Presentació de la Comissió veïnal de Bellaterra per l’annexió a Sant Cugat del Vallès |ARXIU BELLATERRA.CAT
FRANCESC PÉREZ TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra, que en un 62% va votar al favor de l’Annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, les al·legacions a l’expedient de segregació de Bellaterra de l’Ajuntament de Cerdanyola, que va presentar Miguel Ángel Vázquez Heras, el president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, i que està en periode d’exposició publica
Un cop a l’any, durant un únic cap de setmana, el festival 48h Open House BCN convida més de 76.000 persones a mirar la ciutat amb uns altres ulls. Obrim portes que habitualment estan tancades, però sobretot obrim converses: sobre arquitectura, sobre ciutat, sobre com habitem i transformem els espais que ens envolten.
En els últims anys, des del festival hem destacat els oficis, els elements i les característiques fonamentals de l’arquitectura. Al 2025, la 16ª edició busca pensar l’arquitectura des de els sentits i les sensacions, perquè l’arquitectura no és només el que veiem, sinó també el que sentim, olorem i toquem.
Tots podem recordar aquelles arquitectures que més ens han impressionat i condicionat i que conservem dins de nosaltres principalment amb imatges, però també amb sons, olors, tactes. Diferents llocs poden inspirar concentració, evocar tristesa o donar-nos una sensació de llibertat. Poden fer-nos sentir còmodes o lleugers com l’aire. Cada petit detall, ja sigui un ressò, un moment de silenci o una aroma específica, crea una atmosfera que pot influir en com ens sentim i en les decisions que prenem.
SENT L’ARQUITECTURA ens convida a prestar atenció a aquestes sensacions quotidianes i a redescobrir el nostre entorn utilitzant els nostres sentits. No es tracta només del disseny o l’aparença, sinó de l’impacte que un lloc té en nosaltres: si ens abraça, si ens dona espai per respirar o si ens permet ser nosaltres mateixos.
Un any més, Open Petits proposa un joc especial que consta de trobar petites cases amagades a 11 espais diferents de les ciutats. Open Kitchen es transforma en Open Cuina per oferir tres receptes dissenyades especialment per al festival d’enguany.
Des del 2023, el festival s’uneix a la celebració de la Barcelona Design Week i a la seva iniciativa global per impulsar l’objectiu ODS número 18 que tracta el disseny com un element clau per al present i el futur de les persones. Per això, el festival ha nomenat el Bloc4BCN – ESPAI COOPERATIU, al Recinte Can Batlló, com el EDIFICI 18, amb la idea de ressaltar els valors i la importància del disseny d’aquest projecte. Al llarg del festival, explorarem la ciutat no sols visualment, sinó a través dels nostres cossos. Al cap i a la fi, l’arquitectura és tant sentir com construir. Us animem a participar en aquesta 15a edició del festival d’arquitectura 48h Open House BCN!
Què ofereix el 48h Open House BCN 2025? 7 ciutats: Barcelona, Badalona, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. 207 activitats a tot l’àmbit geogràfic 199 edificis a tot l’àmbit geogràfic 136 edificis a Barcelona 8 itineraris 31 % de novetats a la programació Més de 45 edificis Open PRO, amb la col·laboració d’arquitectes i dissenyadors 57 espais mai vists a la programació Dates importants Crida de voluntariat: des del 2 de setembre Presentació del festival i de la campanya de comunicació: 6 d’octubre, Dia Mundial del Hàbitat Programació d’edificis i itineraris en la pàgina web del festival: des del 6 d’octubre Obertura d’inscripcions per als itineraris: 20 d’octubre a les 20h Festival d’arquitectura 48h Open House BCN: 25 i 26 d’octubre Informació important El festival d’arquitectura 48h Open House BCN és un esdeveniment lúdic, gratuït i obert a tothom, sense venda d’entrades i amb més de 190 espais oberts sense inscripció prèvia.
Enguany, el recomanador del festival 48h Open House BCN ofereix l’oportunitat d’experimentar com l’arquitectura és una forma d’art espacial que apel·la als nostres sentits. Només s’ha d’accedir al web i contestar les cinc preguntes per a veure una llista dels tres edificis més adients per a cada persona!
El catàleg es va convertir en una revista: una guia pràctica del festival, amb recomanacions per a tenir la millor experiència durant el cap de setmana, a més de les diverses activitats que desenvolupa l’associació al llarg de l’any. Tornem a oferir un mapa imprès que facilita el passeig i l’organització de les visites.
El temps d’espera per a accedir a cada edifici varia segons la grandària de cada espai i la quantitat de persones que vulguin entrar. Per això, posem a la disposició del públic un mapa que ensenya, en temps real, els espais amb més i menys afluència de persones; a més, compartim aquesta informació en directe a les nostres xarxes socials.
48h OPEN HOUSE és la principal cita de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana en el mes d’octubre de portes obertes a més de 250 edificis de tota mena, forma i mida. Una iniciativa de l’Associació 48h Open House Barcelona.
Al llarg del festival, explorarem la ciutat no sols visualment, sinó a través dels nostres cossos. Al cap i a la fi, l’arquitectura és tant sentir com construir. Us animem a participar en aquesta 15a edició del festival d’arquitectura 48h Open House BCN!
Què ofereix el 48h Open House BCN 2025?
7 ciutats: Barcelona, Badalona, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. 207 activitats a tot l’àmbit geogràfic 199 edificis a tot l’àmbit geogràfic 136 edificis a Barcelona
8 itineraris
31 % de novetats a la programació Més de 45 edificis Open PRO, amb la col·laboració d’arquitectes i dissenyadors 57 espais mai vists a la programació Dates importants Crida de voluntariat: des del 2 de setembre Presentació del festival i de la campanya de comunicació: 6 d’octubre, Dia Mundial del Hàbitat Programació d’edificis i itineraris en la pàgina web del festival: des del 6 d’octubre Obertura d’inscripcions per als itineraris: 20 d’octubre a les 20h Festival d’arquitectura 48h Open House BCN: 25 i 26 d’octubre
Informació important
El festival d’arquitectura 48h Open House BCN és un esdeveniment lúdic, gratuït i obert a tothom, sense venda d’entrades i amb més de 190 espais oberts sense inscripció prèvia.
Enguany, el recomanador del festival 48h Open House BCN ofereix l’oportunitat d’experimentar com l’arquitectura és una forma d’art espacial que apel·la als nostres sentits. Només s’ha d’accedir al web i contestar les cinc preguntes per a veure una llista dels tres edificis més adients per a cada persona!
El catàleg es va convertir en una revista: una guia pràctica del festival, amb recomanacions per a tenir la millor experiència durant el cap de setmana, a més de les diverses activitats que desenvolupa l’associació al llarg de l’any. Tornem a oferir un mapa imprès que facilita el passeig i l’organització de les visites.
El temps d’espera per a accedir a cada edifici varia segons la grandària de cada espai i la quantitat de persones que vulguin entrar. Per això, posem a la disposició del públic un mapa que ensenya, en temps real, els espais amb més i menys afluència de persones; a més, compartim aquesta informació en directe a les nostres xarxes socials.
48h OPEN HOUSE és la principal cita de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana en el mes d’octubre de portes obertes a més de 250 edificis de tota mena, forma i mida. Una iniciativa de l’Associació 48h Open House Barcelona.
Tres dies abans que França celebri la Festa de la Gastronomia per donar impuls al seu patrimoni culinari, protegit per la Unesco, una enquesta encarregada pel Ministeri gal d’Economia situa el deliciós i controvertit “foie gras “com el plat més emblemàtic de la cuina francesa.
Assortit de Foie-Gras de Les Grands Buffets de Narbonne
El 48 per cent dels entrevistats per l’institut demogràfic Ipsos tria aquest exquisit menjar de fetge d’oca, ànec o oca gras, com el producte que millor representa a la gastronomia gala, per davant del “pot-au-feu“, un guisat de carn de bou i verdures que sedueix com a ambaixador culinari al 41 per cent dels francesos.
Els segueixen en la llista la “blanquette de veau“, un plat de vedella i pastanagues amb salsa de mantega (31%), el guisat de mongetes i carn denominat “cassoulet” (30%), la costella de bou amb patates fregides ( 19%) o el llenguado “a la meunière” (a la molinera), que consisteix en cuinar el peix enfarinat en mantega fregida i que un de cada deu francesos considera el plat més representatiu de la seva gastronomia.
Es queden fora de la llista altres plats típicament lligats a la taula francesa com el Boeuf bourguignon, els cargols amb salsa, el pernil de Baiona, el pastís de cansalada i nata anomenada “Quiche Lorraine”, els centenars de formatges com el Rochefort, camembert o brie o les cèlebres crêpes.
Tots aquests plats són bastant més econòmics que el rei de la taula francesa, el “Foie-gras“, el preu de venda al públic per quilo oscil-la entre 50 i 200 euros (68,3-273,5 dòlars).
Es tracta d’un producte rendible i fàcil de transportar que es comercialitza en conserva i la producció a França el 2010 va ascendir a les 19.450 tones, segons els productors gals.
Els principals grups dedicats a aquest negoci, típic del sud-oest de França i el mercat representa uns 1.500 milions d’euros l’any (2.000 milions de dòlars), són Euralis Gastronomie, Delpeyrat i Labeyrie, empreses que fan bona part del seu negoci durant les festivitats nadalenques. Les exportacions d’aquest menjar representar el 2010 uns 47.600.000 d’euros (65 milions de dòlars), amb Espanya com a primer client. El balanç comercial va millorar l’any passat pel que fa als 36,7 milions d’euros (51,3 milions de dòlars) de 2009, però la crisi el va mantenir per sota Dels 57,3 milions (78,3 milions de dòlars) de 2008 o els 65,5 milions d’euros (89,5 milions de dòlars) exportats el 2007.
Tan rendible resulta la comercialització d’aquest producte a l’exterior, i tan demandat continua sent a l’interior, que França importa d’Hongria el 6 per cent de les llaunes que es venen a l’interior, és a dir, 1.400 tones d’un mercat que assoleix les 23.750 tones, segons dades oficials dels productors difosos per “La Revista Oficial del Foie Gras (Cifog)”. No obstant això, altres professionals del sector com el president de la firma General Merchants-foie gras Partners, Xavier Dubois, estima que dos de cada tres llaunes consumides a França provenen d’Hongria, segon productor mundial amb 2.550 tones, per davant de Bulgària (2.300 tones) i d’Espanya (830 tones), segons dades de 2009.
L’enquesta del Ministeri d’Economia, que pretén reforçar la primera Festa de la Gastronomia, a punt de complir-se un any del reconeixement de la Unesco, situa com a ambaixador culinari de França a un producte envoltat de polèmica.
Nombroses associacions de defensa dels animals critiquen la manera com les aus són criades, engabiades i ordis per hipertrofiarles el fetge abans de ser sacrificades per comercialitzar el seu preuat “foie gras” (fetge gras).
Al final de la cria, setmanes després d’arribar a la granja, s’introdueix un tub metàl · lic en l’esòfag de l’animal, amuntegat al costat dels seus semblants, pel qual llisca menjar a pressió fins que en pocs dies el fetge passa de 100 a 600 grams, en el cas dels ànecs.
Tanta controvèrsia produeix la manera de produir aquest saborós aliment que la fira d’alimentació i beguda “ANUGA”, que se celebrarà a la ciutat alemanya de Colònia entre els propers 8 i 10 d’octubre, va prohibir que els productors de “foie gras” participin en la mostra.
El pes de la producció europea de fetge d’ànec/oca sobre la producció total mundial és pràcticament determinant.
Amb dades del 2018, la producció de la UE representa ni més ni menys que un 95% del total mundial, destacant per sobre de tots els països productors, França, amb 16.400 tones, dos terços (66,6%) de l’oferta mundial total, seguit d’Hongria, amb un 14,4% i 3.550 tm; Bulgària, amb un 11,4% i 2.800 tones.
Espanya, encara que es queda força lluny del podi, és un dels principals productors, al quart lloc mundial, amb 613 tm el 2018 (2,5%); seguit de la Xina, amb tot just 500 tm (2%) i Amèrica del Nord (EUA, Canadà i Mèxic), amb 400 tm (1,62%)
Lluís Permanyer és l’autor de més de 80 llibres i programes monogràfics sobre l’art, la cultura, l’urbanisme, la història i la societat de la capital catalana
Lluís Permanyer a la casa modernista Felip, Cercle Comtal, actual seu de la Fundació Vila Casas 📷 3Cat
El periodista i escriptor Lluís Permanyer ha mort amb 86 anys després de patir un infart. Permanyer va ser un dels grans cronistes de Barcelona, amb més de 80 llibres sobre l’art, la cultura, l’urbanisme i la societat de la capital catalana. També va dirigir i presentar programes i documentals monogràfics a TV3.
Modernisme: una història de destrucció:
Va desenvolupar la seva carrera professional com a periodista cultural al diari La Vanguardia, on es va incorporar l’any 1966, i es va especialitzar en els moviments artístics i en la història de la ciutat de Barcelona.
Fa tres anys va rebre el Premi de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura per la seva “extraordinària trajectòria de més de 60 anys de periodisme històric, artístic, cultural i ciutadà, en castellà i en català, en premsa, ràdio i televisió”, segons la valoració del jurat.
També havia estat guardonat amb els premis Trajectòria del Gremi de Llibreters de Barcelona (2012), Nacional de Periodisme de Catalunya (2008), Pere Quart d’humor i sàtira (1996), Ciutat de Barcelona (1987) o Luca de Tena (1969).
Va estudiar Dret i Periodisme i ha estat un estudiós i divulgador del paisatge de Barcelona. També va escriure llibres sobre els pintors Joan Miró i Antoni Tàpies, l’escultor Antoni Clavé i els poetes Josep Maria de Sagarra i Joan Brossa, amb qui ha mantingut una estreta relació personal.
Lluís Permanyer havia donat el cos a la ciència i no hi haurà ni vetlla ni funeral.
LLUIS TORRES|Aquest 2025 fa 125 anys que «Bella terra bella gent» va arribar a les llibreries. Un llibre sobre la pàtria, sobre l’amor a la terra, la figuera i el pi, els núvols que hi transiten, la llum del cel, la gent que l’habita, com els memorables personatges dels tres diumenges.
Carner, poc donat a ser expansiu sobre els seus llibres, el defineix dins del tòpic pintoresc: un llenguatge que descriu vivament i animadament les coses, i que ell considera, en certs aspectes, afí a l’esplèndida facúndia barcelonina d’«Auques i ventalls».
La coberta i la portada del llibre ens anuncien el títol «Bella terra bella gent» i seguidament, en una nova ratlla, el gènere de l’obra i el nom de l’autor: «rims de Josep Carner». «Rim» és paraula que, en l’obra de Carner, es relaciona amb els “Rims de l’hora”, 1911- 1915 (poesia d’ara, del temps, d’actualitat), és la secció diarística més densa i duradora de tota la poesia catalana: dos-cents vint-i-quatre poemes, sempre signats Two i convertits en rebost de tres llibres: «Auques i ventalls», «La paraula en el vent», «Bella tera bella gent». Si el poeta no era expansiu en públic sobre els seus llibres sí que ho era amb els amics més íntims, com el gramàtic Emili Vallès. Li dedica un exemplar del llibre acabat de sortir amb uns versos improvisats, fets a partir de la ratlla meravellosa de la mateixa anteportada, bella terra bella gent, un «vers» que defineix un metre de set síl·labes a la dedicatòria, que diu: Emili Vallès Vidal, d’Igualada natural (hi va néixe’ a Can Mi Vida –«honni soit» qui pensi mal), llegirà amb faç ensopida en el temps sagrat d’Advent aquest llibre que es nomena BELLA TERRA BELLA GENT
Placa a una casa de l’avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra (Vallès Occidental)
Que li sigui lleu la pena i el gall dindi suculent. És una poesia en mètrica accentual (iambe, anapest, peó tercer), d’una musicalitat exquisida, pròpia del geni poètic de l’autor. Ell, en una ocasió, esmenta els versos de la composició com a “versots”, en el sentit de versos més llargs que els habituals en mètrica sil·làbica. La revisió obstinada dels seus versos (“el full de paper malcontent”) és el pensament dominant de Carner en poesia i s’expressa en la constant mobilitat dels seus textos.
El poema coneix una lleu revisió el 1936 en ser publicada una nova edició del llibre pels volts de Sant Jordi d’aquell any, tres mesos abans de l’alçament militar.
I després, revisat de nou, s’incorpora a «Poesia», 1957, a la secció »Lloc«, que pren el nom genèric de territori on el poeta va néixer i on segurament hauria volgut morir si “no hagués l’atzar esbarriat les coses!”. Però avui, avui! és el dia de la bella terra i la bella gent, el dia per llegir el poema en aquesta forma de 1918. Avui és un dia magnífic per llegir un dels millors poemes del llibre centenari, ‘El dia revolt’, un poema escrit sis anys abans, el 1912, i presentat als Jocs Florals de l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, a Barcelona, on va ser premiat amb l’Englantina.
En contra de la creença popular, les Guies MICHELIN no se centren únicament en l’anomenada “alta cuina”. Trobareu restaurants de luxe i senzills pubs o bars de poble, ja que les Guies MICHELIN ofereixen adreces interessants per a tothom, a les diferents franges de preus.
Original d’Enric Llimona Raymat, creat l’any 1994 pel Restaurant La Taula de Barcelona|📷 BELLATERRA GOURMET
Des del 1997, els restaurants amb “la millor relació qualitat/preu” (aquells que proposen un àpat complet a un preu màxim raonable) es distingeixen amb un premi especial: el Bib Gourmand.
Òbviament, el límit de preu per a la consideració del Bib Gourmand varia d’un país a un altre, normalment en funció del cost de la vida, però els nostres inspectors apliquen els mateixos barems a tots els restaurants a l’hora de valorar la qualitat dels productes.
No hi ha una fórmula establerta per a un restaurant Bib: tots són únics i poden variar molt d’un lloc a l’altre. A Hoppers, a Londres, serveixen plats vibrants i ben condimentats del sud de l’Índia i Sri Lanka, inclosos els seus famosos hoppers i doses. Al restaurant O Balado de Boqueixón – Codeso, a Galícia (Espanya), s’aposta sense complexos per la sostenibilitat i només utilitzen productes “kilòmetre 0”, exaltant les possibilitats del medi rural i parlant de l’entorn més proper amb plats com el Jurel fumat o el Cua de vaca de Bandeira estofat. Al seu torn, a l’Edosoba Hosokawa de Tòquio, la pasta soba, fina i “al dente”, es mostra com una autèntica delícia.
El que sí que tenen en comú els restaurants Bib és el seu estil de cuina, més senzill, reconeixible i… fàcil de gaudir! A més, un restaurant amb la distinció Bib Gourmand us deixarà amb una sensació de satisfacció per haver menjat, tremendament bé, a un preu raonable.
Potser aquest guardó no és tan conegut com l’Estrella MICHELIN, però el Bib Gourmand és molt popular entre els nostres seguidors i els nostres inspectors dediquen la mateixa quantitat de temps a buscar-los. Aquest premi a la relació qualitat/preu demostra que el bon menjar no ha de tenir un preu elevat.
Trobeu tots els restaurants Bib Gourmand de la Guia MICHELIN, Espanya, Portugal i Andorra aquí:
Coincidirà amb la celebració dels 50 anys de la mort del dictador
Ho ha anunciat Pedro Sánchez al Congrés en aplicació de la llei de memòria democràtica
Placa de l’alcalde franquista de Sabadell Josep María Marcet al nomenclàtor de Bellaterra
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres al Congrés que el Butlletí Oficial de l’Estat publicarà al novembre el catàleg complet de símbols i elements franquistes “perquè siguin retirats d’una vegada per totes dels carrers i els espais públics”.
Amb la mesura, prevista a la llei de memòria democràtica aprovada el 2022, es vol completar el procés de retirada de monuments, escuts, plaques i noms vinculats al règim franquista. Sánchez ha fet l’anunci durant una pregunta de la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que ha reclamat l’aplicació efectiva de la llei davant la “impunitat” amb què, segons ha denunciat, actuen “organitzacions feixistes o nostàlgiques del franquisme”.
La publicació del catàleg al BOE, doncs, podria coincidir amb una sèrie d’actes programats per celebrar el cinquantè aniversari de la mort de Franco i l’inici de la transició. Justament, el Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat avui la declaració de la Reial Casa de Correus, actual seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid, com a lloc de memòria democràtica. Aquest immoble va ser la seu de la Direcció General de Seguretat durant el franquisme i s’hi van exercir tortures, però la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, considera que aquesta declaració és “una aberració històrica” i ha anunciat que hi presentarà recurs.
Benvingudes i benvinguts Gourmet, compartim una recepta deliciosa i fàcil, ideal per amants de la combinació del dolç i el salat. Una bona recepta on podeu gaudir d’una carn exquisida i gustosa de l’Empordà amb el toc d’una rica salsa elaborada amb Pedro Ximénez i gerds.
Magrets d’ànec de l’Empordà
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
2 Magrets d’ànec
100 gr. de gerds
150 ml. de Pedro Ximénez
200 ml. de brou de carn
100 gr. de sucre
unes fulles d’alfabrega al gust
pebre de molinet al gust
sal en escates
Per elaborar la salsa de fruits vermells:
En un cassó col·loqueu les gerds, el sucre, una mica d’aigua i el Pedro Ximénez
Cuinar a foc mitjà durant 15 minuts.
Afegiu-hi una mica més d’aigua si fos necessari.
Apartar i reservar
Amb un ganivet afilat fer uns talls al biaix a la part grassa dels magrets, assaonar banda i banda amb sal i pebre. Posar al foc una paella antiadherent i de fons gruixut, quan estigui calenta, posar els magrets amb la grassa cap avall, cuinar durant 6 minuts, donar la volta i cuinar 6 minuts per l´altre banda.
Retirar de la paella, tapar i deixar reposar durant uns 5 minuts.
Treure una part de l’oli de la cocció i amb la resta desglaçar la paella amb el brou de carn, reduir a la meitat.
Servir els magrets filatejats junt amb la vostra guarnició estimada i la salsa de Pedro Ximénez i gerds
Decorar amb alfàbrega. Afegir sal en escates al gust.
Ple Junta Veïnal de Bellaterra 📷 Canal EMD Informa de Youtube
Davant la situació autoritària mostrada per Josep Maria RibaFarrés, (president de l’EMD pel partit polític Bellaterra Endevant), Bellaterra.Cat ha consultat una acreditada personalitat municipal, i aquesta ens ha respòs que a Riba, al ser un càrrec d’elecció directa per la ciutadania de Bellaterra no se’l pot presentar cap moció de censura, ara bé, es pot fer una moció per reprovar el seu comportament cridaner, inacceptable en democràcia, del tot autoritari i maleducat, forma com es va dirigir ahir a Carles TriginerBorrell vocal de la Junta Veïnal de Bellaterra.
🎥 veure des del minut 2:40 al vídeo oficial de EMD Informa
Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940) és historiador per la Universitat de Barcelona i crític d’art. A més a més, és expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet, destacat representant del paisatgisme postmodern català i autor de La cala encantada (Mallorca, 1901).
Dibuix autoretrat de Francesc Miralles per La Taula 📷 BELLATERRA.CAT
El crític d’art ha escrit diverses obres sobre el pintor català, com Joaquim Mir a Tarragona (1998), Joaquim Mir a Andorra (2002) i Joaquim Mir a Vilanova (2006). Diguem-ne que és la persona que coneix els secrets del pintor de més prop, potser per la complicitat que va tenir son pare amb ell.
Miralles fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art (1966-74). En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984. En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino (1973-78). Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte (1975-78) i fou coordinador de la Història de l’Art Català (Edicions 62, 1983), on escriví els apartats dedicats al Noucentisme (vol. VII) i L’Època de les Avantguardes (vol. VIII). Amb Francesc Fontbona, a més de participar en la creació de la revista D’ART, del Departament d’Història de l’Art de la UB (1973), i ser coautor de l’estudi El museo de Arte, proyecto de planificación. Sus posibilidades en Barcelona (1972), que meresquè el Premi Mundial de Joves Cambres de Niça el 1973, ha escrit Crónica i treball del dibuixant, gravador i escultor Pla Narbona (1974) i Anglada-Camarasa (1981). Col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana, ha publicat articles de divulgació en nombroses revistes: Revista de Occidente, L’Avenç, Batik, Bon Art, Artes Plásticas, Guadalimar i Jano. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, fou redactor de la revista Lápiz des del 1982, treballà per a La Vanguardia des del 1984 i dirigí la col·lecció de llibres d’art i estètica de l’editorial Blume.
Especialitzat en art català contemporani (vg. història de l’art), ha publicat diversos estudis monogràfics d’artistes, com Cardona Torrandell (1975), Gerard Sala, primera aproximació (1976), Maria Asunción Raventós (1977), Elena Paredes (1978), Josep Jassans (1979), A l’entorn de Llorenç Artigas (1981), Durancamps (1991), Argimon (1992), Alvar (1992, amb Miquel Alzueta), Pere Coll, sèries negres (1992), Mallol Suazo (1995), Josep Berruezo (1996), El mundo de Amelia Riera (1997) i Pere Pruna (1998). Assessor de la ponència de Cultura de la Diputació de Girona i comissari de nombroses exposicions, cal considerar-lo un dels renovadors de la historiografia artística del s. XX. A més, ha participat en la confecció de diversos catàlegs: Vayreda C.: Catalunya California (1989), Ollé: pinturas (1992), Elisa Arimany (1993), Mádico (1993), Violano (1993), Esther Boix (1993), 75 Anys d’art a Girona (1994), Rueda, una visión (1994), Muxart, l’esclat del Mediterrani (1994), Xam (1995), Antoni Costa (1995), Josep Amat (1996), Pere Pruna (1998), Joaquim Mir al camp de Tarragona (1998), Igor Mitoraj, escultures (1999), Realisme a Catalunya (1999), Manuel Solà (2000), Una mirada nueva al arte del siglo XX (2000), Arnau Puig, el cos percebut (2000) i Arnau Puig, obra recent (2000)