LIBERTÉ (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
✍️ Sur les sentiers éveillés Sur les routes déployées Sur les places qui débordent J’écris ton nom
Sur la lampe qui s’allume Sur la lampe qui s’éteint Sur mes maisons réunies J’écris ton nom
Sur le fruit coupé en deux Du miroir et de ma chambre Sur mon lit coquille vide J’écris ton nom
Sur mon chien gourmand et tendre Sur ses oreilles dressées Sur sa patte maladroite J’écris ton nom
Sur le tremplin de ma porte Sur les objets familiers Sur le flot du feu béni J’écris ton nom
Sur toute chair accordée Sur le front de mes amis Sur chaque main qui se tend J’écris ton nom
Sur la vitre des surprises Sur les lèvres attentives Bien au-dessus du silence J’écris ton nom
Sur mes refuges détruits Sur mes phares écroulés Sur les murs de mon ennui J’écris ton nom
Sur l’absence sans désir Sur la solitude nue Sur les marches de la mort J’écris ton nom
Sur la santé revenue Sur le risque disparu Sur l’espoir sans souvenir J’écris ton nom
Et par le pouvoir d’un mot Je recommence ma vie Je suis né pour te connaître Pour te nommer
Liberté (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
Eugène Émile Paul Grindel, conegut com Paul Éluard, va néixer a Saint-Denis el 14 de desembre de 1895. La seva mare era modista. El seu pare és el director d’una agència immobiliària.
El 1908, la seva família es va traslladar a París. Becari a l’escola superior de Colbert, Paul Éluard va obtenir el seu diploma l’any 1912. La seva escolaritat es va veure interrompuda per la mala salut. Patia una malaltia pulmonar que el va portar a passar diverses estades en sanatoris suïssos. Va ser als 17 anys, durant una d’aquestes estades, que es va enamorar de la jove russa Helena Diakonova, sobrenomenada Gala, la seva primera dona i la seva musa inspiradora.
El 1914 va ser mobilitzat i va anar com a infermer militar al front de Somme. Després d’una bronquitis, va ser enviat de tornada a París. La guerra i les trinxeres el marcaran per sempre.
El 1917 es va casar amb Gala i va ser pare l’any següent. A París es va unir primer al moviment dadà, després va participar en el moviment surrealista. sie (1929).
El 1928 Gala el va deixar pel pintor Salvador Dalì. No obstant això, els llaços d’afecte romandran intactes i ell romandrà a prop d’ells tota la vida.
El 1929, Éluard va conèixer Maria Bentz, sobrenomenada Nusch, una artista escènica. Es torna a enamorar. Es van casar l’any 1934. Nusch va ser alhora esposa i còmplice d’Éluard i model i musa dels pintors surrealistes.
Exclòs del Partit Comunista l’any 1933 com la resta de surrealistes, va continuar la seva lluita a favor de les revolucions. Viatja per Europa sotmès a règims feixistes. A Espanya es va rebel·lar al costat de Pablo Picasso contra el franquisme.
Mobilitzat el setembre de 1939 al comissariat, el juny de 1940 s’instal·là amb Nusch a París. Durant el període d’ocupació alemanya, Paul Éluard va formar part de la resistència. Participa en literatura clandestina al capdavant del Comitè Nacional d’Escriptors de la Zona Nord. Va continuar publicant fins a l’alliberament el 1945. El seu poema “Freedom” va ser llançat en milers d’exemplars sobre la França ocupada per avions anglesos en forma de fulletons.
Un cop acabada la guerra, Paul Eluard i Nusch van augmentar el nombre de gires i conferències a Europa sobre el signe de la pau. El 28 de novembre de 1946, Nusch va morir d’una hemorràgia cerebral. Paule Éluard està vençuda pel dolor.
El 1948, amb Picasso, va ser convidat a participar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. L’any següent al Congrés de Pau de Mèxic va conèixer la seva tercera esposa Dominique, amb qui es va casar el 1951.
Va morir d’infart el 18 de novembre de 1952. El 22 de novembre va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.
Paul Éluard és un poeta humanista. Lluita amb els seus versos contra les injustícies, l’odi, l’horror de la guerra. Defensa l’amor, la llibertat i la fraternitat.
Font: La Grande Librairi, Wikipèdia, Fundació Salvador Dalí
LLUÍS TORRES|Hanfinalitzat les obres de la primera fase del nou accés a la ciutat de Sabadell des de la C-58. El Portal Sud s’obre demà dissabte al trànsit, fet que també ajudarà al veïnat de Bellaterra que es desplacen als municipis propers del Vallès Occidental.
Demà dissabte s’obrirà a la circulació de vehicles el Portal Sud, el nou accés a la ciutat des de la C-58. Les obres de la primera de les tres fases en què es divideix el projecte ja han finalitzat. Els nous vials i la rotonda central, que connecten amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra, permetran el pas del trànsit rodat. Així mateix, es continua treballant per fer realitat la segona i tercera fases per construir una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu, i adequar l’actual carretera per als vianants i les bicicletes.
El Portal Sud renovarà la mobilitat en una àrea per la qual passen uns 42.000 vehicles diaris i comportarà una inversió de 10,7 milions d’euros. D’aquests, gairebé 6,7 milions d’euros corresponen a la primera fase, que ha acabat ara i que ha comptat amb una aportació de 3,5 milions d’euros per part de la Diputació de Barcelona. La nova infraestructura ocupa una superfície de 27 hectàrees i l’àmbit afectat per l’obra és d’unes 36 hectàrees. A banda de reordenar la mobilitat en aquest accés de la ciutat, afavorirà la seguretat dels conductors i millorarà les connexions de l’Aeroport, del polígon sud-oest i de tot l’àmbit de Sant Pau de Riu-sec. Així mateix, contribuirà a impulsar l’activitat econòmica i la qualitat de vida. La seva construcció s’ha dut a terme sota criteris ambientals i inclou la creació de nous espais lliures i recorreguts per a ciclistes i vianants.
El Portal Sud és un dels projectes de major envergadura dels que s’han dut a terme a Sabadell els darrers anys.
L’amplitud de l’obra també s’explica pels reptes que ha hagut d’afrontar: afectacions aeronàutiques, treballs nocturns i característiques del terreny. Rotonda de 90 m de diàmetre En la primera fase, que ha implicat un gran moviment de terres, s’ha construït una gran rotonda de 90 m de diàmetre, amb dos carrils de circulació a l’interior i quatre ramals.
L’agost passat es va instal·lar un viaducte sobre la riera de Can Feu. Aquest pont enllaça l’autopista C-58 amb la nova rotonda i accés a la ciutat a través de la Gran Via. L’operació es va dur a terme en horari nocturn per no interferir en les maniobres d’enlairament i aterratge de l’aeroport. Obres de connexió amb la Gran Via Està previst que els vehicles comencin a circular pel Portal Sud demà dissabte al vespre, un cop acabin els treballs que permetran connectar els nous vials amb la Gran Via i l’antiga carretera de Bellaterra. Està previst que aquestes obres comencin dissabte a les 8 del matí i es perllonguin durant aproximadament 12 hores. Mentre durin els treballs es mantindrà la circulació i es donarà pas alternatiu als vehicles.
Nou viaducte
Els pilars que aguanten el pont pesen 20 tones i les bigues unes 40 tones. És per això, que el trasllat fins a Sabadell es va haver de fer amb un transport especial. La instal·lació d’aquest element ha estat una de les parts més complicades de l’obra així com la construcció dels murs laterals del vial central, que van cap a la part inferior de la rotonda.
Cal destacar que la zona destinada als vehicles comptarà amb una senyalització horitzontal i vertical reflectant per augmentar el nivell de seguretat de la infraestructura. També s’han implementat mesures i senyalització complementària per reduir la velocitat dels vehicles i afavorir la seguretat.
Les noves fases
Una vegada acabades les obres de la primera fase, les de major dificultat, resten les de la fase segona i tercera. En el primer cas, ja s’ha iniciat el procés de licitació per a la construcció d’una nova rotonda als carrers de Víctor Balaguer i Costa i Deu. Aquesta part també contempla el reforç del col·lector de la riera de Can Feu, així com els treballs de contenció i estabilització dels marges i del fons del torrent de la Riereta, per tal de millorar la seguretat i la sostenibilitat de la zona.
El projecte compta amb un pressupost de licitació de 2.873.674,97 euros.
La tercera i última fase del projecte inclou la reurbanització de l’actual tram recte de l’antiga carretera de Bellaterra, que passarà a ser un carril bici i un camí per a vianants. També preveu la remodelació dels accessos a l’aeroport i la plantació d’arbrat al voltant del Portal Sud.
Així mateix, s’ampliarà l’enllumenat públic a l’entorn de l’Aeroport de Sabadell. El nou enllumenat s’instal·larà als vials i als espais situats entre el carrer de Bernat Metge i al llarg de la carretera de Bellaterra, entre la sortida de la Gran Via i el seu encreuament amb el Passeig de Sant Pau de Riu-Sec.
El pressupost d’execució d’aquest projecte és de 559.397,16 euros.
A més de reforçar l’enllumenat a tota la zona per on circularan els vianants, en aquests moments està en procés de licitació l’enllumenat de part dels vials del Portal Sud per augmentar encara més la seguretat.
“Aquest projecte podria ser l’obra estrella dels actuals gestors de l’EMD, com l’obertura del camí forestal de Can Llobet a Escultor Vilanova va ser el de Ramon Andreu”
Terreny públic entre les pilones del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell i Carrer Sant Llorenç de Bellaterra 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|L’EMD ha iniciat les obres de la primera fase de l’itinerari des de les pilones del Camí Antic i carrer Sant Llorenç, en direcció Plaça Montserrat.
Aquest projecte es fa realitat gràcies al suport de l’Ajuntamentbde Cerdanyola, una subvenció de la Diputació de Barcelona, i el conveni signat entre l’EMD i els propietaris dels terrenys afectats, que han cedit l’ús de part de les seves propietats per fer-ho possible, seguint la normativa històrica d’urbanisme que obliga a cedir públicament un percentatge de les propietats amb límit al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.
Els gestors de l’EMD de Bellaterra presidida per Ramon Andreu varen treure les portes al camí al bosc (Can Llobet/Escultor Vilanova), que un veí incívic va instal·lar ilegalment
Diu l’EMD que el projecte actual inclou mesures complementàries per millorar la seguretat viària, amb altres instal·lació de senyals d’STOP i passos de vianants per aixi pacificar el trànsit en aquest tram del Camí Antic, tal com van iniciar i realitzar els anteriors gestors de l’EMD presidida per Ramón Andreu, amb la també ajuda de la Diputació.
Aquest primer tram, Bellaterra TV diu finalitzarà abans que acabi aquest any 2024.
Les associacions que han impulsat el text reclamen celeritat per tirar endavant la llei, que ha començat a tramitar-se amb consens entre els grups parlamentaris
Uns 300 alcaldes han assistit al Parlament per expressar el seu suport al text (Parlament/Sergio Ramos Ladevesa)
El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de l’Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d’arreu del país tinguin més serveis i es reverteixi el despoblament.
El primer tràmit ha comptat amb un ampli consens a la cambra, on cap grup ha presentat esmenes a la totalitat.
Poc abans del debat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut alcaldes i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut.
Les associacions municipalistes, el govern i els partits li han volgut donar tota la solemnitat a la jornada amb un acte en què els alcaldes han aprofitat per reivindicar les solucions que esperen d’aquest text.
Grans en extensió, petits en estructures “El més important és que ens reconeguin l’especificitat dels municipis rurals i introduir aquesta mirada rural a tots els òrgans del govern de la Generalitat”, ha reivindicat als micròfons de TV3 Joan Solà, que és el president de l’Associació de Micropobles.
I és que, com reivindiquen des de fa anys, els ajuntaments dels pobles més petits són els més propers als veïns que serveixen, però també els que compten amb menys mans per fer la feina: en molts casos, un administratiu i un secretari que hi treballa unes hores, i que han de fer la mateixa paperassa que l’Ajuntament d’una ciutat.
“Els pobles som grans en extensió, però petits en estructures”, recordava a la sortida de l’acte Anna Torrent, que és alcaldessa d’Ordis.
Canvis en l’urbanisme i el finançament La simplificació administrativa, així com les millores en el finançament i els serveis públics o els canvis perquè les lleis d’urbanisme s’adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s’hi a viure, són algunes de les claus que aquests ajuntaments posen damunt la taula per frenar el despoblament i que més gent marxi a les ciutats.
L’Estatut de Municipis Rurals potser no els ho solucionarà tot, però creuen que els donarà eines per millorar tant en el finançament com en el fet que se’ls hagi de tenir en compte obligatòriament en cada llei que es faci.
En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans dels micropobles i els de qualsevol altra població de Catalunya:
“El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat.”
Les entitats han coincidit que és “un dia històric” i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits parlamentaris i “celeritat” en l’aprovació de la llei, i Salvador Illa s’ha compromès a aplicar-la “al més aviat possible”.
La llei l’havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però la iniciativa va decaure per la convocatòria d’eleccions anticipades.
Beneficis fiscals i una borsa d’habitatge
Entre altres qüestions, la llei oferirà deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; preveurà finançament per incentivar l’activitat econòmica; es crearà una borsa d’habitatge rural, i es posarà en marxa un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia que afecta aquests municipis.
Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que es consideren municipis rurals. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants.
LLUÍS TORRES|Els Bib Gourmand és una categoria independent de les Estrelles, per la qual cosa ser distingit amb ell no suposa sota cap concepte el pas previ a fer-se amb les primeres. Es representa amb el ninotet de Michelin, que es diu Bibendum. El que la guia vol destacar amb el Bib Gourmand és que el local serveix una cuina d’una qualitat excel·lent a un bon preu. O el que és el mateix, el criteri que segueixen els inspectors és que es pugui menjar un bon menú que inclogui entrant, principal i postres a un preu que no superi els 35€ (begudes a part).
Segell dels restaurants Bon Gourmands de la Guia Michelin
El 2025, la prestigiosa Guia Michelin ha inclòs 15 nous restaurants amb el segell Bib Gourmand a tota Espanya:
Bistrot 1965, (Castelló d’Empúries) Arteaga Landetxea, (Mondragón) El Yantar La Cocina de Pilar, (Requena) Moral, (Santa Cruz de Tenerife) Enxebre, (Vigo) Taberna 5 Mares, (A Coruña) Alba, (Alacant) Aureum by Picualia, (Bailén) La Oveja Negra, (Barbastro) Bacaro, (Barcelona) El Rebojo, (Garachico) El Raier, (La Pobla de Segur) Varra, (Madrid) Tándem, (Murcia) Espacio Amunt, (Ulldecona)
“En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure”
Victor Alexandre, escriptor i periodista Sancugatenc 📷 CEDIDA
La gent provinciana no és aquella que viu lluny d’una gran metròpoli, aquesta acostuma a ser força universal; la gent provinciana és aquella que es vanta de ser cosmopolita i que en fa ostentació. I com que l’ostentació és filla de la inseguretat, allò que de debò els interessa no és ser cosmopolita, sinó semblar-ho. No és estrany, doncs, que, per tal de semblar-ho, siguin capaços de les atzagaiades més estrambòtiques i estrafolàries. Provincians fins al moll de l’os, menystenen les tradicions i la cultura popular de la seva terra i frisen per esborrar-les. Opinen que Catalunya, per ser universal, ha de deixar de ser catalana.Així, la gent del Raval no ha de notar que viu a Barcelona, i menys a Catalunya. Ha de sentir que viu en un núvol còsmic, sense identitat. La seva filosofia és que quan vagis pel carrer no sàpigues en quina ciutat ni en quin país vius. Com més ignorant, més cosmopolita ets.
L’actual govern municipal de Barcelona, amb l’alcalde Collboni al capdavant i la claca Comuna al darrere, és un exemple força diàfan del provincianisme més galdós. Si poguessin, residualitzarien la sardana i els castellers; pur folklorisme de botiguer, segons ells. La Feria de Abril a Catalunya, en canvi, sí que és cosmopolita. Aquesta sí que cal promoure-la encara que sigui mitjançant mentides, com ara intentar fer-la passar per la festa d’Andalusia. Fals. Rotundament fals. La Feria de Abril és la Feria de Sevilla. Exclusivament de Sevilla. L’operació, per tant, és tan manipuladora com si algú a Andalusia volgués fer passar la Mercè, festa dels barcelonins, per la festa de Catalunya.
Fruit d’aquest estat de coses, s’ha arribat a l’extrem de substituir el tradicional pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume per una estrella de vuit puntes, no fos cas que algun vianant, en passar-hi pel davant, es molestés. El pessebre l’han amagat a l’Ajuntament perquè només el vegin els qui hi vagin expressament. En la mateixa línia, l’Eix Comercial del Raval, ha suprimit l’enllumenat tradicional nadalenc per una cosa que, sense cap sentit del ridícul, anomenen “llums d’hivern” i “bombetes inclusives”. El pretext, diuen, és retre un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri. Segons l’ideòleg de l’operació, Imanol Ossa, “calia fugir del punt nadalenc per tal que tothom s’hi senti incorporat. Havia de ser una cosa més multicultural”.
Tots els països tenen les seves tradicions, tradicions que, tinguin o no tinguin una arrel religiosa, no necessàriament apleguen la identificació de tota la gent. Però una cosa és la identificació i una altra el respecte. Ningú no t’obliga a mirar un pessebre, si no t’interessa. Tu respectes la tradició i la tradició respecta el teu desinterès. I el mateix passa amb els llums de Nadal. En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure. Si no vols, no en posis, de llums; però si en poses, han de ser de Nadal, és clar. Doncs bé, els esmentats cervells del Raval han tirat pel dret sense adonar-se de la seva flagrant contradicció: blasmen l’arrel religiosa de Nadal, però no sols no renuncien a celebrar-lo, sinó que pretenen treure benefici econòmic del seu caràcter festiu. L’afany de semblar ‘moderns’, ‘guais’, ‘progres’, ‘multicultis’, etc., els impedeix reflexionar ni que sigui cinc minuts per adonar-se que és molt lleig voler treure profit d’allò que critiques. Bàsicament, perquè quan ho fas se’t veu el llautó i en surts retratat. No es pot beure i bufar al mateix temps.
Una altra contradicció és que si l’Eix Comercial del Raval està en contra de Nadal i Sant Esteve, per la seva arrel religiosa, el que ha de fer, per coherència, és convertir aquests dos dies en feiners i apujar la persiana del matí al vespre. No només el comerç pakistanès, eh?; tot el comerç del Raval obert de bat a bat. No s’hi val fer trampa. Per això s’han vist obligats a recórrer a una operació de maquillatge consistent en un canvi de nom: en comptes de “llums de Nadal”, en diuen “llums d’hivern”. Però què són “llums d’hivern”? I com és que els encenen a la tardor? Es veu prou que aquest argument té la consistència d’un melindro, i, per arreglar-ho, els cervells del Raval han dit que les seves són “bombetes inclusives” (!). Sona bé, oi? Però com són les bombetes inclusives; on les venen?; quina llum fan?; són bombetes que canvien de color per reproduir les banderes de tots els països del món o només els colors de l’arc de Sant Martí? A mi m’ofendria que hi faltessin llums violetes, que és el color feminista. Un altre apartat és el cost d’aquesta operació dermoestètica que han definit com “un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri” i que s’eleva a 65.000 euros. Realment escandalós, tenint en compte el teixit social del Raval. Si de debò volien retre homenatge a la gent del Raval, el que haurien d’haver fet és ajudar a pagar el lloguer dels ravalencs que ara mateix estan amb l’aigua al coll. Això sí que hagués estat un homenatge, en comptes de posar-los bombetes inclusives per valor de 65.000 euros destinades a il·luminar la seva penúria.
Aquests són els 9 restaurants de Catalunya que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona) i Voramar (S’Agaró).
Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia. 📷 Europa Press
LLUÍS TORRES 🧑🍳 El posicionament internacional de la gastronomia catalana també s’amplifica amb ells, els restaurants amb estrella Michelin. Des de Bellaterra Gourmet donem l’enhorabona als 9 restaurants catalans que s’estrenen a la Guia amb una estrella, als 4 amb una estrella verda, i als que con conserven les seves 3 estrelles i els Bib Gourmand, fent més gran encara la gastronomia del país.
La Guia Michelin va lliurat ahir dimarts a Múrcia les seves cobejades estrelles en una cerimònia amb sabor i accent català, no en va, Catalunya ha sumat 77 estrelles, un autèntic reconeixement a la qualitat de la cuina i l’hostaleria catalana.
⭐ Aquests són els 9 restaurants que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona) i Voramar (S’Agaró).
🌳Amb estrella verda s’estrenen Bistrot 1965 (Castelló d’Empúries); Espacio Amunt (Ulldecona); La Boscana (Bellvís); i Bastronomic 1497 (Vallromanes).
⭐⭐⭐ D’altra banda, han conservat les tres estrelles tots els restaurants catalans que ja les tenien: El Celler de Can Roca,Cocina Hermanos Torres, Lasarte, ÀBaC i Disfrutar.
Felicitats, molt bona feina i bona cuina!
Els restaurants gaditans A Llevant i Lú Cuina i Ànima i el corunyès Retiro Da Costiña engrosseixen la llista d’establiments amb dues estrelles a la prestigiosa guia gastronòmica Guia Michelin
Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia. 📷 Europa Press
Casa Marcial’ (Astúries) ha conquerit les tres estrelles a la Guia Michelin Espanya 2025 que s’ha presentat a l’Auditori i Centre de Congressos Víctor Villegas de Múrcia, una gala carregada de novetats i guardons
Aquest any es tornen a incrementar els reconeixements a Espanya, que amb 1.257 establiments seleccionats a la Guia Michelin 2025 (6 d’ells a Andorra) i un total de 292 presumint de les Estrelles (1 a Andorra) s’han consolidat com una de les destinacions gastronòmics “més atractius i atractius del món”, han informat fonts de l’organització en nota de premsa.
En aquesta edició ha destacat ‘Casa Marcial’, el nou tres Estrelles, però darrere seu hi ha un gran nombre de restaurants que han fet un salt de gegant per oferir unes propostes gastronòmiques “singulars, personals i, en moltes ocasions, fins i tot amb la difícil capacitat d’emocionar”.
En aquest sentit, el director Internacional de la Guia Michelin, Gwendal Poullennec, ha assenyalat que “els nostres inspectors estan enamorats d’Espanya, sens dubte, i any rere any constaten que estem davant d’un destí gastronòmic realment top. En aquesta selecció, a més, estan impressionats amb el nivell culinari trobat fora de les grans ciutats, a petites localitats o pobles on la proposta culinària va més enllà del que veiem al plat”.
“Han vist un rerefons de compromís, ja que els xefs treballen habitualment amb els petits productors propers i busquen involucrar-se al terreny, exercint en molts casos com a eixos de dinamització en el desenvolupament econòmic i social”, ha indicat.
Parlar de ‘Casa Marcial’, situat a Arriondas (Astúries), suposa referir-se a la família Manzano, amb Nacho i Esther darrere dels fogons (ben recolzats per Jesús, el fill d’aquesta última) mentre Sandra s’ocupa que tot resulti perfecte a la sala.
Cadascú entén el seu ofici des del sentiment i el lliurament absolut, com un estret vincle amb el territori on es van criar i amb una elevada concepció del que aquí entenen per hospitalitat.
El paisatge asturià i els seus inconfusibles sabors prenen el protagonisme als plats des de la creativitat, amb increïbles elaboracions que exalten els conceptes sostenibles -guardonades també amb l’Estrella Verda- i que es poden gaudir tant al servei a la carta com a través de tres menús degustació (Nordeste ‘El Cachucho’, Nordeste ‘El Fitu’ i La Salgar), cadascun vinculat, amb nom, a un punt clau de l’entorn.
En paral·lel a aquesta novetat, la resta de restaurants tres Estrelles Michelin a Espanya han demostrat que segueixen oferint una cuina única, aquesta que per si mateixa “justifica el viatge”, renovant per això la màxima distinció: ‘ABaC’, ‘Cuina Hermanos Torres ‘, ‘Disfrutar’ i ‘Lasarte’ (Barcelona), ‘Atrio’ (Càceres), ‘Noor’ (Còrdova), ‘Quique Dacosta’ (Dénia), ‘Akelare’ i ‘Arzak’ (Donostia – Sant Sebastià), ‘Aponent’ (El Port de Santa Maria), ‘El Celler de Can Roca’ (Girona), ‘Azurmendi ‘ (Larrabetzu), ‘Martín Berasategui’ (Lasarte-Oria), ‘DiverXO’ (Madrid) i ‘Cenador d’Amós’ (Villaverde de Pontones).
Tres restaurants nous reben dues estrelles
Amb els tres establiments que arriben a aquesta distinció (‘Alevante’, ‘LÚ Cocina y Alma’ i ‘Retiro da Costiña’) ja hi ha 33 restaurants amb una cuina excepcional, aquests per la qual la Guia Michelin indica que, en qualsevol ruta que fem ‘¡ val la pena desviar-se!’.
‘Alevante’, dins de l’hotel Gran Melià Sancti Petri de Chiclana de la Frontera, pren el testimoni d’Ángel León al seu triestrellat ‘Aponiente’. Des de la pròpia personalitat que aporten, els xefs Cristian Rodríguez i Alan Iglesias ens conviden a embarcar-nos en un fabulós viatge pels productes marins, sempre prenent com a referència la genial i creativa proposta del mestre de Jerez.
‘LÚ Cuina i Ànima’, a Jerez de la Frontera, dóna encara més brillantor a la ja destacada gastronomia andalusa. El xef Juanlu Fernández ens parla d’aquesta terra conciliant el respecte pels sabors propers amb l’originalitat, ja que els seus plats reinterpreten el receptari regional convivint, alhora, amb la millor tècnica de base gala i uns fons increïblement untuosos, com el que es pot apreciar a la seva original Lubina atlàntica a la roteña.
Alhora ‘Retiro da Costiña’, a la corunyesa Santa Comba, ens mostra l’amor per l’hostaleria dins d’un negoci familiar que no ha parat de créixer i millorar amb els anys. Això, unit al treball diari dur, l’ha portat a convertir-se en tota una institució de la cuina gallega. Allí, el xef Manuel García ofereix molt més que una suculenta cuina, ja que ha aconseguit presentar-nos una experiència gastrosensorial completa vinculada a un recorregut per les seves instal·lacions.
32 nous restaurants amb una estrella
En aquesta ocasió, com sol ser habitual, la pluja d’Estrelles cala amb especial intensitat en grans metròpolis com Barcelona (‘Fish*logy’, ‘MAE Barcelona’, ‘Prodigi’ i ‘Teatro kitchen & bar’) o Madrid (‘Chispa Bistró’, ‘Gofio’, ‘Pabú’, ‘Sen Omakase’ i ‘VelascoAbellà’); tanmateix, veiem que també estan molt repartides per tot el país.
Al costat de la indòmita personalitat de cada establiment, criden especialment l’atenció dues regions: les Canàries, on trobem grans restaurants estretament vinculats a la seva àmplia oferta hotelera -‘Donaire’ i ‘Il Bocconcino by Royal Hideaway’, tots dos a Adeje (Tenerife); ‘Kamezí’ a Platja Blanca (Lanzarote) i ‘Muxgo’ a Las Palmas de Gran Canària (Gran Canària)-; i Aragó, una comunitat que, concretament a la província d’Osca (‘Ansils’, a Anciles; ‘L’Era de les Nogueres’, a Sardes i ‘Casa Arcas’, a Villanova), ha fet un salt de qualitat, realment cridaner , per presentar-se com a nou focus d’atracció gastronòmic.
Amb aquestes 32 novetats, el nombre total de restaurants amb una Estrella Michelin a Espanya se situa en 242 establiments, ja que se sumen als que renoven la distinció (a Andorra, concretament a Soldeu, n’hi ha un més -‘Ibaya’- que apareix reflectit a la nostra publicació i n’ha renovat la distinció).
D’altra banda, amb els nou nous restaurants reconeguts amb l’Estrella Verda -‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empuries, ‘Cal Paradís’ a la Vall d’Alba, ‘DSTAgE’ a Madrid, ‘Espai Amunt’ a Ulldecona, ‘La Boscana’ a Bellvís, ‘O Secadeiro’ a Serra de Outes, ‘Restaurant 1497’ a Vallromanes, ‘Taller Arzuaga’ a Quintanilla d’Onésimo i ‘Tramo’ a Madrid- ja són 57 els establiments que es posicionen com a màxims abanderats de la sostenibilitat a Espanya, exercint com a referents o prescriptors de les bones pràctiques per a tots.
De la mateixa manera, la selecció Bib Gourmand per a Espanya 2025 reflecteix un total de 213 restaurants, sent 15 d’ells novetats (‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empúries; ‘Enxebre’ a Vigo; ‘L’Ovella Negra’ a Barbastre; ‘El Rebojo’ a Garachico).
D’altra banda, el Premi Michelin al Servei de Sala 2025 ha recaigut a Cristina Díaz García, cap de sala del biestrellat ‘Maralba’ (Almansa); el Premi Michelin al Sommelier 2025, patrocinat per Vila Viniteca, és per a José Luis Paniagua, ‘Atrio’ (Càceres); el premi Michelin al Jove Xef 2025 se li concedeix al xef Carlos Casillas, després dels fogons del restaurant ‘Barro’ (Àvila); i el Premi Michelin al Xef Mentor 2025 reconeix l’àrdua tasca de Pedro Subijana al capdavant d”Akelare’ (Donostia – Sant Sebastià).
Es reemeten les dues primeres temporades “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” i, a més, s’incorporarà “Bola de Drac Súper”, que es veurà per primera vegada en català
Son Goku, dibuix original de Guy Pérez (Barcelona, 1981) 📷 CEDIDA
Els fans de la sèrie japonesa “Bola de Drac”, estrenada a Catalunya als anys noranta, estan d’enhorabona. El retorn de Son Goku ja és aquí: “Bola de Drac” es pot veure a la plataforma 3Cat des d’aquest dimarts, 26 de novembre.
Es recuperen les primeres temporades de la ficció d’Akira Toriyama “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” – aquesta última estarà disponible a partir del 5 de desembre -. Tot plegat, s’emmarca dins l’aposta per una oferta audiovisual àmplia per a tots els públics a la plataforma 3Cat.
Bola de Drac Súper”, per primera vegada en català
Més endavant s’incorporarà al catàleg “Bola de Drac Súper” (2015-2018), que s’emetrà per primera vegada en català a l’SX3.
A la plataforma digital 3Cat i al SX3 s’hi podran veure en total 575 capítols de la sèrie doblats al català.
3Cat ha arribat a un preacord amb Toei Animation per oferir els 575 capítols de la celebrada sèrie i la cessió gratuïta del doblatge al català per poder-lo distribuir internacionalment a altres plataformes.
Això sí, les cançons de la sèrie no sonaran en català. Per indicacions de la productora, la banda sonora s’ha d’emetre amb la llengua original, la japonesa, tant aquí a Catalunya com a qualsevol altre país del món.
40 anys de l’estrena
La reemissió de la trilogia coincideix amb el 40è aniversari de l’estrena de la sèrie japonesa, més de trenta anys després de l’emissió del primer capítol en català a TV3. “Bola de Drac” va arribar a Catalunya als anys 90 i, amb un gran èxit d’audiència, la saga ha esdevingut un referent de l’anime en català per a diverses generacions i s’ha creat un fenomen al voltant de les aventures de Son Goku.
De fet, Catalunya és un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa, i amb el retorn de Bola de Drac, 3Cat es vol acostar més a aquesta comunitat amb diverses accions per descobrir novetats, trobar-se i ser protagonistes de l’actualitat.
L’aposta per la mítica sèrie japonesa s’emmarca en l’estratègia d’oferir continguts audiovisuals de qualitat i en català per connectar més amb el públic infantil a través de les plataformes 3Cat i SX3.
Cinc valors que “Bola de Drac” ens ensenya i perduren en el temps A banda de les aventures del Son Goku i els seus amics, “Bola de Drac” es caracteritza per transmetre uns valors fonamentals que mereixen ser esmentats
El dia que Son Goku va començar a parlar en català
1. El valor de l’amistat
A “Bola de Drac”, l’amistat és molt més que una simple connexió: és una força vital que dona sentit a l’aventura i impulsa els personatges a superar-se constantment. I en aquesta història, el vincle entre en Goku i en Krilin és un dels més icònics, una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable.
El simple fet que en Goku sempre estigui disposat a sacrificar-se per salvar els altres és una manifestació de com l’amistat no es tracta només de compartir èxits, sinó de ser allà en els moments més difícils.
Es reflecteix clarament a través del mític Núvol Kinton, el núvol groc que en Goku utilitza per desplaçar-se.
Aquest núvol permet viatjar a gran velocitat, però només el poden fer servir aquells que tinguin el cor pur, com el Son Goku. Si algú intenta pujar-hi sense tenir bones intencions, el núvol els rebutjarà i el travessaran. D’aquesta manera, aquest simple objecte simbolitza com la bondat i la noblesa poden obrir camins que els altres no poden seguir.
3. El sentit de la justícia: el bé, el mal i les segones oportunitats
El sentit de la justícia es manifesta de manera clara a través de la figura del Gran Rei Enma, l’ogre encarregat de jutjar les ànimes.
És ell qui decideix si algú va al paradís o a l’infern, segons les accions que hagi fet el personatge en qüestió durant la seva vida.
Per exemple, Son Goku sempre anirà al paradís, ja que la seva vida ha estat dedicada a salvar l’univers i protegir els innocents. En canvi, Freezer, amb una obsessió per conquerir i una moral destructiva, sempre serà condemnat a l’infern.
Tot i això, la justícia no és sempre tan simple. Dabra, el rei de l’infern, és enviat al paradís com a càstig. El Gran Rei Enma, en lloc de premiar-lo, vol que es redimeixi i es converteixi en una millor persona. Aquesta excepció ens ensenya que, de vegades, la justícia no només castiga, sinó que també ofereix segones oportunitats per canviar.
La cooperació per assolir els objectius establerts; que important que és a “Bola de Drac”. L’exemple més clar és la cerca de les set Boles de Drac. Des del començament de l’aventura, en Goku, la Bulma i altres personatges es veuen obligats a unir forces i combinar intel·ligència, força i valentia per trobar-les. Cadascun hi aporta alguna cosa única, i és precisament aquest treball conjunt el que els permet superar les proves, enfrontar-se als enemics i mantenir l’esperança en moments difícils. Al final, reunir les set boles i convocar el drac Shenron per demanar els desitjos simbolitza la recompensa a la perseverança.
Un altre valor present en l’anime és el perdó. Al llarg de la història, hi ha moments en què els personatges decideixen donar una segona oportunitat a antics adversaris, fins i tot quan aquests han causat molt de dolor. És el cas, per exemple, del Gran Rei dels Dimonis o el rei dels insults i renecs, el Vegeta, qui s’acaba convertint en un aliat i el marit de la millor amiga del Goku, la Bulma.
Martirian Llosas Serrat-Calvo, Juez-Presidente del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, a la seu de Passeig de Gràcia, 75 (actual hotel Monument)
LLUÍS TORRES|L’Associació Memòria i Història de Manresa és formada per persones a qui ens apassiona la història i que volem investigar i donar a conèixer el nostre passat recent especialment a través del nostre portal de webs http://www.memoria.cat.
El portal conté més de 100 webs, milers de documents i fotografies i centenars de vídeos, escrits i testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Manresa, fruit de la nostra recerca. També alguns documents significatius de la història de Catalunya que hem trobat en diferents arxius.
Al portal hi podeu veure treballs individuals i treballs col·lectius. Es tracta d’una petita aportació a la tasca que es fa arreu del país per recuperar i divulgar el nostre passat i lluitar contra l’oblit, una tasca imprescindible que compta amb la Història i la Memòria com a eines fonamentals.
Creada el febrer del 2006 amb el nom de Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa, des del gener del 2009 el nom de l’entitat és Associació Memòria i Història de Manresa.
Fotografies dels anys 50 de l’escola Pare Algué. (L’autor de les fotografies, que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Bages, és M. Abadal).
Què fou el franquisme?
El franquisme va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat fins a la seva defunció, el 1975.
Aquesta dictadura es va imposar per la força després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.
Una de les característiques d’aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d’un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l’exili de centenars de milers de persones davant l’avenç de les tropes rebels.
Així, per exemple, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d’altres van ser empresonats o bé depurats i despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra, caracteritzada també per la misèria que colpí la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.
En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, es caracteritzà per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius. Això permetia al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.
Es tracta, doncs, d’un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d’alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.
La misèria de la postguerra La tasca d’Assistència Social “Auxilio Social”
Documents (8)
8/07/1939: acta de la delegació provincial d’Auxilio Social de Barcelona en què es fa constar la col·locació de precintes a cinquanta guardioles de Manresa, que serviran per recaptar diners per a la institució. (Arxiu Comarcal del Bages)
28/08/1940: notificació del delegat comarcal d’Auxilio Social al president de la comissió de festes de 1940 per comunicar-li la presència de quaranta infants a la processó, per tal que ho tingui en compte a l’hora de repartir la cera. (Arxiu Municipal de Manresa)
31/08/1940: rebut en què consta el donatiu d’onze quilos de xai més les despulles, que l’Ajuntament manresà ha ofert a Auxilio Social. (Arxiu Municipal de Manresa)
28/10/1940: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social a l’alcalde perquè assisteixi a la primera comunió oficiada pel capellà Francesc Messeguer, en commemoració del primer aniversari de la institució. (Arxiu Municipal de Manresa)
14/04/1947: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social de Manresa als menjadors de la institució, amb motiu de la visita del bisbe a la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)
Juny de 1949: invitació del delegat comarcal d’Auxilio Social, Josep Cucurella, a l’alcalde perquè assisteixi a la cerimònia de primera comunió dels infants assistits per la institució, a la Seu. S’acompanya d’una notificació de l’alcalde al regidor Josep Culillas perquè el substitueixi en aquest acte. (Arxiu Municipal de Manresa)
18/4/1959: dades estadístiques de la delegació manresana d’Auxilio Social corresponents a l’exercici de 1958, segons les quals les despeses, de 210.503,7 pessetes, superen els ingressos, de 208.590 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)
Premsa (3)
“Manresa”, 26/3/1942: “Sección Femenina. El por qué del Servicio Social”. Crida a participar de l’Auxilio Social: “Nuestro deber es prestar con fe y entusiasmo este servicio. Por amor a España”. (Arxiu Comarcal del Bages).
“Manresa”, 6/10/1942: “Fiesta de la raza. Concurso”. Anunci de la celebració d’un concurs entre lectors infantils en motiu de la Fiesta de la Raza i de l’obligació de la ciutadania de mostrar un emblema lliurat per l’Auxilio Social durant la diada: “Nuestros Inspectores visitarán los establecimientos y espectáculos públicos, proponiendo la oportuna sanción a los ciudadanos que […] carezcan de emblema por no haberlo exigido y al dueño por no desplegar el debido celo en exigirlo”. (Arxiu Comarcal del Bages).
Casal de la Vellesa
15/02/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al comandant militar local per tal que autoritzi a les monges de la comunitat de Sant Vicenç de Paül a encarregar-se del “Casal de la Vejez”, institució dedicada a l’atenció dels ancians pobres, que fins llavors era regentada per civils. (Arxiu Comarcal del Bages)
Infants orfes
Setembre-novembre de 1943: petició a l’alcalde de Manresa del vicepresident de la “Junta Provincial de Beneficencia de Barcelona“, perquè li enviï la relació nominal d’orfes que té la ciutat, per tal que estiguin atesos. La demanda s’acompanya d’una llista amb els noms, l’edat i el domicili de més de trenta infants orfes de Manresa. L’informe, tramès a l’alcalde, ha estat elaborat per l’inspector en cap de la guàrdia i policia urbana. (Arxiu Municipal de Manresa)
Junta local de protecció de menors
31/03/1939: notificació del Tribunal Tutelar de Menores que insta l’Ajuntament a reconstituir a la ciutat l’extingida Junta Local de Protección de Menores. S’hi donen instruccions de com s’ha de finançar l’organisme. Entre altres suggeriments, proposa destinar-hi el 5% de la recaptació de les entrades a espectacles i actes de diversió. D’aquest percentatge, sol·licita gestionar-ne almenys el 20%: “Liberada por el Glorioso Ejército del Generalísimo nuestra querida provincia de la dominación marxista, la cual suprimió u olvidó entre otras muchas atenciones la de Protección de Menores […] No dudando de su adhesión al glorioso renacimiento de nuestra España, confiamos procederá seguidamente a la constitución de la Junta Local de Protección de Menores […] Espero, pues, de su reconocido patriotismo y abnegada labor de reconstituir todo lo deshecho por los dirigentes del triste período rojo […]”. (Arxiu Comarcal del Bages)
24/05/1939: notificació del Tribunal Tutelar de Menores que insisteix a recuperar la Junta Local de Protección de Menores. Demana la certificació d’haver rebut la petició, alhora que requereix la definició d’un calendari per trametre a la institució el percentatge pertinent dels beneficis econòmics recaptats en els espectacles. (Arxiu Comarcal del Bages)
Juny de 1939: nomenaments, per part de l’alcalde de Manresa, de Ramon Santacana Minguell com a mestre de la Junta Local de Protección de Menores i d’Àngel Tomàs Jordana com a metge tocòleg titular de la mateixa institució. Els nomenaments s’acompanyen d’una notificació de l’alcalde de la constitució de la institució, que també és formada per Francisca de la Usada –mestra-, Maria Dolors Puig –mare de família-, Francesc Torra –obrer- i Josep Creus –tresorer. (Arxiu Comarcal del Bages)
10/8/1939: carta de l’alcalde al seu homòleg de Sallent en què li comunica que la Junta Provincial de Protección de Menores de Saragossa ha portat a Manresa, amb l’objectiu de repatriar-los a Sallent, uns joves orfes que fugiren del seu poble. També reclama satisfer la quantitat de 110 pessetes per les despeses ocasionades pel trasllat. (Arxiu Comarcal del Bages)
Situacions familiars crítiques
9/09/1943: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Manresa sobre Emilià Martínez Espinosa, darrer alcalde de la Manresa republicana, que està en un Batalló de Treballadors construint el pont de la Reforma. El document assegura que la seva dona i fills estan necessitats. (Arxiu Municipal de Manresa)
16/9/1944: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana sobre Àngela Simó Perramon, l’espòs de la qual està a la presó. Ella cobra un sou de quaranta pessetes setmanals i té a càrrec seu quatre fills petits. El document, que qualifica de bona la conducta moral, pública i privada de l’investigada, assegura que Simó està en una situació de necessitat. (Arxiu Municipal de Manresa)
12/01/1945: informe de l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana sobre Luis Jódar Flores, treballador de Casa Arrufat, que té un sou de cent pessetes setmanals i és l’únic que aporta diners en una família constituïda per la seva dona i un fill de quatre mesos. Qualifica de bona la conducta moral, pública i privada de Jódar, del qual afirma que es troba en estat “regular”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Subsidi al combatent
10/06/1939: acta de constitució de la Comisión Local de Subsidio al Combatiente. La junta de l’ens és formada per Antoni Vilella Fainé com a cap; Lluís Planas Roca, Enric Abadal Vallès i Frederic Portabella Balcells en són vocals; Francesc Rius Camps n’és el secretari. (Arxiu Comarcal del Bages)
20/07/1939: petició del jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente al jefe de la Comisión local de la mateixa institució d’abonar el corresponent import dels impresos enviats per la junta provincial. (Arxiu Comarcal del Bages)
28/07/1939: notificació del jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente en què demana al jefe de la Comisión local de la mateixa institució que li enviï una còpia certificada de l’acta de constitució de la comissió local. (Arxiu Comarcal del Bages)
21/08/1939: notificació del Jefe de la Guardia y Policía Urbana al president de la comissió local de Subsidio al Combatiente sobre la troballa, en ple carrer, de dos talonaris de subsidis. Són retornats a la comissió local amb l’advertència que alguns magatzems de venda a l’engròs s’obliden de lliurar-los i estripar-los. (Arxiu Comarcal del Bages)
15/12/1939: notificació del Jefe de la Comisión Provincial del Subsidio al Combatiente al Jefe de la Comissión local de la mateixa institució d’una sanció imposada pel Director General de Beneficiencia y obras sociales contra alguns veïns de Manresa. S’acompanya d’un llistat amb dos noms de persones multades. (Arxiu Comarcal del Bages)
BELLATERRA.CAT 