Feeds:
Entrades
Comentaris

Barcelona té dedicada una Plaça Jardí a la bellaterrenca Montserrat Figueras, però el govern de Bellaterra l’oblida.

La commemoració del desè aniversari de la mort de la soprano Montserrat Figueras comptarà amb un concert d’homenatge que es realitzarà al monestir de Pedralbes

La família bellaterrenca Savall Figueras|CEDIDA

El pròxim 23 de novembre, la música i la poesia seràn els eixos conductors d’un acte per recordar una de les veus més destacades de la recuperació de la música antiga a Catalunya i, de fet, al conjunt d’Europa.

El poeta Carles Duarte i el cantant i musicòleg Josep Maria Gregori seran els conductors d’un acte d’homenatge que comptarà amb les interpretacions de Petter U. Johansen, Família Figueras,  Francesc Garrigosa, Dani Espasa, Miquel Àngel Cordero i dels seus fills Arianna i Ferran Savall.

 L’homenatge es farà el 23 de novembre a les 20.30 hores a l’església del monestir de Santa Maria de Pedralbes. L’entrada serà gratuïta però cal realitzar una inscripció prèvia, que es pot fer en aquest formulari.

Una llarga i reconeguda trajectòria

Nascuda el 7 de març del 1942 a Barcelona, Montserrat Figueras, que entre d’altres guardons va rebre la Creu de Sant Jordi l’any de la seva mort, 2011, tenia una llarga trajectòria musical, molt lligada a la del seu marit, l’especialista en viola de gamba Jordi Savall. Figueras, que era veïna de Bellaterra, va fundar amb ell  el grup Hespèrion XX, el cor La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations, amb la intenció de difondre la música medieval, barroca i renaixentista.

La cantant va fundar el segell discogràfic Alia Vox i va gravar més de 50 discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. La seva tasca per recuperar la música antiga ja va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 1989 enregistrà un disc dedicat a cançons medievals catalanes i el 1995 la sèrie de cants de la

Entre altres premis, Figueras va obtenir guardons internacionals com l’Edison Klassiek i el Grand Prix du Disque, el Gran Premi de la Nova Acadèmia del Disc (1992) i el Gran Premi de l’Acadèmia Charles Cros (1993). La seva tasca per recuperar la música antiga també va ser reconeguda al 2003 amb el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès i al 2011 amb la Creu de Sant Jordi, moment en què també es va destacar “la seva exigència, sensibilitat i talent artístic que han merescut reconeixement internacional”. A més, Figueras i Savall van ser reconeguts l’any 2008 per la UNESCO com artistes per la pau i l’any següent van rebre el primer premi Unescocat.

Font: Alia Vox, Cerdanyola info

El govern de l’EMD va canviar ahir la vella senyal de Stop del carrer Josep Carner. La feina ben feta no té fronteres!

Senyal de Stop al carrer Josep Carner|FOTO: BELLATERRA.CAT

Ramón Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, va presentar al ple de Cerdanyola, la proposta Bellaterra és Sant Cugat uns mesos abans de les eleccions municipals del 2019

Josep Grau, portaveu del PDeCAT a Cerdanyola, va deixar clar al ple de Cerdanyola que la proposta de Ramon Andreu era una jugada política extraordinària per guanyar les eleccions del 2019.

Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola va dir que Ramon Andreu es va negar a l’últim moment a signar el nou conveni amb l’excusa que ho portaria a consulta del veïnat de Bellaterra.

Víctor Francos, portaveu del PSC a Cerdanyola va demanar el per què Bellaterra no s’anexionava a Badia del Vallès, que està a 350 metres, i que eliminaria l’EMD, perquè a Ramon Andreu només l’interesen els motius econòmics.

Helena Solà, portaveu d’ERC a Cerdanyola apostava per signar un conveni de màxims com el que té signat l’EMD de Valldoreix amb Sant Cugat del Vallès

Font: Cerdanyola Info

Les feines dels FGC a la Plaça del Pi estàn molt avançades i aviat tindrem instal·lat l’aparcament tancat de bicicletes. Prou d’una Bellaterra a 50 km hora reivindicada pel govern de l’EMD!!

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va licitar el 26 de gener de 2021 les obres de construcció d’aparcaments segurs i tancats per a bicicletes a l’estació de Bellaterra de la línia Barcelona-Vallès

L’espai segur serà un habitacle tancat per a la col·locació de les bicicletes a l’entorn immediat de les estacions d’FGC. Serà un mòdul prefabricat de dues mides diferents, segons l’espai del qual es disposi: un de 6×6 metres amb capacitat per a 54 bicicletes i un altre de 6×4 metres amb capacitat per a 34 bicicletes.

S’instal·laran a Bellaterra, Can Feu | Gràcia, Valldoreix, Piera, Sant Vicenç els Horts, Martorell Enllaç, Manresa Alta, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç de Castellet i Pallejà

Aquestes deu estacions són les primeres on s’instal·laran els bicitancats però en el futur ho faran a totes les estacions de la xarxa de Ferrocarrils.

Font: FGC

“Entre Cerdanyola i l’EMD, l’espai públic de Bellaterra deixa’t des de fa un munt d’anys”.

Avinguda Joan Fàbregas a les fosques|FOTOS: LAURA RUIZ

Perill! Si camines de nit per l’avinguda Joan Fàbregas i et creues amb un veí, no li veuràs la cara, i si és un lladre et robarà la cartera, a més a més pots fer-te mal als eterns escocells amb arbres talats i no substituïts pel govern de l’EMD🐿️FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Vídeo de Bellaterra Cat amb les eternes 15 moreres talades a l’avinguda Joan Fàbregas. Qui no estima la natura no té futur!!

L’AVENÇ ha publicat avui a la seva portada digital la notícia de Bellaterra.Cat, sobre el Premi Ofici de Periodista 2021 concedit ahir, pels companys del Col·legi de Periodistes de Catalunya (a títol pòstum), a l’Antonio Franco Estadella, que profundament emocionats van recollir els seus fill, la Carlota i l’Andreu Franco Estadella, amb la presència de la seva dona durant 50 anys, la Mylène Bigatá Lamand.

Portada digital de L’AVENÇ, 9 novembre 2021

La revista L’AVENÇ aparegué l’any 1977, especialitzada en temes d’història i cultura. Va adoptar el nom de l’antiga revista homònima L’Avenç, activa entre 1881 i 1893. És una publicació especialitzada de referència que posa especial èmfasi en la història de la Catalunya contemporània, que reconstrueix des d’un punt de vista crític amb nombrosos treballs d’investigació i d’opinió, centrats, sobretot, en el conflicte de la Guerra Civil espanyola.

http://www.lavenc.cat/

L’hem trobat al departament de nadal d’El Corte Inglés de Sabadell

Esquirol, mascota de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb la presència de la seva parella Mylène Bigatá Lamand, els seus fills Carlota i Andreu Franco Bigatá van recollir ahir el Premi Ofici de Periodista 2021, otorgat a títol pòstum a l’Antonio, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya

Carlota Franco Estadella i el seu germà Andreu, recollint el Premi Ofici de Periodista 2021 otorgat a títol pòstum, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, al seu pare Antonio Franco Estadella

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 17 gener 1947-25 setembre 2021) era un xava del barri de la Sagrada Família que volia ser periodista. Va ser director i impulsor del Diario de Barcelona i Barrabás i El Papus. Més tard, la mà d’Antonio Asensio, el seu company de barri, va crear El Periódico de Catalunya, El País de Catalunya, i va renunciar a la direcció de La Vanguardia.

Vídeo complert de l’acte del Col·legi de Periodistes de Catalunya 👇

Antonio Franco Estadella al seu pis del barri de la Sagrada Família|L’AVENÇ

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va atorgar, a títol pòstum, el Premi Ofici de Periodista a Antonio Franco Estadella, un dels majors referents del periodisme en democràcia i que ens va deixar el passat mes de setembre. El guardó és un reconeixement a la seva figura i al mestratge que ha deixat a tot el sector periodístic. L’acte de lliurament d’ahir dilluns 8 de novembre, a les 18.30 hores a la seu del Col·legi de Periodistes. El periodista Emilio Pérez de Rozas va glossar la seva figura i recordardant el seu llegat amb Josep Carles Rius, Joan Tapia, Josep Cuní, Neus Tomás i Xavier Vidal-Folch.

FACTA NON VERBA X BELLATERRA ‼️

Parada de bus 648 a les fosques davant Repsol a la BV-1414|FOTO: ISABEL ROMAN

Per què el govern de l’EMD no fa pinya amb les reivindicacions del veïnat? Cal millorar i fer més segures les parades de bus i comunicar Bellaterra amb el centre de Cerdanyola, inexistent des de 1930. El bus interurbà E3 podria perfectament allargar-se des de la parada de la facultat de ciències de la UAB fins la Plaça del Pi-Estació Bellaterra FGC.

Vaig tenir només una trobada amb l’Antonio Franco quan es va fer càrrec de l’associació Amics de la UAB.

El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, dramaturg, professor i director de teatre, cantautor, etc.,|BELLATERRA.CAT

Com a director de teatre tinc el defecte d’intuir com són les persones només de parlar-hi i escoltar-les una estona, talment com si els fes un càsting.

L’Antonio, no cal dir, tenia bones qualitats físiques per fer un Falstaff, no hi ha dubte, però un Falstaff tendre i de bondat, tot el contrari de l’original que, tot i la perversitat del personatge, els directors tractem amb tendresa aquesta rellevant figura de Shakespeare. Jo l’he muntat tres cops aquesta obra, Les alegres comares de Windsor, i a més he interpretat el paper de Falstaff i sé el que em dic. Té la tendresa del perdedor, perquè sempre surt escaldat de les seves insídies.

L’Antonio era, doncs, la personificació de tendresa que li suposo a Falstaff i també de la tossuderia per assolir els seus somnis, molts d’ells aconseguit, no pas com el personatge, i sempre mantenint la seva bonhomia que tothom intuïa quan se’l veia parla a les tertúlies televisives i fins i tot se’l sentia per ràdio, amb la seva veu fonda i captivadora. Per això ha deixat petja.

Vàrem parlar aleshores, amb l’Antonio, de com vincular la UAB amb Bellaterra, no només perquè la universitat forma part integral per veu popular d’aquest llogaret de difícil definició, sinó també perquè la seu de l’entitat ocupa una casa emblemàtica que hauria de ser referent pels Bellaterrencs, la casa on va viure el pintor Joan Vila-Puig i la seva dona, la senyora Codina, factòtum de Bellaterra, dona decidida i d’empenta.

La idea no va prosperar, no pas pel seu desinterès sinó perquè no vaig trobar les veus necessàries de Bellaterrencs que es volguessin implicar en el projecte. Però si més no em va servir per conèixer Antonio Franco i tenir d’ell un bell i petit record.

Ignasi Roda Fabregat