Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2024

Bellaterra, 12 de desembre de 2024

Enric Llimona i Raymat amb Maria Alfonso, la seva esposa, i Marta, la filla, al restaurant La Taula de Barcelona            📷 BELLATERRA.CAT

JOSEP M. FARGAS I FALP|Enric Llimona i Raymat va néixer a Barcelona, el 28 de setembre de 1919, i ens va deixar el 16 de juny de 1999, en plena construcció de la seva última obra, una casa unifamiliar realitzada a Bellaterra (Vallès Occidental). Enric va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va exercir com arquitecte des de 1950. Es va casar amb Maria Alfonso l’any 1947. Van tenir 3 fills, la Marta, dissenyadora d’estampats i expositora d’èxit, l’Enric, arquitecte, i en Jordi.

Els Llimona continuen.

El seu Discurs d’ingrés a aquesta Reial Acadèmia amb el títol “Art i Silenci” és una autoreflexió de la seva filosofia de viure. D’aquest discurs caldria destacar les següents idees:

La paraula art em sembla sinònim de silenci; un silenci de respecte, que l’acompanya en totes les seves manifestacions.”

Casa unifamiliar de Bellaterra, obra de l’arquitecte i pintor Enric Llimona i Raymat 📷 BELLATERRA.CAT

* L’arquitectura és l’art de la bellesa útil i quan l’aconsegueix, la seva presència imposa silenci a qui la contempla. Això passa en totes les altres Belles Arts i, fins i tot, amb més intensitat. La música i la poesia les escoltes en silenci; llegeixes amb una total abstracció, voltada de silenci; contemples les obres plàstiques d’una exposició, en un primer tomb, tot sol i en silenci, per poder captar el seus secrets.

Com valorar aquest silenci per donar raó que el que contemplem és veritablement una obra d’art?, o bé, qui posseeix la mesura per discernir-ho? Aquest poder de mesurar, podria pertànyer a persones amb possessió d’un coneixement històric de l’art?, o també, que aquest poder pogués pertànyer a persones en possessió d’una major sensibilitat que la d’altres.

Per a mi és vàlida, primer, la força produïda per la pròpia sensibilitat de percepció davant de l’obra d’art, i, segon, l’altra força: el coneixement històric, és a dir l’aspecte més científic. La primera és el silenci i la segona la mesura d’aquest silenci.»

Aquestes paraules resumeixen la seva personalitat. Enric Llimona reunia les dues forçes: la sensibilitat i el coneixement històric.

Enric Llimona i Raymat (Barcelona, 1919-1999) 📷 CEDIDA

Activitat professional:

De la seva activitat professional com a arquitecte, permetin-me que destaqui els tres blocs d’habitatge social al Polígon de Sant Martí de Barcelona i la fàbrica Bic, on assoleix la conjugació de la tècnica amb l’elegància, humanitzant el racionalisme i el funcionalisme de l’època.

Potser és el moment de desvetllar dues injustícies que, al meu entendre, van marcar la seva trajectòria professional:

La primera va ser quan al 1962 el Foment de les Arts Decoratives va seleccionar l’edifici d’habitatges Diagonal-Beethoven, també un magnífic projecte a Barcelona (actualment seu de Catalunya Ràdio) pel premi FAD d’Arquitectura d’aquell any. Intrigues difícilment explicables d’un conegut crític d’Art, a qui el mateix Llimona havia encarregat la decoració del vestíbul, van fer que no guanyés el premi. La segona, el no haver guanyat el concurs del Banc Comercial Trans Atlàntic (a la cruïlla Passeig de Gràcia-Diagonal de Barcelona), tot i que el propi Coderch, després de retirar-se del concurs, va reconèixer que el projecte d’en Llimona era el millor. Aquest fet va privar a Barcelona de tenir un edifici de qualitat en un emplaçament tan emblemàtic i va barrar a l’Enric el camí cap a projectes singulars.

Felicitació nadalenca del matrimoni Enric Llimona Raymat i Maria Josepa Alfonso, dedicada a la seva Comunicat de Propietaris del carrer Madrazo de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Activitat artística:

La seva vocació de pintor la va desenvolupar amb més dedicació a partir dels anys vuitanta, tot i que sempre la simultaniejava amb la d’arquitecte.

La seva pintura és plena de vigor, de força i color, seguretat en el traç i domini de la tècnica pictòrica, en resum, és una pintura optimista i d’un temperament jove.

Activitat Institucional:

Va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, de la Fundació Güell i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Per petició expressa dels membres del Cercle Artístic de Sant Lluc, l’Enric Llimona va acceptar ser President. La motivació per acceptar el càrrec va ser el lligam afectiu amb el seu pare, Joan Llimona i Bruguera, que va ser fundador i primer President de la Institució i pintor d’anomenada.

La seva Presidència en el Cercle, que s’inicia el 27 de febrer de 1991, es va caracteritzar per la seva voluntat de renovació.

Des del começament va impulsar la modificació dels Estatuts (volia dotar de contingut executiu a la figura del President), va obtenir recursos de la Generalitat de Catalunya per l’Exposició del Centenari (1993), va treballar per aconseguir que el Cercle fos considerat una Institució Catalana de prestigi que va merèixer la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i va promoure el grup Artístic, dintre del cercle de Sant Lluc. La seva Presidència va concloure el febrer de 1999.

La seva activitat com a Acadèmic d’aquesta Reial Acadèmia ha estat brillant.

Està a la memòria de tots els acadèmics la seva última intervenció, un mes abans de deixar-nos.

L’Il·lm. Sr. Dr. Francesc Fontbona, en el seu discurs de contestació al d’ingrés de l’Enric Llimona, diu: «Malgrat la seva tasca artística de tot ordre, és i ha estat sempre un home silenciós, que s’ha mantingut al marge de la faramella que adorna sovint l’activitat dels arquitectes més actius.>>>

Jo afegiria que era i és un gran desconegut! Esperem que entre tots hi posarem remei.

Per concloure, voldria destacar unes paraules de la carta del Sant Pare Joan Pau II als Artistes i que semblen escrites pensant ell:

<<Un artista ha de treballar sense deixar-se portar per la recerca de la glòria banal o l’avidesa d’una fàcil popularitat. Hi ha doncs, una ètica o més aviat una “espiritualitat” del servei artístic que d’una manera pròpia contribueix a la vida i al renaixement d’un poble.>>>

Original d’Enric Llimona i Raymat pel restaurant La Taula de Barcelona
📷BELLATERRA.CAT

JOSEP M. FARGAS I FALP (Barcelona, 5 març 1926-16 abril 2011) fou un arquitecte català. Degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (1970-72) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU (1987-91). L’any 1996 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

JOSEP M. FARGAS I FALP (Barcelona, 5 març 1926-16 abril 2011)

Formació:

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Titulat a l’ETSAB el 1952, treballa associat amb Enric Tous i Carbó. Obra conjunta seva són: la Casa Ballvé (Pedralbes, 1961); la Fàbrica Dallant (Sant Feliu de Llobregat, 1963); la Fàbrica Kas (Vitòria, 1965); les seus de Banca Catalana de Passeig de Gràcia (1968), Balmes (1974) i Diagonal (1980); el Banco Industrial de Bilbao (1971) i el Banco Pastor (1982). És enterrat al Cementiri de Montjuïc (agrupació 6a, tomba menor núm. 251).

* Parlament pronunciat el dia 22 de setembre de 1999 a la sessió necrològica de Enric Llimona i Raymat



Read Full Post »

Bellaterra, 11 de desembre de 2024

Carrer Universitat Autònoma 📷 UAB

LLUÍS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, l’EMD començarà  obres al carrer de la Universitat Autònoma i del Turó de Sant Pau de Bellaterra.

L’EMD de Bellaterra realitzarà tasques de manteniment al tram que va des de l’eix Nord de la UAB a la rotonda de Bellaterra, a l’alçada del Turó de Sant Pau.

Aprofitant el període de vacances de Nadal a la universitat, l’EMD de Bellaterra té previst dur a terme uns treballs de tala i estassada de vegetació al voral de la carretera que connecta la UAB amb Bellaterra a la zona del Turó de Sant Pau. Segons la previsió, l’actuació es realitzarà entre els dies 30 de desembre i el 4 de gener, ambdós inclosos, excepte el dia 1 de gener que és festiu.

Mentre duri l’actuació es produiran talls parcials del vial amb pas alternatiu en els dos sentits i, puntualment, talls totals, que estaran degudament planificats i senyalitzats. Així mateix, l’EMD ha sol·licitat autorització per utilitzar alguns espais del campus propers a la rotonda d’accés com a zona d’aplec de material i maquinària.

Read Full Post »

Bellaterra, 11 de desembre de 2024

Són 200 pàgines dedicades al massís i al santuari, fundat el 1025

Portada del número especial de la revista dedicat a la muntanya i el monestir de Montserrat (National Geographic

Dues-centes pàgines per explicar mil anys d’història de Montserrat. Molts més de mil, de fet, ja que s’estima que l’origen de la muntanya “màgica” es remunta a fa uns 40 milions d’anys.

A això està dedicat l’últim número de la revista National Geographic, una edició especial de col·leccionista publicada aquest desembre, que s’ofereix tant en castellà com, per primera vegada, en català.

Amb imatges extretes de diferents arxius i una maquetació cuidada, la capçalera nord-americana ofereix un repàs històric minuciós del massís i del santuari, que el 2025 complirà un mil·lenni: l’abat Oliba el va fundar l’any 1025.

“La importància del monestir com a centre espiritual i el seu pes polític van anar en augment”, destaca la revista.

Els reportatges toquen temes diversos, des del culte a la Moreneta fins a la destrucció durant la Guerra del Francès o el renaixement després de l’època fosca del franquisme.

Extracte d’un reportatge sobre la Moreneta (National Geographic)

L’avançament editorial d’aquesta edició impresa duu com a títol “un monestir alçat sobre un antic mar” i ja explica alguns punts importants de la seva història.

A la part final, posa a disposició dels lectors una guia pràctica de la muntanya i el santuari.


Font: 3Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 8 de desembre de 2024

Des de Bellaterra.Cat, en ocasió del 27è Aniversari del Home & Garden La Noguera de Rubí, desitgem a la família Eulàlia, Gemma, i tot el seu equip professional, continueu un munt d’anys oferint la vostra qualitat i servei personalitzat.

Bon Nadal i millor any nou 2025!

La Noguera, és un dels Home & Garden més importants d’Europa. Va néixer el mes de desembre de l’any 1999. Centre dedicant amb molt de gust i professionalitat a la venda minorista de plantes, bricojardineria i mobiliari d’exterior.  La Noguera practica un tracte i servei personalitzat al client del tot excepcional. Tenen una gran oferta de productes seleccionats aportat del millors creadors i artesans mundials. Eulàlia i Gemma practiquen un gran “Savoir faire” amb un criteri de gran professionalitat, que transmeteixen al seu gran equip.  El centre Home & Garden La Noguera, situat a l’entrada de Rubí, en plena natura, tambe és soci fundador de Jardinarium. Felicitats!!

LA NOGUERA, HOME & GARDEN

Carretera de Rubí, KM. 9,8, (08191 Rubí)

☎️ 935 87 20 01

http://www.lanoguera.es

.

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de desembre de 2024

LLUÍS TORRES|Recordant l’estimat Josep Maria Espinàs, i aprofitant les festes nadalenques, compartim un interessant article seu publicat l’any 1985 al llibre DEL REBOST I LA TAULA de l’Editorial Pòrtic de Barcelona

Taula parada de festa 📷 BELLATERRA GOURMET

EL SERVEI DE TAULA

Em penso que som moltes les famílies que tenim a casa una vaixella «bonas i la vaixella «de cada dia», i més que «bona» atès que no és res de l’altre món- hauríem de dir relativament <completa» i en més bon estat. A casa dels meus pares aquest material era més important, i si no ho recordo malament encara ho era més a casa dels meus avis. A través de la decadència del servei de taula es podria diagnosticar la «pèrdua de classe». Avui tenim el «duralex>> al rebost; abans hi havia mobles especials per a guardar les vaixelles.

Aquesta vegada voldria evocar els serveis de taula seguint les notícies que dóna l’admirable Francesc Curet sobre els segles XVIII i XIX en les seves «Visions barcelonines». En un inventari de 1798, fet amb motiu de l’arrendament d’una casa, hi figuren setrilleres, plàteres, safates, fruiteres, cubellets de pisa per a posar gots, gerros i gerricons de cristall, vasos i copes, tasses, teteres de Xina, mostasseres, diferents dotzenes (1) de plats de <pipa» blanca -la «pipa» era pisa anglesa, fina i llustrosa- i altres amb fistó de color verd i de pisa fina estrangera, set dotzenes més de plats (!), una porció de cafeteres, divuit plates de pipa, soperes, salseres, aiguamans… Això era el servei volant de taula d’una casa de senyors, sense comptar els coberts per a tots els usos, inclosa una forquilla especial per a treure el moll dels ossos; afegim-hi encara les sotacopes i marcelines d’argent, els vasets de porcellana de Xina per als escuradents, escudelles, oueres, bols per a rentar-se els dits…

Els coberts corrents eren d’argent, i algunes cases senyorials de primer ordre utilitzaven jocs de cullereta, forquilla i ganivet per a les postres. Les classes modestes se servien de coberts d’estany, de metall blanc i de llautó, anomenats de Vic; els d’alpaca corresponen a la segona meitat del segle XIX. Les culleres i forquilles de fusta, d’ús quasi exclusiu a la pagesia, a ciutat només s’empraven a la cuina.

Després de la decadència de la pisa barcelonina, que havia estat famosa, s’imposà la valenciana, però les cases benestants adquirien la producció anglesa, de porceIlana i pisa fina. La porcellana no tenia la translúcides i la lleugeresa de l’autèntica de Xina, però era més resistent i resultava molt vistosa per la seva ornamentació de flors i ocells d’or i de colors delicats. De la pisa anglesa-la «pipa>, n’hi havia d’un sol to (blanc brillant, blanc lletós i mantega), i les grans peces, com fruiteres, soperes i salseres, ostentaven trepes i lligats i afegits de forma diversa, en relleu. El més característic, però, de la pisa anglesa era el decorat complet de totes les peces amb escenes camperoles i ciutadanes, temes mitològics i històrics, vistes de pobles i d’edificis notables, paisatges, columnates, jardins, temples, runes, etc., estampats amb colors negre, marró, rosa, blau i verd.

La vaixella anglesa, doncs, no tan sols tenia una estètica definida, sinó també una expressivitat cultural molt pròpia d’una època i d’una societat. (La pisa anglesa va ser copiada amb gran èxit per «La Cartuja de Sevilla, que amb el mateix estil de decoració dibuixà les vaixelles amb vistes de ciutats espanyoles. Cal saber que aquesta indústria fou creada a Sevilla per un anglès, Pickman, i que també eren anglesos els obrers i els sistemes de fabricació.)

La qualitat de la cristalleria catalana durà més que la de la pisa. Els nostres vidriers eren els autors de les peces que apareixien a taula els dies solemnes: ampolles, garrafes, copes, gots, gerros, confiteres, setrilleres, licoreres i pitxers decorats amb ondulacions, arrissats, cargols i fulles estilitzades, també de vidre -del mateix color, o d’un altre- adherits al cos de l’objecte, talles, dibuixos a l’esmalt, daurats i gravats a l’esmeril o a punta de diamant. L’ornamentació, a més de la simplement visual, també era «significativa»: escuts, llegendes, te- mes mitològics, flora i fauna, imatges religioses, etc.

Resulta que hem anat a parar als tovallons, els plats i els gots de paper illustrats amb el «naranjito>>…

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de desembre de 2024

El miracle de Sant Nicolau (JOAN LLONGUERES)

Si n’eren tres petits infants,varen anar espigolar els camps. Mireu el que els va succeir, que es varen perdre pel camí. Tirem per qui, tirem per lla. La nostra casa on serà? Truquen el vespres a un carnisser. Que ens obrireu bon carnisser? Entre, entreu nois estimats que jo tinc lloc per tots plegats..Passar el portal només va fer i els va matar aquell carnisser, els va tallar en xics bocins i al saler els posa com garrins.

Set anys després passà per lli Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar: Carnisser tens llit i sopar? Sant Nicolau entreu, entreu,que aquí dins lloc trobareu. Sant Nicolau així que entrà, ja demanava per sopar. Voleu pernil d’allò millor? No en vull, no en vull que no es gens bó. Voleu un tros de vedell xic? No en vull, no en vull que no és bonic. De la carn tendra menjaré, que fa set anys és al saler.

El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
-Oh carnisser no fugis, no, demana a Deu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la ma. Petits infants que aquí esteu, jo soc el gran Sant Nicolau…i va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits. El primer diu: Que he dormit bé!. El segon diu: i jo també!…i fa per últim el tercer: jo mig del Cel em creia ser
Si eren tres petits infants,varen anar a espigolar els camp

Joan Llongueres i Badia. (Barcelona, 6 de juny de 1880-13 d’octubre de 1953)

Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d’Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí. Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d’aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l’austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l’escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l’Institut de Rítmica i Plàstica dins de l’estructura de l’Orfeó Català, l’any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l’art, com a l’ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.

Biografia

Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. De retorn a Catalunya, l’any 1913 fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d’Institut Joan Llongueres; des d’aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.

En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'”exhortació poemàtica” Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.

La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l’Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música. Fundà l’Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.

Lliçons, aplegades en llibre, sobre François Couperin, J.S.Bach i Beethoven, escrites per Joan Llongueras, publicades el 1925
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d’Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim ‘Chiron’. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Font: Mauricio Llongueres, Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de desembre de 2024

En Patufet’, 120 anys de la revista infantil més estimada per tothom (60 ayns en català)

El dia 3 de desembre va fer 120 anys que va sortir el primer número d’En patufet, una revista infantil molt estimada i popular, molt ben il·lustrada
Els principals impulsors en van ser Aureli Capmany, Jordi Bagunyà i Josep Maria Folch i Torres

El primer número de la revista ‘En Patufet’ era encapçalat pel personatge que li dona nom i la data, 3 de gener del 1904

En Patufet‘ va ser una revista infantil il·lustrada, en català, que es va publicar a partir del 3 de desembre del 1904, ara fa 120 anys. Estimada i esperada amb deler pels infants i els adults a moltes cases, va tenir un final trist en les dues èpoques en què va sortir al carrer. Els seus creadors i impulsors van ser diversos, però qui li va donar la gran empenta, i molts dels escrits més apreciats, va ser Josep Folch i Torres.

La portada del primer ‘En Patufet’ explicava les intencions del personatge, ben entremaliat, abans de la norma de Pompeu Fabra, és clar.

¡Ja veurán los xixarel·los com jo gasto les bravatas!

Si feu bondat, caramel·los, si no al quarto de las ratas’.

Ho destacaven els editors, al subtítol de la revista, des d’aquell diumenge, 3 de ‘janer’ de 1904: ‘En Patufet farà una entremaliadura cada setmana’.

Una revista per pagar les escoles

L’entitat catalanista Foment Autonomista del Català va idear la revista En Patufet per poder pagar les despeses de les escoles catalanes gratuïtes. ‘En Patufet’ entretenia els més petits de casa amb les il·lustracions, als que ja sabien llegir, els permetia fer-ho en català i millorar-ne la coneixença, i als grans els distreia de les cabòries de la vida diària.

Una capçalera de la revista ‘En Patufet’ el mostra cofoi i rodejat de canalla que l’estima Una capçalera de la revista ‘En Patufet’ el mostra cofoi i rodejat de canalla que l’estima rtve
La proposta la va engegar Aureli Capmany, gran coneixedor i divulgador de les tradicions i costums catalans, i pare de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. L’editor Jordi Bagunyà, que també publicava el setmanari satíric ¡Cu-cut!, va aconseguir que la revista tingués continuïtat i fos molt popular.

Font: Francesca Puig, Corporación de Radio y Televisión Española 2024

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de desembre de 2024

LLUIS TORRES|Us descric l’activitat que durà a terme l’amic Regeli Pedró i Fontanet  per la 33a edició de la MARATÓ DE TV3 2024 que enguany està dedicada a les malalties respiratòries. Alhora, comparteixo el cartell anunciador de la SUBHASTA D’ART, esperant l’assistència del veïnat de Bellaterra.

Es tracta d’una iniciativa individual que tindrà lloc a Sant Cugat del Vallès, el dissabte 14 de desembre a les 18 h. a sala ABACUS Cooperativa, carrer de la Torre, 8.

Consisteix a dur a terme una subhasta, com deia, d’una quarantena d’obres d’art d’origen particular o recuperades: olis, fotografies, tintes, pintures acríliques, aquarel·les, gravats, tècniques mixtes, litografies… d’autors/es, alguns/es reconegudes en l’àmbit local com MANÉ ESPINOSA, TERESA FARRÉS, PEP BLANES, MONTCAU… i d’altres que han exposat més enllà de casa nostra com PERE FORMIGUERA, FEDERICO PASTOR, S. SKUMO, MERCÈ DIOGÈNE, JOSEP GRAU-GARRIGA o SERGI BARNILS…

Rogeli Pedró i Fontanet (proper per l’esquerra), a Tertúlia JAP de Sant Cugat

Durant tretze anys, Rogeli Pedró i Fontanet va treballar com a tècnic al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat com a programador de les activitats culturals, responsable de les sales municipals d’art i coordinador d’infraestructures culturals.

Font: JAP, Rogeli Pedró i Fontanet

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de diciembre de 2024

Primer pas de l’Ajuntament de Barcelona per poder regular els lloguers de temporada

La modificació del Pla General Metropolità prioritzarà l’ús habitual i permanent dels habitatges

Barcelona regularà el lloguer de temporada, el d’estades inferiors a 11 mesos. Ahir dijous es va anunciar un acord entre el PSC i els Comuns per iniciar els tràmits per dur a terme aquesta regulació. És la primera ciutat de l’Estat que ho aborda.

El govern municipal ha aprovat inicialment una modificació del Pla General Metropolità amb l’objectiu de prioritzar l’ús habitual i permanent dels habitatges. Es tracta del primer pas del consistori per a una futura regulació municipal dels lloguers de temporada i evitar que s’utilitzi aquesta fórmula per esquivar la llei d’habitatge que en limita el preu.

El que s’ha acordat és la modificació urbanística del PGM que obrirà la porta perquè es pugui restringir l’ús temporal dels pisos per districtes, barris o edificis.

El canvi preveu establir que l’ús prioritari dels habitatges és l’habitual i el permanent. Aclareix que els usos temporals dels habitatges són secundaris i, d’aquesta manera, l’Ajuntament els podrà regular o condicionar en el futur.

La primera tinent d’alcaldia, Laia Bonet, ha explicat que en la mesura que els lloguers temporals passen a tenir categoria de “secundaris”, l’Ajuntament tindrà més marge de maniobra per limitar-los.

“En el futur, a través d’un instrument urbanístic derivat, sigui amb un Pla o amb una Ordenança, es podrà regular fins a quin punt i en quines condicions aquest habitatge temporal és possible a Barcelona.”

La modificació preveu que s’hagin d’acreditar documentalment motius laborals, mèdics, d’estudis o similars que justifiquin el lloguer de temporada.

Els comuns demanen que es prohibeixi temporalment
La proposta té el suport de BCN en Comú, que posava això com a condició per donar suport als pressupostos. La intenció d’aquesta formació, segons Janet Sanz, és la prohibició temporal dels lloguers de temporada.

“El que demanarem és que hi hagi la limitació, la restricció i la prohibició dels lloguers de temporada, mentre no aconseguim que estigui subjecte a la regulació de preus de lloguer a nivell de l’estat. Mentre això no passi, nosaltres creiem que el lloguer de temporada s’ha de prohibir majoritàriament.”

Sanz ha lamentat que les “bretxes” en la primera llei d’habitatge espanyola s’hagin convertit en “un colador” per al frau mitjançant l’oferta de lloguers de temporada, el preu del qual no queda limitat en la normativa.

Dimarts vinent la proposta se sotmetrà a aprovació inicial en comissió al consistori i li cal el suport d’algun altre grup, com ERC. Després haurà de superar més tràmits i l’equip de govern confia que la modificació sigui aprovada definitivament de cara a l’estiu de l’any que ve.

La mesura ha de ser un instrument municipal que haurà d’encaixar amb les regulacions dels lloguers de temporada que elaborin els governs català i espanyol.

Font: 3Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de novembre de 2024

Aquesta matinada, al Turó de Sant Pau de Bellaterra ha aparegut per terra l’estructura de la distribució d’aigua pel servei públic de jardineria de l’EMD

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »