LLUÍS TORRES, Bellaterra, 24 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Debat Municipals 2019 a Bellaterra|ARXIU
(i 20) Amb una limitació de mandat:
Pensem que per les funcions públiques de màxima representació del poble no és convenient que s’allarguin massa els mandats. D’acord que es guanya en experiència, però per contra es perd frescor i energia.
Donat que Bellaterra es troba en una tessitura molt complicada. L’adscripció al municipi de Cerdanyola, que històricament ha fet molt poc per Bellaterra, fa que hi hagi molt desgast dels nostres representants polítics, que fàcilment poden caure en el “no hi ha res a fer” mentre estiguem depenent de Cerdanyola. Així està passant i no és bo.
Per tant, ens comprometem a que:
Si aconseguim la presidència de l’EMD, el nostre candidat no farà més de 2 legislatures (8 anys). El mateix podem dir dels Vocals que participin de les Juntes de Veïns de l’EMD.
Jordi Rubió i Balaguer neix a Barcelona el 30 de gener de 1887. És net de l’escriptor Joaquim Rubió i Ors, conegut com lo Gaiter del Llobregat, i fill de l’historiador i intel·lectual Antoni Rubió i Lluch. Als dinou anys es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i als vint aconsegueix el doctorat a Madrid amb la tesi Consideraciones generales acerca de la historiografía catalana medio-eval y en particular de la crónica de Desclot. El mateix any entra a treballar de secretari a l’Institut d’Estudis Catalans. Entre 1911 i 1913 exerceix un lectorat de Filologia Hispànica a la Universitat d’Hamburg, i aprofita l’estada per iniciar unes recerques sobre els manuscrits lul·lians i per aprendre alemany.
Jordi Rubió i Balaguer 📷 FOTOTECA .CAT
Torna a Barcelona per dirigir la Biblioteca de Catalunya, càrrec que ocupa fins al 1919. Introdueix la classificació decimal i organitza el fons creixent de la Biblioteca, i a partir de 1915, també ho fa amb la recentment creada xarxa de Biblioteques Populars. Sobre aquesta època ens diu: “Va ésser allò que si fa bon vent, s’infla la vela. Tot va col·laborar a fer que les coses anessin bé. Quin esperit que hi havia! Arribaven llibres de pertot i la gent tenia una ànsia immensa de llegir. Treballàrem, treballàrem molt… […] Va ésser com reconquerir una part de Catalunya, això de recollir llibres d’aquí i d’allà. Sí, com el vent: quina confiança, que teníem tots, d’anar endavant!” (Serra d’Or, núm. 116, maig del 1969, p. 31-38).
Ensenya Biblioteconomia i Bibliografia a l’Escola de Bibliotecàries des de la seva fundació, l’any 1915, i el 1919 obté les càtedres de Bibliologia i de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona. El 1925 succeeix el seu pare en la càtedra de Literatura Catalana dels Estudis Universitaris Catalans, un ensenyament de caràcter universitari iniciat el 1903 en resposta a la negativa de la Universitat de Barcelona a acceptar el català com a llengua docent. A partir de 1930 és director de l’Escola de Bibliotecàries i l’any següent és nomenat professor de Literatura Catalana i de Bibliologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1925 fins al 1936 dirigeix la revista Estudis Universitaris Catalans. Durant la Guerra Civil trasllada el fons de la Biblioteca de Catalunya, del Palau de la Generalitat, on era ubicada la biblioteca, a l’antic Hospital de la Santa Creu, i possiblement amb aquesta pensada salva el tresor bibliogràfic. Al mateix temps dirigeix el servei de biblioteques del front, que feia arribar llibres als soldats mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants. Després de la guerra, el 1939, és destituït de tots els càrrecs oficials i comença a treballar a l’editorial de Santiago Salvat, on dirigeix l’Enciclopedia Salvat. També escriu els pròlegs d’edicions castellanes de Diego de San Pedro, Garcilaso de la Vega i Cervantes. El 1943 publica Vida española en la época gótica.
Durant la dictadura franquista col·labora en els esforços de redreçament cultural a Barcelona. El 1942 ingressa a l’Institut d’Estudis Catalans, concretament a la Secció Historico-arqueològica, i posteriorment s’encarrega de la càtedra de Literatura Catalana i Història de la Literatura dels Estudis Universitaris Catalans. Les classes que impartia s’organitzaven en la clandestinitat, al voltant de la taula del menjador de casa seva. El 1948 és nomenat cap de la secció catalana del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i el 1957 ingressa a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Durant tots aquests anys publica diversos manuals de biblioteconomia, com ara Classificació decimal de Brussel·les: adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1920). També publica nombrosos estudis i monografies sobre temes d’historiografia i literatura catalana, com les grans cròniques catalanes, principalment la de Bernat Desclot, l’obra de Ramon Llull i la seva influència, la prosa de la Cancelleria Reial, l’humanisme a Catalunya, el primer teatre valencià, i d’altres temes més moderns com les causes de la “Decadència” dels segles XVI a XVIII, o els inicis de la Renaixença del XIX. Tots els seus estudis estan basats en una extensa i minuciosa recerca documental dins biblioteques i arxius catalans i europeus. Tal com ell diu, “la bibliografia és la mare de la història literària”. Per aquest fet, Lola Badia el considera “un positivista amb totes les de la llei”, i per això la seva obra té un especial interès per a l’estudi de la història de la cultura. Entre les obres més importants sota aquest aspecte destaquen De l’Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948), la part destinada a la literatura catalana dins la Historia de las literaturas hispánicas de Díaz-Plaja (1949-58), Documentos para la Historia de la Imprenta y Librería en Barcelona (1474-1553) (juntament amb Josep M. Madurell) (1955), els estudis que figuren en l’edició de les Obres essencials de Ramon Llull (1957-60), recollits posteriorment a Ramon Llull i el lul·lisme (1985), i La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, un recull d’articles publicat el 1964.
Tot i el seu positivisme metodològic, sempre intenta anar més enllà del material aplegat i intenta interpretar-lo segons les circumstàncies ambientals i personals en què el text va ser escrit. En aquest sentit, Jordi Malé diu: “I és que, per a ell, els textos, essencialment els literaris, no eren simples documents de lletra morta dels quals calia fer una dissecció descriptiva, sinó que els contemplava sempre com el resultat –amb paraules seves– de ‘la síntesi vital dels impulsos interiors i de les influències de l’ambient elaborada en l’ànima [de qui els havia escrit]’ (OC, Vol. 2, p. 305). Els considerava, doncs, la confluència d’un doble joc de forces: les de la interioritat de l’autor i les de l’ambient en què es movia, la seva psicologia i les influències del context cultural i social que la determinaven.” (Revista de Catalunya, núm. 148, febrer del 2000).
El Degà del Col.legi d’Advocats de Barcelona, Frederic Roda Ventura, que havia intentat diverses vegades de convencer el Jutge de Guardia que posés en llibertat tots els detinguts, sortís profundament trasbalsat del despatx del jutge cap a les dues de la matinada del dia 7, dolgut per la forma incorrecta i despreciativa que havia estat tractat. Deia en veu alta, cridant, davant del centenar d’amics, familiars i advocats, que s’aplegaven al vestíbul del Palau de Justícia, “No hi ha res a fer amb aquesta gent, no ens hi podem entendre, no volen, no volen, ho has de dir, surto amb l’impresió de ser en un país ocupat”. Baixa les escales precipitadament i pujà al seu cotxe. Tingué temps d’arribar a la Plaça de Catalunya, i pogué just frenar, caient tot seguit víctima d’un atac de cor. UNIVERSITAT DE BARCELONA
L’any 1967, amb motiu del seu 75è aniversari, es publiquen dos volums d’homenatge a la revista Estudis Romànics, i el 1978, el Congrés de Cultura Catalana li’n dedica un altre, La recerca als Països Catalans. El 1969 és guardonat amb la primera edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural aquell mateix any. És membre fundador i soci número 1 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 1980 rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva trajectòria.
Jordi Rubió i Balaguer mor a Barcelona el 25 de juliol de 1982, a l’edat de 95 anys. Dos anys més tard, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inicia la publicació de la seva Obra completa, prop de cinc mil pàgines escrites en català, castellà i alemany, que finalitza el 1999 amb la publicació del tretzè volum. L’any 2004, per celebrar el vintè aniversari de la publicació del primer volum, apareix el catorzè i últim volum, l’Índex de les obres de Jordi Rubió i Balaguer, a cura de Núria Mañé, que conté índex de matèries, toponímic, onomàstic i d’obres anònimes, que permeten consultar millor la seva obra.
L’assemblea es va celebrar el 20 de gener de 2024 a Vilamitjana (EMD de Tremp).
EMDs de Catalunya:
A Catalunya, hi ha 65 EMDs: 4 a Barcelona, 1 a Girona, 54 a Lleida i 6 a Tarragona.
Els òrgans de govern d’una EMD són un president o presidenta i la Junta de Veïns/es.
El president o presidenta és elegit directament pel veinat de l’entitat pel sistema majoritari mitjançant la presentació de candidatures pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors/es. Cada candidatura a la presidència ha d’incloure un candidat o candidata suplent.
La Junta de Veïns/es, formada pel president o presidenta i els vocals, és designada de conformitat amb els resultats de les eleccions municipals en la secció o les seccions electorals constitutives de l’EMD. El nombre de vocals de la junta de veïns/es és equivalent al terç dels regidors que integren l’ajuntament.
Les EMDs catalanes rellancen la seva aliança amb Riba com a nou tresorer Josep Maria Riba, segon per la dreta 📷 EMD Bellaterra)
La de Bellaterra és una de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMDs) que ha participat en l’assemblea de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya (AEMDEC) amb l’objectiu de rellançar l’entitat i assolir millores a la proposició de llei per a les EMDs de Catalunya. Josep Maria Riba serà el nou tresorer de l’entitat.
Juanjo Cortès, president de l’EMD de Valldoreix, a Sant Cugat, és el nou president de l’entitat que agrupa aquests organismes de descentralització als municipis en una nova directiva que integra a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, com a tresorer i responsable de comunicació de l’ AEMDEC. Es dona la circumstància que l’anterior president bellaterrenc, Ramon Andreu, era l’anterior president de l’agrupació.
Seu de l’EMD al Centre Cívic de Bellaterra i bandera oficial
Des de l’EMD de Bellaterra destaquen que és una de les entitats “més grans pel que fa al nombre d’habitants, però de les menys dotades pel que fa a competències” i per això consideren “especialment important impulsar aquesta Agrupació i poder tenir una Llei d’EMDs”.
En aquest sentit, l’agrupació vol aconseguir canvis en el text de la proposició de llei per les EMDs de Catalunya demanant una garantia de millora del finançament d’aquests organisme, la modificació del sistema electoral i el canvi en la denominació actual dels càrrecs electes ja que es vol passar de president a alcalde i de vocals a regidors, a més i la dels vocals per regidors.
A més de Cortès i Riba, la resta de la Junta de Govern de l’Agrupació estarà formada pels vicepresidents Víctor Ferrando (EMD-Jesús) i Genís Dalmau (EMD-L’Estartit), la secretària Maria Sinfreu (EMD-Asnurri) i els vocals Sisco Martínez (EMD-Vilamitjana), Josep Galceran (EMD-Baldomar), Guillem Boneu (EMD-Sucs), Juanjo España (EMD-Tredós) i Montse Martínez (EMD-Taús).
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 23 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Bella – Terra Paradís Català, promoció publicitària dels anys 30
(19) Amb un NOU Conveni per l’EMD:
L’objectiu és disposar de la màxima autonomia possible. Això vol dir tenir un Conveni EMD- Ajuntament de Cerdanyola amb més competències i més dotació econòmica. Un conveni, com a mínim, similar al de Valldoreix.
Per tant el nostre compromís és:
Negociar per aconseguir un nou conveni, mirant d’arribar a un nivell d’autonomia similar al de Valldoreix. Gestionar de forma més eficient les competències que ja tenim. Aplicar aquesta eficiència en la gestió de les noves competències que ens vagin traspassant.
L’Arxiu Històric Militar, un tresor per a la història i la memòria
Guarda 100.00 causes penals i 120.000 noms de processats
L’indult a Sanjurjo i la condemna a mort del “txequista” García Atadell, els sumaris més consultats
Ángel García Villaraco consulta una de les 10.000 caixes de l’Arxiu Històric Militar
L’ Arxiu Històric del Tribunal Militar de Sevilla guarda 100.000 causes penals i els noms de 120.000 processats . La gran majoria, de judicis celebrats a tot Andalusia entre els anys 1936 i 1941, per la qual cosa es converteix en una valuosa eina per als historiadors i també per als ciutadans que desitgen conèixer la sort que van córrer els seus avantpassats durant la Guerra Civil i postguerra.
