Netejar ecològicament les portes de vidre de la xemeneia, sense productes químics.
Fregant una mica de cendra humida sobre les portes de vidre de la xemeneia es poden remoure els residus de sutge. Aquests són una substància negra, fina i greixosa que forma el fum per l’orifici per on surt.
Com netejar el vidre de la xemeneia o de l’estufa? És indubtablement una de les primeres preguntes que ens plantegem a l’hora de comprar un nou aparell de llenya o de pèl·let.
Per què el vidre de l’estufa de pèl·let es posa negre? El vidre s’ennegreix perquè la combustió produeix fum i sutge que lentament es dipositen sobre la superfície interna.
És no només una qüestió estètica: netejar el vidre correctament i amb constància et permet salvaguardar la integritat de les juntes evitant consums excessius deguts a una major entrada d’aire a la cambra de combustió.
Important: abans de procedir amb la neteja, assegureu-vos que l’estufa o la xemeneia estiguin apagades i la llar interna i el vidre estiguin freds.
La investigació GENHA -finançada per la Unió Europea, i coordinada per la UAB, juntament amb 4 universitats europees – ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d’odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d’extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.
Dibuix de Vladdo DW
A Espanya han observat que els atacs se centren a “desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s’identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l’espai polític” .
Identificar i analitzar com els partits polítics d’extrema dreta a Europa s’han apropiat del discurs d’odi contra la ideologia de gènere mitjançant les xarxes socials i Internet, així com proposar quin tipus de polítiques jurídiques i públiques poden implementar els Estats membres i la Unió europea per protegir els drets humans en joc ha estat la finalitat del projecte GENHA “Hate speech, gender, social networks and political parties” (Discurs d’odi, gènere, xarxes socials i partits polítics), projecte finançat pel programa europeu “Rights, Equality and Citizenship”, ha tingut una durada de 2 anys i ha finalitzat aquest mes de febrer.
Coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació d’una vintena d’investigadors de la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea (CEU) d’Hongria, la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia).
Els investigadors s’han dedicat a identificar i analitzar els discursos d’odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d’extrema dreta amb representació parlamentària als països participants: Espanya, Itàlia, Alemanya, Hongria i Suècia. Van seleccionar els missatges a través del programa de social listening “Senti-One” durant dos anys (2018-2019). Dels discursos d’odi antigènere identificats, es va analitzar el potencial impacte d’aquests missatges, a través d’una anàlisi quantitativa de cent missatges per cada país, i també se’n van seleccionar una mostra per fer una anàlisi qualitativa.
Així, a Itàlia es van analitzar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d’Itàlia; a Alemanya, el partit “AfD”; a Espanya, “Vox”; a Hongria, “Fidesz” i “KDNP MiHazánk”; i a Suècia, The party i The youth party, així com els comptes personals d’alguns dels seus representants més destacats.
Conclouen que cal considerar-ho “violència contra les dones”
L’estudi conclou que cal considerar el discurs d’odi antigènere com una violació dels drets de les dones i una forma de violència contra les dones. A més, veu necessària la interpretació del delicte de discursos d’odi considerant les dones com a “grup vulnerable”, i afegint-hi, per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual.
També, fruit de la investigació, s’han elaborat una sèrie de propostes legals i de polítiques públiques, a nivell estatal i europeu. A nivell estatal a través del desenvolupament de legislació antidiscriminatòria, administrativa i de violència de gènere. A nivell europeu mitjançant el desenvolupament d’instruments legals que garanteixin els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i internet (per exemple la Digital Act).
Missatges sexistes i anti-feministes a Twitter i Facebook
Els missatges amb discursos d’odi antigènere es van classificar pel seu contingut com a missatges sexistes o antifeministes, o contraris al col·lectiu LGTBIQ o homofòbics, i antigènere. També es van classificar per la seva intensitat en discursos d’odi en sentit estricte (crides a la violència); discursos d’odi en un sentit ampli (agitació i difamació); i discurs d’odi potencial (rumors o discursos d’odi implícits).
La gran majoria d’aquests discursos d’odi antigènere identificats i analitzatscorresponen a la categoria de discursos d’odi en sentit ampli o discurs d’odi potencial.
“Els representants dels partits polítics emeten poques vegades discursos d’odi en sentit estricte, sinó que són discursos d’odi implícits, irònics i plens de burla o menyspreu. Són en tot cas els actors secundaris també estudiats (simpatitzants, representants d’associacions afins al partit polític) els que serveixen com a altaveus d’aquests discursos d’odi antigènere i arriben a emetre els discursos d’odi més forts”, explica la professora de Dret de la UAB, Noelia Igareda, investigadora del grup Antígona de la UAB –dedicat a l’estudi de Dret i Gènere–, que ha participat coordinant l’estudi.
Tots els països participants a l’estudi tipifiquen els discursos d’odi com una forma de delicte d’odi, però no inclouen per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual (a excepció del Codi Penal espanyol, que des del 2015 sí que el tipifica). Però encara en els casos en què es contempla, com l’espanyol, només seria aplicable als discursos d’odi en sentit estricte, i no es considera les dones com a grup vulnerable que en justificaria la consideració com a víctimes d’aquests delictes d’odi.
Diferències per països per mida i posició dels partits.
Tot i que la investigació dóna conclusions comunes als països participants, hi ha algunes diferències a causa del context de cada país: “no només per les diferents mides, sinó per la posició que els partits polítics analitzats (des de la situació a Hongria on governen, fins i tot la seva posició minoritària a Suècia, passant pel seu paper de partits emergents que han aconseguit un creixent suport social els últims anys, com a Itàlia i Espanya”, explica la investigadora Noelia Igareda.
També hi ha algunes diferències en les temàtiques dels discursos d’odi antigènere: “a Espanya per exemple, els atacs se centren a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s’identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l‟espai polític”, argumenta la investigadora de la UAB.
La professora de Dret de la UAB explica que és important remarcar que “l´agitació observada en aquests missatges d´odi en sentit ampli, on generalment juguen la desinformació, el sarcasme i la negació, van ser les que van produir comentaris d´odi en sentit estricte”.
La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924 i la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1
Dos emprenedors, Josep M. Guillén García, llicenciat en Ciències a la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor aficionat a la ràdio, van fer la revista ‘Radiosola’ dedicada a aquest nou mitjà de comunicació. Després d’algunes proves de transmissió i recepció a Montjuïc, que van generar molt d’interès, convoquen un grup d’industrials de la ciutat. D’aquesta manera, la ràdio va arribar a Barcelona el 1923 gràcies a la inversió d’aquests empresaris que van crear l’Associació Nacional de Radiodifusió.
La primera emissió de ràdio a Barcelona La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924. Una iniciativa de membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, ara és SER Catalunya, i neix amb la veu de Maria Sabater.
El periodista Javier Artiga ens relata com va néixer la ràdio a la ciutat al número 200 del carrer de València. Allà es van reunir per portar a terme el projecte a Barcelona. Un any després, el 1924, la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1.
El buen patrón s’endú els guardons a millor film, director (Fernando León) i actor, per a Javier Bardem. Tres produccions catalanes més destaquen a la gala: ‘Las leyes de la frontera’, ‘Mediterráneo’ i ‘Libertad’
L’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició, aplaudida pel Penélope Cruz i Pedro Almodobar
Bernat Salvà|El buen patrón partia com a favorita a la gala de la 36a edició dels Goya, que s’ha celebrat al palau de les Arts de València, i ha estat la gran triomfadora de la nit en endur-se sis premis. Queda lluny dels vint a què optava, però la majoria de guardons que s’ha acabat emportant són dels més importants: millor pel·lícula, director i guió (els dos per a Fernando León de Aranoa), actor protagonista (Javier Bardem), muntatge i música original.
En rebre el Goya a la millor pel·lícula, Jaume Roures, productor català d’El buen patrón a través de Mediapro, ha ironitzat sobre la quota lingüística a l’ensenyament i ha fet “el 25%” dels agraïments en català, en un gest simbòlic poc usual en les gales dels Goya: ha felicitat els directors de Mediterráneo i Libertad pels premis rebuts i ha dit que “el cinema català té totes les possibilitats del món sempre que tinguem ambició”.
Fernando León de Aranoa amb el Goya com millor director i guió per “El buen patrón”
Las leyes de la frontera, Mediterráneo i Libertad han estat les altres triomfadores d’una nit amb molt accent català: disset dels 28 premis Goya han anat a parar a produccions catalanes, inclosos la majoria dels importants (pel·lícula, direcció, actor, guio original i adaptat…) Quatre dels cinc títols més premiats són catalans, tot i que estan tots parlats en castellà. Las leyes de la frontera, ambientada a la Girona del 1978, ha guanyat els premis al millor guió adaptat (Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría, que han partit de la novel·la de Javier Cercas), actor revelació (Chechu Salgado), direcció artística, vestuari i maquillatge i perruqueria.
Mediterráneo s’ha imposat als apartats de fotografia, direcció de producció i cançó original (María José Llergo per Te espera el mar). Libertad ha triomfat a les categories de direcció novella (Clara Roquet) i actriu de repartiment (Nora Navas). A més, Tres, de Juanjo Giménez, s’ha endut el premi al millor so.
Javier Bardem amb el Goya com millor actor protagonista per “El buen patrón”
L’única producció no catalana que ha triomfat a la gala, amb tres premis d’interpretació, ha estat Maixabel, d’Iciar Bollain: s’ha endut els premis a la millor actriu (Blanca Portillo), actor de repartiment ( Urko Olazábal) i actriu revelació (María Cerezuela).
José Sacristán, Goya d’Honor del 2022, ha rebut l’ovació més llarga de la nit, amb tot el públic dempeus, en rebre el Goya honorífic. També ha estat aplaudida dempeus l’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició. L’actriu de Carol i El senyor dels anells no ha estalviat elogis per a Penélope Cruz i, sobretot, per a Pedro Almodóvar (amb qui treballarà pròximament), que li han lliurat l’estatueta.
Altres premis repartits al palau de les Arts de València han estat per a Quién lo impide, de Jonás Trueba (millor documental);Valentina, de Chelo Loureiro (llargmetratge animat); Otra ronda (Goya al millor film europeu) i la xilena La cordillera de los sueños (pel·lícula iberoamericana).
La gala no ha tingut un únic presentador, sinó una llarga llista de personalitats del cinema (sobretot actrius i actors) que anaven pujant a l’escenari. No ha estat una vetllada especialment reivindicativa, tot i que s’han sentit algunes veus en favor de la igualtat de gènere i s’ha convidat una cineasta afganesa que ha fet una crida a què no es reconegui el règim dels talibans. El president del gover espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, han assistit a la gala, que s’ha allargat fins a les 3 hores i vint minuts. Entre les actuacions musicals, destaquen C. Tangana (amb Rita Payés) i Joaquín Sabina.
Antiga fonda fundada el 1849 situada a l’antic carrer Conde Asalto núm. 11 (avui carrer Nou de la Rambla 11-13) que feia cantonada amb el carrer Lancaster núm. 2. La fonda anava a càrrec de Ramon Roca.
1893. A la Fonda Ibèrica s’hi va allotjar Francesc Cambó : “Entre dispesa i dispesa acostumava jo a passar uns dies o unes setmanes -el temps per a trobar-ne una altra- a la llavors famosa “Fonda Ibérica o del Padre”, que feia cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el de Lancaster, amb el veïnatge respectable del Palau Güell i els menys respectables de “l’Edèn Concert” i el “Tall de Bacallà”.
En aquell època encara vivia el padre – un vell corpulent i simpatic, pare dels que llavors duien la fonda-, el qual durant els àpats anava de taula en taula saludant els clients en vers, sense que mai li manqués una consonància.”
Hotel Ibérica del Padre Hospedaje y habitaciones José Roca, Conde Asalto, 13 y Lancaster, 2 Barcelona
Anys més tard la Fonda Ibérica del Padre era una pensió modesta situada al núm.13. S’hi allotjaven molts capellans de pocs recursos que anaven a la Catedral, a l’església del Pi i a Santa Maria del Mar.
A la fonda hi va treballar Garcia Oliver quan tenia 15 anys, fundador del Sindicat d’Hostaleria de la CNT i membre destacat del grup anarquista Los Solidarios, on també hi havia Durruti i Ascaso.
“Explica la revista Mirador el 1932, que els jesuïtes editaven una publicació científica que es deia Ibèrica. Els alumnes dels col·legis jesuïtes solien anomenar-la Iberica del Pare (fent un acudit amb el Pare Rodés que n’era el factòtum).
La anécdota apuntala la idea de que la Fonda Ibérica tenía una clientela donde predominaba el clero”.
El bellaterrenc Fèlix Riba i Farrés, Director Executiu de Catalunya Tennis Academy
Qui és en Fèlix Riba i Farrés?
El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956. Viu a Bellaterra des de fa 65 anys. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra. Va ser president del Grup CiU de Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Ex regidor d’Esports de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, l’any 2007. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El setembre de 2010, juntament amb altres persones de l’esport, van inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.
Sou president i portaveu de CiU Bellaterra a l’EMD. Quina és la vostra opinió sobre els polèmics sous aprovats i votats al ple de la Junta del Veïnat?
El mes de setembre de 2010 es va aprovar, amb el nostre vot en contra, que el president de l’EMD Bellaterra, senyor Ramon Andreu i Atik, tindria dedicació exclusiva com a President de l’entitat, amb efectes del dia 1 de setembre de 2010 (sense data de finalització de cobrar-ho i s’enten que aixì serà fins les properes eleccions minicipals del maig de 2011), una retribució íntregra mensual de 3.569, 75 € . La senyora Montserrat Muñoz i Casals, una retribució íntegra mensual de 2.160,02 € per una dedicació de 24 hores (es a dir, quasi el mateix sou que el President, per la proporció en hores), En Marc Campmany i Crusafon, una retribució íntegra mensual de 1.619, 95 €, per una dedicació de 18 hores (es a dir, molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). I Miquel Angel Vazquez, una retribució íntegra mensual de 1.079, 98 € per 12 hores semanals (es a dir, també molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). Per nosaltres la prioritat sería enfortir institucionalment l’EMD i prioritzar les necessitats que Bellaterra té als seus carrers, no els sous del seu govern municipal.
Per quin motiu ha de pagar el F.C. Bellaterra per jugar a un camp de Cerdanyola?
L’EMD ha de pagar la promoció de l’esport a Bellaterra, aquest és un exemple clarissim i és el que necessita, a curt plaç, el futbol de Bellaterra. A Cerdanyola es va aprovar l’any 2006 (encara no era jo regidor d’esports), la fusió de 5 equips de futbol de Cerdanyola, en un sol equip, per poder ajudar-lo amb garanties i poder tenir 3 camps de futbol amb gespa artificial. L’única condició que varem posar els 5 clubs fusionats era que no hi pogués haver cap altra club federat a la ciutat, ajudat per l’Ajuntament. Això ho varen aprovar pe unanimitat tots els partits polítics presents al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, però no pot tenir cap ajuda en equipaments, ni econòmicament. Jo directament, els he estat ajudant amb la possibilitat de tenir camp, de moment a Cerdanyola, però el Cerdanyola Club de Futbol, és qui fixe les condicions. Amb la posada en marxa de l’EMD, la competència de l’esport la té el govern de l’EMD. Si tenen un cost de ús del camp, l’EMD té la sol-lució ajudan-los en el pagament d’aquest cost o en que cregui oportú fer. Això és el que volen de moment des d’el futbol a Bellaterra, que l’EMD assumexi aquesta competència, d’una vegada. Si es creu oportú tenir un camp de futbol a Bellaterra, que Gent per Bellaterra, com a govern de l’EMD, ho proposi al proper Ple amb una proposta clara i les intencions que té, els costos, la viavilitat del futur de manteniment, etc., entre tots decidim, Si en la inversió del nou camp, Bellaterra demana ajuda a Cerdanyola, s’aprova en el Ple de l’EMD, i ja és veurà que posa cada part en el futur, aixì va les negociacions entre quansevol EMD i el seu Ajuntament. Cerdanyola no té cap altre intervenció en el tema del futbol.
Podeu aclarir al veïnat de Bellaterra, la polèmica sobre la construcció de pisos, i no cases, a Can Jeroni Martí?
Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 25 anys, es va resoldre amb un canvi de planejament, que donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasumible per l’Ajuntament de Cerdanyola, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.
Que hem de fer des de Bellaterra, per ser més escoltats i estimats a Cerdanyola?
Fa més de 63 anys que visc a Bellaterra. Sempre hi ha hagut desconexió entre els dos pobles. L’any 1999, CiU va decidir fer ponts molt clars entre tots dos, parlant de tu a tu. M’ho varen demanar i la meva dedicació voluntaria al llarg d’aquests 11 anys així ha estat. S’ha donat millor relacció amb la Unió de Veïns de Bellaterra, i fruit d’aquesta relacció i d’altres persones que han intervingut, s’ha aprovat l’EMD, i s’han arreglat coses. Vull recordar que en programa de CiU a les eleccions municipals del 2003, l’unic partit que portava constituir l’EMD, erem nosaltres. Per sort després es varen afegir els altres. I sobre tot el fet que jo mateix hagi estat regidor al govern de Cerdanyola, demostra la voluntat de CiU d’ajudar a Bellaterra. He de reconèixer que el moment econòmic viscut aquests darrers dos anys, ha frenat molts projectes que CiU té pensats per ajudar a Bellaterra. Però s’ha de segur intentant-ho.
Maria Antònia Oliver , quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2016 JOSEP LOSADA.
Adeu, Maria Antònia, D.E.P.
David Castillo|Mor la narradora manacorina Maria Antònia Oliver, una de les veus més potents de la literatura catalana de la generació dels setanta des de la Transició Als 75 anys el cor de Maria Antònia Oliver ha dit prou. Havia resistit un trasplantament a finals del segle passat, tot just abans del càncer que va liquidar de manera fulminant el seu marit, amic i interlocutor Jaume Fuster, el 1998. Eren una parella fonamental, fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, que va trasbalsar la literatura dels anys de la Transició a partir de l’èxit de Deu pometes té el pomer, i altres reculls de gènere, en què Maria Antònia Oliver va intervenir, com ara Lovecraft, Lovecraft (1981), Negra i consentida (1983), Essa efa. recull de contes intergalàctics (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).
La seva història dins la literatura havia començat molt abans, en la segona meitat dels anys seixanta, amb els Beatles encara junts. De fet, el seu primer llibre en solitari, Cròniques d’un mig estiu, va aparèixer al segell històric del Club Editor l’any 1970. Seria el primer capítol d’una llarga història, que en principi ella va voler associar al món de les rondalles i del seu paisatge mallorquí natal. S’escamparia per una obra que només la greu malaltia va tallar. Després d’un grapat de novel·les i de començar a fer de guionista en el circuit català de TVE, Oliver va inaugurar el 1985 la sèrie de novel·la negra de la Lònia Guiu amb Estudi en lila, publicada dins la dinàmica col·lecció sota els auspicis de La Magrana. La Lònia Guiu protagonitzaria altres obres de la nostra escriptora com ara Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). En paral·lel va desenvolupar unes novel·les que van obtenir una bona recepció per part del públic i la crítica. Va ser una escriptora de qualitat que tenia el suport comercial del lector. Les més conegudes van ser Joana E., de 1992, que havia estat guardonada amb el premi Prudenci Bertrana, i Amor de cans, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de 1994. Un altre dels aspectes poc recordats de Maria Antònia Oliver va ser la ingent tasca de traducció, que va fer primer al castellà amb Jaume Fuster, amb autors com ara Natalia Ginzburg i Maiakovski, i en solitari al català, amb títols d’Italo Calvino, Stevenson, Virginia Woolf, Mark Twain, Jules Verne o la descomunal Moby Dick, distingida amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.
Des del premi Recull de Blanes de 1971 fins al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016, el reconeixement va ser total i merescut.
En una entrevista que li va fer Lourdes Domínguez per al suplement Cultura de l’Avui el 2003, Maria Antonia Oliver explicava com havia evolucionat la seva escriptura: “No és que hagi canviat només la meva escriptura, és que després de la mort del Jaume tota jo he canviat. Ara, quan escric, no soc feliç, mentre que abans, sí. Fins a aquell moment, no havia sigut mai una autora que patís escrivint, però ara escriure ja no em dona felicitat. Després de la mort del Jaume, vaig passar dos anys que no em sortien les paraules i només em vaig veure capaç de reescriure una novel·la que ja tenia escrita: Tallats de lluna. Recordo que em va costar molt trobar el to: en tres mesos en vaig fer dues noves versions, escrivint com una boja. Però la veritat és que no sentia la mateixa felicitat que abans experimentava. I encara ara, per exemple, estic intentant escriure una nova novel·la protagonitzada per la meva detectiu, la Lònia Guiu, i no em surt.” En una conversa privada, l’escriptora m’explicava que ella també havia mort amb Jaume Fuster, de la mateixa manera que li hauria passat a ell, tot i ser un home dinàmic i entusiasta. Amb Jaume Fuster compartien fins i tot la vocació pel feminisme. Així ens ho explicava, argumentant que no ens podíem rendir a la confusió dels nous temps ni a abaixar els braços amb temes bàsics: “És que encara hi ha moltes coses a fer! Potser les noies joves creuen que el feminisme ja està passat de moda, però el cert és que encara estem en una societat patriarcal i que s’ha de lluitar per canviar aquesta situació. Els homes no ho faran, perquè no pateixen, haurem de ser nosaltres. Encara hi ha milions de dones amb vel o amb burca i nenes a qui se’ls practiquen ablacions. A Europa estem millor, però tot i així encara estem lluny de la plena igualtat. La majoria de les dones no han arribat als llocs de poder ni de decisió de la societat civil ni de la política.” Oblidada els últims anys d’inactivitat, ens costarà deixar-la enrere.
En el pla de transformació de l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, aquest primer eix recuperarà 58.000 metres quadrats d’espai públic a l’asfalt
Com és i com serà el carrer Consell de Cent|Ajuntament Barcelona
El mes de juny han de començar les obres per convertir el carrer Consell de Cent en el primer dels Eixos Verds que transformaran l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, segons el pla de l’Ajuntament.
Els treballs, que compten amb un pressupost de 52,7 milions d’euros –47,9 per als eixos i 4,4 per a les places–, hi ha la previsió d’acabar-los el primer trimestre del 2023.
La fesomia i l’ús de l’espai públic canviarà totalment a l’eix principal del carrer Consell de Cent i als eixos adjacents dels carrers Girona i Rocafort. Girona es convertirà en un eix verd de Diagonal fins a la Gran Via i el carrer Rocafort, de l’avinguda de Roma fins a la Gran Via. El carrer Borrell que ja està parcialment pacificat, es transformarà en eix verd des de la Gran Via fins a l’avinguda Mistral, on enllaçarà amb la superilla de Sant Antoni.
A la intersecció de Consell de Cent amb els carrers de Rocafort, Borrell, Girona i el d’Enric Granados –ja pacificada i en alguns trams totalment destinada a vianants–, s’hi preveuen 4 places de 2.000 m2. En total, es guanyaran 58.000 m2 d’espai públic recuperats a l’asfalt, 1.200 m2 més d’espai verd per a la ciutat.
L’any 2010, Ramon Andreu, fundador del partit polític GXB (Gent per Bellaterra), va ocupar el Centre Cívic de la Plaça Maragall per crear la seu de l’EMD de Bellaterra, tot renunciant a fer-ho al local de l’edifici del Club Bellaterra, cedit gratuïtament per aquesta entitat esportiva, i que la brigada Roca Vallès utilitza com magatzem de material. Amb les mini competències que té l’EMD, podria perfectament atendre des de la part més central propera a l’estació i la Plaça del Pi, sense que el veïnat hagi de pujar a la part alta de Bellaterra.
Centre Cívic de Bellaterra ocupat des de l’any 2010 com seu del govern de l’EMD
Des de l’any 2010 al barri de Bellaterra funciona una EMD “Entitat Municipal Descentralitzada” que és una administració de rang inferior al municipi -Cerdanyola- que té algunes competències delegades pel mateix per a la seva gestió més propera als veïns d’aquest barri. En el cas present parlem de les competències de conservació i manteniment dels carrers, camins i places, de competències per al manteniment i la gestió del patrimoni propi de l’EMD (edificis públics) competències sobre regulació del trànsit. A més d’això, algunes competències de promoció cultural, joventut i esports i molt poc més.
D’això es dedueix que tota la resta de serveis públics que es presten a Bellaterra els ha de prestar a l’Ajuntament. Això no evita que, al llarg d’aquests anys, hagi sorgit una batalla judicial entre l’EMD i l’Ajuntament a propòsit de qui té competència en un tema concret, el cost d’aquests contenciosos, per descomptat, ho paguen EMD i Ajuntament. .
D’altra banda, no sembla que el problema sigui de competències, de fet la població de Bellaterra, d’acord amb els resultats de la seva consulta popular, en més del 90% el que vol és ser un municipi independent, així més o menys competències no resolen res. Tot i això la Generalitat no permet a Bellaterra ser independent ja que, com a municipi, seria inviable econòmicament. Estem, doncs, condemnats a conviure amb aquests conflictes.
Tot això, òbviament, tampoc és gratis en termes econòmics, l’últim pressupost de l’EMD és de gairebé 750.000 euros dels quals més de 160.000 van destinats a pagar personal polític, laboral i funcionari (quatre persones) i 30.000 euros més a pagar els contenciosos judicials que l’EMD té, precisament amb Cerdanyola. Si restarem despeses de manteniment i similars resulta que a l’espai públic i la mobilitat l’EMD només es gasta menys de 210.000 euros, 75.000 en cultura i només 2.500 en joventut. Amb aquestes xifres la pregunta que titula aquest article pren més sentit Serveix de res l’EMD de Bellaterra?
BELLATERRA.CAT 