Esmorzar de forquilla i porró, l’emblematic àpat tradicional català de fonda, ara, tots els matins, al Restaurant “El Somni del Boig” de Bellaterra
Juanjo Rivero, executive chef del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
LLUIS TORRES ✍️ No hi ha res més tradicional que matinar per gaudir a Bellaterra d’uns Ous ferrats amb peus de porc, botiffarra, pollastre al grill, etc.,
Arriba a Bellaterra l’Esmorzar de Forquilla i Porró El Somni del Boig, a només 9,50€. Cada dia de 08:00 a 11:30 hores (inclòs plat principal, porró de vi o altra beguda i cafè) Ampli aparcament gratuït.
🧑🍳 No és el Brunch deManhattan, és l’esmorzar de fonda de Bellaterra!
Una de les varies taules rodones del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
És molt possible que els vostres avis us hagin dit en més d’una ocasió que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Llàstima que els hi fem poc cas, als vostres familiars, que us varen recordar els seus desplaçaments fins al Granollers per gaudir del vell l’esmorzar de forquilla Fonda Europa.
Molt possible, perquè no tenim temps o perquè no hi estem acostumats, molts de nosaltres no valorem l’esmorzars tot el que es mereix. S’ha de començar la jornada amb forces calories i energia.
Des de Bellaterra Gourmet us proposem l’experimentada opció per sadollar la forquilla matinera i apropar-se fins el proper El Somni del Boig de Bellaterra (antic Can Edo), amb ampli aparcament propi gratuït.
Astrid Fenollar Echaurre (Barcelona, 1 octubre 1969-8 juliol 2025), fou filla de Beatriz Echaurre Espinel i del nostre amic Salvador Fenollar i Zaragoza, actor i exdirectiu de la desapareguda casa discogràfica Belter. Des de fa anys, Astrid vivia a Menorca i es dedicava a la cura de persones amb diversitat funcional. D.E.P.
Astrid Fenollar Echaurre 📷 CEDIDA
El grup Regaliz estava format pels nens:
Astrid Fenollar (Barcelona, 1 octubre 1969,-Menorca, 8 juliol 2025)
Eva Mariol (1 de desembre de 1967)
Jaime Benet (11 de maig de 1969),
Eduardo Navarrete (11 de novembre de 1968)
Tot va sorgir de la companyia discogràfica Belter que després de l’èxit aconseguit l’any anterior amb el llançament de Parchís va pensar que hi havia mercat per a una altra banda infantil de característiques idèntiques. El 1980 reuneix dos nens i dues nenes d’entre deu i dotze anys i neix Regaliz. Acompanyat de Salvador Fenollar, pare de la component Astrid, van fer una gira per Amèrica Llatina, amb un gran èxit de públic i l’estadi de Ciutat de Mèxic ple de gom a gom.
Regaliz a la portada del disc de Belter 📷CEDIDA
Història del grup infantil Regaliz:
La productora discogràfica Belter, a l’estela de l’èxit del grup infantil Parxís, va considerar que hi havia marge i oportunitat per llançar al mercat les cançons d’un nou grup anàleg compost per nens d’una edat molt similar a aquells (entre deu i dotze anys) i un estil identificable plenament amb els Parxís. Varen assolir una significativa popularitat. A la publicitat del recopilatori de cançons infantils “Discolandia” de finals d’aquell any s’els cita després de Parchís però abans de Nins, grup més longeu.
Astrid Fenollar Echaurre, ex del grup musical infantil Regaliz 📷 CEDIDA
El seu debut a la televisió es va produir al programa infantil Sabadabada, interpretant la cançó El discjòquei campió (Horaci… Què, què, què?) a la secció musical presentada pel titella Horaci Pinchadiscos. En els mesos següents anirien publicant nous senzills, moltes vegades versions d’èxits de la música pop del moment, com que no pari la música, basada en Can’t Stop the Music del grup nord-americà Village People; Juanita Banana, popularitzada anys abans per Luis Aguilé; o el rock Quina mentida.
Grup musical infantil Regaliz 📷 CEDIDA
Com era habitual a l’època, s’encarreguen d’interpretar cançons de bandes sonores de sèries infantils del moment. Cas de “Guillermo el entremaliat” amb les enganxoses “Guillermo el Travieso” i “Rock dels Proscrits”. En estar dirigits per Discos Belter, naturalment protagonitzen un exemplar de la col·lecció “Oye Mira”, en aquest cas el núm. 9, a més d’incloure diversos temes, alguns d’ells inèdits, en altres números.
Quini amb el grup infantil Regaliz (Astrid la segona per la dreta) 📷 CEDIDA
Van protagonitzar dues pel·lícules. La primera va ser La rebel·lió dels ocells(1982), de Lluís Josep Comerón amb el llavors actor infantil Jorge Sanz i Assumpta Serna, en què van interpretar “Quin bonic món”, “Transformació”, “Jo vull riure, vull jugar”, “Do Re Mis”, “Feu mentida”. La segona va ser Bona nit, senyor monstre (1982), de Antonio Mercero, en què van compartir títols amb el veterà Luis Escobar, els actors de cinema de terror Ferran Bilbao i Paul Naschy i el nen Miguel Ángel Valero, conegut per Blau. A la pel·lícula van interpretar els temes “Bona nit senyor monstre”, “Bengales de mil colors”, “El xou de l’Home Llop”, “Tomba Catatumba”, “El ball dels monstres”.
Astrid Fenollar Echaurre al programa “Los mejores años de nuestras vidas” de RTVE 📷 CEDIDA
A això cal afegir una aparició estel·lar a la pel·lícula argentina La màgia dels Parxís (1982), protagonitzada pel grup infantil Parchís, en la qual apareixen breument sobre l’escenari interpretant la cançó Que no pari la música. De la mateixa manera, a la pel·lícula La seva majestat el riure (1981) el grup té una breu intervenció, al costat de la cantant María Jesús i el seu acordió. Mentre aquesta última interpreta el seu conegut tema El ball dels ocellets, els components de Regaliz executen la seva coreografia.
Finalment el grup va acabar dissolent-se al final de l’estiu del 1983 una vegada superada la moda dels grups infantils que va venir a coincidir amb el pas a l’adolescència dels membres de la banda.
El projecte de les Lectures a la Fresca “penja d’un fil”
PITARRADES
DIJOUS, 10 DE JULIOL A LES 10 DE LA NIT.
JARDINS DELS CASTANYERS, DARRERE EL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLES
IGNASI RODA✍️Enguany, i induït pel 130 aniversari de la mort de Frederic Soler (Serafí Pitarra), he recuperat un treball dramatic que, de manara col.lectiva, vàrem escriure l’any 1974 el Grup A-71 (Joan M Gual, Núria Duran, Enric Cervera, Ignasi Roda) i que titularem PITARRADES.
Aleshores la censura va prohibir la seva estrena i no va ser fins el 1977 que es va presentar a La Cova del Drac, però jo ja no formava part del grup.
Es pot dir que, amb la nova revisió del text i l’estrena en format lectura, tanco aquella porta que va quedar entre oberta l’any 1974, alhora que constato la ingent feinada que varem fer per blasmar damunt l’escenari l’època de Pitarra (S XIX) i retalls de les seves gatades, així com la vigència d’aquell exercici compilatori d’un segle transcendental per la revifalla de la nostra identitat catalana.
Ignasi Roda i Fàbregas
El projecte de les Lectures a la Fresca “penja d’un fil”
Les Lectures a la Fresca han presentat la seva 21a edició en una roda de premsa on s’ha posat en dubte la seva continuïtat si l’Ajuntament no augmenta la subvenció que destina a aquest projecte cultural impulsat pels Amics de Pedra i Sang.
Segons, Dolors Vilarasau, directora artística de les Lectures a la Fresca, el principal problema per la continuïtat del projecte és el pressupost. Tot i que l’Ajuntament afirma que s’ha incrementat en 2.000 euros per aquesta edició, segons l’organització només els permetrà dur a terme dues de les tres obres programades: “No es poden fer tres lectures amb aquest pressupost”.
Dolors Vilarasau, directora artística: “Queda penjada d’un fil no només aquesta tercera lectura, sinó el projecte de les Lectures a la fresca”.
Núria Escamilla Regidora de cultura: “El pressupost que teníem programat no s’ajusta al seu projecte”.
Més enllà dels problemes de finançament, durant la roda de premsa es van presentar els tres muntatges programats pels dies 10 i 17 de juliol i 18 de setembre. El primer d’ells, dijous 10 de juliol a les 22 h als Jardins del Monestir, porta per títol “Pitarrades” i commemora els 130 anys de la mort de Serafí Pitarra.
El segon muntatge, programat la nit del 17 de juliol a la plaça de Barcelona, neix a proposta del departament de Memòria històrica amb motiu dels 50 anys de la mort del dictador Franco. Es tracta d’una versió amb nenes com a protagonistes de “El florido pensil”.
La tercera lectura, que és molt probable que no es pugui realitzar, s’havia programat el 18 de setembre als Jardins del Vallès i era un musical de “La revolta dels animats” basat en el relat de George Orwell.
Durant l’acte també es va presentar el vano d’aquesta edició, obra de l’artista Xavier Figueras.
Les dues Lectures a la fresca d’aquest any confirmades es duran a terme els dijous 10 i 17 de juliol a les 22 h de la nit amb entrada lliure.
Es va posar en contacte amb la línia d’Ajuda de Ciberseguretat d’INCIBE a través del telèfon gratuït i confidencial 017, un usuari buscant assessorament sobre el que li havia passat.
Ens va informar que havia perdut el control del seu compte de WhatsApp després de rebre una videotrucada d’un contacte en què només es veia foscor, en comentar-li aquest li va indicar que tenia un problema amb el dispositiu i que compartís pantalla per comprovar si així funcionava. En aquell moment va rebre una notificació a la part superior de la pantalla, tractant-se d’un SMS de WhatsApp amb el seu codi de seguretat.
En estar compartint pantalla, aquest codi va ser visible per al seu interlocutor.
Immediatament després es va tancar l’aplicació, i és impossible tornar a accedir-hi.
En les següents hores, alguns dels seus contactes li van informar que estaven rebent missatges des del compte de WhatsApp sol·licitant-los diners a través de Bizum de manera urgent. I altres sol·licitant-los un codi que acabaven de rebre a través de SMS. Va decidir posar-se en contacte amb nosaltres per cercar orientació sobre com procedir.
Quines pautes hi hem donat?
Per part nostra, expliquem a l’usuari els passos a seguir, donant-li les pautes següents:
– En la mesura del possible, avisar tots els seus contactes per evitar que caiguin en algun engany.
-Avisar el contacte des del qual va rebre la videotrucada perquè prengui les mateixes mesures que ell, en haver estat víctima també del robatori del compte de WhatsApp. Intentar reinstal·lar l’aplicació per forçar a rebre novament un codi, en cas d’indicar-vos un temps d’espera entre 9 a 11 hores, intentar-ho posteriorment.
-Contactar amb el suport de WhatsApp, en cas necessari, a l’email de contacte support@whatsapp.com per sol·licitar ajudar.
-Si per aquest mitjà tampoc aconseguien recuperar el compte, posar-se en contacte amb el Delegat de protecció de dades de WhatsApp.
-Si amb els passos anteriors i en el termini d’un mes no rep resposta o bé aquesta és negativa, acudir a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per denunciar la manca d’atenció al dret. Recopilar totes les possibles evidències.
-Presentar una denúncia de forma presencial davant les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat ja que havia patit suplantació d’identitat.
De manera preventiva:
-Establir la verificació en dos passos. No compartir pantalla sense estar segur amb qui es parlarà.
-Mai facilitar o compartir cap codi que rebés ja que aquests són personals i intransferibles.
-Si algun dels seus contactes resultés estafat:
-Recomanar-los posar-se en contacte amb nosaltres a través del telèfon 017 o algun dels nostres altres canals.
-Recopilar totes les evidències de què disposin.
-Interposar una denúncia davant les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
-Posar-se en contacte amb la seva entitat bancària per comentar el que ha passat i prendre les mesures oportunes.
-En cas de no resultar favorable la sol·licitud a través de l’entitat bancària, presentar la reclamació per recuperar els diners a través del Banc d’Espanya.
Finalment, us recordem que davant de qualsevol altre dubte o consulta sobre ciberseguretat, estem a la vostra disposició a la Línia d’Ajuda en Ciberseguretat d’INCIBE, tots els dies de l’any, de 8 a 23 hores.
El teu Ajuda en Ciberseguretat és el servei nacional, gratuït i confidencial que INCIBE posa a disposició dels usuaris d’Internet i la tecnologia amb l’objectiu d’ajudar-los a resoldre els problemes de ciberseguretat que puguin sorgir en el seu dia a dia. Està dirigit als ciutadans d’Internet en general protegir els seus actius i el seu negoci; i menors i el seu entorn (pares, educadors i professionals que treballin en l’àmbit del menor o la protecció online lligada a aquest públic). any.
Canal de denúncies
A l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) fomentem un entorn de transparència i comunicació, en què tots podem expressar-nos obertament i de manera respectuosa.
Busquem generar confiança en els nostres treballadors i tercers mantenint els més alts estàndards ètics, actuant amb integritat en tot el que fem. La nostra reputació és essencial per al nostre èxit i capacitat per operar avui i en el futur.
Estem preparats per respondre adequadament a situacions de potencials incompliments o conductes irregulars, complint així amb els valors ètics de la companyia.
Si observes qualsevol conducta sospitosa d’INCIBE, incloent els seus treballadors, que pugui suposar una violació del nostre «Codi ètic», és obligatori que ens ho comuniquis a través del canal de denúncies. T’animem a que comuniquis de bona fe qualsevol conducta irregular que estigui basada en sospites raonables.
L’objectiu que persegueix INCIBE a través d’aquest canal de denúncies és:
Fomentar la cultura de comunicació com a mecanisme per prevenir i detectar irregularitats d’INCIBE.
Protegir els informants que actuïn de bona fe de possibles represàlies
L’article d’en Ramon Botey em ve que ni pintat perquè enguany he recuperat una dramatúrgia que vaig fer junt amb els companys del grup de teatre A-71 per allà el 1974 on es parla de tota aquella època i destacant la importància de Frederic Soler (Serafí Pitarra) en aquell moviment de Renaixença. D’aquí que l’espectacle que presentarem el dia 10 de juliol en format lectura dramatitzada i dins el cicle Lectures a la Fresca de Sant Cugat del Vallès dugui el nom de “Pitarrades”. IGNASI RODA FÀBREGAS
Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
GOIG A L’ARTICLE D’EN RAMON BOTEY PUBLICAT EL 16 DE MAIG
✍️ Amb una hàbil pinzellada i l’alegria a la primavera, en Ramon fa un repàs d’allò que mai no hauríem d’oblidar: les nostres arrels.
L’intent d’anorrear la cultura catalana per part de Felip V, predecessor, no ho oblidem, de l’actual Felip VI, no va tenir èxit. És ben cert que les conseqüències d’aquell nafand 1714 van ser dures i es pot dir que la societat catalana va restar mig adormida més de 100 anys.
Cal cercar amb contagotes les accions en vers la cultura catalana i el catalanisme durant aquells anys, però a mitjans del S XVIII, el moviment de La Renaixença va despertar aquella societat mig adormida.
Els estudiosos situen la seva arrencada a partir del 1833 i citen el poema “Oda al la pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, així com la poesia i els articles de Joaquín Rubió i Ors i que signava com “Lo gayté del Llobregat”, publicats al Diari Barcelona, com a detonant o despertador de la consciència catalanista.
Deia en Rubió i Ors: “I no solament han oblidat tot això, sinó que fins alguns d’ells, ingrats vers llurs avis, ingrats vers llurs pàtria, s’avergonyeixen de que se’ls sorprengui parlant en català, com un criminal a qui se l’atrapa en l’acte. Més això s’acabarà, almenys ho promet així qui vos parla”.
L’article d’en Ramon Botey em ve que ni pintat perquè enguany he recuperat una dramatúrgia que vaig fer junt amb els companys del grup de teatre A-71 per allà el 1974 on es parla de tota aquella època i destacant la importància de Frederic Soler (Serafí Pitarra) en aquell moviment de Renaixença. D’aquí que l’espectacle que presentarem el dia 10 de juliol en format lectura dramatitzada i dins el cicle Lectures a la Fresca de Sant Cugat del Vallès dugui el nom de “Pitarrades”.
Tot un fris històric que va del 1412, any del compromís de Casp, fins la mort del dramaturg el 1895, i on es repassen els fets històrics singulars esquitxant-los amb alguns fragments de les “Gastades” o obres còmiques de Serafí Pitarra.
Podem pensar que la normalització d’una llengua ha de passar indefectiblement pels erudits i estudiosos d’aquesta, però és del tot necessari que la llengua és parli als carrers, a les cases, als teatres, etc., perquè els esforços de normalització puguin reeixir. Aquell teatre de Serafí Pitarra escrit, com ell deia, “Amb el català que ara es parla” va ser fonamental perque el català tingués presència en la quotidianitat del poble.
Nota: En Ramon parla que la primera Flor Natural atorgada en els recuperats Jocs Florals de Barcelona de 1859 fou Isabel de Villamarrin amb el poema “Clemència Isaura”. La poetessa era nascuda al Galícia.
“Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit”
El programa arrenca un any més gràcies al Ministeri de Cultura, que tracta així de donar suport al sector i protegir el dret de la gent gran a participar en l’àmbit social i cultural.
Arrenca la tercera edició de Cine Sènior, un programa amb què els més grans de 65 anys poden acudir al cinema tots els dimarts a un preu reduït de 2 euros en qualsevol de les 397 sales que s’han acollit al programa a tot Espanya.
Després dels bons resultats registrats el 2023 i 2024, el passat 24 de juny va començar la tercera edició de Cine Sènior, un programa impulsat per l’Executiu perquè les persones de 65 anys o més puguin assistir al cinema un dia a la setmana a un preu reduït de 2 euros.
El programa ofereix una subvenció directa als titulars de sales dexhibició cinematogràfica per sufragar part del preu de les entrades que adquireixin les persones de 65 anys o més. D’aquesta manera, els ciutadans d’aquesta franja d’edat poden accedir al visionat de qualsevol de les pel·lícules programades a les sessions ordinàries de la sala beneficiària pel preu de 2 euros, un dia a la setmana (generalment, els dimarts).
Els beneficiaris del ‘Cine Sènior’
Amb caràcter general, les subvencions del programa s’adrecen a les persones físiques o jurídiques, incloses les entitats sense ànim de lucre, titulars de sales d’exhibició o de complexos cinematogràfics a Espanya. Estan excloses les projeccions de pel·lícules qualificades X.
El preu reduït, que no és acumulable a altres descomptes o bonificacions, està destinat exclusivament a les persones amb 65 anys o més, amb residència legal a Espanya, que acreditin aquesta edat mitjançant un document -DNI, passaport, targeta de residència o altres equivalents-. Els possibles beneficiaris són uns 9,5 milions de persones.
Aquests espectadors poden adquirir les entrades a les taquilles de les sales d’exhibició o per mitjans electrònics. L’acreditació de l’edat s’ha de fer en comprar l’entrada a la taquilla, si és el mode d’adquisició, i, en qualsevol cas, en el moment d’accés a la sala d’exhibició.
Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit.
“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
Monòlit a Bellaterra de l’exalcalde franquista de Sabadell Josep Maria Marcet
ERC i Junts critiquen que la reforma de la plaça del Pi no hagi servit per retirar el monument dedicat a l’alcalde franquista de Sabadell, Josep Maria Marcet
La inauguració de la renovada plaça del Pi de Bellaterra, el passat 19 de juny, no només es va veure marcada per protestes veïnals relacionades amb la mobilitat i l’accessibilitat. També ha generat una nova onada de crítiques polítiques per un motiu ben diferent: el manteniment del monòlit dedicat a Josep Maria Marcet (1901–1993), alcalde de Sabadell durant el franquisme i veí històric de Bellaterra.
Tot i que les obres de reforma urbanística —finançades en part per la Generalitat— afectaven una zona molt propera on es troba el monument, ni l’EMD de Bellaterra ni l’Ajuntament de Cerdanyola han aprofitat l’actuació per retirar-lo. Això ha provocat una resposta contundent d’ERC i Junts, que han emès comunicats exigint el compliment de la Llei de Memòria Democràtica, que obliga a les administracions públiques a retirar símbols d’exaltació del franquisme.
ERC: “No actuar és posicionar-se” En una nota de premsa conjunta, ERC de Bellaterra i de Cerdanyola ha expressat el seu malestar per l’absència d’actuació durant les obres.
“L’espai públic no és un espai neutre, sinó que respon a la voluntat política concreta de fer visibles uns determinats referents culturals i històrics. Així doncs, no actuar és posicionar-se i donar suport a que l’any 2025, més de 55 anys després de la mort del dictador, hi hagi espais públics que retin homenatge i recordin a persones tan destacades del règim franquista.”
