.

Montébore és un poble de Val Curone, a la divisòria d’aigües entre les valls del Grue i la Borbera.

Un racó de la zona de Tortona (a la zona del Piemont que limita amb Ligúria al sud i Llombardia a l’est) poc humanitzat i intacte. La fama del lloc va lligada a un formatge de llet de vaca i ovella amb una història antiga.

Ja al segle XII un ric de Tortona va enviar cinquanta peces com a regal a un alt prelat per defensar la promoció del seu germà sacerdot. I a finals del segle XV era l’únic formatge del menú de les sumptuoses noces entre Isabel d’Aragó, filla d’Alfons, i Gian Galeazzo Sforza, fill del duc de Milà.

La curiosa forma d’un pastís de noces potser s’inspira en l’antiga torre en ruïnes del castell de Montébore i ve donada per la superposició de robiol de diàmetre decreixent. La pell és inicialment llisa i humida i després, amb l’envelliment, es torna més seca i més arrugada. El color va del blanc al groc palla. La pasta és llisa o lleugerament oberta, blanca en diversos tons. S’elabora amb llet crua: un 75% de llet de vaca (antigament era la de les vaques de Tortona, ara pràcticament extingida) i el 25% restant d’ovelles. El mató, trencat amb una cullera de fusta, es col·loca als motlles, es dóna la volta i se sal. Extretes del motlle, es col·loquen tres formes de diàmetre decreixent per madurar, una sobre l’altra, d’una setmana a dos mesos.

El gust de Montébore, assaonat adequadament, revela el gust de la llet d’ovella, encara que el percentatge de llet d’ovella no superi mai el 40%. Al nas, de fet, es perceben olors lleugerament animals i lleugerament picants. En boca, al començament del tast, acostuma a ser lletós i mantecós, mentre que al final es pot sentir la castanya acompanyada de matisos herbacis. El Montébore es pot gaudir fresc, semi-condimentat (quinze dies) o ratllat.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ARA EDITORIAL: Què hi ha darrere la Barcelona dels carrers pintats de colors?

3 Octubre 2020 per FLPT

“La pandèmia ha canviat els carrers de Barcelona”

Urbanisme tàctic de Barcelona |FRANC ALEU

Les intervencions d’urgència a partir del que es coneix com a urbanisme tàctic han permès guanyar espai per a vianants, per al transport net (bicicletes i patinets) i per a terrasses de bar. El canvi és especialment visible al cor de l’Eixample. I la manera com s’ha fet respon clarament a una estètica que s’allunya del que en les últimes dècades havia donat prestigi i singularitat a la ciutat: s’ha optat per importar línies de colors vistosos damunt l’asfalt de ciutats com Nova York o Copenhaguen i s’ha incorporat una mena d’antimobiliari propi d’obra pública (contundents blocs de formigó). A molts ciutadans barcelonins educats en l’excel·lència i la subtilitat d’actuacions d’intervenció urbana que elevaven i endreçaven el nivell de l’espai públic, aquest nou estil improvisat els resulta agressiu i difícil d’assimilar. Com si el centre de Barcelona estigués tot ell en obres.

Si d’una banda hi ha consens en què calia aprofitar el covid per treure espai als cotxes i fer un salt endavant cap a una smart city més respirable, menys sorollosa i més amable, de l’altra també s’ha instal·lat ràpidament la idea que ha sigut més bona la intenció que els resultats. Hi ha, per exemple, un contrast notable entre l’acceptació general que els últims anys han tingut els carrils bici, que han experimentat un creixement veloç i força ordenat, amb la perplexitat que han provocat aquests nous espais pintats de groc i blau, l’ús dels quals és molt minoritari i crea constant dubtes i infraccions. Si la gent no els ha assimilat deu voler dir que alguna cosa falla. A l’Eixample, és abismal la diferència entre carrers pacificats amb temps i amb un projecte de mobilitat limitada pensat i ben executat, com el carrer Enric Granados, i unes noves pacificacions fetes pel broc gros. No sempre tenir la raó és suficient. Cal treballar-la bé, cal donar-li sentit pràctic, cal guanyar-se la complicitat de la gent. Res d’això no s’ha donat. S’ha començat, doncs, amb mal peu. De manera que, igual com es va saber actuar amb rapidesa en la implementació dels elements i les opcions d’aquest nou urbanisme tàctic, ara també caldria saber rectificar sense dilació, o es corre el perill de seguir ampliant el desconcert ciutadà.

Amb el Pla Cerdà, Barcelona va entrar amb nota, tot i les distorsions especulatives, en la història mundial de la innovació urbana. Les operacions de l’Exposició Universal del 1888 i de l’Exposició Internacional del 1929 van mantenir el pols modernitzador de la ciutat. Després del lamentable desarrollismo franquista, la Barcelona democràtica va voler refer-se i recuperar la seva millor versió, cosa que va culminar amb la Barcelona olímpica del 1992, quan la ciutat es va situar de nou en l’avantguarda de l’urbanisme mundial, recosint noves centralitats, revitalitzant la ciutat antiga, obrint-se al mar i fent-ho tot amb un segell estètic propi i acurat. Barcelona va ser admirada i imitada, fins a esgotar ella mateixa la pròpia fórmula. Però ara: més enllà d’un urbanisme tàctic, quin pensament i quin projecte de futur hi ha ara rere els colors i els blocs de formigó a l’asfalt?

Font: Ara, Franc Aleu,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA CULTURA: Homenatge de Liniers a Quino, creador de Mafalda

2 Octubre 2020 per FLPT

Gràcies‼️Enriqueta de Liniers abraça a Mafalda de Quino

Abraçada d’Enriqueta a Mafalda |LA NACIÓN

Liniers -seudónim de Ricardo Siri (Buenos Aires, 15 novembre de 1973) – és un historietista, il·lustrador, pintor i editor argentí conegut per ser l’autor de Macanudo, que és publicat des de 2002 en el diari La Nació, entre altres obres. L’any 2012 va rebre un diploma a l’Mèrit en Arts Visuals per la Fundació Konex, el 2014 va ser declarat Personalitat Destacada en l’Àmbit de la Cultura de la Ciutat de Buenos Aires per la Legislatura Porteña i el 2018 va rebre un Premi Eisner a la categoria Millor Publicació per a Lectors novells pel seu llibre Bona nit, Planeta, i el premi Inkpot Award.

Quino -seudonim de Joaquín Salvador Lavado Tejón- (Mendoza, Província de Mendoza, 17 de juliol de 1932 – 30 de setembre de 2020) més conegut com a Quino, fou un humorista gràfic i creador de còmics argentí. La seva obra més famosa és la tira còmica Mafalda (publicada originalment entre el 1964 i el 1973).
Quino era fill d’emigrants andalusos de Fuengirola (Màlaga), l’anomenaven Quino des de petit per distingir-lo del seu oncle, l’il·lustrador Joaquín, que va ser qui va despertar la seva vocació de dibuixant a edat molt primerenca. El 1945, després de la mort de la seva mare, comença a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare mor poc després, quan ell tenia 16 anys. L’any següent abandona l’escola, amb la intenció de convertir-se en autor d’historietes còmiques, i aviat ven la seva primera historieta, un anunci d’una botiga de sedes. Intenta trobar feina a les editorials de la capital argentina, però fracassa. Després de fer el servei militar obligatori, el 1954 s’estableix a Buenos Aires en condicions paupèrrimes.

Per fi aconsegueix publicar la seva primera pàgina d’humor en el setmanari Esto Es, moment a partir del qual comença a publicar en molts altres mitjans: Leoplán, TV Guia, Vea y Lea, Damas y Damitas, Usted, Panorama, Adán, Atlántida, Che, el diari Democracia, etc.

El 1954 comença a publicar regularment a Rico Tipo, a la qual segueixen Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc després, comença a fer dibuixos publicitaris. Publica el seu primer llibre recopilatori, Mundo Quin, el 1963, rebent l’encàrrec, després d’això, d’unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l’empresa d’electrodomèstics Mansfield, per a les que crea Mafalda. La campanya no va arribar a realitzar-se, de manera que la primera història de Mafalda es publica a Leoplán, i després va passar a publicar-se regularment al setmanari Primera Plana, ja que el seu director era amic de Quino. Entre 1965 i 1967, Mafalda es publica en el posteriorment desaparegut diari El Mundo; aviat es publica el primer llibre recopilatori, i comença a editar-se a Itàlia, Espanya (on la censura obliga a etiquetar-lo com “per a adults”), Portugal i altres països.

Després d’abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973, segons ell mateix per haver-se-li esgotat les idees, Quino es va traslladar a Milà, des d’on va continuar realitzant pàgines d’humor que mai va deixar de fer.

Per iniciativa del Museo del Dibujo y la Ilustración i amb Mercedes Casanegra com a curadora i els auspicis de l’empresa Subterráneos de Buenos Aires, realitza dos murals del seu personatge Mafalda a l’estació Perú de Buenos Aires, és a dir, sota la històrica Plaça de Maig. D’aquesta manera s’assegura el coneixement de la seva obra per les futures generacions.

L’any 2009 participa amb un original del seu personatge Mafalda, realitzat per al diari El Mundo, en la mostra “Bicentenari: 200 anys d’Humor Gràfic” que el Museo del Dibujo y la Ilustración realitza en el Museo Eduardo Sívori de Buenos Aires, homenatjant els més importants creadors de l’Humor Gràfic a l’Argentina a través de la seva història.

El 21 de maig de 2014 li fou concedit el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.Dos mesos abans, el 22 de març, li fou concedida la Legió d’Honor francesa, a París.

Font: Wikipedia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

VIST A BELLATERRA: Cerdanyola neteja el Botellón del Turó de Sant Pau

1 Octubre 2020 per FLPT

La brigada de neteja de l’Ajuntament de Cerdanyola ha hagut de fer feina extra al Turó de Sant Pau de Bellaterra per deixar net l’espai verd públic que un grup de persones fent Botellón, i amb una actitud incívica l’ha deixat plena de deixalles.

Botellón al Turó de Sant Pau de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Les actituds incíviques comporten més treball per la brigada de neteja, i més despesa econòmica per a l’Ajuntament.

Fem Bellaterra més cívica i neta‼️

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

VIST A BELLATERRA: Associació Bellaterra BV-1414 reactiva la campanya cívica

1 Octubre 2020 per FLPT

“Per seguretat, cal que l’EMD i la Diputació limiti a 30 km/h tot el poble de Bellaterra”

Corba perillosa sense protecció pels vianants de l’Avinguda Bertomeu (BV-1414) de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

VIST A BELLATERRA [VÍDEO] Resultats 1 d’octubre de 2017 a Bellaterra (Vallès Occidental)

1 Octubre 2020 per FLPT

RESULTATS 1 OCTUBRE 2017 A BELLATERRRA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

142 VILES FLORIDES: Per què Bellaterra hauria d’adherir-se a Viles Florides?

1 Octubre 2020 per FLPT

Perquè és un dels pobles de Catalunya amb més de 1.000 jardins cuidats i espais verds naturals.

L’EMD hauria de gestionar-ho per gaudir de la placa Viles Florides a les entrades del nostre poble.

Fem posible el que és natural!

Bellaterra mereix ser membre de Viles Florides de Catalunya |BELLATERRA. CAT

Acabem el mes de setembre, amb la tardor que comença a deixar-se sentir i agafant el ritme a un nou curs, que esperem sigui molt millor que el darrer. L’estiu ens ha servit per carregar piles i omplir-nos d’optimisme i paciència per les incerteses que ens envolten. Ens ha servit també per visitar les noves viles florides i per posar de nou en dansa al nostre jurat. Enguany han estat poques visites, només les noves incorporacions, però suficients per saber que el moviment creix i que els principis que ens impulsen es multipliquen pel territori.A aquestes alçades de l’any ens haguéssim vist ja les cares (o estaríem a punt) en la tradicional gala d’entrega de les Flors d’Honor. Aquest any, malauradament, no ens podrem veure físicament, però ja us avancem que en els propers dies tindreu noticies nostres i del jurat.Tanquem setembre i s’ha fet sumant un nou municipi a Viles Florides.Volem donar la benvinguda en aquestes línies a Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme, que es suma a la gran família de Viles Florides:Sant Cebrià de Vallalta, nova vila floridaEl municipi maresmenc és el municipi número 142 en adherir-se a Viles Florides. Des de l’Ajuntament expliquen que treballen per millorar la qualitat de vida de veïns i visitants a través dels espais verds. Sant Cebrià es converteix en el vintè municipi florit del Maresme i, per tant, dos de cada tres municipis de la comarca ja formen part de Viles Florides

VILES FLORIDES

Avinguda Beniamino Farina, 13508340 Vilasar de Mar

info@vilesflirides.cat

Font: Viles Florides de Catalunya

Arxivat a Bellaterra |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (101) Carrer de Joan Vila Puig

30 Setembre 2020 per FLPT

Oblidat al plànol oficial de Bellaterra, -tot i existint la seva placa oficial -errat el seu cognom-, perquè no és Vilapuig, sinó Vila Puig. Comença a la Plaça del Pi de Bellaterra, i baixant les escales de l’estació dels FGC, ens porta fins a la seva masía histórica (actual seu dels Amics de la UAB). Té una llargada d’uns 800 metres. A la placa apareix dibuixades les fulles del borrissol (Stellaria media)

Placa del Carrer Joan Vila Puig de Bellaterra

Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 10 de novembre de 1890 – Bellaterra, 6 de març de 1963) fou un pintor paisatgista català.

Domènec Codina, el meu avi matern, any 1934 va prendre la determinació de comprar un terreny a Bellaterra per fer-s’hi construir una casa.

No sé per quin motiu escollí una parcela fora del límit de la urbanització. Va triar un lloc a l’altra banda de la via del ferrocarril, sobre la masia de Can Domènec: un bell turonet amb pins i ginesta, des del que es podia contemplar un seguit de camps i ben conreades vinyes amb la serra de Collserola com a teló de fons. L’indret formava part de l’heretat Domènec i n’era propietari l’Antoni Llobet, un dels pagesos que amb més o menys il·lusió es deixaren convèncer pel senyor Bertomeu – pricipal promotor de Bellaterra- per parcelar par de les seves finques.

Amb l’escriptura a la mà, l’avi començà a pensar en bastir-hi la casa. El pare va recomanar al seu sogre un arquitecte de prestigi amic seu, que residia a Figueres: Pelai Martínez Parició, que era autor, junt amb Raimon Duran Reynals, del Pavelló de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de 1929 i del vestíbul de l’estació de França de Barcelona.

Enllestit el projecte, el mestre d’obres sabadellenc Josep Comerma, va començar a fer fonaments i aixecar sòlides parets, comprometent-se a acabar la feina en vint-i-quatre setmanes. En els primers mesos de 1936 la nova construcció estava llesta i a punt d’ésser estrenada.

Però la guerra civil que es va iniciar el mes de juliol d’aquell any, obligà els avis a desapareixer i els pares, que de feia temps vivien amv els seus tres fills a Caldes d’Estrac, varen ser advertits del risc que corria la casa si els de l’Estat Català que estaven a Bellaterra, s’en apoderavenLa nit del 23 de setembre de 1936,la mare, la tia Antonia – religiosa de la Divina Pastora refugiada a casa- i Maria Costa, una cosina, dormiren per primera vegada a la casa de Bellaterra. El pare i els fills hi arribàrem al cap de pics dies, quan els mobles i els elements més essencials hi havien estat col·locats.

A part d’una temporada passada per Caldes d’Estrac, jo he viscut sempre a Bellaterra, i més de vint anys en aquesta casa pairal, per la que lògicament sento especial estima. Els temps de la infància i primera juventut són sens dubte els millors de la nostra vida i si es pideb passar, com és el meu cas, en una bella casa situada a ple camp, prop d’un bosquet i a més amb la sort de tenir un pare artista, el resultat ha d’ésser forçosament inoblidable.

Situant-nos seixante anys anys enrere, proposo un recorregut per la casa evocant-ne les vivències que en conservo.

Tot i que l façana dona a l’est, a la casa s’hi entra per una porta situada a la part del darrera. Per facilitar-ne l’accés, es construïren l’any 1940 dos pilars de totxo que emmarquen una porta de fusta i un passadís amb peces quadrades de ciment que partint de la vorera et deixa practicament davant del portal

Just a l’entrar, trobem l’escala de graons ornats amb peces de cerámica i barana de melis. Si pugem, arribarem al que fou l’estudi del pare situat a mà esquerra, una estança amb bona llum, de la que s’han suprimit els dos finestrals de vidre.
Les tres habitacions que hi havia a continuació, a les que s’entrava per un passadís de la galeria coberta, avui, enderrocats els embans, s’ha convertit en una espaiosa estança. La sala d’exposició, que es construí sobre el terrat l’any 1943,ha estat mantinguda així com el lluminari.

La cuina es manté intacte i de l’ “office” pel que s’accedia al menjador, n’ha estat suprimida la porta.
A mà dreta de l’entrada es mantenen les dues habitacions pensades com a dormitori. En la primera la mare hi havia instal·lat el quarto de costura i planxa (traslladant-lo del soterrani, lloc on havia estat dissenyat inicialment). La mare donava una gran importància al fet de cosir i repassar la roba, tasques que en aquells temps escassos anaven íntimament lligades a una profitosa manera de portar la casa.

Traspassant unes portes de vidre emplomats, s’entrava a la sala, que presideix encara la llar de foc que el pare dissenyà l’any 1941, i per un curt passadís s’arribava a l’habitació dels pares i a la seva sala de bany.

Del menjador n’han estat tapades les portes que donaven a la sala i a l’ “office”. Ens resta per veure el dormitori dels avis, que amb el corresponen bany es troba a mà esquerra.

El soterrani, que compren la sala de la caldera, el garatge, el quarto de planxa i el celler, tot perfectament recuperat, està igual com. El meu record el mantenia:

Els bosc net, els pins podats, els vells xipressos canviats per uns de novells, el jardí curull de plantes aromàtiques i la gàbia de les oques – tradicionals vigilants de la casa- també repassada, em porta inevitablement el record de dies llunyans i agradables, en el wue sovint s’aplegaven a casa rellevants figures de l’art i de les lletres que el pare convidava i amb les que mantenia bones converses en llargues sobretaules. Jo tenia la sort d’escoltar-les i apropar-me als seus amics que tot i la meva curta edat admirava.

Recordo especialment els pintors Antoni Vila Arrufat, Francesc Serra, Joan Vilatoba, Joan Vila Casas…els escultors Marius Vives, Llorenç Cairó, Ramon Solanic, Frederic Marés, Camil Fàbregas, Josep Cañas… els músics Joan Massià, Edoard Toldrà, Francesc Costa, Gonçal Comellas, Emili Pujol, Tete Montoliu (que arribà a donar un concert a l’estudi)… els poetes Joan Arús, Pere Ribot, Octavi Saltort, Ramon Garriga, Camil Geis… el literat i pintor Josep Mª de Sucre, l’escriptor i crític d’art José Francés, el tambe crític Joan Cortès, els dibuixants Joan G. Junceda, Ricard Opisso i Valentí Castanys….

La nostra casa pairal va ésser sovint marc de bons moments que l’art i la presència del pare enaltien. Es comprèn doncs que al contemplar avui aquests murs dignament recuperats, els Vila-Puig sentim una joia i satisfacció immenses.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Amics de la UAB

Arxivat a Bellaterra |

SERVEIS DE CONFIANÇA: Llenya d’alzina i roure de Viladrau portada a Bellaterra

30 Setembre 2020 per FLPT

Com cada any, Lluís Santacreu de Viladrau porta a casa vostra de Bellaterra, llenya d’alzina i roure: preu d’una tona 150€ (Servei minim 2 tones) ☎️ 689426469

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

VIST A BELLATERRA: Garses de Bellaterra (Vallès Occidental)

30 Setembre 2020 per FLPT

La garsa (Urraca en castellà) és un ocell vistós, elegant, però bastant malparit. Té el plomatge negre, el pit blanc i una cua llarga amb reflexos blavissos.

“Ésser més lladre que una garsa”

“Donar garsa per perdiu”

Així la retrata el gran poet quatrecentista valencià Joan Roís de Corella en la seva Balada de la garsa i l’esmerla: “Amb los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vista una garsa”.

Per terra avança a saltirons. I vola amb moviments maldestres, sincopats, com aquells artefactes pioners de l’aviació. Molt mala bèstia, depreda nius. I s’acar­nissa amb els ocells més petits, fins i tot quan són dins la gàbia, com canaris i periquitos. Però també s’atreveix amb els que són tan o més grans que ella. He vist baralles de molta violència entre garses i tudons, amb resultat de mort per a aquests coloms salvatges.

La garsa és un animal prou llest. Es reconeix al mirall: té certa autoconsciència. Amb paciència i menjar a hores fixes pot ser domesticable. I, com els lloros, aprèn a xiular entonacions i fins i tot a pronunciar algunes paraules. Diu el Curial que són “ocells garruladors, e aprenen parlar en totes llengües, emperò no saben ni entenen ço que diuen”.

Garsa de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La veu de les garses els pagesos la tra­dueixen així : gra gra!… Es mengen el raïm, abaten les avellanes. Planten cara als llargandaixos i fins i tot als gats. I quan tenen set picotegen en els tubs del rec gota a gota fins a foradar-los. Per acabar-ho d’adobar, les garses són carronyeres. I per això fan pudor, com les puputs o les guilles. Puden tant que fins i tot els gossos de caça rebutgen abatre-les.

Les garses tenen l’instint del furt: roben tant com poden. Amb el bec entreobert, pessiguen l’anell perdut. I fins i tot s’han arribat a endur puntes de cigarreta enceses que han provocat l’incendi del seu propi niu. La saviesa popular ja ho diu “és més lladre que una garsa”. Celdoni Fonoll la blasma així en un dels seus poemes d’ocells: “Lladregota, pispa, / en temps de tardor, / les ametlles plenes / dels ametllers / i les colga a terra / per quan vingui el fred”. Senten una cleptòmana fascinació per tot allò que brilla. Com que estaven embolicats amb paper d’estany, aquesta última Pasqua les garses van fer desaparèixer en un tres i no res els ous de xocolata amagats pel jardí per on els nens havien de fer la tradicional exploració festiva. No és d’estranyar que el gran Sagarra no les esmenti ni entre els més bescantats d’ Els ocells amics. Ull! Que no ens donin garses per perdius.

Font: La Vanguardia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »