Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Després d’un matí solejat, Bellaterra es cobreix de núvols foscos provinents del nord

Ara mateix, Bellaterra s’observa cel cobert i han començat alguns ruixats, després d’un matí força solejat, i amb una temperatura estiuenca de 20 graus.

Read Full Post »

L’aclamat compositor polonès Krzysztof Penderecki, ex director del Festival Pau Casals de Puerto Rico, ha mort aquest matí a Cracòvia als 86 anys d’edat, tal com ha informat la Ràdio de la ciutat, citant fonts familiars. Sembla que el músic portava malalt diversos anys.

Segons ens comuniquen els bellaterrencs Angi i Francesc, era un client admirador del seu ex restaurant La Taula de Barcelona, i fins i tot els hi va convidar a la seva casa de Cracovia (Polònia)

Detall de la partitura del Concert per violí de Krzysztof Penderecki, dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc

Nascut el 1933 i després d’estudiar violí i piano de petit, va realitzar estudis de composició a la Universitat Estatal de Polònia, a més de Filofía, Art i Història de la Literatura a la Universitat de Cracòvia, convertint-se en un dels més destacats creadors de la clàssica de la segona meitat de segle XX. La seva obra més coneguda, Treno a les víctimes d’Hiroshima, estrenada el 1960; així com algunes obres de tall religiós com el seu Rèquiem polonès, el Te Deum, Stabat Mater i La Passió segons Sant Lluc, entre d’altres, formen ja part de la programació dels auditoris.

A més de les seves composicions de música clàssica, va escriure nombroses bandes sonores, algunes d’elles per a pel·lícules mítiques com La resplendor, de Stanly Kubrick, Cor salvatge de David Lynch, o L’exorcista, de William Friedkin. En els últims anys també va exercir com a director d’orquestra. El 2001 va rebre el Príncep d’Astúries de les Arts.

Estudià a l’Escola Superior de Música de Cracòvia, on és professor des del 1975. Ha exercit també la docència en diversos països d’Europa i als EUA. Ha escrit obres en tots els gèneres musicals: Anaklasis (1960), per a corda i percussió, la Passio… secundum Lucam (1966, estrenada a Barcelona el 1969), De natura sonoris (1967), per a gran orquestra, l’òpera Die Teufel von Loudun (‘Els dimonis de Loudun’, 1968-69), Utrenja (1970), per a cor i orquestra, Cosmogonia (1971), per a solistes, cor i orquestra, Canticum canticorum, per a 16 veus i orquestra (1972), Intermezzo (1973), per a 24 instruments de corda, i el Rèquiem polonès (1980-84, estrenat a Barcelona el 1986, dirigit pel mateix compositor), l’òpera Ubu Rex (1991), Concert per a flauta (1993) i l’oratori Les set portes de Jerusalem (1996), a més de dues simfonies, dos concerts per a violí, obres de cambra, etc.

Read Full Post »

Segons publica TV Sant Cugat i el seu Magazine, s’ha creat un directori digital de comercos que serveixen a domicili

“Hi han presents 20 comerços de Cerdanyola però cap de Bellaterra”

L’Associació Sant Cugat Comerç, juntament amb onze associacions de comerciants, han creat un directori digital on s’ofereixen productes a domicili de diferents comerços locals.

Es tracta de la web http://adomicili.slowshopping.cat i el projecte s’emmarca dins de la campanya SlowShopping.cat. Per fer-ho possible, el portal posa a disposició de tots els clients interessats les dades de contacte de comerços locals que segueixen oberts al públic o que ofereixen la possibilitat de fer entregues a domicili.

Sant Cugat Comerç i l’associació PEUC són els impulsors de la iniciativa i asseguren que “és una acció solidària amb els comerços de proximitat de les ciutats i pobles de Catalunya“. Asseguren que ajudarà a reaccionar positivament el comerç local dels pobles i ciutats de Catalunya en temps de confinament i de paralització general de l’economia del país. Els comerços adherits a les principals associacions de Cerdanyola del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sentmenat, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Ripollet, Premià de Mar, Manlleu i les associacions dels barris barcelonins de Sants, el Cor Eixample i el Cor d’Horta, que representen a més de 1.700 comerços associats, ja formen part del “directori de comerços a domicili“, una iniciativa que pretén portar les compres de proximitat a les llars dels clients que actualment es troben confinats a les seves llars.

El comerç local, un dels principals afectats per la crisi

El comerç de proximitat és un dels principals afectats per la crisi propiciada pel coronavirus. Molts negocis han tancat o han reduït la seva activitat al mínim, i segons Jesús Carballo, un dels impulsors de la campanya, “hem de pensar solucions imaginatives per fer front a la crisi, i aquesta és bona per a tothom ja que els clients poden seguir comprant al comerç de confiança sense sortir de casa“.

Des del portal SlowShopping.cat els usuaris poden seleccionar el seu barri o localitat, utilitzar un desplegable amb diferents categories de comerç i trobar les dades de contacte per seguir fent compres responsables, aquesta vegada des de casa.

La campanya s’ha iniciat amb una dotzena d’associacions de comerciants catalanes però qualsevol associació de comerciants s’hi pot adherir contactant directament des del portal de Sant Cugat Comerç o SlowShopping.cat.

Read Full Post »

El Restaurant Marcs de Bellaterra ens ofereix avui diumenge els seus tradicionals Canelons i Menú Migdia (10€ per emportar)

Read Full Post »

“Recordem qui ens está ajudant a salvar-nos, i va ser enviat a les primeres línies, sovint sense informació i equipaments adequats”

Beppe Severgnini|Corriere

Hi ha qui l’anomena “social distancing”. Però ni l’anglès, que serveix sovint per daurar la píndola a Itàlia, tampoc hi ajuda. El distanciament social és un eufemisme patètic. Anomenem-ho pel seu nom: recinte obligatori. Passem un mes aïllats, i no s’ha acabat. Els que han tingut la sort de ser sans, han fet diferents coses durant aquest període.

Els consells no van faltar i no faltaran.

Per a molts, l’afició és explicar als altres com passar el temps. Per no quedar-me fora, jo també tindria un suggeriment. No proposaré plantar moreres, llegir Graham Greene, veure Fleabag, escoltar els nacionals, posar els calaixos al seu lloc i beure vi negre piemontès. Em proposo fer un compromís solemne amb nosaltres mateixos. Això: recordem metges, infermeres i professionals sanitaris, quan ha passat la por. Et sembla retòric? No ho és. Som una nació generosa i intensa, però despistada. Aviat ens cansem de tot: fins i tot la nostra il·lusió.

El que escriu el doctor Luigi La Sala als “italians” de Florència, crec, val la pena reflexionar: “Sóc un (petit) metge generalista. Els meus pacients em valoren i, potser, també m’estimen. Però la melassa d’aquests dies sobre els ‘metges herois’ em deixa indiferent; més aviat m’irrita. No m’oblido. Tan aviat com la por hagi passat, els metges tornaran a ser objectius de funcionaris diligents, pacients sense educació, advocats rapaces i periodistes ignorants. Ara no marxo: no ho puc fer. Però si sobreviu, després de la pandèmia, abandono la glòria de la petita xerrada. Trio el plat de llenties d’una jubilació anticipada “. Crec que no hi ha res més a afegir. En canvi, hi ha alguna cosa a prometre: recordem qui ens ajuda a salvar-nos, i se’l va enviar a les primeres línies, sovint sense informació i equipament adequats. Dels meus amics mèdics, a Crema, Cremona, Lodi, Bèrgam, Pavia, Milà, Torí, Bolonya, Nàpols, la meitat són Covid +. Ningú es queixa, ningú s’ha tirat enrere. Ningú no s’estalvia, va dir el papa Francesc a la plaça de pluja contundida. Si ens estalviem, també és gràcies als nostres metges i infermeres. Tenim un deute amb ells: ho honrem.

Read Full Post »

Quan diumenge siguin les dues de la matinada els rellotges s’hauran d’avançar a les tres.

Davant la situació de confinament de la ciutadania degut a la Covid19, l’Oficina per a la Reforma Horària i el Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) fa unes recomanacions ja que l’adaptació al nou horari d’aquest cap de setmana pot ser més llarga de l’habitual degut a la disminució de les rutines socials, de l’exposició a la llum solar i de l’activitat física. En aquest sentit, recomana:

1.Procurar rebre el màxim de llum natural al matí i, a ser possible, sortir al jardí a prendre el sol una estona.

2.Procurar fer pautes d’exercici físic, en la mesura que es pugui, especialment al matí, i cada dia a la mateixa hora.

3.Desplaçar els horaris de menjar i son de manera progressiva, uns 15 minuts diaris, especialment en nens, per fer l’adaptació més suau.

4.I de manera habitual, es recomana procurar mantenir horaris regulars a l’hora de llevar-se, anar a dormir i de menjar per ajudar a regularitzar el ritme del rellotge intern i afavorir el son.

5.Evitar sempre aparells electrònics abans d’anar a dormir, especialment aquests dies, per no endarrerir encara més l’hora per poder conciliar el son.

6.Evitar les migdiades i estimulants des de l’hora de l’àpat del migdia.

La Comissió Europea va acordar que l’any 2021 se suprimiria el canvi d’hora a tota la Unió Europea, entre altres raons, pels efectes negatius que aquest canvi suposa per a la seva salut, l’increment d’accidents de trànsit i el poc estalvi energètic que genera avui dia.

Una decisió que podria veure’s posposada novament davant la crisi global del coronavirus. La decisió sobre a quin horari caldria ubicar-se, si l’anomenat horari d’estiu (UTC+2) o el d’hivern (UTC+1) recau únicament als estats, tot i que des de les instàncies europees es va demanar que s’establissin mecanismes de coordinació a l’hora de prendre una decisió al respecte.

El canvi horari és una mesura que es realitza dos cops a l’any (març i octubre) i té el seu origen en la crisi del petroli de l’any 1974, amb l’objectiu de reduir el consum d’energia associat a la il·luminació artificial. La millora de les tecnologies d’il·luminació, amb solucions més eficients com les llums LED, ha minimitzat l’impacte del canvi d’hora sobre el consum d’energia.

Read Full Post »

La UAB participa als videos universitaris de compromís amb els ODS

La UAB protagonitza un dels nou vídeos que, al portal http://www.ods.cat, relaten les accions de les universitats per alinear la seva activitat amb els objectius de desenvolupament sostenible. Destaca el compromís amb el medi ambient, la igualtat, la salut i el benestar.

Les institucions d’educació superior membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) han elaborat una sèrie de vídeos, disponible en el web http://www.ods.cat, on expliquen les seves accions en relació amb els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Els vídeos recullen les declaracions de representants de les diferents universitats que detallen els plans de les seves institucions respectives per contribuir a l’Agenda 2030 tot aprofundint en el desenvolupament sostenible des dels seus tres àmbits d’acció: la formació, la recerca i la innovació.

Al vídeo de la UAB, el vicerector de Relacions Institucionals i Cultura, Carlos Sánchez, destaca especialment el compromís de la Universitat amb els objectius relacionats amb el medi ambient, la igualtat, el benestar i la salut. I posa èmfasi en la importància de la participació de la comunitat universitària i la implicació de la resta de la societat.

Per la seva banda, Sara Moreno, vicerectora d’Alumnat i Ocupabilitat, detalla els aspectes de Pla d’Igualtat de la UAB, directament relacionat amb l’ODS número 5: el foment de la cultura d’igualtat i de la perspectiva de gènere, l’equitat en l’accés i la promoció als estudis i al desenvolupament professional, la participació igualitària i la lluita contra l’assetjament.

Finalment, Maria Prats, directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, parla del quinzè aniversari de l’Observatori i detalla algunes de les seves activitats més destacades, com ara les campanyes temàtiques o la implementació del punt lila a la festa major de la UAB.

Read Full Post »

Bellaterra té avets mediterranis Pinsapo, tradicionals de Ronda

Detall de les branques de Pinsapo en forma de creu|BELLATERRA. CAT

El pinsapo (Abies pinsapo) és una espècie d’avet, pertanyent a la família Pinaceae i de distribució restringida a serres mediterrànies de sud de la península ibèrica.

Read Full Post »

MENÚ MIGDIA I POLLASTRE A L’AST 10€ (per emportar)

Dissabte, 28 març 2020

Read Full Post »

El bellaterrenc Roger Pernas és soci de Casa Solo


Uno de los pabellones de la Feria de Madrid preparado para acojer enfermos de Covid-19. Foto: EFE/Comunidad De Madrid

Antonio La Gioia

Ante la situación actual de emergencia extrema por la alarma sanitaria, toda la sociedad se encuentra en un estado de estrés máximo que pone a prueba su resistencia y capacidad de reacción. Lo mismo está pasando en la arquitectura, responsable del diseño de los espacios en los que multitudes de personas contagiadas por el Covid-19 están siendo curadas o, por desgracia, están dejando este mundo. Hablamos de esto con Mario Corea, Pinearq, Picharchitects, Casa Solo y Llongueras Clotet Arquitectes, estudios posicionados entre los máximos expertos de arquitectura hospitalaria a nivel mundial.

Las infraestructuras sanitarias existentes en todos los países se están enfrentando a una dramática situación de emergencia a la que no parecen estar dando una respuesta adecuada. Hace pocas semanas, cuando desde España la emergencia nos parecía algo lejano que no nos iba a interesar, mirábamos con cierto estupor el levantamiento en tan solo diez días de un hospital en Wuhan. Hoy ya estamos viendo en Europa una carrera contrarreloj para acondicionar hospitales en recintos feriales, hoteles, polideportivos o naves industriales.

Mario Corea (Mario Corea Arquitectura SPL) destaca que “En nuestros más de 40 años como especialistas en arquitectura sanitaria nos hemos enfrentado a retos de diseño de diferentes escalas tanto en el sector público como privado, sin embargo, es cierto, que ha habido una cierta imprevisión en la programación de servicios de emergencia. En algunos casos, como en los hospitales de Latinoamérica, se incluye en el programa un porcentaje de área libre dentro del terreno para ser usada en caso de emergencia (mayormente desastres naturales) pero sin llegar al planteamiento final de diseño y equipamiento.”

Sobre estas prácticas ya realizadas en estas mismas partes del mundo Pinearq añaden: “Tenemos experiencia en el diseño de hospitales en Latinoamérica y El Caribe, donde las condiciones sanitarias son extremas y siempre en el límite. En estas zonas del mundo, la PAHO (Pan American Health Organization) tiene el programa Smart Hospitals (sostenibles y seguros) con directrices para que el hospital responda a una situación de emergencia por desastre natural. La pandemia no es un desastre natural pero sus consecuencias son muy parecidas por lo que este documento es una buena referencia. Como ejemplos: garantizar los suministros básicos, recintos polivalentes (toma de gases en salas de espera), espacios diáfanos preparados para atender avalanchas de personas que llegan a protegerse, etc.”

El concepto de espacios diáfanos y polivalentes resulta ser de fundamental importancia también por Casa Solo: “La mayoría de los hospitales de referencia de Cataluña tienen estructuras hospitalarias anteriores a los años 70. Constan de numerosos pilares, luces pequeñas, poca altura entre forjados y en muchos casos vigas descolgadas. Esto hace que estos edificios sean poco flexibles y cuenten con dificultades en los cambios de uso, por lo que pueden responder mal ante un desafío como el actual. Las nuevas necesidades de espacio e instalaciones no suelen ser compatibles, y es difícil encajar en su interior nuevas áreas diáfanas y flexibles, de manera que puede ser complicado la reconversión en un hospital tecnológico actual. Un hospital moderno, como ya planteamos desde CASA SOLO, debe ser un contenedor con grandes luces y una altura de planta considerable, con estructuras pretensadas sin descuelgues que den mucha flexibilidad en el cambio de uso posterior”.

Cuestión esencial es como ampliar la capacidad de acogida en casos de emergencia. Para Pinearq “No estamos hablando de incrementar las superficies de los hospitales, de hacerlos más grandes, para que luego se queden vacíos y sin uso: estamos hablando de que los espacios sean más flexibles, más versátiles, que las zonas públicas cuenten con dotación médica, que las dimensiones de los espacios sean generosas, no mínimas, para que tengan más capacidad en caso de necesidad en situación crítica, etc. Igualmente es muy importante incluir lo que venimos haciendo en la mayoría de hospitales modernos que es prever, ya en fase de estudios previos, espacio para el futuro crecimiento de los hospitales (que bien podría ser también espacio para el uso en caso de pandemias).”

Lo mismo opina Felipe Pich-Aguilera (PICHARCHITECTS-Pich-Aguilera) que prevé una futura transformación en nuestros hospitales a raíz de la situación que estamos viviendo: “Desde el punto de vista funcional, creo que los espacios tenderán a ser menos especializados, mas híbridos, de forma que puedan llegar a cualificarse mediante mobiliario o equipamiento efímero, que será cada vez más tecnológico. El hospital pasará a ser más y más una infraestructura eficaz, genérica y muy versátil, en cuyo interior podrán instalarse usos específicos y cambiantes.”

También en el resto de Europa los hospitales podrían prever la posibilidad de su rápida ampliación en sus espacios exteriores, tal como plantea Casa Solo: “Nunca lo habíamos planteado al vivir en la seguridad del Primer Mundo, pero quizá haya que pensar en dejar espacios exteriores amplios para que, en caso de emergencia, podamos disponer del espacio necesario para un hospital de campaña. Estos espacios también son útiles para futuras ampliaciones, si ya contempladas en la concepción del edificio y su plan director de crecimiento.”

Ampliaciones que, para Pinearq, son clave que “estén cerca de los hospitales que es donde están los recursos, humanos y médicos, para el tratamiento, y se puede actuar de forma más rápida. Las soluciones de hospitales de emergencia, como los más rápidos tipo de campaña, modulares o inflables, o ubicar camas en naves o polideportivos cerrados, funcionan mejor si están al lado de los hospitales.”

Sobre el concepto de ampliación y con especial referencia a la particular exigencia de aislamiento a la que la epidemia de Covid-19 obliga, es interesante la consideración de Felipe Pich-Aguilera sobre el hecho de que “la actual situación de confinamiento difumina los límites propios de lo que normalmente consideramos como “recinto hospitalario”, porque la población permanece en sus casas bajo estrictas normas sanitarias. De algún modo, hoy por hoy nuestras viviendas forman parte estructural de la red hospitalaria, sacando presión sobre sus nodos para evitar que colapsen.” Hay casos de “pacientes que abandonan el hospital antes de ser dados de alta y eso tiene que ver con la idea de que consideran ya su propia casa como parte del sistema de salud.”

Además de estas básicas cuestiones cuantitativas que la emergencia actual está evidenciando, hay otras cualitativas, igualmente importantes, sobre las que hay que reflexionar.

Joan Llongueras Mestres (Llongueras Clotet Arquitectes): “Como podemos ver en estos momentos, parece que la base de los hospitales es la creación de espacios altamente tecnificados, pues lo podemos observar con la creación de gran número de camas de Unidades de Curas Intensivas, indispensables para la curación de la patología que estamos padeciendo, pero por la rapidez y urgencia con la que se han creado, son espacios que carecen de la parte más humana de nuestra sociedad, que es el confort de los espacios, elemento tan necesario para nuestra vida cuotidiana.” Y, con referencia a los espacios destinados a los acompañantes de los enfermos: “es cierto que en las circunstancias que estamos viviendo ahora actualmente, todos estos espacios, al igual que las salas de espera convencionales, carecen un poco de sentido ya que en estos momentos en los hospitales el acceso a las familias está totalmente restringido por precaución de no causar más transmisiones entre las personas y empeorar la situación ya muy complicada.”

Casa Solo (estudio con enfoque age-friendly en el proyecto de hospitales) pone la atención sobre las problemáticas de las personas mayores, el colectivo más afectado por la epidemia: “Hay que tener en cuenta que muchas de ellas sufren pluripatologías, problemas crónicos o tienen demencia u otros problemas cognitivos. Esto hace que se deba ser mucho más sensible a su confort y a una posible desorientación. Hoy en día no debería haber excusa para poder dar la cercanía de los familiares en una situación como la actual, en la que no pueden realizar visitas por el estado de aislamiento. Hay multitud de opciones tecnológicas integradas para que el paciente pueda interactuar vía telemática con sus familiares de una manera segura.”

Cuando salgamos de esta situación tan dramática toda la sociedad y los arquitectos estarán llamados a una profunda reflexión, que Mario Corea abre a una escala más amplia: “el equipamiento de la ciudad debería ser diseñado bajo las premisas de orden, universalidad, flexibilidad y seguridad. No sólo desde el punto de vista sanitario, sino en general. Es sumamente importante el enfoque multidisciplinario en el planeamiento de una ciudad, una estrecha colaboración entre las autoridades y expertos de distintos campos (urbanismo, arquitectura, medicina, educación, biología, demografía, etc.), es lo que hará posible que una ciudad pueda estar preparada para controlar una emergencia de cualquier orden.”

https://www.spanish-architects.com/es/architecture-news/en-portada/arquitectura-hospitalaria-en-estado-de-alarma

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »