L’Arxiu Històric Militar, un tresor per a la història i la memòria
Guarda 100.00 causes penals i 120.000 noms de processats
L’indult a Sanjurjo i la condemna a mort del “txequista” García Atadell, els sumaris més consultats
Ángel García Villaraco consulta una de les 10.000 caixes de l’Arxiu Històric Militar
L’ Arxiu Històric del Tribunal Militar de Sevilla guarda 100.000 causes penals i els noms de 120.000 processats . La gran majoria, de judicis celebrats a tot Andalusia entre els anys 1936 i 1941, per la qual cosa es converteix en una valuosa eina per als historiadors i també per als ciutadans que desitgen conèixer la sort que van córrer els seus avantpassats durant la Guerra Civil i postguerra.
També ha solucionat qüestions més crematístiques com els ajuts econòmics a empresonats pel franquisme o els objectors de consciència que van estar a la presó i ara veuen reconegut aquest temps a efectes de cotització per a la seva jubilació.
L’arxiu, situat a l’avinguda Eduardo Dato de Sevilla, ha anat acumulant els lligalls d’altres seus militars andaluses, principalment de l’ IX Cos de l’Exèrcit (republicà) amb seu a Úbeda (Jaén) . Actualment compta amb tres persones treballant i nou llocs de lectura on es fan dues mil consultes a l’any.
El seu responsable és l’arxiver Ángel García Villaraco , que explica a aquest diari que el 70% de les seves consultes són per a treballs sobre Memòria Històrica , en què darrerament observa un nou interès cap a la repressió per motius religiosos i els morts màrtirs.
Entre els familiars de persones executades durant la Guerra Civil, assenyala que encara hi ha persones procedents de pobles petits que “volen assabentar-se de qui va denunciar el seu avantpassat”.
“Aquí no se li nega informació a ningú”, afirma Ángel.
En els seus 15 anys en aquest arxiu, ha viscut moments emotius com el d’una dona que entre aquells lligalls es va assabentar dels que havien estat els seus veritables progenitors , que havien estat processats després de la guerra i altres familiars van criar els seus fills perquè no es veiessin perjudicats per aquells antecedents polítics.
Entre la gent que acudeix a l’arxiu, el seu responsable percep que “encara n’hi ha que veuen el passat amb ressentiment, però solen ser joves, cosa que demostra que és una rancúnia adquirida”. En canvi, les víctimes tendeixen a veure’l com “cosa que no va ser només culpa d’una part”.
Una llima amagada dins un entrepà
Immaculada Benavente, presidenta del Tribunal Militar Segon amb seu a Sevilla i jurisdicció sobre tota Andalusia, declara a aquest diari que aquest arxiu “no és només un magatzem de papers sinó que descobreix innombrables històries personals”. Els procediments (manuscrits gairebé gairebé fins al 1940) “donen una imatge de la composició dels tribunals, com era la investigació, la vista oral i la pròpia societat”, afirma.
Molts sumaris porten incorporades proves com ara cartilles de racionament o plaques de partits polítics. Una de les causes es va obrir contra uns pares que van intentar ficar a la presó una llima amagada dins d’un entrepà perquè el seu fill s’escapés llimant els barrots.
Un dels sumaris més consultats és l’indult que el govern de la República va concedir al general Sanjurjo després de la seva condemna a mort per l’aixecament militar de l’agost del 1932 a Sevilla.
També el judici contra Agapito García Atadell, que va dirigir una de les “txeques” més sanguinàries de Madrid al començament de la Guerra Civil. Després d’un intent de fuga amb vaixell a Sud-amèrica, va ser detingut a les Canàries, jutjat en un consell de guerra a Sevilla, condemnat a mort i executat el juliol de 1937 a la presó de Sevilla.
L’arxiu ha perdut molts dels procediments militars de la República, que es van destruir voluntàriament quan es replegava. Pel poc que queda, García Villaraco percep que els nacionals van intentar recuperar la documentació per identificar membres dels tribunals populars. Un altre motiu de pèrdua és que els lligalls s’incorporaven a una causa posterior o que els recursos i els indults obligaven a enviar l’expedient a un tribunal central a Madrid i després no tornava.
Procés per associar Franco amb un “sublim engany”
L’arxiu descobreix curioses anècdotes, com el procediment obert a Màlaga perquè algú va col·locar en una paret un cartell de la pel·lícula nord-americana Sublime engany (1936) al costat d’una foto de Franco.
A Sevilla, es va expedientar un home per no agenollar-se al pas de la Custòdia pel carrer de Sierpes però després es va arxivar en comprovar que l’acusat era coix, recorda García Villaraco.
Tot i que l’arxiu guarda documentació del regnat d’Alfons XIII (1902-1931), la majoria correspon a la Guerra Civil i la postguerra.
Relata l’arxiver que després de la guerra hi va haver moltes diligències de només un o dos folis obertes per comprovar els antecedents dels que tornaven al poble. Però “a molta gent d’esquerres que no havien comès delictes no se’ls va processar” potser perquè una de les conclusions dels que consulten l’arxiu és que força denúncies responien a picabaralles veïnals o infidelitats matrimonials.
L’exhaustiu assaig de l’historiador Antonio Barragán Moriana és el resultat de més de 14 anys de recerca als arxius militars franquistes, un tom essencial per comprendre l’abast de la repressió franquista a través de la coneguda com a Justícia militar de guerra.
Font: Diario de Sevilla, Amanda González de Aledo, Antonio Barragán Moriana
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 22 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Clot Can Fatjó dels Aurons (Km 0 Bellaterra), amb una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
(18) Sense l’abocador de “Can Fatjó dels Aurons”:
El perill de que en aquest abocador hi vagin a parar residus, que provocarien males olors i contaminació de l’aire i del subsòl, en un radi mínim de 1 kilòmetre, encara no es pot descartar totalment. Sortosament, el govern actual de l’Ajuntament de Cerdanyola també s’hi ha posicionat en contra.
Però entenem que cal seguir atents i per això ens comprometem a:
Fer un seguiment periòdic de com està la situació. Parlar amb l’Ajuntament de Cerdanyola per assegurar que es manté en la inviabilitat com abocador de residus. Proposar altres usos de l’espai més en consonància amb l’estratègia general de vetllar per la sostenibilitat de Bellaterra i general.
En ocasió de l’Any Frederic Roda, Bellaterra.Cat comparteix l’article que el bellaterrenc Roda Pérez va publicar en castellà, al número 13 de la revista Espíritu, l’any 1955 (Pàgines 20 a 23)
Frederic Roda Pérez (Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006) 📷 Família Roda Fàbregas
LA CRISIS DE LA ECONOMIA LIBERAL
El distinguido Profesor, Dr. Román Perpiñá Grau, pronunció en abril de 1951, en la cátedra Ramiro de Maeztu del Instituto de Cultura Hispánica en la Facultad de Ciencias Politicas y Económicas de la Universidad de Madrid, varias conferencias que luego recopiló en una obra (1).
Es lo más notable de esta obra y lo que le da una acusada personalidad y relieve, el propósito de enfrentarse con el hecho liberal ecadémico con un método destinado a revelar las primeras causas del fenómeno, Estamos más que acostumbrados a ver tratada la economía como una simple técnica deshumanizada. Tanta es nuestra costumbre que un tratamiento distinto, tal como se da en el libro que comentamos se nos antoja, en una primera y precipitada impresión, como ensayismos, cuando, en realidad, tiene mucho más de Tratado o Discurso clásico.
De Hegel a Claudio Bernard el método dialéctico ha conocido todas las fases que median de la idolatría al desprecio. Pero es indudable que, a salvo todos los extremismos, no deja de ser un simétodo con valor propio y digno de ser tenido en cuenta en toda investigación, y más si ésta es de una ciencia cultural. Es más, el desmesurado desarrollo de la estadística y del empirismo en general en el campo de las ciencias económicas ha limitado las posibilidades de que fueran encuadradas en el campo más vasto y más propio de las ciencias sociales.
El Dr. Perpiñá comienza su obra dando a la palabra crisis un contenido especial justificado por consideraciones filológicas: según el autor toda crisis es el desenlace de una enfermedad propia. Es evidente que esta teoria discrepa de lo que podríamos lamar teoria institucional de la crisis en la que se da a éstas un cierto valor objetivo y singular. La crisis del liberalismo será, por tanto, el desenlace de una enfermedad llamada liberalismo.
Damos valor a esta idea inicial por cuanto tiene de sintomática en el original tratamiento que da el llustre autor a las cuestiones que va planteando a lo largo de la obra.
Justo es indicar que todos los conceptos, no obstante su intrir-seca orientación clásica, llevan un robusto contenido polémico muy capaz de airear los paradójicos dogmatismos liberales en los que vive inmersa nuestra civilización Las raíces del liberalismo se hallan, según el concepto admitido generalmente, en la teoría fisiocrática que introduce, por vez primera al ethos económico como el predominante en la estructura de los pueblos.
François Quesnay formula lo que el autor Ilama el gran sofisma Ex natura jus, ordo et leges. Ex homine arbitrium, regimen et coercitio y cuyas consecuencias son incalculables en cuanto contrapone el corden de la naturaleza al desorden del hombre y fija asi el objetivo de la Norma retorno a la naturaleza y limitación a lo in prescindible de la ley dictada por el hombre. De aquel distico fecundo el Dr. Perpiña desprende, detalladamente, el programa liberal en todos los órdenes de ideas y actos: teologia, filosofia, ciencia, religión, moral, política, social, juridica, económica… y todo ello reducido a los dos mandamientos del liberalismo: Sed libres y Buscad vuestro propio interés.
Dedica el autor la Parte II a un estudio de la manera especial como nace en Inglaterra el mundo liberal como cierta filosofia del individuo y la utilidad concepción que será la que ha de prevalecer en la órbita económica de la misma manera que la concepción francesa de naturaleza y libertad habla de des embocar en una concepción más puramente política y revoluciona ria. Entre Mandeville que realiza la crítica de los principios clásicos y Adam Smith que formula la nueva dogmática, se estructura la idea fundamental del ethos económico liberal, o sea la de que el cultivo del interés personal conduce, naturalmente, al logro del provecho público.
Es original la valoración especial que el autor da a Mandeville, titulado “Cabeza de serie” de la que han de proceder Helvetio. Montesquieu y Ronseau en el intento de restablecer las leyes de la naturaleza en el ámbito económico destruyendo “Ex homine arbitrium, regimen et coercitio”, o sea y en términos de realidad social, autoridad humana, monarquía y Dios, Iglesia.
Para lo liberal es inútil buscar ejemplo en filósofos sistemáticos: en su origen existen autores que expresen el especial ethos, de carácter societario y que son a un tiempo motor y conciencia de las nuevas concepciones que desembocan en descubrir al hombre aquellas leyes naturales conducentes al fin propuesto y reconocido como único en el obrar económico: la riqueza. No se persigue el bien, sino su medio: lo útil.
Estas leyes se formularán pronto y con extraordinaria claridad, tentadoras para las mentes ávídas de precisión y cientificismo:
(1) Román Perpiña Grau “La crisis de la Economia Literal” Ediciones Cultura Hispánica 1453-ESPIRITU (1355) 20-23.
BIOGRAFIA DE FREDERIC RODA PÉREZ Director teatral, crític i activista cívic.(Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006)
Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.
Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.
En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre. El seu fill és Frederic Roda i Fàbregas
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 21 gener 2024.Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Vial Interposar a tocar Bellaterra|ARXIU
(17) Sense “Vial Interpolar”:
La Interpolar és una via projectada paral·lelament a la via dels Ferrocarrils Catalans i la Via Verda, per connectar la zona de Sant Joan (Sant Cugat) amb Sant Pau de Riu-sec (Sabadell). Les infraestructures de connexió, tant a Sabadell com a Sant Cugat, ja estan realitzades.
Però des de BE també pensem que el tram projectat trencaria Bellaterra encara més i comportaria un important increment de soroll i de contaminació.
Malgrat moltes declaracions en contra per part de l’administració, la reserva segueix en el nou PDU (Pla Director Urbanístic) i per tant, segueix oberta la possibilitat de que s’activi per tal de canalitzar el trànsit entre Sant Cugat i Sabadell.
Per tant, ens comprometem a:
Estar molt atents a les intencions de les administracions implicades.
Estudiar la manera de consolidar una utilització alternativa de la reserva pel Vial Interpolar.
Avui dissabte hi ha exàmens per cobrir interinament les vacants, que afecten sobretot els municipis menys poblats des de fa anys
📍Bea Ripol Carulla (secretària interventora de l’EMD de Bellaterra), és jubilarà en 2 anys i caldrà anar-hi preparant la seva substitució, perquè l’administració pública de Bellaterra no quedi gairebé bloquejada.
