BELLATERRA.CAT

20 persones llegiràn la novel·la curta L”ENCIS DE BELLA-TERRA de Clovis Eimeric (seudonim de Lluís Alberich Sellarès, Barcelona, 1882-7 novembre 1952) la revetlla de Sant Jordi al Club Bellaterra

LLUÍS TORRES|Bellaterra celebrarà la Revetlla de Sant Jordi 2024 amb una lectura pública amb la flaire esclatant de la primavera al Club Bellaterra. Qui ha tingut aquesta iniciativa cultural és el bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i Maria Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Com cada any, la jornada del 23 d’abril,  es viurà amb intensitat al centre de Bellaterra, on durant tot el dia es trobaran la majoria de parades de llibres i roses de les entitats cíviques del poble i la Llibreria Paper’s

La celebració de Sant Jordi, però, començarà el dia abans al Club Bellaterra, on dilluns dia 22, a les 20h es desenvoluparà una lectura pública de la novel·la original curta “L”ENCIS DE BELLA-TERRA” de Clovis Eimeric, (seudonim de Lluís Almerich i Sellarés, Barcelona, 1882-1952) publicada el 1930 per la desapareguda Editorial Favència, Carrer de Provença, 140, Telèfon 35303, Barcelona)

📍A la mitja part de la lectura, s’oferirà la tradicional Coca Catalana i Cava Brut.

El sentit o la utilitat de les novel-les són l’entreteniment i l’esplai, ja que són concebudes com a literatura d’evasió (llibres d’esbarjo i entreteniment, que fassin curtes les vetlles, les hores de tren, les estones desvagades»). Alhora aspiren a un nivell literari molt concret que Clovis Eimeric exposa amb aquests termes: «sense complicacions psicològiques que enterboleixin la lectura; sense enfarfecs literaris que la fassin avorrible. Creu, i ho manifesta, que aporten un nou valor a la novel·la catalana. Clovis Eimeric pretén d’adaptar-se, les seves novel·les, als nous corrents de la literatura rosa que estan en voga a l’estranger. És a dir, es vol allunyar de la novel·la que, com la de Folch i Torres, reflecteix una vida local, d’acord amb uns certs esquemes morals molt arrelats. Per això els editors ens diuen que no pretenen que les novel-les traspuïn «un sentiment tendre i delicat a la manera apostòlica d’en Josep Ma. Folch i Torres, sinó que cerquen un camp més ample i més obert a totes les sensacions».

Certament que en els llibres de Clovis Eimeric no hi ha la ingenuïtat dels personatges de Folch i Torres pel que fa al comportament d’aquests en les seves relacions amoroses i en les seves reaccions; manifesten les seves febleses de caràcter, que estan sovint en relació amb passions amoroses no permeses. D’altra banda, aquestes novel-les no tenen un propòsit tan clar d’exemplaritat com les de la Biblioteca Gentil. Tot això està d’acord amb la idea que Clovis Eimeric té de fer una col-lecció, com diu ell, a la nord-americana. En definitiva, segons les seves paraules, que puga anar a totes les mans, sense pecar de coent ni de desaborida, suau i casolana; moderna, però, i d’un caire pròpiament local.

Les accions de les novel-les de Clovis Eimeric tenen lloc sovint en terres llunyanes, més o menys exòtiques, per tal de donar la imatge de varietat i modernitat que pretén la Biblioteca Damisel-la; els personatges es mouen en ambients cosmopolites. Aquest fet diferencia Clovis Eimeric dels altres autors catalans de novel-la rosa, i l’autor l’explica manifestant que ho fa seguint les passes de molts novel-listes forasters.

Sembla que l’èxit de la col·lecció fou notable, si tenim en compte que va sortir durant tant de temps. Segons que hem vist abans, La puntaire i L’enyorament són les obres que van ser més venudes.

La Biblioteca Damisel-la va començar un any després que la Biblioteca Gentil, i de fet totes dues es feren clarament la competència per captar un mateix tipus de públic. Clovis Eimeric devia agafar la idea de la Biblioteca Gentil, pel que fa al tipus i a les característiques de la publicació. El primer número de la col·lecció, l’autor el dedica a Josep M. Folch i Torres, del qual elogia la tasca de novel-lista popular; tot un gest, irònic o sincer, per a començar a fer-li la competència. Es pot considerar la Biblioteca Damisel.la una imitació a la Gentil? Ja hem vist que sí, en molts aspectes, però se li pot atribuir també una finalitat complementària si considerem que Clovis Eimeric escrivia per a un públic diferent per al qual volia om- plir el que ell considerava un buit literari. En realitat, tot i que fou consi- derable, l’èxit de la col·lecció va ser molt menor del que havia tingut Folch i Torres.

La Biblioteca Damisel-la deixa de publicar-se l’any 1930, poc abans de l’adveniment de la República, i així Clovis Eimeric va poder dedicar-se més a la feina de periodista en aquesta nova etapa política. Les novel-les rosa van quedar en segon terme i, finalment, la dedicació de Clovis al periodisme determina el final de la Biblioteca Damisel-la.

Font: Biblioteca de Catalunya

LLUÍS TORRES|El passat 17 d’abril de 2024 vàrem llegir amb força curiositat al diari El Punt- Avui, el projecte de “netejar” tots els capitells del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Amb força interès ens hem desplaçat, -com fent sovint, des de Bellaterra a Sant Cugat- per anat a veure el Monestir de Sant Cugat i en aquesta ocasió amb motiu de la polèmica “restauració” de l’auto-retrat de l’escultor Arnau Cadell o Gatell (fou un escultor català del segle XII i XIII. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers l’any 1190 i de la catedral de Girona), que diuent ja està ‘netejat‘.

Núria Escamilla, (regidora d’Esports i responsable de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat), hauria de saber que la pedra original, ara tant blanca, és un greu error de restauració, que fa mal a la vista, i que desmereix l’art d’aquest històric capitell , que podria ser l’únic auto-retrat d’un artista al segle XII.

“Si de veritat tots els capitells de claustre de Sant Cugat han de patir un semblant destí, seria del tot irreparable, tal com ho veien els amants de la història i de l’art”

Els capitells, com saben els autèntics expert, originalment anaven pintats de colors. Que el temps hagi esborrat els colors i enfosquit de pedra no ha estat ni és cap impediment perquè siguin admirats fins avui amb tot el seu valor artístic, es per això que el món artístic de Sant Cugat trobi del tot injust que ara se’ls pretengui aclarir i presentar la blancor de la pedra, com no havien aparegut mai abans, el que fa recordar que seria un gravíssim error irreparable.

📍Una joia en renovació constant
El monestir de Sant Cugat del Vallès està immers en un procés de restauració des del 2017

📍El consistori vallesà ha encarregat un nou pla director per continuar la preservació de l’espai

📍S’hi vol incloure la rehabilitació dels capitells i fer visitables alguns espais que s’han recuperat

SANDRA PÉREZ|Veure el mones­tir de Sant Cugat del Vallès a través de la mirada de la direc­tora del museu, Alba Rodríguez, és fixar-se en detalls que poden pas­sar des­a­per­ce­buts per al visi­tant a sim­ple vista. És, per exem­ple, atu­rar-se al claus­tre en un capi­tell, dels 144 que hi ha, per la seva sin­gu­la­ri­tat: hi ha escul­pit un auto­re­trat de l’escul­tor, Arnau Cadell, on se’l veu tre­ba­llant. Al cos­tat, hi ha una petita làpida on l’autor, que també es va encar­re­gar del claus­tre de la cate­dral de Girona, ho explica. És acce­dir a una torre de la mura­lla, també reha­bi­li­tada, i poder ima­gi­nar com era l’espai quan els mon­jos bene­dic­tins diri­gien un petit mones­tir envol­tat d’algu­nes cases que serien l’ori­gen de l’actual poble vallesà. O és aca­bar pujant a un sos­tre per acce­dir a un espai on es veu una tro­ba­lla recent: una coberta gai­rebé intacta del romànic cons­truïda amb una tècnica ja uti­lit­zada pels romans. Aques­tes són només tres pin­ze­lla­des del resul­tat de les obres de res­tau­ració rea­lit­za­des al mones­tir en els dar­rers anys. “És la joia de la corona de Sant Cugat del Vallès”, asse­gura la regi­dora de Cul­tura, Núria Esca­mi­lla, abans de des­ta­car que es tracta “d’un refe­rent a la ciu­tat, l’espai on tot­hom vol fer els seus actes”. El monu­ment, que ha expe­ri­men­tat dife­rents trans­for­ma­ci­ons des de la seva fun­dació, al segle IX, està immers en un procés con­tinu de res­tau­ració des de l’any 2017, amb una inversió de més de 2 mili­ons d’euros. Es tracta d’un con­junt monu­men­tal, decla­rat bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal, for­mat per les edi­fi­ca­ci­ons de l’antic mones­tir, és a dir, l’església de tran­sició entre el romànic i el gòtic, un doble claus­tre amb dependències, un palau aba­cial, un con­junt de mura­lles i tor­res. A més, es con­ser­ven impor­tants res­tes arqueològiques al sub­sol i dife­rents espais verds i vege­tació. A fi de garan­tir-ne la con­ser­vació i res­tau­ració, l’any 2016 es va cons­ti­tuir la comissió ges­tora del mones­tir, amb la par­ti­ci­pació del con­sis­tori, la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat, que han finançat les obres. A més, el 2023 l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona també va par­ti­ci­par en dues actu­a­ci­ons al monu­ment. La dar­rera impor­tant s’ha fet a les cober­tes de lle­vant i les façanes est i oest. Al febrer es van aca­bar unes obres que han durat 12 mesos amb un pres­su­post de més de 550.000 euros, inver­tits pel con­sis­tori i l’AMB amb el suport del Feder. Han inclòs, entre altres fei­nes, refer les teu­la­des de lle­vant de l’església per faci­li­tar el man­te­ni­ment i afa­vo­rir visi­tes en el futur, i remo­de­lar l’espai de la teu­lada de la nau nord per fer-lo acces­si­ble i fer visi­ble la coberta ori­gi­nal que es con­serva intacta. A més, s’ha alli­be­rat la base del cim­bori; de fet, serà en aquesta part de l’església on es pre­veu dur a terme pro­pe­ra­ment la següent inter­venció relle­vant, amb mig milió d’euros de pres­su­post. Entre altres acci­ons, es res­tau­ra­ran els para­ments inte­ri­ors del cim­bori i els seus vitralls, datats del 1890, “un a un”, com des­taca la direc­tora. Aquest tre­ball s’inclou al pla encara vigent amb què ja s’han res­tau­rat la mura­lla de lle­vant, les cober­tes gòtiques de la nau nord de l’església i la part aèria del cim­bori. L’Ajun­ta­ment ja ha dema­nat la redacció d’un nou pla direc­tor que ha de reco­llir les actu­a­ci­ons dels pro­pers deu anys, amb objec­tius com garan­tir-ne la con­ser­vació. Segons la regi­dora, el nou docu­ment podria incloure la reha­bi­li­tació dels capi­tells del claus­tre, “recu­pe­rar la per­cepció del recinte ori­gi­nal”, que suposa tor­nar a recu­pe­rar “d’alguna manera” el perímetre del mones­tir, ja que ara hi ha una part de la mura­lla que s’ha per­dut, i fer visi­ta­bles algu­nes zones que s’han recu­pe­rat gràcies a les dar­re­res obres, com ara la de la coberta ori­gi­nal. Tot i ser un monu­ment “sòlid”, ha anat pre­sen­tant senyals de dete­ri­o­ra­ment, com algu­nes esquer­des en l’estruc­tura i el des­gast de mate­ri­als. Des de fa uns anys, el con­sis­tori col·labora amb la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya fent la moni­to­rit­zació, a través de dife­rents tes­ti­mo­nis col·locats en punts de l’església, per con­tro­lar pos­si­bles movi­ments i poder pre­veure obres per repa­rar even­tu­als pato­lo­gies.

Font: El Punt Avui