Bellaterra.Cat ho va denunciar el 26 de setembre 2022, fa pocs dias ho van reparar. La feina ben feta no té fronteres!!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Facta Non Verba X Bellaterra |
Apartado de correos 1001 és una pel·lícula policíaca dirigida per Juli Salvador el 1950. La filmació comença a Bellaterra
Forma part dels Bàsics del cinema català de la Filmoteca de Catalunya. Juntament amb Brigada criminal (Ignasi Ferrés Iquino, 1950) inicien una sèrie de films de cinema negre realitzats als anys 50, principalment a Barcelona. Se la considera la pel·lícula iniciadora del cinema policíac barceloní, tot i que Brigada criminal va ser estrenada dos dies abans.
Apart de pel gènere, destacà per estar rodada en els llocs reals on passava l’acció, la qual cosa era una novetat en aquell moment. Va aplicar la forma del neorealisme, però utilitzant una base argumental que agafava del cinema negre estatunidenc de la dècada del 1940. Tot i això l’argument es basa en un cas real de la crònica de successos del moment, concretament un cas d’estafa postal del qual prové el títol. Apart, tracta un tema nou en el cinema espanyol de l’època com és el tràfic de drogues, en aquest cas cocaïna, i la seva addicció.
A l’enllaç de sota podeu veure la pel·lícula completa 👇
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Apartado de Correos 1001, Bellaterra, Cultura |
NOTA DE PREMSA
Bellaterra, 14 octubre de 2022
El jutjat dona la raó a la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat, en contra de l’Ajuntament de Cerdanyola
Tres anys després de presentar la documentació a l’Ajuntament de Cerdanyola per iniciar el procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i de la seva annexió a Sant Cugat del Vallès, el jutjat ha resolt donar la raó a la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat i insta a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar la tramitació de l’expedient de segregació a la Generalitat de Catalunya.
Antecedents:
A finals de 2018 es va crear la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat, per tramitar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió a Sant Cugat, d’acord amb el procediment establert per la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals, aprovat per Decret 244/2007, de 6 de novembre. Aquesta normativa contempla la segregació de part d’un municipi per a agregar-lo a un altre mitjançant la recollida formal de signatures de veïns.
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat va recollir l’any 2019 signatures del 60% dels veïns de Bellaterra, superant significativament el mínim del 50% exigit per la Llei. Totes aquestes signatures es van formalitzar davant la Secretària de l’EMD de Bellaterra.
El mateix any, la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat va entregar a l’Ajuntament de Cerdanyola les signatures i la memòria explicativa dels motius per a la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat per iniciar la tramitació de l’expedient de segregació a la Generalitat de Catalunya.
El mes d’agost de 2019 l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar la sol·licitud d’inici d’expedient i la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat va presentar una demanda al Jutjat.
Actual:
El 6 d’octubre de 2022 es resol la sentència que dona la raó a la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat i ordena a l’Ajuntament de Cerdanyola a pagar les costes del judici i a iniciar l’expedient presentat el 2019.
Per tant, demanem a l’Ajuntament de Cerdanyola que iniciï immediatament i sense més dilacions el tràmit per iniciar el procés de segregació, donant compliment a la legalitat i respectant la voluntat de la majoria del veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat.
Miquel Vázquez
President de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Comissió Bellaterra-Sant Cugat |
El 28 de novembre de 2018 un grup de veïnes i veïns de Bellaterra es vàren reunir al Centre Cívic de Bellaterra per fundar la “Comissió Bellaterra-Sant Cugat”, un procés per recollir signatures i demanar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès.
A l’espera de que Miquel A. Vázquez, president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat faci oficial la nota de premsa sobre la “gran notícia” pel millor futur de Bellaterra, rebuda el 6 d’octubre de 2022 (estem a 15 d’octubre), Bellaterra.Cat fa públic el llistat dels components de la Comissió, inscrita oficialment a l’EMD de Bellaterra i que va entregar a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, les més del 60% de signatures recollides durants moltes nits d’esforços i fred pels carrers de Bellaterra.
Cal recordar que Miquel A. Vázquez (ex vocal i portaveu de GXB), reunit amb la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, va demanar que no es fes públic que s’havien superat la recollida de més del 50% de signatures veïnals, i ocultesin els resultats al veïnat de Bellaterra, fins que aparegués la nota de premsa oficial. Quina curiosa coincidència que al dia següent la revista Tot Bellaterra (dels fundadors del partit polític GXB), publiqués en primera plana la notícia. Ramón Andreu, president de l’EMD, i els vocals de GxB han estat i estàn presents en totes les reunions de la Comissió, tot i el desacord d’alguns membres.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Comissió Bellaterra És Sant Cugat |
Cal recordar que ERC va ser l’únic partit de Bellaterra que no va signar el Manifest Veïnal per l’annexió a Sant Cugat del Vallès
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra és Sant Cugat |
Fotos d’arxiu de Bellaterra.Cat
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra és Sant Cugat |
“L’hidrogen, el combustible del demà” pel bellaterrenc Joan Ramon de Clascà
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Agenda Bellaterra, Fòrum Bellaterra, Joan Ramon de Clasca |
Jordi Macarulla, vocal de l’EMD de Bellaterra, deixa el partit polític Convergents i passa a ser vocal no adscrit.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Agenda Bellaterra, Jordi Macarulla |
La va escriure durant la pandèmia i surt a la venda gairebé un any després de la seva mort
La novel·la pòstuma d’Almudena Grandes, “Todo va a mejorar”, un llibre sobre el futur
Amb “Todo va a mejorar”, l’obra pòstuma d’Almudena Grandes, l’escriptora madrilenya es va imaginar el futur distòpic d’un país com Espanya, sorprès per la pandèmia.
La novel·la arriba a les llibreries aquest dimarts, gairebé un any després de la seva mort per un càncer, als 61 anys.
La també autora de “Las edades de Lulú” va dedicar els últims mesos de vida a escriure aquest llibre, que va acabar el seu marit, l’escriptor, poeta i director de l’Institut Cervantes Luis García Montero, seguint les seves indicacions.
A Almudena Grandes escriure aquesta obra li va servir de refugi durant la malaltia.
Va ser una manera particular d’aferrar-se a la vida, segons ha explicat García Montero en la presentació del llibre.
Almudena Grandes Hernández (Madrid, 7 de maig de 1960 – 27 de novembre de 2021) va ser una escriptora castellana en llengua castellana, autora de 13 novel·les i 3 reculls de narrativa breu, i columnista habitual del diari El País. Va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 2018 i el Premi Jean Monnet de Literatura Europea el 2020 per la novel·la Los pacientes del doctor García (2017).
Després d’estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d’Óscar Ladoire).
La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica [2] que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.
La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.
Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant amb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d’aquesta època.
El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.
La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.
El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle xx. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.
El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora.
La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual es va iniciar la sèrie Episodios de una guerra interminable, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, va ser qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”.
Va ser columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. Es va significar sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.
Va morir el 27 de novembre de 2021 a Madrid, als seixanta-un anys, a causa d’un càncer
Font: El Punt Avui, Tusquets Editores,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Almudena Grandes, Cultura, Todo va a mejor |
Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 15 de febrer de 1983), ha estat distingida pel Ministeri de Cultura amb el Premio Nacional de las Músicas Actuales 2022, dotat amb 30.000 euros. A la cantant palafrugellenca se li reconeix “la qualitat creativa i interpretativa de la seva carrera” i també “la naturalitat, versatilitat i audàcia de les seves propostes”. El jurat, integrat, entre d’altres, per Jordi Herreruela (director del Festival Cruïlla) i Carmen Zapata (presidenta de l’Associació de Dones de la Indústria de la Música) li reconeix finalment, a Pérez Cruz, un “infrangible compromís amb la bellesa”. Rozalén (2021), Chano Domínguez (2020), María Rodríguez Mala Rodríguez (2019), Christina Rosenvinge (2018), Javier Ruibal (2017), Martirio (2016), Jorge Pardo (2015), Carmen París (2014), Luz Casal (2013), Kiko Veneno (2012), Santiago Auserón (2011), el Dúo Amaral (2010) i Joan Maonuel Serrat (2009) figuren entre els guardonats.
Filla dels músics Càstor Pérez Diz i Glòria Cruz i Torrellas, des de ben jove estudià solfeig, piano clàssic, saxo clàssic. Es llicencià en cant-jazz per l’ESMUC, i amb 18 anys va anar a viure a Barcelona, on seguí estudiant música. Ja com a professional, ha treballat amb Joan Díaz Trio en el disc de jazz We sing Bill Evans (premi JAÇ 2009 al millor disc), amb Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina i Jerry González, entre molts d’altres. Ha cantat per als ballarins Damián Muñoz (dansa contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó (flamenc contemporani, premis MAX 2007). Ha format part de Llama (duet de hang i veu), Coetus (orquestra de percussió ibèrica) i Xalupa (música tradicional catalana), i ha fet un duet amb Raül Fernández (Refree), amb diversos projectes i repertoris.
El 2009 participa en l’obra de teatre El jardí dels cinc arbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Espriu dirigida per Joan Ollé i estrenada al Festival Temporada Alta de Girona que fou representada també al Teatre Nacional de Catalunya (TNC),[1] entre altres peces va cantar He mirat aquesta terra amb música de Raimon. Amb aquest poema musicat que va interpretar posteriorment amb Toti Soler durant una gira conjunta, Sílvia Pérez Cruz també acompanyada a la guitarra pel músic van participar en l’acte d’inauguració de l’Any Espriu que commemora el centenari del poeta, fou el 23 de gener de 2013 a l’escenari del Palau de la Música Catalana de Barcelona.[2] També ha musicat el poema de Maria Mercè Marçal Covava l’ou de la mort blanca (enregistrament amb el que obtingué el primer premi del II Certamen Terra i Cultura 2009)[3] o readaptat la versió musical de Lluís Llach del poema de Pere Quart Corrandes d’exili.
Participa en diverses propostes artístiques com el grup Las Migas (quartet femení de nou flamenc), Flama (improvisacions i cançons hang i veu), Javier Colina + Sílvia Pérez Cruz (boleros en clau de jazz), Coetus (orquestra de percussió ibèrica + Eliseo Parra), Ressons de l’Al-Andalus (al costat del cor de Lleida i 4 músics). Ha participat en l’espectacle flamenc Camarón, La llegenda del temps, 30 anys després, al costat de Juan Gómez “Chicuelo”, Duquende i Rafaela Carrasco. Al costat del guitarrista Toti Soler ofereix recitals conjunts el 2010 i el 2011, amb Bona Cara Trio amb el pianista Javier Galiana i el contrabaix José López repertori llatinoamericà a ritme de jazz.
Amb el quartet Las Migas, després de sis anys de col·laboració, editen el seu primer CD el 2010 de títol Reinas del matute (Nuevos Medios, 2010), en què aporta la seva veu i toca el caixó.
També canta com a Sílvia Pérez Cruz en solitari i col·labora en espectacles de dansa i teatre. El 2011 s’editen el CD En la imaginación (Nuba Records / Produccions Contrabaix), en què interpreta boleros cubans a ritme de jazz acompanyada pel Javier Colina Trio, i formant part de Xalupa, grup de música tradicional catalana al costat de Chiara Giani (guitarra i arranjaments), Lisa Bause (violí) i Aleix Tobias (percussió) s’edita el disc conjunt, Un sordo s’ho escoltava (Temps Record).
L’any 2010 va participar amb una actuació a la primera edició del Fòrum Impulsa. El 2 juliol 2011 participa en la 45 edició de la tradicional Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell en homenatge al seu pare Càstor Pérez Diz, referent del gènere mort el mes de novembre. L’estiu de 2011, deixa de ser la cantant del grup Las Migas per seguir amb altres projectes i prepara el seu primer disc en solitari com a Sílvia Pérez Cruz. El setembre de 2011 edita el segon disc, Trencant aigües (Harmonia Mundi), amb la formació Llama, a duo amb el músic israelià de hang Ravid Goldschmidt.
El 2012, participa en col·laboració amb la guitarra de Juan Gómez «Chicuelo» a la banda sonora de la pel·lícula Blancaneu, obra del director Pablo Berger, fet que li va valer un premi Goya a la millor cançó original per Te busco y no te puedo encontrar. El 2014 va presentar el disc Granada amb el guitarrista Raül Fernandez Miró.
El 2015 va debutar com a actriu a Al costat de casa, un drama musical d’Eduard Cortés.[8] El 2016 es publica la banda sonora de la mateixa pel·lícula amb el títol de Domus; també havia compost les bandes sonores de les obres Informe per a una acadèmia (codirigida i protagonitzada per Ivan Benet) i Terra baixa (dirigida i protagonitzada per Lluís Homar), amb les quals va guanyar dos Premis Butaca el 2014 i el 2015, respectivament.
El 2017 va guanyar el premi Gaudí a la millor música original i el seu segon premi Goya a la millor cançó original per «Ai, ai, ai», d’Al costat de casa. Per aquest film també estava nominada al Goya a la millor actriu revelació. El mateix any va publicar el disc Vestida de nit.
Des de 2018 toca a duo amb el pianista menorquí Marco Mezquida, estrenant espectacle al Festival Castell de Peralada i amb qui ha realitzat gires i concerts nacionals i internacionals a auditoris com el Teatro de la Zarzuela de Madrid, el Palau de la Música Catalana de Barcelona o el Blue Note de Tokio, entre d’altres.
Font: El Punt Avui, Wikipèdia,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura, Premio Nacional de las Músicas Actuales 2022, Silvia Pérez Cruz |
BELLATERRA.CAT 