“Es una llàstima que manipulin informacions, tan el President Riba com Bellaterra Diari, en coses del nostre poble“.
“I si cal serà la Bea Ripol Carulla, -Secretaria Interventora d’EMD de Bellaterra-, qui tindrà que donar fe d’aquestes informacions”.
Portada de Bellaterra Diari 📷 CEDIDA
CHUS CORNELLANA | Per evitar dubtes, a mi no m’ha cessat ningú, l’EMD és molt presidencialista, però això el president Riba no ho pot fer.
Jo segueixo sent Vocal de la Junta Veïnal de l’EMD, però no per Bellaterra Endavant, sinó Vocal no adscrita, perquè m’he donat de baixa d’aquest partit polític.
Tinc veu i vot en els Plens de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra i m’ha de convocar a la Junta de Portaveus. Segueixo sent la Presidenta Suplent
Seguiré treballant per Bellaterra sense cap interés economic, personal, familiar , i sense manipulacions.
Es una llàstima qu manipulin informacions tan el President Riba com Bellaterra Diari, en coses del nostre poble.
Puc entendre la rebequeria del president Riba, totalment incorrecta, però no te raó, els que han estat en política local ho saben. (En altres xats de Bellaterra he estat més explicita).
“I si cal serà la Bea Ripol Carulla, Secretaria Interventora d’EMD de Bellaterra qui tindrà que donar fe d’aquestes informacions”.
LLUÍS TORRES|El 27 de desembre de 2000, Rafael Wirth ens feia quatre cèntims del desaparegut del Restaurant Finisterre (1943-1994) a La Vanguardia.
Brigada de cuina i sala del desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994), Diagonal, 469, de Barcelona
En el Finisterre de Galícia estava situat la fi de la terra. No hi havia res més abans de 1492. El Finisterre era, aleshores, l’última cosa i suposo que el més “in”. Arribar al Finisterre era l’objectiu de tots aquells que emprenien un llarg viatge i treien el cap on ningú mai no va poder arribar. En aquell lloc descansaven i menjaven sabent que eren, ja aleshores, uns privilegiats.
Finisterre també va ser a Barcelona un restaurant de privilegi.
En realitat, a la ciutat dels anys setanta hi havia diversos restaurants senyers i senyors. Tant és així que el president Pujol (qui mai no va ser un comensal exquisit) ho va recordar un dia del 1998 quan va assenyalar que “fa vint anys la cuina catalana de nivell gairebé no existia”. Però ningú no va oblidar que en aquella època establiments com Reno, Agut d’Avignon i Finisterre cobrien les màximes aspiracions dels ciutadans.
Finisterre va tancar un dia i va deixar al carrer uns clients assidus i exigents. També va enviar gent a l’atur i un deute de 73 milions a la Seguretat Social que declarava incobrable per insuficiència de béns. Total, que el Finisterre ha estat en hibernació aquests darrers anys en un espai urbà que s’ha anat deteriorant. Situat a la Diagonal, cantonada Villarroel, a prop de Francesc Macià, ha mantingut l’alt tendal verd que protegia del sol o de la pluja els clients, quan aquests entraven o sortien.
Ha conservat a les múltiples finestres els seus colors verds, al llarg d’una façana que se’n va més enllà dels setanta metres. Però, en conjunt, és un niu de restes, en zona amb vocació de ser una de les més fines de Barcelona. Per això interessa assenyalar que un sòlid grup empresarial, que controla deu restaurants a Barcelona, hi obrirà al maig, mitjançant un traspàs, amb un nou nom i un concepte de restauració mediterrani i modern. Això diuen els que gestionen locals com Citrus, Mussol o Txapela.
El vell Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Al voltant de les seves taules, representants de societats s’apostaven entre forquilles i ganivets per adonar dels suculents menjars a uns preus que avui s’anirien a les quinze mil pessetes
Però ara les empreses compren i venen, tanquen i obren negocis a altres llocs i les despeses de representació dels directius són més limitades.
Per això va tancar el Finisterre: per la mala gestió econòmica dels titulars i per la recessió que afectava els clients i les seves empreses. Així, doncs, el nou restaurant obrirà a preus de cinc mil pessetes i un equip de 40 persones atendrà en dos torns els previstos cent cinquanta comensals, de dia i de nit. És interessant que alguna cosa tancada s’obri, que alguna cosa vella es transformi. Però no serà el mateix, és clar. Perquè a aquests preus l’enrenou de veus serà notable.
Escrivia André Maurois que un menjar de dos comensals és el més agradable de totes, perquè l’absència d’oients suprimeix la vanitat.
Afegia que un dinar de sis a vuit persones és ideal per a la conversa brillant, perquè els uns i els altres són a prop i no cal aixecar la veu. Però a partir de deu o dotze, és difícil que la paraula pugui ser escoltada per tothom. Vaig esperar que el nou fòrum permeti la tranquil·la confidència de les parelles i també la discreta xerrada entre no més de vuit persones unides al voltant d’un negoci.
La belleterrenca Chus Cornellana, ex vocal independent als partits polítics Gent per Bellaterra i Bellaterra Endavant
LLUIS TORRES| La belleterrenca ChusCornellana, va sortir-se ahir dilluns, del partit polític Bellaterra Endavant(BE). Chus seguirà com vocal no adscrita, amb veu i vot als plens de la Junta Veïnal de Bellaterra. La seva sortida de Bellaterra Endavant (BE), deixa en greus moments la presidència de Josep Maria Rosa, ja que hauran renunciat 4 dels seus 5 vocals. Jordi Macarulla, el president d’aquest mateix partit, també ha deixat aquest càrrec, i ha estat escolida una belleterrenca, nom que es donarà a conèixer al proper ple extraordinari del 8 d’abril.
“L’aposta d’entitats seria posar-les en xarxes viàries, teulades, canals de reg, abocadors o polígons industrials, entre altres espais, cosa que seria una alternativa a l’actual dependència de les nuclears”.
Operari instal·lant plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra
Compartim aquest interessant article del periodista DAVID RODRÍGUEZ del diari PÚBLICO, sobre el món de les energies renovables.
En un moment en què les patronals i altres actors econòmics tornen a pressionar el Govern perquè prolongui la vida de les centrals nuclears, entitats ecologistes i partidàries de la transició energètica plantegen alternatives viables per evitar-ho. I això passa per un desplegament important de les renovables, que es podria fer sense la necessitat d’ocupar terrenys de cultiu i espais naturals protegits.
En aquest sentit, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa defensa l’aprofitament dels espais antròpics, és a dir, aquells que s’han modificat per la mà de l’ésser humà, com a zones per instal·lar teulades solars. Basant-se en dades d’un estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat, subratlla que amb aquesta proposta es pot generar energia per a 8,1 milions de persones, superant la xifra d’habitants actuals de Catalunya. Això contrasta amb allò que defensen les patronals Foment del Treball i Pimec, per a qui avui dia no es pot prescindir de l’energia nuclear, ja que en cas contrari, Catalunya patiria una apagada energètica.
Xarxes viàries, teulades, canals de reg, pedreres no restaurades, antigues mines, abocadors, teulades, hivernacles, polígons industrials, zones d’aparcament… Aquests són els espais que, segons Fernando Prieto, responsable de l’Observatori de la Sostenibilitat, podrien servir com a base per instal·lar les plaques solars per assolir el territori català.
El resultat seria disposar de 33.861 hectàrees, que produirien 29.878 GWh durant l’any, per subministrar energia a 8,1 milions de persones. A partir d’aquest estudi, Montse Coberó, membre de la Xarxa Catalana per Transició Energètica Justa, recorda que ja “hem fet una proposta al Govern perquè faci un inventari amb els municipis de les zones susceptibles d’acollir aquestes instal·lacions”.
De fet, Coberó creu que l’Administració hauria d’agilitzar la normativa per autoritzar els permisos per instal·lar les plaques fotovoltaiques a les zones antròpiques. “L’últim recurs hauria de ser destruir les àrees de cultiu per posar teulades”. Des de la Xarxa es lamenta que fa més d’un any que la Generalitat no ha convocat la taula de seguiment del desenvolupament de les energies renovables, centrada a analitzar l’evolució del sector.
El repte de l’emmagatzematge La Xarxa precisa que hi ha moments en què les plaques solars deixen de rebre energia dels aerogeneradors, ja que no hi ha infraestructures d’emmagatzematge. Per aquesta raó, reclama articular mecanismes per guardar aquesta energia sobrera, sempre tractant de generar el menor impacte possible sobre el medi natural.
En una zona molt concreta, com és l’exemple de l’autopista AP-7, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa considera que, en aquests 340 quilòmetres, es podrien fer servir per a la instal·lació de plaques solars i que cobririen entre un 3% i un 5% de la demanda elèctrica del territori. Prenent com a base l’estudi Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP-7, elaborat per Sergi Saladié i Lluís Salvat, l’entitat augura que amb “una intervenció més intensa, és a dir, bàsicament ampliant els trams coberts amb fotovoltaica o combinant fotovoltaica i eòlica” es podria quintuplicar la producció de renovació.
Els dos investigadors han arribat a la conclusió que, comptant falsos túnels, cobertes d’àrees de servei i talussos, es podrien instal·lar 1.761 MW de potència fotovoltaica, amb una producció anual de 2.056 GWh.
Pel que fa a l’emmagatzematge, el coordinador del grup de treball de fotovoltaica del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Alberto Barriga, detalla que l’expansió de les bateries —tant darrere del comptador com a escala de xarxa— és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas durant els períodes de baixa producció renovable. “La transició cap a l’emmagatzematge ha de ser impulsada també per particulars i pimes. Aquest enfocament descentralitzat no només millorarà l’eficiència del sistema, sinó que empoderarà els consumidors en la gestió energètica, alhora que reforçarà l’estabilitat de la xarxa”, apunta.
Tancament del parc nuclear Catalunya serà el territori de l?Estat més afectat pel tancament del parc nuclear. Així ho ha acabat PwC España, que ha presentat recentment l’informe Impacte del tancament nuclear a Catalunya. El document alerta que aquest impacte es traduiria en la pèrdua d?uns 10.500 llocs de treball que genera el sector i una aportació directa al PIB català de 900 milions. Així, el president de la Comissió d’Energia de Pimec, José Enrique Álvarez, afirma que “s’ha de prendre una decisió d’urgència”. Álvarez creu que la solució implica perllongar la vida de les nuclears un mínim de deu anys. “Estan preparades per a això, sens dubte”, assegura, en una visió que contrasta amb la de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa.
L´any 2025 pot marcar un punt d´inflexió pel desplegament de les energies renovables. Tot i així, el seu enlairament està vinculat a la regulació, independentment de la conjuntura del preu del gas. Per fer el pas cap a un model energètic més equilibrat i sostenible cal voluntat política i les modificacions legislatives per facilitar el desplegament de les infraestructures energètiques.
BELLATERRA.CAT 