També ha solucionat qüestions més crematístiques com els ajuts econòmics a empresonats pel franquisme o els objectors de consciència que van estar a la presó i ara veuen reconegut aquest temps a efectes de cotització per a la seva jubilació.
L’arxiu, situat a l’avinguda Eduardo Dato de Sevilla, ha anat acumulant els lligalls d’altres seus militars andaluses, principalment de l’ IX Cos de l’Exèrcit (republicà) amb seu a Úbeda (Jaén) . Actualment compta amb tres persones treballant i nou llocs de lectura on es fan dues mil consultes a l’any.
El seu responsable és l’arxiver Ángel García Villaraco , que explica a aquest diari que el 70% de les seves consultes són per a treballs sobre Memòria Històrica , en què darrerament observa un nou interès cap a la repressió per motius religiosos i els morts màrtirs.
Entre els familiars de persones executades durant la Guerra Civil, assenyala que encara hi ha persones procedents de pobles petits que “volen assabentar-se de qui va denunciar el seu avantpassat”.
“Aquí no se li nega informació a ningú”, afirma Ángel.
En els seus 15 anys en aquest arxiu, ha viscut moments emotius com el d’una dona que entre aquells lligalls es va assabentar dels que havien estat els seus veritables progenitors , que havien estat processats després de la guerra i altres familiars van criar els seus fills perquè no es veiessin perjudicats per aquells antecedents polítics.
Entre la gent que acudeix a l’arxiu, el seu responsable percep que “encara n’hi ha que veuen el passat amb ressentiment, però solen ser joves, cosa que demostra que és una rancúnia adquirida”. En canvi, les víctimes tendeixen a veure’l com “cosa que no va ser només culpa d’una part”.
Una llima amagada dins un entrepà
Immaculada Benavente, presidenta del Tribunal Militar Segon amb seu a Sevilla i jurisdicció sobre tota Andalusia, declara a aquest diari que aquest arxiu “no és només un magatzem de papers sinó que descobreix innombrables històries personals”. Els procediments (manuscrits gairebé gairebé fins al 1940) “donen una imatge de la composició dels tribunals, com era la investigació, la vista oral i la pròpia societat”, afirma.
Molts sumaris porten incorporades proves com ara cartilles de racionament o plaques de partits polítics. Una de les causes es va obrir contra uns pares que van intentar ficar a la presó una llima amagada dins d’un entrepà perquè el seu fill s’escapés llimant els barrots.
Un dels sumaris més consultats és l’indult que el govern de la República va concedir al general Sanjurjo després de la seva condemna a mort per l’aixecament militar de l’agost del 1932 a Sevilla.
També el judici contra Agapito García Atadell, que va dirigir una de les “txeques” més sanguinàries de Madrid al començament de la Guerra Civil. Després d’un intent de fuga amb vaixell a Sud-amèrica, va ser detingut a les Canàries, jutjat en un consell de guerra a Sevilla, condemnat a mort i executat el juliol de 1937 a la presó de Sevilla.
L’arxiu ha perdut molts dels procediments militars de la República, que es van destruir voluntàriament quan es replegava. Pel poc que queda, García Villaraco percep que els nacionals van intentar recuperar la documentació per identificar membres dels tribunals populars. Un altre motiu de pèrdua és que els lligalls s’incorporaven a una causa posterior o que els recursos i els indults obligaven a enviar l’expedient a un tribunal central a Madrid i després no tornava.
Procés per associar Franco amb un “sublim engany”
L’arxiu descobreix curioses anècdotes, com el procediment obert a Màlaga perquè algú va col·locar en una paret un cartell de la pel·lícula nord-americana Sublime engany (1936) al costat d’una foto de Franco.
A Sevilla, es va expedientar un home per no agenollar-se al pas de la Custòdia pel carrer de Sierpes però després es va arxivar en comprovar que l’acusat era coix, recorda García Villaraco.
Tot i que l’arxiu guarda documentació del regnat d’Alfons XIII (1902-1931), la majoria correspon a la Guerra Civil i la postguerra.
Relata l’arxiver que després de la guerra hi va haver moltes diligències de només un o dos folis obertes per comprovar els antecedents dels que tornaven al poble. Però “a molta gent d’esquerres que no havien comès delictes no se’ls va processar” potser perquè una de les conclusions dels que consulten l’arxiu és que força denúncies responien a picabaralles veïnals o infidelitats matrimonials.
L’exhaustiu assaig de l’historiador Antonio Barragán Moriana és el resultat de més de 14 anys de recerca als arxius militars franquistes, un tom essencial per comprendre l’abast de la repressió franquista a través de la coneguda com a Justícia militar de guerra.
Font: Diario de Sevilla, Amanda González de Aledo, Antonio Barragán Moriana
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 22 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Clot Can Fatjó dels Aurons (Km 0 Bellaterra), amb una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
(18) Sense l’abocador de “Can Fatjó dels Aurons”:
El perill de que en aquest abocador hi vagin a parar residus, que provocarien males olors i contaminació de l’aire i del subsòl, en un radi mínim de 1 kilòmetre, encara no es pot descartar totalment. Sortosament, el govern actual de l’Ajuntament de Cerdanyola també s’hi ha posicionat en contra.
Però entenem que cal seguir atents i per això ens comprometem a:
Fer un seguiment periòdic de com està la situació. Parlar amb l’Ajuntament de Cerdanyola per assegurar que es manté en la inviabilitat com abocador de residus. Proposar altres usos de l’espai més en consonància amb l’estratègia general de vetllar per la sostenibilitat de Bellaterra i general.
En ocasió de l’Any Frederic Roda, Bellaterra.Cat comparteix l’article que el bellaterrenc Roda Pérez va publicar en castellà, al número 13 de la revista Espíritu, l’any 1955 (Pàgines 20 a 23)
Frederic Roda Pérez (Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006) 📷 Família Roda Fàbregas
LA CRISIS DE LA ECONOMIA LIBERAL
El distinguido Profesor, Dr. Román Perpiñá Grau, pronunció en abril de 1951, en la cátedra Ramiro de Maeztu del Instituto de Cultura Hispánica en la Facultad de Ciencias Politicas y Económicas de la Universidad de Madrid, varias conferencias que luego recopiló en una obra (1).
Es lo más notable de esta obra y lo que le da una acusada personalidad y relieve, el propósito de enfrentarse con el hecho liberal ecadémico con un método destinado a revelar las primeras causas del fenómeno, Estamos más que acostumbrados a ver tratada la economía como una simple técnica deshumanizada. Tanta es nuestra costumbre que un tratamiento distinto, tal como se da en el libro que comentamos se nos antoja, en una primera y precipitada impresión, como ensayismos, cuando, en realidad, tiene mucho más de Tratado o Discurso clásico.
De Hegel a Claudio Bernard el método dialéctico ha conocido todas las fases que median de la idolatría al desprecio. Pero es indudable que, a salvo todos los extremismos, no deja de ser un simétodo con valor propio y digno de ser tenido en cuenta en toda investigación, y más si ésta es de una ciencia cultural. Es más, el desmesurado desarrollo de la estadística y del empirismo en general en el campo de las ciencias económicas ha limitado las posibilidades de que fueran encuadradas en el campo más vasto y más propio de las ciencias sociales.
El Dr. Perpiñá comienza su obra dando a la palabra crisis un contenido especial justificado por consideraciones filológicas: según el autor toda crisis es el desenlace de una enfermedad propia. Es evidente que esta teoria discrepa de lo que podríamos lamar teoria institucional de la crisis en la que se da a éstas un cierto valor objetivo y singular. La crisis del liberalismo será, por tanto, el desenlace de una enfermedad llamada liberalismo.
Damos valor a esta idea inicial por cuanto tiene de sintomática en el original tratamiento que da el llustre autor a las cuestiones que va planteando a lo largo de la obra.
Justo es indicar que todos los conceptos, no obstante su intrir-seca orientación clásica, llevan un robusto contenido polémico muy capaz de airear los paradójicos dogmatismos liberales en los que vive inmersa nuestra civilización Las raíces del liberalismo se hallan, según el concepto admitido generalmente, en la teoría fisiocrática que introduce, por vez primera al ethos económico como el predominante en la estructura de los pueblos.
François Quesnay formula lo que el autor Ilama el gran sofisma Ex natura jus, ordo et leges. Ex homine arbitrium, regimen et coercitio y cuyas consecuencias son incalculables en cuanto contrapone el corden de la naturaleza al desorden del hombre y fija asi el objetivo de la Norma retorno a la naturaleza y limitación a lo in prescindible de la ley dictada por el hombre. De aquel distico fecundo el Dr. Perpiña desprende, detalladamente, el programa liberal en todos los órdenes de ideas y actos: teologia, filosofia, ciencia, religión, moral, política, social, juridica, económica… y todo ello reducido a los dos mandamientos del liberalismo: Sed libres y Buscad vuestro propio interés.
Dedica el autor la Parte II a un estudio de la manera especial como nace en Inglaterra el mundo liberal como cierta filosofia del individuo y la utilidad concepción que será la que ha de prevalecer en la órbita económica de la misma manera que la concepción francesa de naturaleza y libertad habla de des embocar en una concepción más puramente política y revoluciona ria. Entre Mandeville que realiza la crítica de los principios clásicos y Adam Smith que formula la nueva dogmática, se estructura la idea fundamental del ethos económico liberal, o sea la de que el cultivo del interés personal conduce, naturalmente, al logro del provecho público.
Es original la valoración especial que el autor da a Mandeville, titulado “Cabeza de serie” de la que han de proceder Helvetio. Montesquieu y Ronseau en el intento de restablecer las leyes de la naturaleza en el ámbito económico destruyendo “Ex homine arbitrium, regimen et coercitio”, o sea y en términos de realidad social, autoridad humana, monarquía y Dios, Iglesia.
Para lo liberal es inútil buscar ejemplo en filósofos sistemáticos: en su origen existen autores que expresen el especial ethos, de carácter societario y que son a un tiempo motor y conciencia de las nuevas concepciones que desembocan en descubrir al hombre aquellas leyes naturales conducentes al fin propuesto y reconocido como único en el obrar económico: la riqueza. No se persigue el bien, sino su medio: lo útil.
Estas leyes se formularán pronto y con extraordinaria claridad, tentadoras para las mentes ávídas de precisión y cientificismo:
(1) Román Perpiña Grau “La crisis de la Economia Literal” Ediciones Cultura Hispánica 1453-ESPIRITU (1355) 20-23.
BIOGRAFIA DE FREDERIC RODA PÉREZ Director teatral, crític i activista cívic.(Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006)
Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.
Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.
En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre. El seu fill és Frederic Roda i Fàbregas
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 21 gener 2024.Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Vial Interposar a tocar Bellaterra|ARXIU
(17) Sense “Vial Interpolar”:
La Interpolar és una via projectada paral·lelament a la via dels Ferrocarrils Catalans i la Via Verda, per connectar la zona de Sant Joan (Sant Cugat) amb Sant Pau de Riu-sec (Sabadell). Les infraestructures de connexió, tant a Sabadell com a Sant Cugat, ja estan realitzades.
Però des de BE també pensem que el tram projectat trencaria Bellaterra encara més i comportaria un important increment de soroll i de contaminació.
Malgrat moltes declaracions en contra per part de l’administració, la reserva segueix en el nou PDU (Pla Director Urbanístic) i per tant, segueix oberta la possibilitat de que s’activi per tal de canalitzar el trànsit entre Sant Cugat i Sabadell.
Per tant, ens comprometem a:
Estar molt atents a les intencions de les administracions implicades.
Estudiar la manera de consolidar una utilització alternativa de la reserva pel Vial Interpolar.
Avui dissabte hi ha exàmens per cobrir interinament les vacants, que afecten sobretot els municipis menys poblats des de fa anys
📍Bea Ripol Carulla (secretària interventora de l’EMD de Bellaterra), és jubilarà en 2 anys i caldrà anar-hi preparant la seva substitució, perquè l’administració pública de Bellaterra no quedi gairebé bloquejada.
Bea Ripol Carulla, secretària de l’EMD de Bellaterra, preparant un ple de la Junta Veïnal|ARXIU BELLATERRA.CAT
Aconseguir una subvenció per a l’ajuntament o controlar la companyia de la llum són cosa del secretari municipal, una figura poc coneguda i molt buscada. Alguns consideren que té més poder que l’alcalde perquè ha de donar el vistiplau a gairebé tot. L’alcalde és el màxim representant polític i executiu, però el secretari és el responsable de la gestió administrativa i legal del consistori.
Molts ajuntaments, sobretot de les zones rurals, estan desesperats perquè no hi ha manera de cobrir-ne les vacants. Una administració pot quedar gairebé bloquejada sense el secretari. D’aquesta figura depèn, per exemple, que es puguin pagar les factures a proveïdors o atorgar una llicència d’obres o contractar el servei de neteja o qualsevol altre.
L’Estat és el responsable d’habilitar aquests funcionaris de carrera, que sobretot venen de l’àmbit del dret.
Un dèficit que s’agreuja
Des dels primers ajuntaments democràtics, a Catalunya hi ha hagut al voltant de mig miler de vacants del que es coneix com a funcionaris d’habilitació i el problema no ha fet més que empitjorar per les jubilacions, que no es compensen amb incorporacions noves.
Com a solució provisional, la Generalitat ha convocat per aquest dissabte proves descentralitzades que permetran generar una bossa de treball de substituts de forma interina, per anar tapant forats, una sortida que han trobat també moltes comunitats autònomes.
Hi ha 460 persones admeses per fer l’examen teòric i pràctic d’aquest dissabte. Encara que arribessin a aprovar absolutament totes, continuarien havent-hi moltes vacants. Fa tres anys, es va fer una altra prova semblant i van passar-la molt pocs.
Aquí també cal tenir present que a Catalunya no hi ha la tradició opositora que hi ha a Castella o a Madrid, com també es veu amb notaris o advocats de l’estat.
Diferències segons la mida del municipi
Com qualsevol empresa, l’Ajuntament també necessita l’estructura necessària. Als municipis més petits, el secretari és sovint l’únic funcionari municipal.
Les funcions poden canviar segons la mida de l’Ajuntament. Els més grans també tenen interventor i tresorer, més centrats en el control de la gestió econòmica, però en els ajuntaments menys poblats és el secretari el que s’encarrega de tot. Fins a 5.000 habitants, la figura és la de secretari-interventor.
La majoria dels tràmits jurídics i administratius han de passar per les mans del secretari, un càrrec entre lletrat i notari. És el responsable de garantir que s’actuï d’acord amb la llei, que arribin els recursos públics i que es gestionin adequadament. Són experts en qüestions legals i financeres.
La Granja d’Escarp, al Segrià, és un dels municipis que ara es queda sense secretari-interventor, perquè es jubila el que tenien a jornada completa. L’alcalde, Manel Solé, descriu el panorama com “una situació d’angoixa i precarietat que preocupa molt a l’equip de govern”. Aquest any han de licitar, executar i justificar un milió d’euros i “sense un secretari competent, és impossible”, lamenta l’alcalde.
A un altre municipi del Segrià, Almacelles, també estan sense secretari des del juliol i, com a exemple, s’han vist forçats a prorrogar la licitació d’escombraries, com explica l’alcalde, Joan Bosch.
A la comarca del Berguedà, amb municipis petits, també es viu una situació crítica. Són els que sempre queden descoberts.
Els funcionaris de carrera sovint opten per ajuntaments més grans i amb sous més bons, però també aquests comencen a notar que arriben les jubilacions.
A banda dels secretaris que han guanyat les oposicions, les vacants s’han anat cobrint fins ara, com s’ha pogut, amb funcionaris que tenen la plaça de forma interina o accidental o altres possibilitats, com que una mateixa persona pugui fer de secretari a dos ajuntaments propers.
El servei de les Diputacions, col·lapsat
La sortida de la Granja d’Escarp i Almacelles i d’altres és convocar un concurs-oposició per cobrir la plaça de secretari-interventor, però és un procés lent.
Mentrestant, només disposaran del Servei d’Assistència Tècnica que ofereix la Diputació a través dels Consells Comarcals un dia i mig a la setmana. Estan desbordats.
En el cas de la Diputació de Lleida, aquest servei arriba a 35 ajuntaments petits i a més grans que -per llei- han de tenir secretari i no en troben. Són 19 consistoris que tenen la plaça vacant i que, per culpa d’això, s’arrisquen a perdre ajudes i a paralitzar el funcionament normal del municipi.
BELLATERRA.CAT 