A més del monòlit, Bellaterra manté una avinguda amb el nom de Marcet, fet que segons ERC suposa un incompliment doble de la legislació vigent. El text de les agrupacions d’ERC i Cerdanyola recorda que:
“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
I denuncien que, tot i les aprovacions dels plens municipals:
“Ni l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ni l’EMD de Bellaterra hagin aprofitat aquestes obres per ordenar la retirada d’aquest monòlit en compliment de la llei i de les diverses mocions aprovades.”
Junts: “Reclamem el compliment de la Llei” El grup municipal de Junts per Cerdanyola també ha publicat un breu comunicat on reclamem el compliment de la llei de memòria Democràtica a Bellaterra. I s’afegeixen a la petició d’alguns veïns que han titllat de vergonyós no haver aprofitat les obres per retirar el monòlit.
“Junts també se suma a les veus que reclamen la retirada de Bellaterra del monòlit i el nom del carrer a Josep Maria Marcet, alcalde de Sabadell durant el franquisme, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica.”
Tant ERC com Junts insten a l’EMD i a l’Ajuntament de Cerdanyola a actuar amb urgència per garantir la dignitat democràtica de l’espai públic.
Mort d’un milicià: Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa. És una investigació de Fernando PENCO VALENZUELA amb la col·laboració del fotògraf Juan OBRERO LARREA
Mort d’un milicià i Robert Capa 📷 CEDIDA
Mort d´un milicià. Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa.
El 2007, l’International Center of Photography editava, sota el suggerent títol This is war! Robert Capa at work, el darrer treball de Richard Whelan sobre la vida i l’obra del fotògraf de guerra més influent del segle XX. La monografia dedicava un extens i interessant capítol a la fotografia que va consagrar a Capa i que va ser realitzada durant el primer viatge a la guerra civil espanyola. Richard Whelan sempre va sostenir que Mort d’un milicià va ser realitzada a Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, basant els seus postulats en raonaments pensem que fonamentats.
Tot i això, l’aparició a This is war! Robert Capa at work de la imatge que il·lustra la nostra portada, va fer que qui subscriu aquest informe dubtés des del moment en què la va veure que la mítica foto de Capa estigués feta a Cerro Muriano. Des de llavors, va començar aquesta investigació preliminar el referent de la qual no ha estat altre que el de la nova fotografia, imatge que aportava dades geològiques i geogràfiques que han resultat determinants en aquesta investigació (4).
Relat dels fets
Al març d’aquest any concloíem els nostres treballs de prospecció i rastreig a l’entorn de Cerro Muriano tractant d’identificar tant el fons muntanyós com la zona que ocupa la petita vall que s’observa a la foto A, els resultats van ser negatius per la qual cosa es va decidir començar a explorar i prospectar altres zones del front de Còrdova que, entre finals d’agost i començaments de setembre, es trobaven.
El mes d’abril es va centrar a l’àrea oriental del front prenent com a referència geològica la cota de Torrearboles, visible des de qualsevol punt de la vall del Guadalquivir. Els nostres treballs de camp es van desenvolupar per aquest ordre:
-Àrea del Pont d’Alcolea (Eix dels Cims-Curtijo de Casablanca)
-Àrea de Villafranca (Eix de la Mojonera)
-Àrea del Carpio-Pedro Abad
-Àrea de Vila del Rio-Marmolejo (5)
Els resultats de la mateixa manera que per al cas de Cerro Muriano, van ser negatius encara que vam poder detectar la presència d’importants zones de trinxera i nius de metralladora a l’entorn de la Mojonera (Villafranca) i a l’embassament de Navallana (Alcolea), així com la recollida d’importants manifestacions orals.
Reconstrucció del front de Còrdova a la fi d’agost de 1936, (font: Martinez Bande J.M., op.cit. p. 68).
(5) Ja a la província de Jaén
En la seva biografia sobre Capa, Richard Whelan, va escriure que el jove fotògraf durant la seva estada a Berlín havia conegut Korsch, un marxista expulsat del partit comunista alemany per les seves diferències amb Iòsif Stalin. Possiblement Korsch, captivat pels anarquistes espanyols, provoqués a Capa una certa adhesió cap a la seva causa. Sens dubte, l’argument de Whelan va ser encertat ja que Taro i Capa, en el seu primer viatge a la guerra civil, van visitar els tres principals feus anarquistes: Catalunya, Aragó i Andalusia i dins d’aquesta última, Còrdova-ciutat que Jacques Maurice inclou juntament amb Sevilla, Cadis i Màlaga al que va denominar l’Andalusia. Aquest mateix raonament i el fet que la majoria de les fotos publicades de Capa i Taro al front de Còrdova corresponguessin a milicians anarquistes, van ser els motius que ens van portar fins a l’eix de Castro del Río-Espejo, aleshores, principal nus cenetista a la província de Còrdova.
Espejo
El 8 de maig de 2009, vam identificar per primera vegada les cadenes muntanyoses que apareixen al fons de la Foto A. Després de reconèixer el terreny el meu company i fotògraf Juan Obrero Larrea, prenia les primeres imatges des d’un erm proper a Espejo. Tot seguit, van ser identificades com les Serres de Cabra i de Montilla, ressaltant el bec de l’Ermita de Cabra com l’element més definitori dels accidents geològics reconeguts.
A partir de llavors, les nostres tasques de camp es van centrar a recompondre el front a la zona i prospectar les àrees de Castro del Río i Espejo. Aviat, descartem la primera localitat i ens centrem a la segona. El 13 de juny de 2009, vam poder donar nom a tots els elements tal com apareixen a la fotografia de la portada.
Considerant el nostre estudi com a preliminar, podem col·legir el següent:
-La fotografia del milicià va ser realitzada a Espejo (Còrdova)
-Seguint els postulats de Whelan, i considerant que sigui immediatament anterior a la sèrie de refugiats de Cerro Muriano, probablement va ser feta al començament de setembre.
-La fotografia, orientada lleugerament al sud-est, es va fer a la tarda.
-El milicià no és Federico Borrell García. Aquest anarquista mor a Cerro Muriano, a les 16,00h del 5 de setembre de 1936.
-La batalla d’Espejo, hostil i cruel, es va lliurar entre els dies 22 i 25 de setembre de 1936 (6).
(6) Tot i la data de la batalla, tenim constatades topades i enfrontaments entre franquistes i republicans a partir del 20 d’agost, després del fallit intent del general lleial Miaja de recuperar Còrdova. Mirall es rendirà el 25 de setembre. En aquesta èpica batalla van morir 105 republicans, segons fonts governamentals, i 400 en les dades estudiades pels generals de Franco.
Aquest document de l’anarquista Enrique Borrell Fenollar escrit el 1937, relata que l’alcoià Federico Borrell García moria el 5 de setembre de 1936 a les 16,00 h, parapetat després d’un arbre al front de Cerro Muriano (Còrdova).
La Fessa del Rellotge
La Haza del Reloj es troba avui poblada d’oliveres però aquesta era, ja recol·lectada a començaments de setembre de 1936, degué ser un punt estratègic en la defensa d’Espejo. Avui és difícil poder trobar empremtes de les seves trinxeres encara que segons les nostres referències i estudis, pensem que Mort d’un milicià va poder ser feta en aquest turó, oa les seves proximitats. (7)
Imatge superposada en què s’observa a la part superior una fotografia obtinguda des de La Haza del Reloj (cota 405) a Espejo, i que podria avalar la nostra hipòtesi. En la interpretació de les dues imatges, es poden identificar els mateixos llocs que fins ara hem pogut reconèixer.
A més del nostre treball de camp, per a una primera localització de la Fessa del Rellotge-cota 405- i els seus voltants, ens hem servit del Visor SIGPAC, versió 5.4.4. del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Els nostres punts responen a les coordenades UTM:
X: 363706,25. 363698,21
I: 4171559,07. 4171387,06.
(7) És imprescindible fer estudis de suport a la nostra proposta que incloguin aspectes tan necessaris com l’històric, arxivístic, cartogràfic, topogràfic, d’aixecament fotogramètric, a més de la recollida de manifestacions orals.
A continuació detallem els elements identificats a la Foto A, i aportem documentació preliminar:
–Serra de Cabra
Ubicada al SE des d’on es va fer la foto A, la componen les altures més significatives de la imatge destacant el pic de l’Ermita de la Mare de Déu de la Serra de Cabra.
–Serra de Montilla
Al SO, la localitat veïna de Montilla es trobava sota el control dels nacionals des de pràcticament el començament de la guerra civil. Amb gairebé tota probabilitat, els milicians que apareixen a la foto A, dirigeixen les seves mirades cap a aquest poble del camp.
–Plànol de la Banda
Gran plana, avui copada d’oliveres, que s’estén d’E. a O. entre la franja de la serra i el camp.
–Vell camí de Nova Carteya
També conegut pels vilatans com el camí de Casalilla, és el que hem identificat al marge inferior dret de la fotografia. Avui, continua mantenint-se com una pista de terra i és emprat per comunicar els mas i cases de camp de la zona.
T.M.: Espejo
–Vell camí de Espejo
A l’antic mas de Casalilla, s’uneix al vell camí de Nova Carteya. El camí d’Espejo parteix des de l’actual cementiri de la localitat i conflueix a la carretera de Castro del Río, uns quilòmetres a l’E. El vell camí d’Espejo recorre els paratges i masos que apareixen a la zona de camp a la foto A.
T.M.: Espejo-Castro del Rio
Vell camí d’Espejo a l’alçada del Cortijo de los Molinos
(8) Terme Municipal.
original, molt retocada a la coberta i accessos. Els paraments, elaborats amb pedra i travats amb morter de calç, indiquen la seva antiguitat.
Coordenades UTM
X: 364218,21
I: 4129822,98
T.M.: Espejo
Cortijo de Casalilla amb Espejo al fons.
–Conjunt de Los Molinos
Es tracta de tres construccions antigues convertides en trulls després de la guerra civil, la de la Magdalena va ser la més important. Avui, los cortijos de Los Molinos, tal com es coneixien el 1936, estan abandonats. Si s’observa amb deteniment la imatge superposada de la pàgina 7, es pot apreciar amb claredat que part del terreny calm que apareix davant del Cortijo de Los Molinos a la foto del 1936, ha quedat fossilitzat actualment.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
Antic Cortijo de Los Molinos, convertit més tard en trull per a la producció d’oli.
–Casilla de Rioobo
Petita casa de camp propera al Cortijo de Los Molinos, avui en ruïnes.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
En primer pla, Casilla de Rioobo amb la localitat d’Espejo i la Haza del Reloj, al nord.
-La Fessa del Rellotge (cota 405).
Lloc des del qual hem centrat la nostra investigació. Per les seves característiques, La Haza del Reloj o Cota 405, devia ser un enclavament estratègic molt important en la defensa d’Espejo i primera línia de front entre el 18 de juliol i el 25 de setembre de 1936. Des d’aquest turó dominant, les tropes lleials controlarien Montilla i les defenses estratègiques enemigues. En el vol americà de 1956, aquesta era ja apareix sembrada de cereal i completament deshabitada.
Coordenades UTM
X: 363706,25
363698,21
I: 4171559.07
4171387.06.
TM: Mirall
Des de l’antic camí de Casalilla, panoràmica de Mirall i el turó de la Fessa del Rellotge.
(9) Pensem que la Sèrie del Milicià va haver de ser feta en aquest turó, o molt a prop seu. (10) Fins avui, hem constatat la presència de zones controlades per les tropes de Franco al SO d’Espejo, a uns 1200m. de la població.
Bibliografía consultada:
Martínez Bande, J.M., 1968. La campaña de Andalucía, San Martín ed., Madrid.
Maurice, J., et al., 1990, El Anarquismo andaluz, campesinos y sindicalistas, 1868-1936, ed. Crítica, Barcelona.
Moreno Gómez, F., 2008. 1936: el genocidio franquista en Córdoba, Crítica ed., Barcelona.
Penco Valenzuela, F., 2009. “Robert Capa en Cerro Muriano”, Consejería de Justicia y Administración Pública de la Junta de Andalucía, Proyecto de Subvención en materia de la Memoria Histórica, Sevilla.
Visor SIGPAC, versión 5.4.4. del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
Whelan, R., 2007, This is war! Robert Capa at work, New York, ICP.
Whelan, R., 2003, Robert Capa: la biografía, Aldeasa ed., Madrid.
“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.
Fulles d’olivera
LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.
Característiques de l’olivera
L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.
Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.
Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.
Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.
Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.
Beneficis de les fulles d’Olivera
Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.
Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.
També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.
A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.
Utilització:
Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.
Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?
Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.
“Es poden prendre tres tasses al dia”
Contraindicacions:
Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.
BELLATERRA.CAT 