Font: Biblioteca de Catalunya
Archive for Abril de 2024
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 28 Abril 2024|
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (74) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 27 Abril 2024|
Bellaterra, 28 d’abril 2024
El Carrer Tirso de Molina de Bellaterra té una llargada d’uns 150 metres, comença al Carrer del Guitarrista Tàrrega i finalitza al bosc, a prop de les vies dels FGC. A la seva placa apareix dibuixada la malva (Malva silvestris).
Tirso de Molina (Nom amb què és conegut Gabriel Téllez, autor dramàtic castellà) Madrid, 1584 — Almazán, 12 de març de 1648. La seva biografia no és ben coneguda. Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna. Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618. Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella. A més del teatre, conreà la poesia i la prosa. En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novel·lesca: Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando, espècie de miscel·lànies formades per actes, poesies, novel·les curtes (algunes de tan excel·lents com Los tres maridos burlados) i comèdies, com El vergonzoso en palacio, que pertanyen a Los cigarrales, i la narració El bandolero, sobre la vida de sant Pere Ermengol, intercalada en el Deleitar. Escriví també una Historia de la Orden de la Merced. Pel que fa al teatre, Tirso és un fidel seguidor i defensor de Lope de Vega, el qual superà àdhuc en algun aspecte. La seva tècnica ofereix alguns trets característics. A diferència de Lope, no escriví tantes obres i tingué, per tant, més temps per a dedicar-s’hi. Atent observador del món, cal destacar-ne la profunditat psicològica i la creació de caràcters de personatges, alguns de tan remarcables com el tipus de Don Joan. És interessant, també, el relleu que concedeix als personatges femenins, fins i tot per damunt dels masculins. La seva producció fou molt intensa, i comprèn diversos gèneres: comèdies religioses (teològiques, bíbliques, de sants), com La venganza de Tamar, La mejor espigadera i, sobretot, El condenado por desconfiado (l’atribució de la qual ha estat objecte de polèmica), sobre el problema, tan candent en aquells moments, de la predestinació i la gràcia divina; comèdies historicollegendàries, com La prudencia en la mujer, amb el personatge extraordinari de Maria de Molina, i, sobretot, El burlador de Sevilla y convidado de piedra, genial creació del caràcter de Don Juan Tenorio, tan imitat després; comèdies de costums, algunes de tipus psicològic, com la ja esmentada El vergonzoso en palacio, Marta la piadosa, La gallesa Mari Hernández; i comèdies d’intriga, com Don Gil de las calzas verdes, La villana de Vallecas, etc.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
GALERIA FOTOS|Lectura veïnal Primera Nit de Sant Jordi, 22 abril 2024 al Club Bellaterra
Posted in Bellaterra on 27 Abril 2024|
L’ESQUIROL DEL VALLÈS (2) Bellaterra, 1985-2004
Posted in Bellaterra, tagged L'Esquirol del Vallès on 27 Abril 2024|
Bellaterra, 27 d’abril de 2024
LLUÍS TORRES|Avui publiquem el número 2 de l’Esquirol del Vallès, corresponent als mesos de marc i abril de 1985, i la continuïtat de l’article Túnel del Temps per Artur Vidal dedicat al Club Bellaterra.
TÚNEL DEL TEMPS per Artur Vidal
I encara que no té res a veure amb Bellaterra, però si a l’esperit de què us he parlat, us contaré unes anècdotes. Eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil, quan la moralització havia arribat a uns extrems deliciosos. Una societat determinada, de una ciutat de Catalunya, per celebrar un centenari important, va prendre l’acord de fer un monument als fundadors i per encapçalar-lo varen comprar una preciosa estàtua d’en Llimona. Naturalment, era una dona nua. Però, Déu meu! quan varen saber-ho les forces vives de la ciutat es reuniren per discutir la procedència de fer un monument coronat amb un tan nefast estímul sensual. Les forces vives varen decidir que era improcedent i l’estàtua va quedar empresonada, durant uns anys, en els soterranis de l’Ajuntament.
Ho sé per un dels assistents a la reunió, que no recordo, i com a colofó final acabà dient: I saps quins eren els que més àrdidament anaven contra l’estàtua: aquells que els dimarts anaven a Barcelona a veure les seves amigues.
També puc recordar-vos que a l’any 1929 acabades les obres de la Plaça de Catalunya s’hi varen col·locar numeroses estàtues, algunes encara hi són i altres varen ser desterrades a un parc més allunyat. Es va armar una trifulga entre diaris i periodistes i personalitats, increpant la notòria immoralitat de les estàtues. En fi, les que van quedar, una matinada van aparèixer adornades amb sostens, les que ho necesitaven. I també us puc dir, que els anys 1940 i següents, les forces de seguretat del nostre país estàven ocupadíssimes impedint que els banyistes passagessin per la platja sense banussos.
Per aquest motiu, afegint-hi l’econòmic, Bellaterra va tardar tant a tenir una piscina.
Decidits a aprofitar l’oferta del Sr. Bartomeu, vàrem reunir-nos novament per a concretar les condicions. La proposta concreta era que el Sr. Bartomeu ens deixava a precari el terreny i nosaltres fariem la pista. Quan el Sr. Bartomeu l’interessés recobar-lo, nosaltres l’hi tornariem percibint el cost menys una amortització i nosaltres ens quedaríem sense pista.
El projecte va fracasar, però el neguit ja hi era. Vàrem decidir deixar de banda aquesta proposició i seguir un altre camí.
La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluís Abalo i carre- tera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hos- tal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva. La resta era un term pla i, on actualment hi ha la façana de l’edifici social, i mirant a l’estació, hi havia un gran rètol de ferro de tres o quatre metres d’alçada i deu o dotze de llargada, que enunciava el “Fomento de la Vivienda Popular, S.A.”. L’espai des del rètol fins al límit de la Plaça del Pi, era una esplanada on no feia gaire s’hi havia muntat un envelat per la festa major.
(continuarà demà)
Font: Arxiu Bellaterra.Cat, L’Esquirol del Vallès
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 27 Abril 2024|
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (73) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 27 Abril 2024|
Bellaterra, 27 d’abril de 2024
L’Avinguda Joan Baptista Viza és un dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada aproximada de 750 metres, comença a la Plaça d’El Greco i finalitza al pont dels FGC.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa de el bàndol revoltat franquista.
Juan Bautista Viza Caball (Barcelona, 14 novembre 1884-1979, escriptor, empresari, financer, llicenciat en dret, empresari, tant en el sector de la construcció com en el naval, encara que també fos financer, es va casar amb Dolores de Molins de Sentmenat l’any 1906. El 1919 va col·laborar amb José Bru, Mariano Bordas, Ángel Marqués Batllevell, Juan Bautista Roca, Luis Carlos Viada i altres en el setmanari jaimista il·lustrat El Centinela Catalán que dirigia Juan María Roma.
De 1922 a 1924 fou president de la Juventud del Círculo Tradicionalista de Barcelona, integrat en la Comunión Tradicionalista, partit pel que fou elegit concejal de l’ajuntament de Barcelona en 1922. En 1931 fou responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però en 1935 se es va integrar en el Partido Agrario Español, alternativa conservadora de la CEDA, organizada por José Martínez Velasco, que era ministro de Agricultura, Industria y Comercio en diversos gobiernos del segundo bienio republicano. Cuando estalló la guerra civil española huyó a Burgos, donde trabajó en la Oficina de Prensa del bando sublevado. En 1950, empezó a col·laborar en El Correo Catalán escrivint articles de temes socials.
Durant la guerra civil va escriure dos novel·les del gènere sentimental, Rosa-roja i Flor de Lis i La mochila del soldado, que van ser publicades a la “Biblioteca Rocío”, de l’editorial Betis, i que han estat juzgadas amb bastant duresa.
Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors de la Universitat Autònoma de Barcelona, per lo que l’any 1972 va dedicar una avinguda a Bellaterra.
Obres de ~: Aspecte polític del feminisme. La mujer y el derecho del sufragio, 1911; De re tradicionalista: comentaris sobre l’estat actual del Partit Tradicionalista Català, 1918; Orientación tradicionalista en el problema social, 1920; Repercusión en Cataluña de la crisis económica mundial, Barcelona, Henrich y Cía., 1921; Los valores del Tradicionalismo, 1922; Acabada la propaganda…, 1932; La Lección de César, 1934; De acción social, Barcelona, Editorial Eugenio Subirana, 1935; Corporativismo gremial, Burgos, Editorial Requeté, 1937; La mochila del soldado, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 4); Rosa-roja y flor de lis, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 11); Valorización del descanso, Editorial Española, 1937 (col. Biblioteca España Nueva); Setenta años de aprendizaje, Barcelona, Betis, 1954; Cinco años más… y tres novelas, Barcelona, Betis, 1960.
Font: RAH, Wikipèdia
L’ESQUIROL DEL VALLÈS (1) Bellaterra, 1985-2004
Posted in Bellaterra, tagged L'Esquirol de Bellaterra on 26 Abril 2024|
Bellaterra, 26 d’abril de 2024
LLUÍS TORRES|Aquest any, transcendental pel futur del Club Bellaterra, just quan es compleixen 39 anys de la publicació del número 1 de la històrica revista-bulletí L’Esquirol del Vallès (posteriorment amb el nom de L’Esquirol de Bellaterra), iniciem a compartir els números de l’arxiu complert dels anys (1985-2004), una col·lecció propietat de Bellaterra.Cat. Aquí teniu la primera publicació d’aquell gener-febrer de l’any 1985, amb la direcció de Jordi Guiu Santanach
SALUTACIÓ
Presentem avui el primer número d’una revista-butlletí, amb el desig, que pugui servir en el futur, com a un mitjà d’entenimenti comunicació per a tots els que conviuen a Bellaterra.
Necessitarem col·laboracions perquè pugui tenir continuïtat. Col·laboracions de veritat. Si les Entitats vives, com la Unió de Veïns i el Club ens donen el seu suport econòmic, continuant l’edició de les seves pàgines especials, i tenim l’encert de poder aconseguir la col·laboració de tres o quatre anunciants, haurem aconseguit tenir justament coberts els costos, i així continuar publicant les vuit pàgines, com amb aquest primer número. Després, i amb un xic de sort, la podrem engruixir, i fins i tot, alguna vegada donar-li color.
Comencem “L’ESQUIROL DEL VALLÈS”, amb una estructura bàsica estudiada. Això no vol dir que no farem tots els canvis que siguin necessaris perquè en tot moment estigui complint amb les necessitats i desigs dels seus lectors. Volem ésser criticats, i volem rebre les vostres opinions sinceres i constructives. Aquesta serà la millor col·laboració que podem rebre de vosaltres.
La revista-butlletí, no pertany a cap entitat, ni associació, ni partit, ni grup, és totalment independent i està oberta a la gent, a la “bona gent” de Bellaterra. Moltes de les preguntes que ens fem, seran, probablement, contestades des de les nostres pàgines. Preguntes com: Qui era Josep Sentis?, Per què van posar el seu nom a un carrer?, Per on tindran accés els túnels del Tibidabo?, Què fa el Club Bellaterra?, Quines tasques són les de la Unió de Veïns?, És bo o dolent el clima de Bellaterra per plantar-hi violetes?, etc., etc.
Publicarem l’Esquirol del Vallès, cada dos mesos i volem incloure aviat, una relació d’adreces d’utilitat, creant una secció d’anuncis econòmics.
Els articles seran editats amb l’idioma que hagin estat escrits pels seus autors. Contarem la història dels nostres primers cinquanta anys, segons la versió de diver- ses persones. També volem fer-vos arribar l’opinió de molts amics, que van ésser veïns, i que per una raó o altra ja no viuen a Bellaterra.
Durant els darrers deu anys, Bellaterra ha sofert un fort augment de població. Desgraciadament, no tots estan empadronats al Municipi que pertany Bellaterra, que com tots sabeu és Cerdanyola. Aquest augment, ha fet, que encara desconeixem més a les persones que conviuen amb nosaltres, i això no és bo per a ningú.
Desitgem que “L’ESQUIROL DEL VALLÈS” serveixi per apropar-nos més a tots i tant de bo ho aconsegueixi.
TÚNEL DEL TEMPS
Primers passos del Club
A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit. La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans.
La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó.
Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat.
Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo. Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo.
Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista.
Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.
(Continuarà demà)
Font: L’Esquirol del Vallès, Arxiu Bellaterra.Cat
THE BELLATERRIAN
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 25 Abril 2024|
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (72) Ja saps qui hi ha al darrera del nom del teu carrer de Bellaterra?
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra on 25 Abril 2024|
Bellaterra, 26 d’abril de 2024
El carrer del Doctor Fleming de Bellaterra té una llargada de 125 metres, comença al carrrer de Terranova i finalitza al Carrer de Casas i Amigó
Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d’agost de 1881 – Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina. Va estudiar medicina a la Saint Mary’s Medical School de Londres, on es va graduar l’any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d’Inoculacions fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914). L’any 1928 fou nomenat professor universitari d’aquest centre d’ensenyament.
Membre de la Royal Society, l’any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Alexander Fleming finalment va morir l’11 de març de 1955 d’un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d’aquella ciutat
Font: Wikipedia
CULTURA|Concert del Llibre Vermell de Montserrat a Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Cultura on 25 Abril 2024|
Concert Llibre Vermell de Montserrat
Arpes d’El Musical de Bellaterra, Direcció d’Arianna Savall
-Divendres dia 26 d’abril 18h a la Parròquia de Bellaterra
-Dissabte 27 d’abril a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
“Llibre Vermell” de Montserrat
Cronologia: 1399-1400
La Biblioteca de l’Abadia de Montserrat guarda com a primer volum del seu fons manuscrit el còdex que actualment és conegut amb el nom de Llibre Vermell de Montserrat. Aquest còdex, que deu el títol al color de les cobertes, s’estava copiant l’any 1399, i és considerat un espècimen notable sortit de l’escriptori montserratí.
És un superb infòlio de pergamí, escrit en la sumptuosa cal·ligrafia gòtica de les darreries del segle XIV, i continuat en els segles XV i XVI, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes remarcables.
Aquest llibre no es va perdre durant la Guerra del Francès, perquè havia estat prestat al Marquès de Llo (o Llió). El monestir el va recuperar el 1885. És quan s’enquadernà en vellut vermell i rebé el seu nom.
El seu contingut té una gran varietat, que en fa pràcticament una miscel·lània de textos teològics i devocionals destinats, originàriament, als monjos i als preveres seculars encarregats de la cura pastoral dels pelegrins de Montserrat. D’ací que, juntament amb textos d’origen certament montserratí -com ara miracles, privilegis, indulgències, cants dels romeus, textos d’homilies, estatuts de la Confraria-, n’hi trobem d’altres amb un caire i un ús més general, com ara pràctiques devocionals, tractadets teològics o morals, descripcions i lloances de l’univers creat, o una guia d’esglésies per al pelegrí de Roma. El recull, doncs, malgrat potser la voluntat del compilador, constitueix un llibre singular tant en ell mateix i pel que fa a l’expressió de la pietat popular a Montserrat, com per la seva qualitat de testimoniatge d’una època i reflex de la cultura montserratina que traspua.
Font: Hirundo Maris, Gencat, Biblioteca de Montserrat
BELLATERRA.CAT 