SENSE PARAULES🐿️
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
FACTA NON VERBA X BELLATERRA|Gràcies per la recollida porta a porta per Sant Joan
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Facta Non Verba X Bellaterra, Recollida porta a porta on 24 Juny 2022|
COSTUMARI CATALÀ|Refranyer per Sant Joan
Posted in Bellaterra, tagged Costumari català, Joan Amades, Sant Joan on 24 Juny 2022|
Refranyer popular per Sant Joan:
Per Sant Joan, tot es fa gran.
Per Sant Joan, tot creix un pam.
Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
Font: Joan Amades
VIST A SANT CUGAT|Mural dedicat a Montserrat Roig
Posted in Bellaterra, tagged Montserrat Roig, Vist a Sant Cugat on 24 Juny 2022|
TRADICIÓ|La coca de la revetlla de Sant Joan
Posted in Bellaterra, tagged La coca de Sant Joan, Tradició catalana on 23 Juny 2022|
Aquesta nit de revetlla de Sant Joan, és tradicional menjar coca, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar.
Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana.
Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la deguda forta, bevien Gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.
Quan la ciutat estava emmurallada, i sortir a passar la nit fora del clos resultava enutjós, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o dia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins l’espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. Hi havia forners molt hàbils a realitzar aquesta maniobra que gaudien de molt crèdit per a fer coques gegants. Cada carrer nomenava una comissió nombrosa, per anar a cercar la coca. Es distribuïa en parelles, i la portaven entre tots damunt de l’espatlla. Era motiu de competència entre els veïns i carrers inmediats. Era costum que la colla de portadors de la coca, seguit d’un estol de veïns i, sobretot, de la mainada, abans d’anar directament a llur carrer, fessin una passada pels carrers més immediats, per tal de lluir la coca. Els portants anaven amb molt de compte, perquè no es trenqués ni es malmetés amb el transport. Hom no podia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia el veí més vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.
Per les poblacions on hi havia confraries de Sant Joan, aquestes solien curar de l’elaboració de les coques, generalment endolcides amb fruites confitades, i les venien, o encantaven, a profit de la cofradia.
Ara fa un secle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell de la iconografia presenta com company inseparable de Sant Joan.
COMUNICAT OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA|Es prohibeix l’enlairament de fanalets encesos a qualsevol punt del territori de Catalunya pel seu alt risc d’incendi
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Catalunya, Revetlla de Sant Joan on 22 Juny 2022|
La Generalitat demana precaució per una revetlla amb alt risc d’incendi.
El dispositiu de Sant Joan: més efectius d’emergències i mesures per evitar col·lapses.
Què es pot fer i què no per la revetlla de Sant Joan: restriccions i recomanacions
Aquesta revetlla de Sant Joan arriba en un cap de setmana llarg marcat per la calor i la sequera. En aquest context, les autoritats recomanen extremar les precaucions per tenir una revetlla segura.
En la primera revetlla sense restriccions per la covid, el Departament d’Interior desplega el dispositiu de Sant Joan més gran de la història.
Aquestes són les restriccions per Sant Joan: Qui pot tirar petards
No tothom pot encendre petards. La Generalitat recorda que hi ha diversos tipus de pirotècnia i que no tota és adequada per a tothom:
– Els menors de 12 anys només poden encendre bengales petites. És la pirotècnia del tipus F1.
– Els menors de 16 poden fer ús de la pirotècnia F2: petards de potència mitjana i els coets i correcames petits.
– Per tirar coets grans –de la categoria F3– cal ser major d’edat.
On es poden encendre els petards i les fogueres
Els petards poden causar incendis. Per precaució, està prohibit l’ús de pirotècnia, fogueres o qualsevol element de foc a menys de 500 metres d’una zona forestal a tot Catalunya.
Aquesta mesura dura del 15 de març al 15 d’octubre perquè és el període considerat de risc d’incendi.
Dins de pobles i ciutats, per fer una foguera cal una autorització municipal.
En el cas dels castells de focs i correfocs, cal també l’autorització de la delegació del govern.
Ara bé, en els municipis afectats pel nivell 3 del Pla Alfa (nivell extrem de perill d’incendi) queda prohibit l’ús de pirotècnia, i també les fogueres o qualsevol foc arreu del terme municipal.
El mapa del Pla Alfa i quines comarques estan afectades es pot consultar en la pàgina de la web de la Generalitat.
Fanalets prohibits i altres mesures
-Aquesta revetlla es prohibeix l’enlairament de fanalets encesos a qualsevol punt del territori.
A més, els municipis poden establir altres restriccions, i limitar l’ús de petards i fogueres en funció del nivell de perill d’incendi forestal.
També es recomana habilitar espais concrets per tirar petards i fer fogueres, allunyats de vegetació, en els municipis afectats pel Pla Alfa nivell 2, amb perill molt alt d’incendi.
Recomanacions a la població
A banda de les restriccions, la Generalitat fa una sèrie de recomanacions a la població per evitar incendis i gaudir de la revetlla amb seguretat:
Comprar petards en els llocs homologats.
No guardar-se els petards a les butxaques, ni encendre’ls a les mans ni tenir-los a prop de la cara i el cos.
Si un petard no s’encén bé, no tocar-lo fins al cap de mitja hora i remullar-lo.
Fer servir mitjans segurs per encendre el material pirotècnic: metxes i similars.
Tirar sempre petards a més de mig quilòmetre de zones forestals i sempre tan lluny com sigui possible de qualsevol element de vegetació.
Llegir i seguir sempre les instruccions abans de manipular material pirotècnic. Comprovar sempre que no poden provocar incendis.
Ser especialment conscients dels riscos en l’ús de coets.
No tirar mai petards contra ningú, ni encendre’ls dins les cases ni tirar-los des de balconades i finestres.
Evitar també l’ús de pirotècnia en parcs o jardins i camps de conreu. Anar amb molta cura si es tiren coets, en especial en urbanitzacions, turisme rural i edificacions aïllades si hi ha vegetació a prop.
Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres.
Fer ús de pirotècnia “de baixa potència”. Es recomana l’ús de productes de caràcter familiar, que comporten menys risc en general.
Supervisar l’ús de petards per part dels menors d’edat, tot i que estiguin autoritzats a utilitzar-los per la seva edat.
Telèfons d’emergències
Davant qualsevol incident, cal recordar el telèfon d’emergències 112.
La revetlla i la matinada de Sant Joan és, juntament amb la revetlla de Cap d’Any, la nit de màxima activitat de l’any d’aquest servei. Per això, s’ha reforçat el dispositiu d’operadors i supervisors.
Font: CCMA, Generalitat de Catalunya
FLAMA DEL CANIGÓ|Tradició i festivitat en comunitats catalanoparlants
Posted in Bellaterra, tagged Flama del Canigó on 22 Juny 2022|
La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.
Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, com les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d’eth Haro de la Val d’Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit. Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
Font: Wikipèdia, Assemblea de Representants
LA BELLATERRA DEIXADA| Pilona del Camí dels Enamorats sense reparar
Posted in Bellaterra, tagged Camí dels Enamorats de Bellaterra, La Bellaterra deixada on 21 Juny 2022|
Ramón Andreu segueix sense respondre i donant llargues al veïnat, partits de l’oposició ERC i Convergents i mitjans informatius, la xifra total que va pagar a Roca Vallès per la renovació d’aquest camí de Bellaterra. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
SOCIETAT|Dia Mundial de les Persones Refugiades
Posted in Bellaterra, tagged Dia Mundial Persones Refugiades, Societat on 20 Juny 2022|
Camí de l’exili (1943). CAT ANC1-539-N19/Fons Josep Franch-Clapers
Entre gener i febrer de 1939, milers de refugiats republicans van creuar els Pirineus mentre les tropes franquistes ocupaven el territori català fins a la frontera francesa. Per fer front a aquest gran èxode, que el govern francès va quantificar d’un total de 440.000 persones, es va celebrar a París la Conferència Internacional d’Ajuda als Refugiats Espanyols (CIARE) els dies 15 i 16 de juliol de 1939.
La Conferència, impulsada per membres del Comité International de Coordination et d’Information pour l’Aide à l’Espagne Républicaine i altres organitzacions internacionals a través del Bureau d’organisation, va comptar amb la participació de delegats de 14 països. El seu objectiu era coordinar l’ajuda als refugiats i es va organitzar en comissions que van tractar sobre la ubicació dels centres de refugiats, els proveïments, l’ajut a la infància, l’organització sanitària i aspectes culturals i d’informació. La Generalitat va participar a la Conferència a través del Bureau d’information que es va encarregar d’elaborar un dossier, que l’Arxiu Nacional custodia en el fons Generalitat de Catalunya (Exili),(ANC1-511-T-332)
El dossier ens informa del programa de la conferència, dels delegats que hi van participar, dels camps o centres de refugi existents en aquell moment, d’un cens dels oficis dels refugiats elaborat pel SERE (Service d’Evacuation des Refugiés Espagnols) i també conté fragments de cartes escrites per refugiats. Segons aquest document la CIARE va calcular que havien passat a França unes 400.000 persones. D’aquestes, 60.000 ja havien tornat a la península el mes de juliol de 1939, 15.000 havien emigrat a d’altres països i restaven a França entre 320.000 i 325.000 refugiats. Cal destacar que aquestes xifres aproximades de refugiats que resten en territori francès inclouen 10.000 persones situades a Algèria i 6.000 brigadistes internacionals no espanyols. Aquestes dades, probablement elaborades pel mateix comitè organitzador, presenten algunes diferències respecte a les que recull la bibliografia actual de l’exili, sobre les quals hi ha un ampli consens dels historiadors.
En el mateix fons Generalitat de Catalunya (Exili) existeix una llista de poblacions franceses amb camps censats fins el 18 d’abril de 1939 (ANC1-511-T-349). Aquest document –del qual en desconeixem l’origen i que probablement és incomplet- permet complementar els camps recollits en el dossier de la CIARE que, possiblement, ens situa a principis de juliol de 1939. La dada més interessant de tots dos documents és el nombre de refugis existents a França entre l’abril i el juliol de 1939, i la seva dispersió geogràfica per tot el territori. És molt significativa la diferència de camps recollits a la llista d’abril: 123 respecte els que consten en el dossier de la CIARE: 928. Tenint en compte els camps que apareixen repetits a les dues llistes sabem que fins el mes de juliol van existir a França 990 camps, hospitals o centres de refugi amb exiliats espanyols. Només 8 camps de tots els recollits entre els dos documents no s’han pogut localitzar. Pel que fa a les dades dels refugiats quantificats en el dossier 167.932 eren combatents, la majoria dels quals estaven repartits entre 10 camps de concentració, 3 hospitals i 2 centres de refugiats. La resta, una mica més de 150.000 persones, civils d’ambdós sexes i edats diverses, es trobaven repartides pels nombrosos centres de refugiats que s’estenien per tot el territori francès. La majoria d’aquests centres eren gestionats pel mateix país d’acollida, mentre que 73 estaven subvencionats per altres països.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya
BARCELONA1992|David i Goliat, d’Antoni Llena.
Posted in Bellaterra, tagged Antoni Llena, Barcelona'92, David i Goliat on 20 Juny 2022|
Antoni Llena i Font (Barcelona, 1942) és un artista plàstic català. És considerat un innovador dins del panorama artístic actual. La seva obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals i als límits de l’art.
El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un disseny de l’equip MBM Arquitectes.
Aquest parc procedeix de la renovació urbanística realitzada a la façana litoral amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a uns terrenys anteriorment d’ús industrial. Amb aquest també es van crear els parcs de Carles I, del Port Olímpic, de la Nova Icària i del Poblenou.
Es troba sobre la Ronda del Litoral, que en aquest tram està soterrada, i és el saló d’entrada a la Vila Olímpica. Es divideix en dues seccions separades pel carrer Ramon Trias Fargas, a cada una de les quals hi ha com a element distintiu una escultura de grans dimensions i estil abstracte: David i Goliat, d’Antoni Llena.
BOMBERS|L’alerta per risc extrem d’incendi es manté en 93 municipis
Posted in Bellaterra, tagged Bombers, Incendis a Catalunta on 19 Juny 2022|
El govern estudiarà si caldrà decretar més restriccions de cara a la revetlla de Sant Joan.
Els Bombers anuncien des d’Artesa de Segre, a la Noguera, que s’han declarat dos nous incendis a les comarques de LLeida. Un de vegetació, a Peramola, a l’Alt Urgell. L’altre és urbà, prop de l’Escola Superior d’Agrònoms de Lleida
A l’espera de l’evolució meteorològica, de moment es mantenen vigents les habituals recomanacions i restriccions a menys de 500 metres de massa forestal.
Font: CCMA
BELLATERRA.CAT 