Es fa més necessari que mai blindar el gran consens de país que és la llengua
Durant els darrers 60 anys, Òmnium mai ha deixat de treballar per la llengua i la cultura. I tampoc ho farà ara. Amb aquest objectiu neix la campanya El català és teu. Davant la voluntat uniformitzadora d’un Estat que ha renunciat a la seva diversitat cultural i lingüística, com demostra amb la llei de l’audiovisual,
Òmnium planta cara i engega una triple línia d’actuació per treballar allà on volen que el català sigui invisibilitzat.
La llengua catalana té una salut de ferro en l’àmbit editorial, literari, o bé al voltant del consens sobre el model d’escola catalana. Però pateix un retrocés important en àmbits com la integració de les persones nouvingudes, el jovent o els nous formats.
Només el 36% de la ciutadania utilitza el català d’una manera habitual en el seu dia a dia. I en el cas de les plataformes audiovisuals, té una presència quasi irrisòria, que no arriba al 2%.
Davant d’aquesta situació, Òmnium debatrà amb experts, radiografiarà l’estat de la llengua i evidenciarà un gran front unitari davant d’aquest gran motiu d’autoestima que suposa el català. L’entitat també destina gairebé la meitat del seu pressupost a projectes que defensin i promocionin la llengua i la cultura catalanes. Cal tenir clar que el català és una llengua minoritzada, que no minoritària: la parlen 10 milions de persones al món. Per això cal blindar aquest gran consens de país.
Detall del disseny del projecte de la Casa Walter Benjamin, de Pigem-Falgueras F.A.N
Jordi Camps i Linnell|El pas de Walter Benjamin per Portbou, a l’extrem nord de la Costa Brava, fugint de l’horror nazi, va ser efímer. Tanmateix, la seva petjada s’allarga fins avui dia. El memorial Passatges, de Dani Karavan, ha esdevingut un autèntic lloc de pelegrinatge, una escultura que abraça el paisatge que no només en recorda aquesta petja i la dignifica, sinó que a més reivindica la figura i el llegat del pensador alemany d’origen jueu (Berlín, 1892-Portbou,1940). Ara, aquest far del pensament té la llum més intensa, després que els arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras hagin presentat el projecte de reforma de l’antic ajuntament de Portbou, que ha d’acollir la Casa Walter Benjamin.
El projecte, anhelat de fa anys però amb grans dificultats per finançar-lo, es va presentar en públic durant la 6a Escola d’Estiu Walter Benjamin, que s’ha celebrat aquest cap de setmana i es podrà veure exposat a la sala de duanes de l’estació de tren fins al 12 d’octubre.
El projecte elaborat per Pigem i Falgueres ha estat patrocinat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Pel que es pot veure i els arquitectes han mostrat, es reformarà l’edifici de les antigues escoles i antic ajuntament de Portbou –edifici històric de gran càrrega simbòlica, reconegut com a bé cultural d’interès local– per tal d’explicar de forma permanent la memòria del pas de Benjamin per aquesta població i acollir el seu pensament. A més, es convertirà en un centre d’estudis i recerca de vocació internacional per a la difusió, promoció i comprensió d’aquesta figura universal que atrau centenars de visitants anuals a aquesta població. Tal com van explicar davant del públic present, “pretén convertir-se en un centre promotor i defensor dels valors ètics i de la modernitat, de la identitat europea i de la cultura de pau en la societat actual, un espai que des de la cultura reivindiqui la memòria històrica, els valors democràtics, els drets humans, i tingui Portbou com a lloc de referència dedicat a la memòria, la frontera i l’exili, que contribueixi a la promoció del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic”. I està previst que aviat s’iniciïn algunes reformes que acolliran el fons bibliogràfic de Walter Benjamin propietat de la Fundació Angelus Novus , una fundació privada que està impulsant el projecte amb l’acord de tenir una cessió d’ús de l’edifici municipal per gestionar-lo.
Tomba de Walter Benjamin a Portbou
L’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, es mostra entusiasmat amb aquest avantprojecte, després d’anys patint la sensació de viure “el dia de la marmota”, com va declarar durant la presentació. En declaracions a aquest diari, creu que per fi poden posar “fil a l’agulla” perquè gràcies a l’impuls que els ha donat Ricard Font, actual secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i fins fa poc president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, “s’ha encès la metxa que ens permet explicar allà on sigui no una idea com fins ara, sinó ja un projecte concret”. Barranco considera que comencen a veure “la llum al fons del túnel” tot i que reconeix que queda molta feina per fer, sobretot per trobar finançament. Però està convençut que el projecte i la figura s’ho valen, perquè no es tracta d’un projecte només local, sinó comarcal i de país.
