Sense paraules!!
Archive for Abril de 2024
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 25 Abril 2024|
MEMÒRIA DEMOCRÀTICA|Què han votat els partits polítics de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged politica on 25 Abril 2024|
Gent per Bellaterra va presentar 9 mocions al Ple de l’EMD de dilluns 22 d’abril. Els actuals gestors de l’EMD segueixen sense aportar informació sobre el que es va tractar i votar al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra
Josep M.Riba, president de l’EMD i el seu partit Bellaterra Endavant es varen abstenir a la moció de Memòria Democràtica, llei estatal d’obligat compliment, presentada per GXB‘
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-17099
L’EMD de Bellaterra no va complir el que va anunciar oficialment a la Convocatòria Oficial Ordinària:
Per veure la celebració del Ple telemàtic en directe podeu connectar-vos a la web: https://www.facebook.com/EMDBellaterra/
BELLATERRA GOURMET Història del Restaurant de l’Hotel Sarrià (Melià Barcelona)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Història del Restaurant de l'Hotel Sarrià on 25 Abril 2024|
LLUÍS TORRES|Els xefs Pedro Moreno (ex Eldorado Petit de Sant Feliu de Guíxols) i José Jiménez van iniciar l’any 1987 el canvi de la cuina de qualitat als hotels de Barcelona. Un dels plats estrella eren les Gambes de Palamós a l’estil de Dènia (bullides dos minuts en aigua de mar i servides sobre una muntanya de gel picat).
El Brunch (unió de Breakfast i Lunch) ofert al Saló La Cascada de l’Hotel Melià Barcelona Sarrià es va convertir en el millor de tota Barcelona; començava pel un petit quiosc de benvinguda amb la premsa dominical, el bar d’esmorzars i aperitius on s’oferia tota mena de cocktails, en particular un super Bloody Mary o un Margarita, passant a un buffet espectacular d’amanides de La Boqueria, buffet de formatges artesanals nacionals, selecció d’embotits i pernil ibèric, etc., per passar als plats calents del dia, finalitzat amb un grandiós assortiment de pastisseria individual del dia i tota mena de begudes incloses, així com els cafès El Magnífico seleccionats especialment per Salvador Sans
El Restaurant de l’Hotel Sarrià, després canviat amb el nom Melià Barcelona Sarrià, el va inaugurar l’any 1987, en Francesc Pérez, va deixar els seus anys de Maître al Restaurant Via Veneto de Barcelona per gestionar conjuntament amb el xef Pedro Moreno, aportat per Carmen Casas, l’assessora gastronòmica de l’hotel, periodista sabadellenca Carmeta Casas Selvas (Sabadell, 24 d’agost de 1946), -qui a la vegada representava el Grup Freixenet-. Carmen feia els articles gastronòmics a La Vanguardia i publicà llibres de restauració.
El disseny gràfic de l’Hotel Melià Barcelona Sarrià va anar-hi a carrer de l’il·lustrador i pintor Perico Pastor, qui per encàrrec de Jaume Serra, va omplir l’hotel amb modernes obres seves.
Jaume Serra Canela (1942-2023), va ser el “Yuppie” que va seduir a Gabriel Escarrer, un dels grans noms de l’hostaleria nacional, que acabà comprant els hotels estatals de l’INI (Instituto Nacional de Industria) i posteriorment tots els hotels Melià. Escarré no dubtà en contractar-lo i donarli la gestió de l’Hotel Sarrià de Barcelona, que va anar canviant de nom, però sobretot de projecte, fins a consolidar-se com a referent de l’hotel urbà per antonomàsia. Va ser quan a Barcelona neix l’hotel boutique. Es contracten professional de prestigi per la restauració de l’hotel i perfeccionen les tècniques modernes en gastronomia i entreteniment. S’ofereix el primer Brunch dominical, copiat del Waldorf Astoria de Nova York, inaugurat al Saló La Cascada, nom que adquirí de la cortina d’aigua que baixava del Lobby de l’hotel. Aquell servei de Brunch dominical es convertí ràpidament en el més prestigiós i de qualitat de tota Barcelona. El xef de cuina del Brunch i de banquets del Sarrià fou en José Jiménez i el cap de sala en Luís González, que posteriorment tornaria al Via Veneto, on el 13 d’abril s’acaba de jubilar com cambrer.
La decoració del lobby del Sarrià s’encarregà a MBM. Perico Pastor, ex il·lustrador del News York Times passa a formar part del paisatge cultural interior, realitzant els dissenys gràfics i penjant obres seves per tot l’Hotel Melià Barcelona Sarrià, fins i tot a la casa de Jaume Serra, situada al final de l’Avinguda del Tibidabo. Es recorda l’exterior de l’hotel, quan després del desgraciat i aparatós incendi, amb la mítica escena dels bombers salvant per la finestra la gran Sara Montiel qui, temps més tard, encara li agraïa a Serra haver-li enviat a casa seva el millor matalàs del món. Fins tornar a restaurar-lo, Perico Pastor va dibuixar les tanques de protecció de l’edifici, el que va aportar una modernitat mai vista a la ciutat de Barcelona.
Finalment, l’equip de direcció de Jaume Serra va sortit per la porta petita, després que un botones fos castigat per negar-se i fer encàrrecs privats a Serra, motiu pel qual el botones emprenyat va desplaçar-se fins a la seu central de Palma del propietari Gabriel Escarrer, explicant com Serra utilitzava sempre el personal de servei de l’hotel per fer reparacions i actes privats a casa seva, com per exemple, dinars amb la premsa gastronòmica i l’assistència de la consul dels EUA del moment.
Altre tema fou la fosca gestió dels banquets de l’hotel. Gabriel Escarrer va retirar la gestió a Jaume Serra, “aquell jove Yuppie que va modernitzar l’hotel i que rebia les visites al seu despatx, caminant en mitjons”
Durant els anys de gestió de Jaume Serra, els caps de setmana eren convidats els més importants periodistes gastronòmics de Madrid, com per exemple, Xavier Domingo, Nines Arenillas Asín, que s’ocupava d’una columna gastronòmica particularment llegida al País Semanal, qui abans que el 1983 li arribés la viduïtat, ja havia ajudat el seu marit, el diplomàtic i senador Víctor de la Serna, en tasques de periodisme culinari, tema pel qual sentia veritable passió. Va ser una professional d’enlluernament, autoritària i temuda, que durant una mica més de tres lustres va prodigar els seus enciclopèdics coneixements entre lectors i amics. Néstor Luján era un del convidats gastronòmics del Sarrià.
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (71) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 24 Abril 2024|
Bellaterra, 25 d’abril de 2024
El Carrer de Terranova de Bellaterra està situat dins del Barri del Viot (Font desapareguda a la BV-1414, entre els Carrers Casas i Amigó i Octavi Bruix) i no pas al Barrri de Terranova, on la majoria dels seus carrers comencen per la lletra t. Té una llargada d’uns 400 metres, comença al Carrer del. Pintor Fortuny i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat. A les seves plaques apareixen dibuixades l’herba savonera (Saponaria officcialis), Herba de Sant Robert (Geranium robertianum), margaridoia (Bellis perennis).
Terranova, província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador. Extensió: 112.300 km2. La capital és Saint John’s. La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc. És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades. La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor. L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet. L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper. Hi ha també indústria alimentària (derivats de la llet i conserves de peix). La densitat de població és d’1,4 h/km2 (1991); però cal tenir en compte que la part continental, que ocupa el 80% de la superfície, és practicament deshabitada. A part la capital, l’únic centre urbà de l’illa és Corner Brook, capital regional de l’Oest. Descoberta per John Cabot (1497), l’extraordinària riquesa piscícola de les seves costes la convertiren en una de les zones més discutides a tots els tractats internacionals sobre aquesta matèria.
El 1511 Ferran II de Catalunya-Aragó pactà amb un marí lleidatà, Joan d’Agramunt, l’exploració de Terranova, empresa que no prosperà. Francesos i anglesos hi fundaren establiments i protagonitzaren diversos incidents, fins que el tractat d’Utrecht (1713) la cedí als anglesos, que la colonitzaren i la dotaren de govern autònom (1855). Constituïda dominion dins el Commonwealth (1917), tornà a la seva condició de colònia (1934) per dificultats econòmiques. Un referèndum celebrat l’any 1948 la convertí en província canadenca.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
LA BELLATERRA DEIXADA|L’EMD no informa del ple del dia 22 d’abril del 2024. Que han tractat i votat?
Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra deixada on 24 Abril 2024|
Bellaterra, 24 d’abril de 2024
LLUÍS TORRES|Per què l’EMD de Bellaterra no ha transmès l’últim Ple del dilluns dia 22 d’abril a través dels seus 2 canals oficials de YouTube: EMDBellaterra, amb 34 subscriptor i EMDInforma (amb 89 subscriptors? Sí ho ha fet puntualment amb la Diada de Sant Jordi 2024 celebrada ahir durant 10 hores a la Plaça del Pi, un complert i reportatge gravat per Laia Tardòs (de Bellaterra Diari).
L’Ajuntament de Cerdanyola sí transmet sempre i puntualment, pel seu canal de YouTube, els seus Plens Oficials, com hem pogut comprovar avui mateix, per cert, amb l’assistència de Josep Maria Riba, president de l’EMD, que ha aprofitat per agrair-los públicament els 150.000€ que Cerdanyola transferirà per dedicar-los a inversions a Bellaterra.
El que sorprèn és que aquest mitjà local amb seu a TdS de la Plaça del Pi, treballi per l’actual EMD presidida per Josep Maria Riba Farrés (del partit polític Bellaterra Endavant), com abans ho feia el desaparegut Tot Bellaterra per l’EMD presidida per Ramon Andreu (partit polític Gent per Bellaterra). Cal informar amb llibertat del positiu i del negatiu, així és en democràcia.
Per transparència caldria que els actuals gestors de l’EMD informin al veïnat el cost econòmic mensual que dedica a premsa, ja que de l’anterior EMD sabem que tenia a sou fixe un responsable de premsa més el pagament mensual de 600€ al mitjà Tot Bellaterra. El veïnat té dret a saber-lo!
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 23 Abril 2024|
📷 BELLATERRA.CAT
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (70) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 23 Abril 2024|
Bellaterra, 24 d’abril de 2024
El carrer de Can Doménech de Bellaterra té una llargada de 200 metres, comença al Carrer de l’Abat Oliba i finalitza al Carrer del Doctor Fleming. Fa referència a l’actual Museu Art Cerdanyola (MAC), també conegut com Can Doménech.
“Doménech és un cognom propi i no caldria traduir-lo al català per Domènec (tocant Doctor Fleming està en català i a la banda d’Abat Oliva en castellà”
El Farmaucétic Carlos Doménech (1921-2005), fill de Juan Doménech Martínez (1892-1971), creador del “Llapis Termosán”, el 1961, va adquirir a Àngela Ricard Lopez un edifici al centre de Cerdanyola de Vallès i el 23 de juliol de 1962, on va traslladar el Laboratori Farmacèutic Doménech a aquest immoble situat al número 88 del carrer Sant Martin. Un magnífic edifici modernista, que va ser construït originalment com casino en 1894 per Gietà Buigas, en el qual, a part de moltes altres obres d’interès artístic, existien les vidrieres denominades “Les Dames de Cerdanyola” que els Laboratoris Domenech el 1984 van cedir a la Fundació Miró per a una exposició titulada “La vidriera modernista”. La família Domenech les havia guardat en un magatzem de Premià de Mar, fins que l’any 1999 en què, després de la seva compra simbòlica per l’Ajuntament de Cerdanyola, va passar a propietat municipal, i, el 2003, es va realitzar una remodelació completa patrocinada per diversos mecenes públics i privats convertint-se el 10 de setembre de 2009 en el MAC.
El Museu d’Art de Cerdanyola també és conegut com Can Domènech, i s’exposen permanenment les col·leccions Balcells Buigas, Ismael Smith Marí, Josep de Tagores, La Colònia Noucentista i la Sala Modernista.
CULTURA|Diada de Sant Jordi 2024
Posted in Bellaterra on 23 Abril 2024|
Bellaterra.Cat us desitja una Feliç Diada de Sant Jordi 2024
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (69) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 22 Abril 2024|
Bellaterra, 23 d’abril de 2024
El carrer de l’Abat Oliba de Bellaterra té una llargada de 354 metres, va des del Carrer Terranova, i creuant el carrer Can Domènech, finalitza al Carrer Casas i Amigó. A la seva placa apareix pintada el Roser de Padtor
Placa i tomba de l’Abat Oliba de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
Abat Oliba (Girona, 970 – Monestir de Cuixá, 1046) Bisbe i abat espanyol, tercer fill dels comtes de Cerdenya i Besalú (Girona), Oliba Cabreta i Ermengarda, i nét de Wifredo el Velloso. Després de la renúncia del seu pare, l’any 988, Oliba va passar a exercir, juntament amb la mare i els germans, les funcions comtals sobre el patrimoni territorial de la família. Quan l’any 994 es van dividir els estats patrimonials de la família entre els hereus, Oliba va exercir el càrrec de comte, juntament amb el seu altre germà Guifré, als territoris de la Cerdenya, el Confleut, Berga i Capcir.
Entre els anys 1002 i 1003, Oliba va renunciar al seu títol comtal per ingressar com a novici al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, cenobi que pertanyia a la seva família i del qual va ser elegit abat l’any 1008. Va ostentar des de llavors els títols de abat de Santa Maria del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà.
Probablement, gràcies a la intercessió de la comtessa de Barcelona, Ermerinda, Oliba va ser elegit bisbe de Vich, l’any 1018. En aquest càrrec, va donar mostres d’un zel religiós encomiable i poc comú; va combinar a la perfecció els càrrecs d’abat i bisbe, i va desplegar una intensa activitat judicial i conciliar en defensa dels béns i dels feligresos de la seva diòcesi, amenaçats per contínues incursions franques i musulmanes. Per tot això, va assumir gran part de la fortificació i repoblament de la Marca de la Segarra.
A més, Oliba va ser un dels primers bisbes catalans que va impulsar la celebració d’assemblees sinodals; ell mateix va anar a diversos concilis metropolitans com el de Narbona, celebrat l’any 1022, fet que possibilitou l’establiment d’estrets contactes amb algunes de les personalitats religioses més rellevants de la seva època (arquebisbes Guifré de Narbona i Raimbau d’Arlés, i els bisbes Pere de Girona i Berenguer d’Elna).
La gran fidelitat que sempre va mostrar a la seva família es va traduir en l’intent va, juntament amb el seu germà Bernat, de crear un bisbat a Besalú. La negativa a aquest projecte per part dels comtes de Barcelona no li va impedir mostrar el seu suport incondicional a la casa comtal de Barcelona, especialment a la gran valedora, la comtessa Ermesinda, i de l’ideal polític que representaven els comtes barcelonins, enfrontats a una noblesa excessivament contestatària amb el poder omnímode del comtat barceloní.
Però on va destacar realment la tasca d’Oliba va ser en l’aspecte cultural. Va ser notable l’impuls que va donar a l’arquitectura romànica catalana, que es va plasmar a les construccions dels monestirs de Ripoll i Cuixà ia l’eixample de les naus de la catedral de Vich. Gràcies al seu impuls intel·lectual, l’arxiu del monestir de Ripoll es va engrandir amb setanta-un còdexs nous que va protegir amb el decret d’excomunió immediata per a tothom que gosés robar-los o danyar-los.
El mateix Oliba va destacar com un insigne literat. Va escriure una carta conciliar tots els cenobis del seu ordre, diverses epístoles a reis, prelats i magnats i una memòria en què va deixar una sèrie de regles i documents referents al govern del cenobi als seus successors. Finalment, el 15 de gener de l’any 1032, Oliba va consagrar la basílica de Santa Maria de Ripoll, les obres de la qual havia dirigit i assessorat, com un centre religiós i intel·lectual de primera magnitud.
Font: Biografias y Vidas
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 22 Abril 2024|
BELLATERRA.CAT 