LLUIS TORRES: Ahir dijous a les 19 hores, -hora del Ple de la Junta Veïnal, aplaçat a dilluns dia 15 de desembre-, Elisenda de Clascá, representant al veïnat concentrat davant del Centre Cívic de la Plaça Maragall i oficines ocupades per l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010, el veïnat es manifestava amb una pancarta que deia: BELLATERRA TÉ IDENTITAT PRÒPIA, va llegir el MANIFEST VEÏNAL. Eren presents mitjans públics de Cerdanyola i Sant Cugat
Manifestació de veïnat de Bellaterra davant del Centre Cívic de la Plaça Maragall i les oficines ocupades per l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010|CEDIDA
MANIFESTVEÏNAL “BELLATERRATÉ IDENTITAT PRÒPIA”
Avui ens trobem aquí ELS VEÏNS i els vocals de la EMD de Bellaterra, CONVOCATS inicialment per a un ple que ha estat desconvocat a última hora. Entenem que, SALVANT LA POSSIBLE MANCANÇA DE SUPORT LEGAL en les formes de la desconvocatòria, el MOTIU DE FONS al·legat per part de la presidència de la EMD, RESPON A UNA CIRCUMSTÀNCIA PERSONAL, que, al nostre parer, NO CONSTITUEIX una causa suficient per suspendre una sessió plenària ja anunciada i tan necessària per al nostre poble.
També fem notar l’absència de la secretària de l’EMD, fet que impedeix deixar registre formal dels esdeveniments del dia d’avui, salvant altres mitjans aquí presents.
Bellaterra arrossega, des de fa anys, les conseqüències d’una “DISFUNCIÓ TERRITORIAL” derivada, entre d’altres, de barreres geogràfiques i una innegable distància territorial i de transports amb Cerdanyola. Son Barreres físiques, i no sentimentals ni polítiques.
Al Poble de Cerdanyola, del que formem part, ens hi uneix la gent, els amics, i tantes altres coses, que seguiran, però amb el temps, s’ha malmès l’accés als serveis mínims obligatoris i la comunicació interadministrativa, entre d’altres.
Aquesta realitat ja es va reconèixer quan es va aprovar el conveni per constituir una EMD amb l’objectiu de corregir mancances i apropar l’administració al veïnat. Però l’Antídot no ha frenat el verí : la distància física i administrativa.
Tanmateix, l’experiència ha demostrat que l’EMD no ha estat un instrument suficient per resoldre els problemes estructurals que aquesta disfunció territorial comporta. Per això, avui és més evident que mai que l’annexió a Sant Cugat és l’alternativa viable i necessària per garantir una gestió eficient desde les administracions d’un futur just per a Bellaterra.
Sant Cugat ens vol. Cerdanyola ha elaborat un informe en el que admet la suficiència econòmica de Bellaterra, i fora de demanar alguna formalitat legal, no ha expressat cap conseqüència negativa ni cap perjudici com a conseqüència d’una possible Annexió a Sant Cugat. Agraïm a Cerdanyola el joc nét i ara ….
Demanem, en conseqüència, que la EMD, elabori un informe tècnic I rigorós que doni suport a aquest procés d’annexió, atenent únicament criteris objectius i d’interès general que donin sol.lució a la diagnosticada Disfunció Territorial.
A més, atès que l’annexió podria comportar la desaparició de l’actual EMD, considerem imprescindible assenyalar el possible conflicte d’interessos que aquesta circumstància pot generar.
Per responsabilitat institucional i per garantir la màxima transparència, el president de l’EMD hauria d’abstenir-se de participar en qualsevol votació o decisió relacionada amb EL PROCEDIMENT D’ANNEXIO, ja que el seu propi càrrec hi podria quedar afectat directament.
Ja hi ha hagut en el passat, malauradament, situacions en les que precisament els conflictes d’interessos van acabar a la oficina Antifrau, quina va advertir molt seriosament la presidència.
L’annexió a Sant Cugat, és l’antídot, i per tant s’ha d’impulsar prescindint de la existència o no de la EMD, és el pas necessari per superar dècades de disfuncions territorials i assegurar un futur més just, eficient i cohesionat per a tots els veïns i veïnes de Bellaterra.
“El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A). Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d’una sèrie de tractats que es van redactar l’any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional“.
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món; Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d’aquest compromís, L’ASSEMBLEA GENERAL Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictuós fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. 2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictuós d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictuós fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat. 3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d’aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.