“La Casa Walter Benjamin té un sentit i una lògica, i el projecte té una base intel·lectual. Acollirà les dues biblioteques amb un fons bibliogràfic de Benjamin i els seus coetanis més important d’Europa”, subratlla. Assegura que té els compromisos de Cultura de la Generalitat, la Diputació i Memorial Democràtic –el seu nou director, Vicenç Villatoro, va cloure l’escola d’estiu–, a més de partners internacionals com el govern federal alemany, que ja va finançar la meitat del monument de Karavan. Per la seva part, Pilar Parcerisas, presidenta de la Fundació Angelus Novus, destaca que el projecte és “proper, de quilòmetre zero, ja que està fet per uns arquitectes que coneixen el lloc, el clima, la geografia i la idiosincràsia d’una població que necessita incentius com aquest per a la recuperació de l’economia i la població”. Creu que amb aquest projecte “s’arrodoniria patrimonialment” la visita al memorial, a més que salvaria l’únic edifici antic que hi ha enmig de la població, amb un component de memòria històrica d’haver estat refugi durant la guerra civil, antiga escola i antic ajuntament.
Parcerisas recorda que per Portbou hi van passar molts altres intel·lectuals, a més de Benjamin, i que el centre pot ajudar a reconstruir aquesta memòria. “Portbou és un lloc internacional, hi continua passant molta gent de tot el món. Cal salvar el relat i difondre’l, explicar Benjamin i Karavan establint el lligam memòria i espai paisatgístic. I gràcies als arxius del pensador, establir un lligam amb Berlín-alfa i Portbou-omega.” La presidenta de la fundació afegeix que ja s’estudia la possibilitat d’establir un nexe entre l’edifici i el memorial.
Vicepresidència aposta per convertir l’espai de 60 hectàrees i en terrenys de l’Incasòl en un corredor biològic
Imatge d’arxiu d’un grup de gent jugant al golf a l’antic Club de Golf Sant Cugat EL PUNT AVUI
La directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Mercè Conesa, s’ha reunit aquest dilluns al matí a instàncies del vicepresident de l’executiu, Jordi Puigneró, amb les alcaldesses de les dues localitats per traslladar-los la proposta, que permetria fer que les 60 hectàrees d’aquest espai passin a ser un corredor verd entre Collserola i Serra de Galliners.
La proposta es basa en els resultats d’un estudi ambiental de la zona, que també inclou protegir i recuperar els torrents, potenciar les vies verdes, obrir noves rutes d’accés al parc i destinar un espai a equipaments i a activitat econòmica.
“L’àrea metropolitana necessita pulmons verds, i aquest és un nou espai que guanyarem entre les dues localitats, on, aprofitant els terrenys de l’Incasòl, donarem resposta a la lluita contra el canvi climàtic i afavorir la biodiversitat”, explica Puigneró en declaracions a l’ACN.
L’espai té unes 60 hectàrees, que permetrien oxigenar aquesta zona situada entre els municipis de Sant Cugat i Rubí, i que es troba a tocar de l’autopista.
En total, l’Incasòl té 100 hectàrees de sòl en sistema d’espai lliure i equipament al sector d’activitat econòmica Can Sant Joan on se situa l’antic camp de golf, una finca que l’ens va recuperar-ne la propietat quan la Federació Catalana de Golf va renunciar al dret de superfície d’aquests terrenys l’any 2019. “Fa unes setmanes que tenim reunions informals i tècniques, i aquest matí he fet arribar a les dues alcaldesses la voluntat del Govern amb aquests terrenys, perquè un projecte així ha d’anar acompanyat dels ajuntaments que en formen part, i la resposta ha estat favorable”, assegura Puigneró.
El projecte potencia principalment la protecció i recuperació dels valors ambientals de la finca, alhora que genera un espai per a equipaments i activitat econòmica. Per aquest motiu, l’Incasòl està estudiant la manera de transformar els terrenys i crear un nou parc forestal d’unes 60 hectàrees situat entre l’eix de la via verda de Serra de Galliners, la via C-17, el cementiri de Sant Cugat del Vallès i el torrent de la Guinardera. Serà un nou espai lliure públic que obrirà el nucli urbà a l’espai natural de Serra de Galliners i permetrà protegir i recuperar els torrents dels Alous i la Guinardera.
També es proposa consolidar l’actual via verda de Serra Galliners i obrir una nova via verda de connexió entre el torrent dels Alous, el cementiri de Sant Cugat, el corredor de Can Fatjó i torrent de Can Domènech i via verda de Bellaterra amb el Campus de la UAB.
Actualment s’ha demanat l’informe d’impacte ambiental. “La voluntat és que el procediment vagi el més ràpid possible, seguint els tràmits que corresponen”, conclou Puigneró.
The Garden Of Celibidache (1996) Una pel·lícula de Serge Ioan Celibidachi amb subtítols en anglès Descripció de http: //www.celebfilms.co.uk/sergiu-ce …
Un retrat íntim del famós i venerat director i compositor clàssic Sergiu Celibidache (1912-1996)
Aquest ambiciós docu-drama cinematogràfic segueix el mestre mitjançant un assaig amb la Philharmoniker de Munic i de gira. L’objectiu principal de l’equip de la pel·lícula era recrear l’univers de Celibidache en pantalla panoràmica i, tot i que normalment evitava la publicitat, es va posar molt disponible per a la pel·lícula. De fet, vam poder rodar més de cent hores de pel·lícula Super 16 mm i gravar més de dues-centes hores de so estèreo digital.
L’ambició de “El jardí de Sergiu Celibidache” tenia un objectiu senzill però intimidatori: restablir i celebrar l’antiga història d’amor entre el cinema i la música clàssica presentant al públic un home senzill i brillant.
Celibidache: “Escoltar la música en disc és com fer l’amor amb una foto de BrigitteBardot“.
Des del principi, “El jardí de Sergiu Celibidache” es va planejar pel que fa al cinema mitjançant plans simples i sofisticats, segons les circumstàncies. Tenim una història: la història d’un home que va revolucionar el món de la música clàssica. Una pel·lícula sobre un home i la seva passió, una pel·lícula sobre la música i els seus extrems, una pel·lícula sobre alguna cosa que crema dins de cadascun de nosaltres: “la guspira de l’eternitat”.
Sergiu Celibidache Garden (1996) és un film del seu fill Serge Ioan Celibidachi
Dates significatives:
24 de novembre de 1996 – Estrena mundial a l’Auditori del Louvre de París 24 de desembre de 1996 (nit de Nadal) – Estrena a Bucarets davant 4.500 persones Premi literari romanès – Cella Della Vranch, 1996 Premi especial del jurat, Festival d’Amsterdam de 1997 Estrenat als cinemes alemanys durant l’estiu de 1997 – Encara es projecta en alguns cinemes alemanys Estrenat als cinemes francesos durant l’hivern de 1997 – La pel·lícula va durar més de 12 mesos en alguns cinemes francesos Estrenada als cinemes austríacs i suïssos a la primavera de 1998 Estrenada als cinemes japonesos a la primavera de 1998 – Es mostra periòdicament en ocasions especials a Tòquio i Nagoya
Le Monde “Aquesta pel·lícula farà les delícies encara més dels entusiastes, ja que Celibidache sempre es va negar a gravar la seva música”.
Nova “From rehearsals to his conducting classes, concerts to fascinating confessions in his magnificent garden, Sergiu Celibidache examines and reveals several keys to this ………………… musical phenomenology.”
Lettre “The coherence of his approach to music – the purpose of the gestures, determining the timing and revealing the apprentices’ personalities is so enthralling that the two ………………… and a half hours seamlessly fly by.”
Le Fígaro “With him, music is a lesson of life, the search for harmony and the quest for wisdom.”
Oficial “A great musical pleasure, and indeed visual.”
Adem “Celibidache rouses the music within us. How can you not keep faith in the purity of the human soul when a man was able to reveal within us, through his music, such …………………. precious and elusive feelings?”
Telerama “Emocionant, commovedor, commovedor; tals són el carisma i la humanitat del músic que emana de la pantalla. L’aproximació fascinant a aquesta preciosa pel·lícula s’assembla a un …………………. misteri … la llum d’un misteri musical “.
Libe “Si la direcció d’orquestra no era res més que un jardí ben cuidat, el de Celibidache era” immens i fèrtil “.
Serge Ioan Celebidachi i James Olivier han col·laborat, al llarg de tres dècades, en una dotzena de projectes cinematogràfics, diversos dels quals s’han portat a la pantalla.
Serge aporta a les col·laboracions de guió de la parella la seva perspectiva visual com a director experimentat de llargmetratges de ficció i documentals.
James aporta la seva visió com a actor amb múltiples crèdits teatrals, cinematogràfics i televisius al seu nom.
🥭 Ja tenim la temporada de mangos i alvocats madurats als arbres 🥑 El servei mínim servit a casa vostra de Bellaterra és de 30€. Els podeu triar madurs per consumir ja o quan ho desitjeu.
Mangos de Màlaga madurats als arbres|BELLATERRA GOURMET
🥭 Transport gratuït amb comandes que superin el mínim)
Declaració de Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya Laura, davant la detenció del president Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya,ahir a l’aeroport de l’Alguer
Endesa (E-Distribució) i promotor de la construcció de la casa unifamiliar es neguen a pagar milers d’euros al veïnat en reparacions d’aparells i instal·lacions.
El dia 22 de juliol de 2021, la Maquinària d’excavació al terreny privat del carrer Abat Oliba 12 i el carrer Pintor Opisso (Bellaterra) va trencar la comesa pública d’Endesa, que sorprenentment travessa soterrada pel mig d’aquest terreny.
Es tracte de l’obra de construcció d’una casa unifamiliar del promotor Bartolomé Hugo Fontirroig Hernández i l’arquitecte titular Pilar Revés Ballesté, segons apareix a la placa de llicència que penja a la tanca.
Placa de llicència d’obra esborrada al carrer Abat Oliba de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquesta avaria va provocar un tall de subministrament de 25 hores, causant milers d’euros en reparacions d’aparells fets malbé i cremats en diverses cases de la zona.
Sorprèn que aquesta comesa elèctrica d’Endesa/E-Distribució pasi pel mig d’un terreny privat, i parteixi d’una caixa de distribució absoleta situada al mur del carrer Opisso de la mateixa propietat privada.
Endesa no vol fer-se càrrec de les despeses de reparació veïnals, i Hugo, el promotor de l’obra no respòn als comunicats enviats al seu Whassap, tot i que els ha visualitzats.
BELLATERRA.CAT 