Permetrà enviar les incidències de la neteja geolocalitzades directament a Girona +Neta
Els usuaris també podran concertar la recollida de voluminosos, consultar les dades d’usos del sistema o obrir els contenidors amb el mòbil
Portada de la nova APP 📷 CEDIDA
XAVIER CASTILLON|Girona disposa des d’avui d’una nova aplicació per gestionar el sistema de residus de la ciutat. Es tracta d’una web app elaborada per Girona +Neta que permetrà centralitzar la informació i les gestions del nou sistema de recollida de residus.
Malgrat que està en període de proves, ja es pot començar a fer servir des de l’enllaç següent: https://appgirona.fccma.com/
La principal novetat de l’app és que esdevindrà el principal sistema a través del qual la ciutadania podrà fer arribar les incidències relacionades amb el servei i, per tant, “es millorarà l’eficiència de la resposta, ja que l’avís arribarà directament a l’empresa privada que presta el servei de recollida de residus i neteja viària, coneguda amb la marca de Girona+Neta”, segons el comunicat de l’Ajuntament de Girona. A més, aquest sistema permetrà també fiscalitzar el servei.
Aquestes incidències podran geolocalitzar-se i les persones usuàries rebran un correu de confirmació tant quan s’hagi rebut l’avís com quan s’hagi resolt.
Des de la web app també es podran consultar les dades de cada usuari/ària en relació amb el servei de recollida de residus –saber quants cops s’han dipositat cada tipus de residu, quants cops s’han fet servir les àrees d’emergència, etc.- així com concertar la recollida de voluminosos si es necessita.
A més, hi haurà un apartat que redirigirà a una altra aplicació –que caldrà descarregar-se- que permetrà obrir els contenidors intel·ligents acostant els telèfons mòbils a les tapes dels contenidors igual com es fa amb les targetes. El desenvolupament d’aquesta aplicació estava previst en el contracte que té l’Ajuntament amb l’empresa i es posa ara en funcionament per validar el seu correcte funcionament i si s’ajusta a l’exigit per l’Ajuntament.
Actualment, cal assenyalar que l’obertura de contenidors amb el mòbil així com el correcte registre de les fraccions encara no funciona a les àrees temporals.
“Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista“.
L’actual plaça del Pi de Bellaterra l’any 1936 📷 CEDIDA
ARTUR VIDAL I SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit. La Societat Urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre.
La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans.
La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó.
Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat.
Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo. Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans.
De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo.
Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista.
Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.
Font : L’Esquirol del Vallès, Arxiu Bellaterra.Cat
Va ser Bea Ripol Carulla -secretària interventora de l’EMD de Bellaterra-, (que acaba de decidir d’allargar un any la seva jubilació oficial), qui va desempatar les discussions, donant fe i aportant la veritat oficial, que sense dubtes donava la raó a Chus Cornellana, actual vocal independent no adscrita, que ara només representa al veïnat i a cap partit polític.
LLUÍS TORRES|Tal com publica avui el mitjà CERDANYOLA INFO, Riba i Cornellana varen escenificar ahir la pèrdua de confiança al plenari de la Junta Veïnal de l’EMD. Va ser Bea Ripol, -secretària interventora de l’EMD de Bellaterra-, qui va desempatar les discussions, donant fe i aportant la veritat oficial, que sense dubtes donava la raó a Chus Cornellana, actual vocal independent no adscrita, que ara només representa al veïnat i a cap partit polític.
El pas de Chus Cornellana a ser vocal no adscrita després d’abandonar Bellaterra Endavant (BE), grup de govern, es va fer oficial en la sessió de la Junta Veïnal de l’EMD d’aquest 8 d’abril. La vocal i el president de l’Entitat, Josep Maria Riba, van manifestar la pèrdua de confiança mútua, mentre Cornellana apuntava discrepàncies a l’entorn de l’actuació sobre el consultori mèdic com una de les principals raons d’aquest conflicte.
“El debat va tornar a girar a l’entorn de si Josep Maria Riba havia cessat Chus Cornellana o si la vocal havia marxat de BE abans que la destituïssin”
D’acord al debat, la renúncia oficial de Cornellana es va comunicar a l’EMD el 24 de març a les 22 hores i l’endemà Riba va signar el decret de cessament de competències de la vocal a la Junta d’Assessorament. Però el president assegura que, abans de les 22 hores del dia 24, ja havia comunicat personalment a Cornellana que la cessaria a l’endemà. La vocal es mostra dolguda pel que considera una manipulació dels fets, mentre Riba insisteix que no va signar el decret el dia 24 perquè volia demanar a Cornellana que deixes no només el govern, sinó de ser vocal a la Junta Veïnal.
Josep Maria Riba i Chus Cornellana, als dos extrems de la fotografia, ahir al plenari de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra
Va ser Bea RipolCarulla -secretària interventora de l’EMD de Bellaterra-, (que acaba de decidir d’allargar un any la seva jubilació oficial), qui va desempatar les discussions, donant fe i aportant la veritat oficial, que sense dubtes donava la raó a Chus Cornellana, actual vocal independent no adscrita, que ara només representa al veïnat i a cap partit polític.
Calendari al marge, Josep Maria Riba subratlla l’existència de discrepàncies “en fons i formes” amb Cornellana i que això restava eficàcia i afectava al clima de treball del govern de l’EMD, on la vocal portava temes relacionats amb la salut, seguretat i les relacions amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. No obstant això, el president de l’EMD remarcava que Cornellana “ha fet i vol continuar fent coses bones per Bellaterra” dedicant “temps i esforç” des de fa molt temps.
Chus Cornellana, que és també presidenta del Fòrum Bellaterra, insistia que, dins o fora del govern de l’EMD, sempre seguirà treballant per millorar Bellaterra i emfatitzava que una de les seves prioritats ha estat fer realitat l’obertura d’un consultori mèdic, una demanda antiga de la ciutadania en la que ella mateixa treballa des de fa més d’una dècada des de diferents instàncies.
La vocal no adscrita indica que els canvis al CatSalut han fet possible avançar en aquest projecte a ser una realitat en una Bellaterra que presenta “l’índex més gran de visita domiciliària” del territori i que la tercera part de la població tenia més de 60 anys, raó per la qual s’havia d’obrir el consultori per patologies cròniques.
Segons Cornellana, l’obertura del consultori depèn, des de març de 2024, d’acabar les obres ampliant el local disponible i això “està en mans del president de l’EMD” perquè l’Institut Català de la Salut (ICS) “ha complert”. Ara, la vocal assegura que “el tenim a tocar”, però explica que aquest ha estat el principal motiu de discrepància amb el president, afegint que “el control tècnic no ha estat del tot encertat”.
Riba destacava que aquest no era el punt a debat en la sessió de la Junta Veïnal i que hi haurà altres moments per debatre sobre el consultori mèdic.
“La veïna Isabel Bernier ha estat escollida en petit comitè, presidenta del partit polític Bellaterra Endavant”
Intervenció de Chus Cornellana, vocal independent de l’EMD de Bellaterra no adscrita 📷 Canal oficial de l’EMD al Youtube
El Veïnat de Bellaterra ha de treure les seves pròpies conclusions veient el vídeo complert. Més que una Junta Veïnal recorda un petit parlament presidencialista.
“Punt 1 de l’ordre del dia al ple extraordinari de l’EMD de Bellaterra d’avui dimarts 8 d’abril de 2024: Aprovació de sol·licitar al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya de l’anualitat 2025-2029 les següents actuacions: Reurbanització carrer Joan Fàbregas i Passatge del Torrent“.
Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra 📷 Google Maps
LLUÍS TORRES|Sorprèn que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, -que li han plegat el 80%dels seus vocals del partit Bellaterra Endavant-, S’hagi permès de portar a la Junta del Veïnat d’avui, la sol·licitud de demanar a la Generalitat de Catalunya, la reurbanització del carrer Joan Fàbregas i el Passatge del Torrent.
Monòlit amb la placa de l’Avinguda de Joan Fàbregas 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
S’ha consultat al veïnat si aquestes són les preferències de millora de l’espai públic de Barcelona o és una decisió presidencialista?
Esperem saber l’opinió dels vocals que dimiteixen, fins i tot la de Jordi Macarulla, ex president del partit polític Bellaterra Endavant i ex vocal de mobilitat. Els partits de l’oposició, GXB i ERC també s’hauran de posicionar-se i donar explicacions públiques.
Opinió de la nostra veïna Elisenda Clascà, ex candidata a la presidència de l’EMD de Bellaterra per Inpuls:
Caldria estudiar-ho bé, però el que estar clar és que un projecte per millorar l’accessibilitat d’alguns punts a Bellaterra sería molt important. Hi ha persones que amb cadira de rodes automàtica per exemple, no poden accedir ni tansols a la vorera que hi ha devant del Condis. D’altra banda, el carrer Joan Fàbregas, és dels carrers amb millors voreres, i per tant hi ha moltes altres necessitats que es podrien cobrir a Bellaterra. Està clar que la subvenció es dona per a un projecte no per al manteniment, però aquí uns exemples:
1) Accessibilitat Plaça del Pi.
2) Pont deteriorat a l’alçada del restaurant Umami, on es podria aprofitar per a generar una zona d’aparcament en condicions
3) Enllumenat total led
4) PROTECCIO FORESTAL. Asfaltat del Camí de Can Camps, com a projecte d’adecuació de camí forestal accessible per als camions de bombers amb instal.lació de boques d’incendi.
5) Projecte de reordenació del tránsit i aparcament escoles. Per exemple Ramon Fuster.
6) Asfaltat del camí Jeroni Marti, per donar sortida a les noves vivendes, evitant colapssar Can Llobet. etc….
“Per sortir de dubtes, només cal que el veïnat ho demani directament als comerciants de la Plaça del Pi“
LLUIS TORRRES | L’anunci que en el seu dia va fer públic en Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, dient que la reforma de la Plaça del Pi s’havia coordinat amb els comerciants, els hi està agafat a contrapeu i perjudicant de ple, ja que la majoria opinen que estàn deixant d’ingressar més del 50% de la facturació, el que la situació al llarg del temps podria provocar tancaments. No sóm una població que majoritàriament es mogui a peu, com és el cas de les properes ciutats de Sant Cugat i Sabadell.
Ara s’està remarcant que la reforma, eliminant l’aparcament proper, podria ser perjudicial pel petit comerç de la Zona: Farmàcia, Bonaparte, Taller de Serveis, Família Can, Estilistes Teresa Romero, Mas i Fill, Banc Sabadell, Llibreria Paper’s, Restaurant Sant Pancraçi Condis
Els que hi accedeixen a peu al petit comerç de proximitat, bàsicament són des de la banda de baix de Bellaterra, no de la resta del poble, que ho han fet sempre en cotxe. Tot plegat, està demostrant que la reforma estrella del president Riba i el seu partit polític Bellaterra Endavant, està fent més mal que bé. El futur demostrarà si aquesta iniciativa política i obra pública serà més positiva pel comerç que pels vianants, de moment és negativa, i només cal que el veïnat ho demani directament als comerciants de Bellaterra.
Demà dimarts, 8 d’abril de 2025 tindrà lloc una nou ple extraordinari a les 19:30 hores, a la sala petita del centre cívic de la plaça Maragall de Bellaterra.
La Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra té un president i 8 vocals. Dimiteixen 4 dels 5 del polític Bellaterra Endavant (Chus Cornellana pasarà com independent no adscrita)
Jordi Macarulla (president de Bellaterra Endavant), Lorena de la Peña, Gemma Moliner, dimiteixen com vocals i Chus Cornellana, pasa a vocal independent no adscrita 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Al ple de la Junta Veïnal de demà, també es farà públic, el pas de la vocal Chus Cornellana com vocal no adscrita, (després de la seva dimissió i baixa del partit Bellaterra Endavant (BE). També la renúncia oficial de dos vocals del mateix partit: Lorena de la PeñaiGemma Moliner. Per últim, doble renúncia de Jordi Macarulla, (com president del mateix partit i com vocal de mobilitat). Fa uns dies, 10 integrant del partit BE, és varen reunir votant a una coneguda veïna com presidenta del partit polític Bellaterra Endavant. Sabrem demà el seu nom?
Diu Riba, president de l’EMD, que el ple es podrà seguir en directe a través del canal oficial de Youtube de l’EMD Bellaterra. Esperem ho facin com cal, amb qualitat de so, perquè el veïnat s’assabenti, no com l’anterior, que va ser un autèntic desastre de qualitat, a més a més, com és habitual, censurant les imatges del veïnat, quan preguntaven al Ple de Bellaterra
Aquí sota es pot consultar l’ordre del dia del ple de Bellaterra⬇️
El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d’Àsia..
Guinder plantat a Bellaterra
És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, però és més comú a altres indrets del continent com a l’Europa de l’est i central..Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s’expandí arreu d’Europa i Amèrica gràcies als humans.
Pa de pessic amb guindes fresques
Té les fulles brillants, dentades a la vora, amb flors blanques, i es conrea pels seus fruits , anomenats cireres àcids , globosos, vermell-porpra, amb tons negres, agredolços.
Les guindes contenen sucres, substàncies tannoides, proteïnes, pectines, àcids orgànics, sals minerals i vitamines . Tenen efectes terapèutics, ajudant a retardar el procés d’envelliment millorant la composició química de la sang. També participa en la millora o fins i tot en la curació de malalties renals, hepàtiques, diabètiques, cardiovasculars i en alleujar l’estrès mental i l’anèmia.
Guinder en flor a Bellaterra
El guinder creix amb normalitat a la majoria de tipus de sòl, menys en sòls compactes i freds o en sòls rics en sals de sodi, la majoria de les vegades es prefereixen els sòls sorrencs.
Perquè la pol·linització es faci amb normalitat, cal plantar almenys tres varietats diferents de cirerer a l’hort. El guinder comença a donar fruits als 2-3 anys després de la sembra. La longevitat de les plantacions del guinder és de 20-30 anys i difereix segons la varietat.
Detalls dels brots i flors del guinder
La menció escrita més antiga del guinder data de l’any 340 aC, en una obra d’ Aristòtil , en la qual es descriu la tècnica de la seva multiplicació
El xef Jordi Vilà recorre al sentit de l’humor en un manual d’autodefensa de la nostra cuina en temps difícils
CRISTINA JOLONCH|La iniciativa del cuiner Jordi Vilà que s’explica en aquesta pàgina no té res a veure amb el fantasma d’una guerra i aquell kit de supervivència en què no ha de faltar una mica de menjar no perible. Aquí del que es tracta és que no expiri la nostra tradició culinària, en risc no només perquè es cuina menys a casa, sinó per la invasió de tendències arribades de lluny (des del brunch fins al ramen o el cebiche). Fa més d’un any que el xef d’Alkimia treballa amb l’escriptor Uri Costak i l’il·lustrador Joan Manel en l’elaboració del Manual d’autodefensa de la cuina catalana.
Amb sentit de l’humor, l’auca parteix d’un esperit de rebel·lia davant la dictadura de “modes que marca la mateixa indústria i el mercat anglosaxó”.
Vilà vol deixar clar que no busca l’enfrontament amb altres cultures culinàries ni infravalorar plats que a ell mateix li encanten, o creure que el propi és millor. Però “el ramen no necessita que ningú el defensi i la cuina catalana sí, perquè està en perill. I hem de defensar-la els que la cuinem i la mengem”. Això nova, afirma el xef, del català emprenyat que defensa que un plat ha de portar això o allò altre, sinó de reivindicar “l’essència de la nostra cuina”.
El manual es divideix en nou claus d’autodefensa. En la primera, “La defensa pasta”, en la qual el cuiner va armat amb un llarg cullerot, es recomana recordar als que evoquen la cuina italiana i parlen de la seva autenticitat que “a Catalunya hi ha fabriques artesanals de pasta des del 1700, abans del nostre històric Onze de Setembre”, i que “fideus, canelons o macarrons, després de tants anys, són tan catalans com el pa amb tomàquet”. I de passada, conclou en aquesta aquesta vinyeta, “expliques tot allò de Marco Polo i la ruta de la seda….Tots aprenem de tots, des de fa molts anys”.
La segona clau és “El gir ramen” (el contrincant queda atrapat pel coll i elevat, cap per avall, sobre el pit) i serveix per defensar-se dels que sucumbeixen a la ramenmania”. Suggereix “tornar a explicar tantes vegades com calgui” que el seu fantàstic ramen és la nostra fantàstica escudella. I que tot i que és cert que la tenim molt integrada a les nostres festes familiars de Nadal, i que no hem sabut treure-la d’aquest marc festiu i tot està per fer, cal recordar que tot és possible. “El ramen, l’escudella, o l’escudella i el ramen són dues magnífiques sopes amb més o menys els mateixos ingredients: carn, verdures i pasta. La sopa perfecta”.
“El cop del cheesecake”, en què el cuiner es defensa aixecant una de les cames de l’adversari, posa de manifest que gairebé tot ens arriba, “d’una manera o una altra, de la cultura ianqui, de la qual és difícil escapar.
Malgrat això, anima a fer un esforç i alliberar-se’n. “Deixem el cheese cake per al 4 de juliol; celebrem diàriament el nostre mel i mató, la crema catalana, el braç de gitano, la coca, el menjar blanc, els bunyols de vent, el pijama o els carquinyolis”. Algú va dir, conclou:
“A Catalunya hi ha fàbriques artesanes de pasta des del 1700, abans del nostre Onze de Setembre”
“La cuina catalana també serà dolça o no serà“. Han sentit parlar abans del “Jab antiumami”? Aquesta clau, en la qual cal estampar un plat a la cara de l’adversari, té a veure amb la defensa davant l’embogida recerca de l’umami, “el gust deliciós que la cuina japonesa ha popularitzat i que la gran indústria esprem al màxim amb l’objectiu que el nostre paladar esclati. “Aqui l’ADN de la nostra cuina, la seva essència, parteix dels sofregits, la melositat del rostit de pollastre o de porc, l’antic gàrum, els embotits o el nostre marisc cuinat a la brasa. “No oblidem el nostre propi umami”.
“Als sofregits, el rostit, l’antic gàrum o els embotits hi ha l’umami català”
“La puntada de peu paisatge” consisteix en una puntada de peu a l’altre, que apareix armat amb bastonets xinesos, on fa més mal. Aquí es recorda la frase de Josep Pla “la cuina és el paisatge posat a la cassola” i se situa el destinatari o destinatària del manual al paper dels esquirols “que creuaven Europa sense posar els peus a terra: “I en un rampell d’autoestima, recorda: quan parles de cuina catalana et poses al centre. I mires cap al nord, l’est, l’oest. I la cuina que veus, la que olores, tastes, menges, és la teva cuina, la nostra cuina”.
“El Llibre de Sent Soví (1324) ja parla de la tècnica de l’escabetx per marinar”
“El contraatac del primer cuiner” va més enllà de l’àmbit professional de la restauració i interpel·la totes aquelles persones que tenen una cuina a casa i la fan servir. “Abans eren les nostres àvies i mares, ara el primer cuiner i cuinera de Catalunya ets tu”. I de cadascun de nosaltres depèn, per tant, “el que quedarà del passat, el que alimentarà el present i el que nodrirà el futur de la cuina catalana”.
Davant la invasió del brunch, la clau que es proposa és “El toc forquilla”, en què es defensa ni més ni menys que el tradicional esmorzar de forquilla, “calòric, contundent, exigeix sobretaula i a tots els catalans i catalanes del món global ens continuaomplint d’orgull”.
“La guitza ceviche”, amb el peu del cuiner al rostre del contrincant, reconeix les bondats del plat peruà per excel·lència i anima a acceptar-lo amb resignació, però apel-la a recordar als que les prodiguen que el Llibre de Sent Sovi (1324) ja parla de la tècnica de l’escabetx per marinar el peix, la carn i les verdures.
El manual acaba amb l’implacable “Knockout final”, que davant l’evidència que “ens exalta el que és noui ens enamora el que és vell” recomana explicar, sempre que es presenti l’ocasió, que “la cuina catalana és allò que cuinem les cuineres i cuiners arrelats en la gran tradició”. “I que cuinant també sorgeixen coses noves”.
“La nova alternativa reutilitzable per als aliments frescos ha demostrat la seva eficàcia en un esdeveniment amb experts en sostenibilitat i comerç local“
¿És possible fer la compra sense generar residus?
Bona compra per Roll’eat ha demostrat al Mercat de la Concepció de Barcelona que sí. La nova solució de Roll’eat per eliminar els envasos d’un sol ús ha estat presentada en un esdeveniment on periodistes, experts en sostenibilitat i representants del comerç local han pogut comprovar en directe la seva funcionalitat.
Durant la jornada, els assistents han recorregut els diferents llocs del mercat amb Good’Bag i Good’Wrap , dos productes dissenyats per substituir bosses, bandes i envoltorios desechables a la compra diaria. L’experiència interactiva ha permès comprovar que reduir els residus a la compra d’aliments frescos és més fàcil de que sembla.
Un esdeveniment per repensar la compra sense residus
L’acte ha contat amb la participació de Rosa García, directora de Rezero , quien ha assenyalat la necessitat de solucions accessibles per a reduir l’ús d’envases desechables:
“Sabem que moltes persones volen comprar de forma més sostenible , però a menudo es troben amb barreras rutina com la falta d’oferiment d’opcions accessibles o la necessitat de planificació de solució de barrera en la fàcil eliminació d’aquestes, integrar-se al mateix vers. diaria”.
Per la seva part, Meritxell Hernández, fundadora i CEO de Roll’eat , ha ressaltat l’impacte d’aquest nou sistema reutilitzable:
“Hoy s’ha demostrat que canviar la forma en la que compram és possible sense esfuerzo . Good’Buy no és sol un producte, és una eina per transformar la manera en que se consumeix, ho ha fet més sostenible sense renunciar a la comoditat”.
Els comerciants del mercat han destacat el potencial de Good’Buy per transformar la compra diària, ressaltant la seva pràctica i facilitat d’adopció. Per a molts, suposeu una solució realista i eficaç per reduir la dependència d’envasos desechables sense alterar la dinámica del seu negoci.
Good’Buy: la solució reutilitzable per a una compra sense residus Good’Buy està formada pels dos productes clau dissenyats per fer la compra més sostenible i eficient:
Good’Bag – Bolsa 2 en 1 amb doble compartiment per a una compra organitzada sense envases desechables. La seva malla transpirable és ideal per a fruites i verdures, mentre que el seu compartiment impermeable protegeix els aliments delicats, mantenint-los separats i en perfecte estat.
Good’Wrap – Dissenyat per a envolver i transportar carnes, embutits i pescados de forma segura, sense necessitat de bandes ni envoltoris desechables. El seu material impermeable aísla líquids i olores, mentre que el seu relieve interior evita que els productes es desprenguin al seu interior.
Gràcies a aquests productes, una sola persona pot evitar l’ús de més de 600 productes d’un sol ús a l’any , incloent bosses i bandejas desechables, el que suposa un gran pas en la reducció de residus i la protecció del medi ambient.
El reto de reducir los envases d’un sol ús
La transició cap a un model de consum més sostenible és urgent. En Catalunya, les xifres mostren que el problema persisteix:
Cada habitant utilitza 575 bosses a l’any en mitjana, de diferents materials i usos.
En los mercados y comercios de proximidad, las bandejas de poliestireno y los envoltorios de un solo uso siguen siendo la norma para los productos frescos . Se generen centenars de toneladas de residuos plásticos y envases desechables , gran parte de los cuales terminan en vertederos o en el medio natural. Amb aquesta presentació, Good’Buy es posiciona com un referent en la compra sostenible, demostrant que és possible reduir drásticament l’ús d’envasos desechables en tot tipus de comerços, des de mercats fins a supermercats i botigues de proximitat. La cogida positiva per part de comerciants i consumidors reflecteix el creient interès per les solucions que facilita la transició cap a un consum més responsable.
“La sostenibilitat només serà una realitat si es donen solucions accessibles i pràctiques”, ha assenyalat Meritxell Hernández. “Good’Buy nace per fer del residu cero una opció sencilla i a l’abast de tots”.
La jornada al Mercat de la Concepció ha estat un primer pas en aquesta transformació. Ara, el reto és que més consumidors i comerços se sumen a aquesta nova forma de comprar sense generar residus.
BELLATERRA.CAT 