LLUIS TORRES✍️ El mestre de cuina català Josep Lladonosa i Giró rebutjà que una bona escudella pugui fer-se el mateix dia: “Quan sento dir que ‘a les deu m’hi poso i a la una ja la tinc feta’, penso pots comptar quina escudella faràs. Una escudella demana molt temps de preparació”.
RECEPTA D’ESCUDELLA I CARN D’OLLA
Ingredients per a 6 persones
6 llitres d’aigua, aproximadament 1/2 kg garró de vedella 1/2 gallina 150 g cansalada 200 g orella i morro de porc 1 peu de porc 100 g carn magra de porc 1/2 kg botifarra negra 1 os de pernil 1 os de vedella 200 g cigrons 200 g de patates 1 col d’olla 1 nар 1 pastanaga 2 grans d’all 1 ou molla de pa blanc ratllat 2 cullerades, aproximadament Jarina 1 cullerada julivert 1 ramet sal pebre
Josep Garcia Fortuny |ARXIU
El mestre de cuina en Josep Garcia Fortuny en recorda:
Que en la recepta de l’Escudella i carn d’olla, els galets no hi ha un pes determinat. normalment, són uns 45 g/u. Em permeto recordar-te que cal bullir-los prèviament amb aigua i poca sal, menys o menys a mitat de cocció. Si els bulls amb el brou, els galets el xoparan i et quedaràs sense ell. Per tant, una precocció dels galets, escorreguts i deixar-los damunt una safata repartits per tal de tallar la cocció.
Font: Josep LLADONOSA I GIRÓ (2000): El Gran Llibre de la Cuina Catalana. Edició a cura de Jaume Fàbrega. Barcelona: Editorial Empúries, 715 pàg.
“Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient”
Escudella i Carn d’Olla📷M’agrada Catalunya
L’Escudella i Carn d’Olla és, sense cap mena de dubte, el plat emblemàtic de la cuina catalana durant l’hivern, i assoleix la seva màxima expressió durant el dinar de Nadal (25 de desembre). Més que una simple recepta, és un ritual culinari que explica la història, la prosperitat i la identitat d’una terra.
Segur que a quasi totes les llars catalanes, ara que arriba el fred farem bullir una olla ben gran amb l’Escudella i Carn d’Olla, el plat per excel·lència de les festes nadalenques catalanes. Anem a fer un repàs per la història d’aquest menjar tan nostre.
Orígens medievals
No sabem exactament des de quan a les cases catalanes es menja Escudella i Carn d’Olla, segur que de ben antic, el que sí que sabem és que és el plat de sopa documentat més antic d’Europa. Francesc Eiximenis un escriptor franciscà nascut a Girona, potser un dels més llegits en l’Edat Mitjana, ja recollia aquest plat en la seva obra “Com usar bé de beure e menjar” del segle XIV. En ella diu que era un plat que menjaven els catalans cada dia. Tres segles després el Baró de Maldà també fa menció de l’Escudella i Carn d’Olla en el seu dietari “Calaix de Sastre”, dient que en menja molt sovint i li agrada molt, d’on es dedueix que l’Escudella i Carn d’Olla no era un menjar tan sols de pobres, era interclassista.
L’origen el trobem en el món de pagès, on els camperols aprofitaven tots els excedents de les collites i el que tenien al rebost per fer un bon caldo i després es menjaven els ingredients acompanyats d’alguna salsa, el Baró de Maldà diu que s’acompanyava de salsa de tomàquet. Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient.
Amb el temps, la riquesa i la quantitat d’ingredients (especialment carn) es van convertir en un marcador social. El que abans era un brou simple dels camperols, es va enriquir amb la inclusió de múltiples tipus de carn i verdures a les taules benestants.
El nom d’escudella prové del bol on es menjava la sopa en època medieval, que en llatí era scutella i en castellà escudilla. Al País Valencià li diuen Olla o Putxero a la Catalunya Nord Olla o Ollada i a Girona Bullit.
El costum de menjar Escudella i Carn d’Olla per Nadal, és un costum de ciutat, ja que pels pagesos era un plat bastant habitual. Antigament deien que una bona escudella havia de portar les quatre carns: porc, vedella, xai i gallina, als que anomenaven els “quatre evangelistes” o les “quatre ordes mendicants”, acompanyades de tota classe de verdures i llegums, la gran protagonista de la carn d’olla, la pilota es feia només amb pa i cansalada.
El Salt a Plat Festiu: La Conversió Nadalenca
L’escudella va fer el salt definitiu a plat festiu a la Catalunya rural dels segles XVII i XVIII. Nadal era, i continua sent, la festa més important del calendari. Era el moment de l’any en què les famílies feien la màxima despesa en cuina, i on es podia permetre el luxe d’incloure tots els tipus de carns guardades i embotits.
El plat es divideix en dues parts que se serveixen per separat:
L’Escudella (el Primer Plat): El brou, ric i concentrat, servit amb la pasta de Nadal, els grans galets de grans dimensions que s’omplien amb carn picada (la pilota o altres carns).
La Carn d’Olla (el Segon Plat): El contingut sòlid i substanciós del brou: les carns (vedella, porc, pollastre, botifarres), les verdures (patata, col, cigrons) i la pilota.
La Importància de la Pilota: La pilota, una gran mandonguilla allargada feta amb carn picada i espècies, simbolitza la generositat i la vitalitat del plat i és sovint el centre de la celebració culinària.
Sopa d’Escudella amb galets farcits
Futur i identitat
Avui, l’escudella continua sent un símbol de la cuina catalana, que combina tradició i adaptació. Molts restaurants i famílies mantenen la recepta clàssica, mentre que altres innoven amb versions més lleugeres o creatives. El seu valor no és només culinari, sinó també cultural i emocional, ja que evoca records familiars i reforça la identitat col·lectiva.
“Aquest divendres s’ha produït un gir de guió, després que el Ministeri d’Agricultura hagi anunciat l’obertura d’una nova investigació sobre l’origen del brot després de rebre l’informe del centre de referència de la Unió Europea (UE), que apunta a la possibilitat que el seu origen pugui estar en un laboratori“
Desinfecció d’un vehicle a la sortida del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) del Campus de Bellaterra on es porten les mostres de porcs senglars trobats morts. EFE/ Enric Fontcuberta
LLUIS TORRES|Segons publica avui EFE al seu canal oficial de Bluesky, es pregunta si el virus va sortir de la pesta porcina africana d’un laboratori. El Govern ho està investigant, però davant d’aquesta hipòtesi totes les mirades es dirigeixen ara al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) de Bellaterra, institució que fa gairebé dues dècades que estudia aquest agent patogen i que està situada molt a prop d’on es va detectar el brot.
L’IRTA-CReSA és un dels laboratoris europeus de referència en salut animal i està localitzat al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, al km 0 de l’EMD de Bellaterra, amb prou feines un quilòmetre d’on fa uns dies van aparèixer els primers exemplars de porcs senglars morts a causa de la pesta porcina africana (PPA).
El centre es dedica a estudiar les malalties animals, així com la seva epidemiologia i les millores en el diagnòstic i el control, desenvolupant eines de prevenció efectives, com les vacunes.
En el cas de la PPA, malaltia altament contagiosa que afecta credos i porcs senglars i que no es detectava a Espanya des de l’any 1994, l’IRTA-CRESA fa recerca bàsica i aplicada, realitza diagnòstics oficials i ofereix suport científic i d’assessorament en situacions d’emergències sanitàries.
Nova via de recerca
Fins ara, la principal hipòtesi que estudiaven les autoritats era que el brot de PPA provingués d’un entrepà amb embotit contaminat que hagués ingerit un porc senglar en unes escombraries.
Aquest divendres s’ha produït un gir de guió, després que el Ministeri d’Agricultura hagi anunciat l’obertura d’una nova investigació sobre l’origen del brot després de rebre l’informe del centre de referència de la Unió Europea (UE), que apunta a la possibilitat que el seu origen pugui estar en un laboratori.
I és que tots els virus circulants actualment als Estats membres de la UE pertanyen als grups genètics 2-28 i no al nou grup genètic 29 del qual forma part el virus causant del focus a la província de Barcelona, molt similar al grup genètic 1 que va circular a Geòrgia el 2007.
La troballa d’aquest virus “no exclou, per tant, que el seu origen pugui estar en una instal·lació de confinament biològic”, ha revelat Agricultura.
El centre nega una possible fugida del virus
Diversos responsables de l’IRTA-CReSA han defensat aquesta setmana, en diferents entrevistes en mitjans de comunicació, l’actuació del centre i la impossibilitat que el virus n’hagi sortit, ja que les estrictes mesures de bioseguretat que s’apliquen converteixen les instal·lacions en un búnquer.
Joaquim Segalés, veterinari i investigador del centre i catedràtic de la UAB, va explicar a l’emissora RAC1 que a causa de la detecció del virus a Collserola fins i tot es van revisar tots els protocols dels últims mesos, sense detectar «cap alteració de la bioseguretat».
«No hi ha cap evidència que una fallida als protocols de seguretat expliqui l’escapament del virus de la pesta porcina del centre», va apuntar.
Des de l’IRTA-CReSA expliquen a més que totes les mostres que es fan servir al laboratori es destrueixen per garantir que no quedi cap rastre i evitar incidents.
Laboratori d’alta biocontenció
Abans dels assajos en humans, la vacuna contra la covid de la farmacèutica gironina Hipra es va provar en animals al laboratori d’IRTA-CReSA.
Aquest és un dels pocs d’Espanya que pot treballar amb virus tan contagiosos gràcies a un complex sistema de biocontenció, indispensable per fer investigació amb animals manipulant patògens altament infecciosos i de transmissió aèria.
Un laboratori d’alta biocontenció (nivell 3 sobre 4) consisteix en un estricte control d’accés de persones: per entrar cal treure’s tota la roba, ingressar nu per una doble porta i, un cop dins, vestir-se amb un mico i uns esclops; el mateix per sortir, amb l’afegit d’una dutxa amb dues ensabonades.
És transcendental igualment el manteniment de pressions negatives, de manera que l’aire d’una habitació on es manipulen patògens no surti quan s’obri una porta i se n’eviti la circulació, cosa que es reforça amb un sistema de renovació i doble filtratge absolut de l’aire, amb circuits separats per a cada sala de laboratori.
Tot el sistema de pressions negatives està dissenyat com una cascada, des de les zones de menor a les de més risc de contaminació, per tal que, encara que hi pugui haver algun petit incident, quedi reduït al mínim, gairebé a zero, la sortida de patògens de la unitat.
Excepte les persones i el material imprescindible -que és sotmès a meticulosos processos de desinfecció-, res no surt de la unitat, tampoc els animals, que són sacrificats i, posteriorment, les seves restes són tractades: o bé s’incineren o passen per un digestor alcalí, un tractament químic i tèrmic intens per a la seva descomposició i descontaminació.
“Els cargols de mar també són excel·lents per a aquesta boníssima recepta“
RAGOUT DE CARGOLS, CARXOFES I BOLETS PORCINI AMB LLENTIES
INGREDIENTS
24 cargols grans – 4 carxofes espinoses 50 g de llenties vermelles pelades 1 pastanaga, 1 ceba tendra, 1 branca d’api, 1/2 dl de brou de pollastre 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra 20 g de mantega 150 g de bolets porcini 20 ml de brandi cibulet fulles de llorer llimona – all sal i pebre
PREPARACIÓ
-Purgueu els cargols amb sal gruixuda i aigua acidulada; renteu-los bé i bulliu-los en aigua salada aromatitzada amb la meitat de les verdures. -Coeu-los durant aproximadament una hora. -Escorreu els cargols i traieu-los de les closques amb una agulla. -Netegeu-los bé, traient la part negra del cos. -Descarteu les fulles dures de carxofa, després talleu-les a grills, traient el “fenc” i les parts interiors morades. -Coure-les a foc lent en una mica d’aigua salada aromatitzada amb fulles de llorer, oli d’oliva, all i suc de llimona. -Remulleu les llenties durant una hora i després cuineu-les amb pastanagues tallades a daus, api, ceba i brou de pollastre. Quan estiguin cuites, haurien d’haver absorbit gairebé tot el líquid. -Piqueu el cibulet i l’all. -Netegeu els bolets ceps (porcini), talleu-los a trossos irregulars i salteu-los amb mantega. Salpebreu-los.
CUINAR
-Escalfeu la paella a foc mitjà, afegiu-hi a tros de mantega, a mica d’all picat i salteu bé els cargols salats i pebrats. -Augmenta el foc, afegiu-hi a raig de brandi, flambeu i deixeu-ho evaporar. -Afegiu-hi els carxofes, els ceps daurats i barregeu-los amb els cargols. -Salpebreu amb cibulet picat. -Cobriu el fons dels plats amb una cullerada de llenties i placeu-hi el ragú de cargol, carxofa i ceps al centre.
PRESENTACIÓ DEL PLAT
-Els cargols, també relacionats amb els caragols, s’utilitzaven com a aliments humits a l’època romana i avui continuo gaudint de les taules europees que tenia. -Podeu comprar aquests cargols frescos per a tot l’any: ja que estan completament assecats durant els últims mesos de primavera, hibernant la resta de l’any. -La varietat més preferida és la varietat anònima “vinya”.
Segons l’agència EFE, el gravat de Francisco de Goya que pertanyia al dictador comunista Nicolae Ceausescu (1918-1989) serà subhastat el proper 16 de desembre a Bucarest.
Enregistrat ‘La Filiación-Capricho nº 57’, de Francisco Goya que va pertànyer al dictador comunista Nicolae Ceasescu. EFE/ casa de subhastes ‘A10 by Artmark
Així ho va anunciar aquest dimecres la casa de subhastes bucarestina ‘A10 by Artmark’ en un comunicat en què afirma que l’obra, titulada ‘La Filiación-Capricho nº 57’, hauria arribat a mans de Ceausescu com a obsequi del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, segons l’entitat de subhastes.
El quadre, exposat ja ara a la galeria de la casa de subhastes, «té una procedència impressionant: pertany a la sèrie ‘Los Caprichos’, creada pel famós pintor espanyol a finals del segle XVIII, i procedeix d’una cobejada col·lecció: és un regal personal rebut per Nicolae Ceausescu del rei d’Espanya, Joan Carles I de Borbó, al voltant de 1979-1980, indica la nota.
Confiscat el 1989 després de la violenta mort del matrimoni Ceausescu, executat el 25 de desembre del 1989 enmig d’una revolta que va posar fi al règim comunista, el gravat va ser lliurat el 2012 als hereus dels seus antics amos.
El preu de sortida del quadre és de 8.000 euros
Posteriorment, per ordre del Ministeri de Cultura, va passar a estar sota la protecció del Fons Nacional de Patrimoni Cultural Mòbil, cosa que implicaria que, mentre pot continuar sent una propietat privada, està subjecta a determinades condicions per poder ser treta de Romania.
Anca Bejan, portaveu de l’esmentada casa de subhastes, ha confirmat a EFE que l’actual propietari és un dels hereus el nom dels quals no pot revelar, i ha assegurat que el procés és plenament legal.
En el comunicat, Artmark informa que el preu de sortida del quadre és de 8.000 euros, cosa que qualifica de «notable» en ser molt inferior a les quantitats per les quals altres gravats comparables de Goya s’han subhastat en el passat a nivell internacional.
“La distinció l’atorga l’European Capital of Christmas i premia les celebracions nadalenques que poden inspirar altres ciutats d’Europa.La candidatura barcelonina ha convençut el jurat per la seva barreja de tradició amb creativitat, sostenibilitat i multiculturalitat“
Foto Turisme de Barcelona
La capital catalana ha estat escollida a la categoria de ciutat de 100.000 habitants. El guardó s’atorgarà el dia 13 de desembre a la localitat lituana de Vilnius, actual capital europea del Nadal.
La candidatura de Barcelona posava en valor una celebració nadalenca que combina les tradicions amb l’esperit innovador i creatiu propi de la nostra ciutat. A més, el premi reivindica les iniciatives de sostenibilitat com les fires o la recollida d’arbres i decoracions vegetals després de les festes.
Dins del programa d’activitats i esdeveniments oberts a la ciutadania que es treballarà per a la capitalitat del proper any, s’ha anunciat la voluntat d’ampliar els carrers amb llums d’autor.
Gisela Macedo|Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Nadal 2026. El reconeixement, promogut per la Unió Europea i atorgat per l’entitat ‘European Capital of Christmas’, es lliurarà el proper 13 de desembre a Vilnius (Lituània), la capital guardonada l’any passat. Ho ha anunciat l?ajuntament en un comunicat aquest dimarts. Segons ha informat l’organització europea, la candidatura barcelonina ha convençut el jurat internacional, reunit a Waterford (Irlanda), pel seu particular model nadalenc que barreja tradició amb creativitat, sostenibilitat i multiculturalitat. “És un reconeixement a la feina ben feta”, ha celebrat aquest dimarts la comissionada de Promoció Econòmica, Nadia Quevedo, qui ha afirmat el reconeixement impulsa el govern municipal a“seguir treballant” en la mateixa línia que fins ara. En aquest sentit, ha anunciat que continuaran ampliant el nombre de carrers il·luminats amb dissenys d’autor, com ja s’ha fet aquest 2025, per convertir la capital catalana en referent europeu en aquest aspecte.
Llums amb segell propi
Aquest any, la plaça de Catalunya, la Gran Via, el carrer Aragó i la Via Laietana pengen propostes artístiques noves, creades per cinc estudis guanyadors d’un concurs d’idees que va convocar l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Associació de Disseny Industrial del FAD (ADI-FAD).
Així, a la plaça de Catalunya es pot veure recreat el vol d’ocells formant cors a l’aire; a la Gran Via, mòduls LED que simulen espelmes; i, a la Via Laietana -que recupera aquest any els seus llums després de les interminables obres-, uns dissenys inspirats en el clàssic panot. Unes propostes a les quals se sumen el recent inaugurat roscó gegant del DHUB i les finestres de còmic del passeig de Sant Joan, que repeteixen aquest any.
Però les que més han cridat l’atenció aquest any són les llums ingenioses del carrer Aragó, amb panells lluminosos on es poden llegir frases que cada any sonen a moltes llars catalanes durant les festes, com ara, Ara, torrons o I demà canelons, “Cerca el caganer!” o “Qui porta el Cava?”
També aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha gastat més en il·luminació de Nadal: 3,8 milions d’euros, un 15% més que l’any passat. D’aquesta manera, aquestes festes la ciutat ha afegit 16 quilòmetres més d’enllumenat respecte a l’any passat, arribant a un total de 126 quilòmetres de carrers il·luminats. Unes xifres que podrien incrementar l’any que ve.
“Els llums d’autor són el camí cap a un model diferenciador que doni a Barcelona una identitat pròpia”, ha dit Quevedo aquest dimarts davant dels mitjans.
El que sedueix el jurat
L’organització que atorga el premi ha explicat què és el que més els agrada del Nadal barceloní: “Les figures del Tió de Nadal i Els Pastorets, les nadales llatinoamericanes, els mercats a l’estil centreeuropeu i la gastronomia mediterrània”. També parlen dels seus pessebres, fires i les ja esmentades llums d’autor. Així mateix, per al jurat europeu, els esdeveniments imprescindibles per a qualsevol visitant són la Fira de Santa Llúcia (la més antiga de la ciutat), la Cavalcada dels Reis Mags i l’esdeveniment d’encesa de llums, que aquest any s’ha celebrat amb magnificència amb un gran espectacle al passeig de Gràcia amb el gran espectacle.
L’organització del concurs també ha subratllat el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat en aquestes dates, amb decoracions amb llums LED de baix consum, fires ‘eco-friendly’ i l’habilitació de punts específics per a la recollida d’arbres de Nadal i elements orgànics, que cada any es col·loquen per tota la ciutat quan acaben les festes.
Què guanyen les ciutats premiades
La convocatòria d”European Capital of Christmas‘ estava oberta a totes les ciutats de la Unió Europea, a més d’Andorra, Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, i es dividia en tres categories segons la mida de les urbs.
Barcelona s’ha coronat com a guanyadora en la categoria de Capital Europea del Nadal 2026 (més de 100.000 habitants).
Les altres guardonades han estat Wels (Àustria) i Kirkop (Malta): la primera, proclamada Ciutat Europea del Nadal 2026 (categoria per a municipis de menys de 100.000 habitants), i la segona, reconeguda com a Villa Europea del Nadal 2 10.000 habitants). A les tres ciutats reconegudes se’ls donarà l’oportunitat de “millorar la seva imatge a nivell nacional i internacional” i rebran assessorament i ajuda per accedir a subvencions i finançament europeus; per buscar patrocinadors i negociar amb ells, i per promocionar-se com a destinacions nadalenques de referència. En aquest sentit, la comissionada barcelonina Nadia Quevedo ha valorat l’impacte positiu que tindrà això en el comerç i la restauració de la ciutat: “Per al govern municipal és una prioritat la promoció del Nadal com una data important per als eixos comercials i per a la restauració de Barcelona”, ha assenyalat.
Notícies relacionades i més
Les sis novetats més destacades dels llums de Nadal 2025 a Barcelona Barcelona opta per un espectacle de llum per prescindir del pessebre a la plaça de Sant Jaume el Nadal del 2025 La Casa Batlló presenta el seu espectacle gratuït de llums de Nadal: dates i horaris
Les guanyadores, per la seva banda, hauran de desenvolupar un programa d’activitats lligat a la capitalitat. L’Ajuntament de Barcelona ha informat que el seu programa serà el mateix que ja té en marxa: “Seguirem treballant en el pla estratègic que ja tenim i millorant any rere any la nostra aposta”, ha dit Quevedo. “Els valors que a Barcelona projectem amb el nostre Nadal, que combinen la part tradicional amb elements més innovadors, sostenibilitat i multiculturalitat, fan que sigui un model nadalenc segurament únic a Europa (…) Seguirem en aquesta mateixa línia. Aquest reconeixement ens indica que anem per bon camí”, ha conclòs.
Font: Turisme de Barcelona, El Periódico de Catalunya
Neix el Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica, impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que formarà part de la Nit de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans, el 14 de març de 2026.
COMUNICAT D’ADB
El membres de l’ADB et fem saber que el proper 12 de desembre de 2025, a les 18h30, tindrà lloc a l’espai Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el lliurament del darrer PREMI FREDERIC RODA DE TEATRE.
Després d’onze edicions el premi acaba el seu recorregut per donar pas al nou
PREMI ÀNGEL GUIMERÀ DE LITERATURA DRAMÀTICA.
Per aquest motiu, a més de lliurar el Premi, presentarem una breu història del compromís de Frederic Roda en la promoció dels dramaturgs catalans des de la direcció de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i la creació del Premi Josep M de Sagarra l’any 1963 i de la continuïtat d’aquell afany quan varem refundar l’ADB i promoure el Premi que ha dut el seu nom els darrers 11 anys.
Si et plau assistir al l’acte fes-ho saber a adb@adb.cat perquè l’aforament és limitat.
Alhora et comuniquem que el nou premi ja s’ha convocat i es lliurarà el propers més de març en marc de
LA NIT DE LES LLETRES CATALANES
En suport a la dramatúrgia catalana
Aquest nou premi manté la trajectòria i l’esperit del seu predecessor, el Premi Frederic Roda de Teatre, creat l’any 2014 per l’Associació Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, en memòria de qui va ser una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana: cofundador de l’ADB, sotsdirector de l’Institut del Teatre, actor, director, pedagog, dinamitzador i crític teatral. A partir de 2018, la Diputació de Barcelona va reformular el Premi Frederic Roda per implicar-hi també el món local i els espais escènics municipals.
Tot mantenint l’esperit original del Premi Frederic Roda, el nou Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica reafirma la voluntat dels seus organitzadors de donar suport, visibilitat i impuls a la creació teatral en llengua catalana, amb l’aspiració de consolidar i projectar aquest guardó com un referent dins l’àmbit de la dramatúrgia catalana contemporània.
La dotació econòmica del Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica 2026 és de quinze mil euros i l’edició del text de l’obra guanyadora.
El poble Kaffa (Etiòpia), és el bressol del cafè, una zona on la tradició i el sabor es troben. En documents dels anys 900 es menciona el cafè com a beguda, i avui en dia, segueix sent un referent mundial.
Pots de cafè Illy (Trieste) pur aràbiga
LLUIS TORRES|Sabeu que l’origen del cafè ve del poble Kaffa, Caffa o Kefa va ser una antiga província del sud-oest de Etiòpia, amb capital a la ciutat de Jima?
Va ser nomenat per de l’antic Regne de Kaffa. Es creu que l’etimologia de Kaffa prové de l’àrab qahwah que significa “una beguda de baies”. paraula cafè. El cafè ve d’una planta anomenada cafeto, que dóna uns fruits vermells coneguts com a cireres de cafè. Dins d’aquestes cireres hi ha els grans que, després de collir-se, assecar-se i torrar-se, es converteixen en el cafè que gaudim a la tassa.
El seu origen es remunta a Etiòpia, a Àfrica, on segons les llegendes un pastor va descobrir que les seves cabres es posaven més actives després de menjar aquests fruits. Des d’allà, el cafè va viatjar al món àrab, després a Europa i més tard a Amèrica Llatina, on va trobar terres ideals per créixer. Avui, països com Colòmbia, Brasil o Costa Rica són famosos per produir cafès de gran qualitat.
BELLATERRA.CAT 