Bea Ripol Carulla, secretària de l’EMD de Bellaterra, preparant un ple de la Junta Veïnal|ARXIU BELLATERRA.CAT
Aconseguir una subvenció per a l’ajuntament o controlar la companyia de la llum són cosa del secretari municipal, una figura poc coneguda i molt buscada. Alguns consideren que té més poder que l’alcalde perquè ha de donar el vistiplau a gairebé tot. L’alcalde és el màxim representant polític i executiu, però el secretari és el responsable de la gestió administrativa i legal del consistori.
Molts ajuntaments, sobretot de les zones rurals, estan desesperats perquè no hi ha manera de cobrir-ne les vacants. Una administració pot quedar gairebé bloquejada sense el secretari. D’aquesta figura depèn, per exemple, que es puguin pagar les factures a proveïdors o atorgar una llicència d’obres o contractar el servei de neteja o qualsevol altre.
L’Estat és el responsable d’habilitar aquests funcionaris de carrera, que sobretot venen de l’àmbit del dret.
Un dèficit que s’agreuja
Des dels primers ajuntaments democràtics, a Catalunya hi ha hagut al voltant de mig miler de vacants del que es coneix com a funcionaris d’habilitació i el problema no ha fet més que empitjorar per les jubilacions, que no es compensen amb incorporacions noves.
Com a solució provisional, la Generalitat ha convocat per aquest dissabte proves descentralitzades que permetran generar una bossa de treball de substituts de forma interina, per anar tapant forats, una sortida que han trobat també moltes comunitats autònomes.
Hi ha 460 persones admeses per fer l’examen teòric i pràctic d’aquest dissabte. Encara que arribessin a aprovar absolutament totes, continuarien havent-hi moltes vacants. Fa tres anys, es va fer una altra prova semblant i van passar-la molt pocs.
Aquí també cal tenir present que a Catalunya no hi ha la tradició opositora que hi ha a Castella o a Madrid, com també es veu amb notaris o advocats de l’estat.
Diferències segons la mida del municipi
Com qualsevol empresa, l’Ajuntament també necessita l’estructura necessària. Als municipis més petits, el secretari és sovint l’únic funcionari municipal.
Les funcions poden canviar segons la mida de l’Ajuntament. Els més grans també tenen interventor i tresorer, més centrats en el control de la gestió econòmica, però en els ajuntaments menys poblats és el secretari el que s’encarrega de tot. Fins a 5.000 habitants, la figura és la de secretari-interventor.
La majoria dels tràmits jurídics i administratius han de passar per les mans del secretari, un càrrec entre lletrat i notari. És el responsable de garantir que s’actuï d’acord amb la llei, que arribin els recursos públics i que es gestionin adequadament. Són experts en qüestions legals i financeres.
La Granja d’Escarp, al Segrià, és un dels municipis que ara es queda sense secretari-interventor, perquè es jubila el que tenien a jornada completa. L’alcalde, Manel Solé, descriu el panorama com “una situació d’angoixa i precarietat que preocupa molt a l’equip de govern”. Aquest any han de licitar, executar i justificar un milió d’euros i “sense un secretari competent, és impossible”, lamenta l’alcalde.
A un altre municipi del Segrià, Almacelles, també estan sense secretari des del juliol i, com a exemple, s’han vist forçats a prorrogar la licitació d’escombraries, com explica l’alcalde, Joan Bosch.
A la comarca del Berguedà, amb municipis petits, també es viu una situació crítica. Són els que sempre queden descoberts.
Els funcionaris de carrera sovint opten per ajuntaments més grans i amb sous més bons, però també aquests comencen a notar que arriben les jubilacions.
A banda dels secretaris que han guanyat les oposicions, les vacants s’han anat cobrint fins ara, com s’ha pogut, amb funcionaris que tenen la plaça de forma interina o accidental o altres possibilitats, com que una mateixa persona pugui fer de secretari a dos ajuntaments propers.
El servei de les Diputacions, col·lapsat
La sortida de la Granja d’Escarp i Almacelles i d’altres és convocar un concurs-oposició per cobrir la plaça de secretari-interventor, però és un procés lent.
Mentrestant, només disposaran del Servei d’Assistència Tècnica que ofereix la Diputació a través dels Consells Comarcals un dia i mig a la setmana. Estan desbordats.
En el cas de la Diputació de Lleida, aquest servei arriba a 35 ajuntaments petits i a més grans que -per llei- han de tenir secretari i no en troben. Són 19 consistoris que tenen la plaça vacant i que, per culpa d’això, s’arrisquen a perdre ajudes i a paralitzar el funcionament normal del municipi.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 20 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Operari instal·lant fotovoltaiques a una casa de Bellaterra
(16) Amb un Servei d’assessorament energètic per ajudar als veïns a reduir costos energètics i emissions:
Estem en un context d’emergència climàtica que reclama el màxim esforç possible i a tots els nivells per reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.
El recomanable és anar substituint les calderes de gasoil i de gas per sistemes elèctrics i eficients, que alhora utilitzin electricitat d’origen renovable. Una electricitat que idealment provingui de les plaques fotovoltaiques d’autoconsum i de distribuïdores que garanteixin que és d’origen renovable.
A Bellaterra un 80% aproximat de les cases i edificis son “devoradors energètics” i generen moltes emissions. Per tant, hi ha molt a fer. I des de l’administració pensem que cal ajudar.
A més a més, si aquesta transició es fa bé, s’estalviaran diners en la factura energètica. Per tant, comptar amb un servei d’assessorament, que informi i ajudi a aprofitar les bonificacions fiscals i/o les subvencions existents, pensem que és molt convenient.
Conscients de la importància d’aquesta necessària transició per passar a tenir unes llars i edificis més eficients i zero emissions, des de Bellaterra Endavant ens comprometem a:
Posar a disposició dels veïns un servei d’assessorament energètic que ajudi a la presa de decisions. Promoure la utilització d’aquest servei per part del major nombre possible de veïns.
IGNASI RODA FÀBREGAS|El passat 15 de gener es va celebrar el centenari del naixement de Frederic Roda Pérez, espòs de M. Rosa Fàbregas Rovira, pare de 10 fills. Va néixer a Barcelona un dimarts 15 de gener de 1924. Fill de Frederic Roda Ventura i Pepita Pérez de Cambra, germà de M. Lluïsa, Isabel M., Pepa i Anna M., oncle d”un reguitzell de nebots i nebodes, fins a 19 i avi de 16 nets.
Frederic Roda Pérez (Barcelona, 15 gener 1924-1 marc 2006) CEDIDA
El més segur és que ell no acceptaria cap mena de reconeixement tot i que es va fer un fart de promoure actes de reconeixença daltres persones.
En certa manera, aquesta manera de fer dell, i valgui la redundància, m’anima a promoure L’ANY FREDERIC RODA PÉREZ sense cap mena de programa previs i on qualsevol iniciativa encaminada a recrear la seva memòria serà benvinguda.
Proposo fer allò que en el món del teatre fem sovint per animar la gent a venir a veure’ns: la taquilla invertida, és a dir, recollirem els fruits el proper 15 de gener del 2025. Aleshores tot allò que hagi sorgit durant l’any miraré de reflectir-ho en una pàgina Web o un Bloc o el que em suggereixin els meus fills, que d’això hi entenen molt.
Per començar he proposat que tots aquells que ho vulguin m’enviïn algun escrit sobre el pare per fer-ne un recull. Als qui ja us ho demanat, us agrairia féssiu extensible aquesta invitació a aquelles coneixences que cregueu els pugui abellir fer-hi una semblança.
També iniciaré la compilació de la seva poesia, que es remunta -i això potser sorprendrà- a un primer recull en castellà titulat “La Cruz en el aire” escrita l’any 1944 i que el va encapçalat amb un pròleg titulat: Prólogo para indiferentes, i que comença així:
En este pleno apogeo de la primavera, cuando las horas están llenas del escalofrío triunfal de verdes árboles y aridez de exámenes, escribo las palabras que iniciarán la lectura de mi primer libro.
Així és que et convido a participar en aquesta celebració amb idees, aportacions o el que et surti del cor, sabent que tenim 365 dies endavant per fer d’aquesta efemèride alguna cosa de ben diferent i imaginativa.
Cruz en el Aire (1944) de Federico Roda Pérez
BIOGRAFIA DE FREDERIC RODA PÉREZ Director teatral, crític i activista cívic.(Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006)
Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.
Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.
En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre. El seus fills són en Frederic Roda i Fàbregas, Ignasi i Àlvar.
Tot allò que vulgueu aportar ho podeu fer a través del correu personal del seu fill Ignasi Roda, historiador, director de teatre i cronista de Bellaterra:
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 19 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Shira, el Rhodesian Ridgeback de Bellaterra
(15) Amb més cura dels animals de companyia:
A la societat actual, la defensa i protecció dels drets dels animals i la preocupació pel seu benestar cada cop son més presents. La convivència entre les persones i els animals s’està redefinint. Forma part del nou paradigma de respecte i harmonia amb la natura i totes les especies que en formem part.
Des de Bellaterra Endavant treballarem per:
Informar i aplicar la nova Llei de protecció de drets i benestar animal. Posar en valor la tasca i donar eines al grup veïns (grup d gossos whatsapp). Tirar endavant una política que faciliti que tothom pugui col·locar Microxip i xapa per collar als gossos: sóc de Bellaterra! i el telèfon. Que els Agents cívics tinguin un lector de xips. Controlar el compliment de les limitacions de velocitat als nostres carrers per evitar atropellaments de gossos, gats i altres animals. Colònies de gats: col·laboració amb consell veterinaris de Catalunya Demanar a FFGG que es revisin periòdicament i s’arreglin les tanques de les vies del tren, per evitar atropellaments. Establir mesures en matèria d’animals perduts o abandonats. Gossos i gats amb micro-xip i una xapa d’animal de companyia de Bellaterra. Fer un parc per gossos, per socialitzar més el poble.
📍Durant la dictadura franquista, la por, el gris i la mediocritat s’estén a tots els aspectes de la vida, però la infància va ser la principal perjudicada del franquisme.
📍La maternitat i la primera infancia en el franquisme sota el control de l’Obra de Protección de Menores
Neus Garcia Rafols Maria Verdú Guinot Elena Rafols Yuste Circare. Grup de Recerca Històrica
L’ESPANYA FRANQUISTA I LES POLÍTIQUES MATERNALS*
El Nuevo Estado sorgit de la rebel·lió militar i convertit en dictadura tenia la necessitat primordial d’augmentar el nivell demogràfic del país. Els estudis de principis dels anys quaranta mostraven una natalitat molt baixa i una despoblació que, segons deien, no es podia atribuir només a les conseqüències de la Guerra Civil, sinó a la decadència moral, la debilitat religiosa i l’apatia espiritual del règim anterior. Per això van iniciar una política «pronatalista», i per posar-la en marxa calia que la família patriarcal fos la unitat principal de la societat, declarant indissoluble el matrimoni i enaltint la maternitat amb incentius econòmics **
La Ley de sanidad infantil y maternal, del 12 de juliol de 1941, va ser la que va donar pas al marc organitzatiu i funcional de totes les institucions que es dedicaven a l’assistència maternal i infantil, que depenien de diversos ministeris i organitzacions. En la llei, el Govern espanyol deixava molt clar els seus objectius:
Deseoso el Gobierno de mejorar en lo posible los factores demográficos positivos, estimulando la nupcialidad y natalidad, y combatir eficazmente los factores nega tivos del problema de población, aspira a reducir al minimo la mortalidad maternal e infantil, intemificando las obras de asistencia médica a ello encaminadas.
És per això que va dedicar un gran interès a tenir cura de la mare gestant, no per ella mateixa com a dona, sinó per la finalitat procreadora que li destinaven com a tal, així com als lactants, per evitar l’alta mortalitat infantil.
L’Estat va actuar segons la ideologia feixista utilitzant valors tradicionals, arrelats des de feia segles en la psicologia femenina, com ara la maternitat. Calia potenciar aquest valor i posar en marxa unes línies polítiques adoctrinadores dirigides específicament a la dona. El feixisme la veia com un ésser inferior, només capacitada per tenir cura de la llar i ser mare i esposa. Com diu Carme Molinero, els tres feixismes europeus compartien en aquest sentit les mateixes línies, encara que cadascun en feia prevaler un component més que uns altres. A Espanya, el franquisme va demostrar que feixisme i catolicisme no eren antagònics; les funcions reproductives van restar a mans del règim i de l’Església, i es va prohibir l’avortament, el control de la natalitat i els anticonceptius (amb el pas dels anys, l’Església va permetre els mètodes naturals), a banda de reprimir la sexualitat femenina fins a l’extrem de recuperar una institució creada el 1902 amb el nom de Patronato Real para la Represión de la Trata de Blancas, dissolt per la República, el Patronato de Protección a la Mujer (PPM), responsable de vigilar la moral femenina. En resum, el control sobre el cos de la dona va ser aclaparador.
Tribunal Tutelar de Menores, pis principal de l’actual Hotel Monument, Passeig de Gràcia, 75, Barcelona. Es poden veure els escuts oficial de ceràmica
No pensem que la idealització de la dona mare arribava al punt de valorar-la com a tal. De cap manera. Luis Martínez Kleiser (1883-1971) una eminència de l’època era doctor en Dret, periodista i escriptor, i també era, entre altres càrrecs, vocal del Consejo Superior de Protección de Menores (CSPM) i vicepresident del PPM; el 1949 va publicar, a la Revista de la Obra de Protección de Menores (ROPM), «Tienes un hijo», adreçat a l’home pare, un article representatiu del que es pensava en segons quins sectors socials de l’època, ja que valora la dona mare per ser mare, però al mateix temps treu tot el valor a aquest fet i dóna com a única responsabilitat de la «creació» dels fills al pare i, per tant, només ell és el responsable de la seva educació. Era tal el menyspreu a la dona que se la comparava amb un simple recipient:
Ya sé que tuvo una madre ese hijo tuyo; pero dime, ¿tuvo madre Adán? ¿No? Luego tu hijo no necesitaba haberla tenido tampoco. Dios quiso conceder a la madre la facultad portentosa de alumbrar seres; pero esa madre solo lo es de nombre, en cuanto a la creación del nuevo ser se refiere. No es la madre capaz de crear […]. Dios la mandó ser madre desde el paraíso como nosotros mandamos a una máquina inventada por nuestro ingenio que dé a luz un producto cualquiera. La máquina cumple su misión, pero sin nosotros, ni la máquina sería máquina, ni sería capaz de crear aquel producto. La máquina madre es lo mismo. […] Esa madre carece de capacidad para ser autora de un ser maravilloso. […] Es únicamente como la máquina y produce creaciones.
Nens jugant al pati de “La Prote” Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores, del carrer Wad-Ras, 98 (Barcelona) Obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas, inaugurada el 10 d’octubre de 1946 i tancada el 1983
El control matern i infantil anava més enllà del sanitari o de les millores socials. Es tractava de controlar les famílies moralment i inculcar la nova estructura política; una faceta més, en definitiva, de les polítiques familiars repressives de la dictadura franquista. I s’hi va donar un marc legal quan el 28 de maig de 1938, encara no acabada la Guerra Civil, Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer, ministre de l’Interior, van signar a Burgos un decret de reorganització de la sanitat en el qual manifestaven:
El Nuevo Estado español, que aspira como postulado fundamental de su misión, a fortalecer, elevar y engrandecer a España, ha de acometer muy próximamente la reorganización de la Sanidad sobre bases que se armonicen con la orientación totalitaria de nuestro Movimiento.
Segell Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona. La seu central fos al pis principal de Passeig de Gràcia, 75 de Barcelona (Actual Hotel de Luxe Monument)
L’ORGANITZACIÓ ASSISTENCIAL A LA MARE I LA PRIMERA INFÀNCIA: LES INSTITUCIONS
Les funcions de l’Estat sobre sanitat infantil i maternal estaven a càrrec del Ministerio de Gobernación i de la Dirección General de Sanidad, que també en tenien la responsabilitat legislativa. El control als centres medicoassistencials ja havia estat reglamentat el març del 1939, quan s’ordenava als jefes de Puericultura provincials fer una visita amb deteniment a totes les institucions que hi collaboraven i elaborar un qüestionari amb totes les dades recollides, i que aquestes visites s’havien de repetir amb freqüència. També s’asseguraven el control des de dins, ja que aquest cap del Servicio Provincial de Puericultura havia de formar part com a vocal nat dels patronats o les juntes que dirigien les institucions que acollien dones i criatures.
Les polítiques maternals es van plasmar mitjançant les directrius del Ministerio de Sanidad i van ser posades a la pràctica a través de diverses institucions, com ara Auxilio Social i Sección Femenina, entre les més conegudes i també força estudiades. El Ministerio de Justicia creà també una d’aquestes institucions collaboradores, ja que tenia funcions tutelars i protectores de menors, mitjançant organismes com asils, orfenats, col·legis, reformatoris… L’organisme que se n’ocupava era el Consejo Superior de Protección de Menores, constituït en el si del Ministerio de Justicia, amb personalitat jurídica pròpia, capacitat legisladora i amb seu a Madrid. Va ser restablert l’1 de juliol de 1938, a Vitòria. Estava organitzat en diverses seccions. La primera, s’ocupava de la puericultura i la primera infancia. Sota les ordres del Consejo hi havia les juntes provincials i locals. A Barcelona, es va crear la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona (JPPMB), per sota de la qual hi havia els centres mèdics o d’assistència que tenien cura de la mare i la criatura, com ara l’Oficina Central del Niño, la Guardería de Niños de Pecho amb la Cantina Maternal i el Parque Infantil del Grupo Benéfico.
Grupo Benéfico (dreta) inaugurat el 1915 i tancat el 1978 i Escuelas Profesionales Ntra.Sra. de la Esperanza del TTMB (Esquerra), inaugurat el 1946 📷 Josep Brangulí i Soler (L’Hospitalet de Llobregat, 14 de setembre del 1879- Barcelona, 23 de setembre del 1945)
La Junta de Barcelona compartia instal·lacions amb el Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona. Les seves dependències estaven situades al principal del número 75 del Passeig de Gràcia. Hi havia també juntes locals, designades per la de Barcelona i autoritzades pel Consejo (Terrassa, Badalona…), que vigilaven la gestió de totes les juntes, especialment l’econòmica, i de la secció de puericultura i primera infancia.” Econòmicament, els recursos principals els obtenien de la consignació pressupostària i de la recaptació del 5% de l’impost sobre els espectacles públics. La resta, provenien d’ingressos que obtenien de béns propis o de donatius.
La zona rural també havia de quedar controlada amb la creació de petits centres d’assistència pediàtrica i maternal d’urgència. Tots els pobles amb més de cinc mil habitants havien de tenir-ne un. En aquest àmbit, la Sección Femenina divulgava la higiene infantil a través de les informadores sanitàries rurals.
* Aquest treball analitza específicament el tema de la maternitat i la primera infancia, mitjançant els centres que depenien de les mateixes institucions que tenien cura de la infancia i la joventut tutelada. El 2005 vam iniciar una recerca sobre la infància tutelada, que ha tingut el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Es desenvolupa en diverses fases, i posa l’èmfasi en la valoració de la infancia com a subjecte històric i en la divulgació a la ciutadania. Consta d’un primer dossier inèdit, Les institucions de protecció de menors i benéfiques: centres de menors femenins de Barcelona i provincia (1939-1959); del documental Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes (R. Mamblona, 2006), el qual recull el testimoni de quatre persones que havien passat per aquests centres; de la pàgina web http://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat (2008), i de l’exposició Infancia robada.
Internat de nenes Hogar Nuestra Señora del Coll, carrer Albigesos, 1-5, Barcelona|CEDIDA
** NASH, Mary. «Pronatalismo y maternidad en la España franquista». A: BOCK, Gisela; THANE, Pat (ed.). Maternidad y políticas de género. La mujer en los estados de bienestar europeos, 1880-1950. Madrid: Cátedra, 1996.
*** Boletín Oficial del Estado, 28-7-1941, núm. 209, 5650-5655.
**** «Mujer, franquismo, fascismo. La clausura forzada en un “mundo pequeño”». Historia Social, 1998, núm. 30, pàg. 97-117.
***** Boletín Ofcial del Estado, 31-V-1938, núm. 586, 7610-7611.
****** Boletín Ofcial del Estado, 12-III-1939, núm. 71, 1452-1453
******* Santiago Castiella, Gregorio. «Crónica Nacional». Revista de la obra de Protección de Menores, 1944, núm. 1, pàg. 30.
Font: Edicions de la Universitat de Barcelona, Neus Garcia Rafols, Maria Verdú Guinot, Elena Rafols Yuste, Circare. Grup de Recerca Històrica
BELLATERRA.CAT 