Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2023

SOCIETAT|Festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

📍D’on ve la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià
📍D’origen celta, es considerava popularment com el primer dia d’hivern

Detall del cementeri de Fuensanta de Martos

El culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. A Catalunya gira al voltant de la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià i amb un origen comú amb altres festes com Halloween o el Dia de Morts de Mèxic: el record dels difunts.

Origen celta

Però l’origen de Tots Sants prové dels antics celtes, que tenien la creença que l’any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc.

En aquest canvi de cicles vitals es considerava que el temps clar començava l’1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar.

Aquests dies de tardor que separaven ambdues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què es veneraven els morts i s’obria l’etapa fosca de l’any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment es considerava com el primer dia d’hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.

Els cementiris reben moltes visites en aquesta època de l’any
D’on ve la festivitat de Tots Sant

En el calendari de l’Església catòlica, Tots Sants es va començar a celebrar al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

A partir d’aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar connotacions religioses tot i mantenir detalls pagans.

Influències diverses

La festa actual de Tots Sants manté, doncs, rituals que provenen d’altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts en senyal de vida eterna, que té orígens romans.

Segles més tard dels celtes, amb l’expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va integrar també creences indígenes de culte als morts.

I així és com el cristianisme va agafar el primer de novembre com un dia dedicat al record dels avantpassats. Una jornada en què cadascú honora els éssers estimats de la família que ja no hi són, a partir d’una missa i una visita al cementiri per portar-hi flors i arreglar les tombes.

Segons aquesta tradició, el dia 1, els vius visiten els morts. L’endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.

Font: 3Cat, Fuensanta de Martos

Read Full Post »

CULTURA [VÍDEO] Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

Espai Corberó d’Esplugas de Llobregat

L’any 2022, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va adquirir a la família de l’escultor Xavier Corberó (1935-2017) l’anomenada Casa dels Cecs, un espai singular ubicat en el número 100 del carrer Església, que passa a ser públic.


Acte de presentació de la compra de l’Espai Corberó per part de l’Ajuntament d’Esplugues  Arxiu / Llibert Teixidó

Amb l’adquisició, per 3 milions d’euros, a més d’incorporar un nou equipament, també es vol reivindicar el llegat de l’artista, vinculat a Esplugues. Estem treballant en un pla d’usos per definir el futur de l’espai en el qual es compatibilitzarà l’activitat pública i comercial per al lloguer de filmacions, sessions de foto i vídeo i esdeveniments. A hores d’ara, aquesta activitat comercial està activa i es pot sol·licitar el lloguer de l’espai al següent correu: espaicorbero@esplugues.cat

https://youtu.be/UD7zP8AuFtE?si=0rw3Ml6E6MfN1zzt

També coneguda com a Espai Corberó, la Casa dels Cecs es compon, bàsicament, d’un cos lateral, edificat en planta baixa perpendicular al carrer Església i que abasta tota la longitud de la finca, diversos patis, basses d’aigua i una segona construcció. El sostre construït total és de 1.995 m2 en una parcel·la de 2.055 m2 on hi ha diverses construccions i patis.

Al soterrani, amb accés a peu pla des del passatge del Baix Lloc, hi ha un auditori amb un aforament de 250-300 persones. Aquest espai, d’uns 700 m2 de superfície, és de planta lliure, amb un sostre de volta rebaixada de formigó, sense cap columna de suport, i és de gran interès arquitectònic per la singularitat de la seva estructura i composició.

L’espai va ser residència d’artistes|Llibert Teixidó

A l’interior de la parcel·la, entre dos patis, s’aixeca una altra edificació, sense ús concret, formada a base de forjats de formigó armat i arcs de mig punt i escales, també de formigó armat, tot formant una sèrie de dependències i terrasses obertes o semitancades i amb una alçada diversa, fins a planta baixa i tres pisos, algunes amb vidres i d’altres obertes completament al paisatge.

La figura de Xavier Corberó

Xavier Corberó es considera un dels millors i més singulars escultors catalans del segle XX. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i a la Central School of Arts and Crafts de Londres. Va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore. Després d’haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, es traslladà a Nova York on entrà en contacte amb autors surrealistes com ara Dalí i Duchamp.

Artísticament, començà dins el corrent informalista, però després tendí vers una tridimensionalització espacial complexa. Del 1966 al 1968 edità sèries d’aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.

Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i als Salons de Maig de Barcelona, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposició individual a Munic, on rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Japó. Va exposar a diversos països europeus, Nova York i el Japó, i té obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d’Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres.

Espai Corberó| Ajuntament Esplugas de Llobregat

Va jugar un destacat paper com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olímpics. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. A Barcelona 1992 va ser l’escultor escollit per fer les medalles olímpiques. També va dissenyar els guardons escultòrics dels Premis Pont.

L’any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment passà a ser-ne supernumerari.

El 2015 es va incorporar obra seva a l’exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, que va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.

Font: Ajuntament Esplugas de Llobregat

Read Full Post »

CULTURA| Refrany d’octubre de Joan Amades

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

Refrany: Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans

Read Full Post »

BELLATERRA OPINA| DRET I ÈTICA D’UN SOU per Ignasi Roda Fàbregas

Posted in Bellaterra, tagged on 30 Octubre 2023|

DRET I ÈTICA D’UN SOU per Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)

Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)

Tothom té dret a cobrar per una feina. Aquest axioma, i en una societat com la nostra, no l’hem de qüestionar perquè és par inherent al sistema. Tanmateix un dret no implica una obligatorietat i la persona té la opció de cobrar o no segons li abelleixi. En el cas de la renuncia a percebre diners per una feina, el motiu pot ser diferent segons els cassos: un favor, l’altruisme, la no necessitat, i fins i tot una manera de figurar, que de tot n’hi ha. A Bellaterra, i majoritariament, els que han esmerçat feina per la comunitat ho han fet sempre de manera altruista . Vull possar l’exemple de les diferents juntes que han regit els destins de, la Unió de Propietaris, primer, i després la Unió de Veïns. En destaco aquesta perquè és la més antiga, però podria citar totes les Associacions que conviuen a casa nostra. També vull fer menció de la magnífica feina dels monitors del GEB que, a més d’altruistes és vocacional, tot un altre estadis més transcendent. En algunes ocasions -i crec amb bon criteri- la Unió de Veïns va tenir l’encert de contractar gestors professionals que és feien càrrec de les feixugues gestions amb l’Ajuntament. Això alliberava de burocràcia la junta, cosa que els permetia fer una acció més social i veinal. Cal dir però, que la renúncia a cobrar uns diners per la feina feta no eximeix de ser rigorós alhora de fer la dita feina. És més; mai s’ha de justificar una mala gestió pel fet de no cobrar-la. La responsabilitat moral d’un voluntariat és tant o més compromesa que la no voluntària.

Tot aquest preàmbul ve a conte per la polèmica suscitada pels sous que, ara regeixen l’EMD Bellaterra, s’ha otorgat, un sou al qual hi tenen tot el dret, ja que fan una feina i cal cobrar-la. No val a dir que, fins ara, ningú havia cobrat per treballar per la comunitat ja que, el no fer-ho era una opció personal que res té a veure amb les circunstancies actuals. Tenim una EMD, un òrgan legislatiu el qual contempla el règim de renumeració dels seus càrrecs. La Polèmica però, sorgeix alhora de quantificar aquest sous, i aquí és quan entrem en el terreny ètic o moral. Les empreses privades estableixen (o haurien d’establir) els seus sous en funció dels seus beneficis. Les empreses Públiques en funció dels seus recursos. En el cas de les primeres, tots sabem fins a quin punt es pot arribar a distorsionar els criteris en la aplicació de sous. La privacitat es pot permetre el luxe de ser inmoral. No pas l’empresa pública i, en aquest cas, una EMD. Els recursos de que disposa un ens públic no sempre (per no dir quasi mai) es corresponen a les necesitats. L’actual endeutament dels municipis n’és un exemple prou evident.

L’EMD de Bellaterra neix en un moment de crisi, quan a tothom se li demana estrèyer el cinturò. També neix amb un pressupost molt minso amb el que tan sols es podrà fer front a les despeses que generin les seves, també, minces competències. A aixó cal afegir que, tan la Presidència com les vocalies s’han triat a menys d’un any vista de les properes eleccions municipals i que per tant tenen la precarietat que els hi otorga la curta durada del seu mandat. Totes aquestes circumstàncies em fa pensar si la decisió de Gent per Bellaterra de fixar-se uns sous que, quantitativament, representen vora un terç del pressupost de l’EMD, pot ser o no, èticament desarcertada. Repeteixo que estan en tot el dret de cobrar per la seva feina, però Dret i Ètica, sovint van per camins diferents. Cal reflexionar sobre tot això, tant la societat civil com els que ara exerceixen de polítics. A aquest darrers també dir-los que procurin fer-nos partícips de totes les decisions que ara prenguin ja que poden condicionar la gestió dels qui, el proper any, seran escollits per regir l’EMD. Potser seran els mateixos però, si no ho són, tot allò que ara facin, en aquest breu temps de govern, pot hipotecar el futur de la recent estrenada EMD de Bellaterra i això sí fora començar amb mal peu.

Bellaterra, 15 d’octubre de 2010

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català i Cronista de Bellaterra, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.


Read Full Post »

SOCIETAT|L’EMD de Bellaterra i la Fundació Bellaire han signat un conveni de col·laboració

Posted in Bellaterra, tagged on 30 Octubre 2023|

El passat dijous dia 26 d’octubre l’EMD de Bellaterra va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Bellaire.

Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Olga Gisbert, directora de l’Escola Bellaire de Bellaterra |EMD Bellaterra

La Fundació Bellaire és l’entitat titular de l’Escola Bellaire, un centre terapèutic dedicat a la investigació, l’educació i el tractament de persones amb un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) situat a Bellaterra.

La directora de l’Escola Bellaire, Olga Gisbert i Reig i el sotsdirector Lluís Valero i Cladera, es van reunir a les instal·lacions del centre amb el president de l’EMD, Josep Mª Riba, i la secretària interventora, Beatriz Ripol, per signar aquest conveni de col·laboració solidari i educatiu.

Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Bea Ripol a la Fundació Bellaire

A través d’aquest conveni, durant el curs 2023-2024 l’EMD oferirà l’execució de determinades tasques als alumnes de l’Escola Bellaire, que els ajudaran a completar la seva formació educativa.

A partir del mes de novembre els alumnes del centre podran dur a terme diverses tasques relacionades amb el servei a la comunitat. Aquest tipus de col·laboració ajudarà a fomentar la seva autoestima i autonomia, i a promoure la seva transició a la vida adulta.

Entre les possibles activitats hi haurà la recollida de brossa en espais concrets de Bellaterra, la col·laboració en l’organització i muntatge d’esdeveniments de l’EMD o bé tasques de jardineria o manteniment de l’espai públic.

Aquest conveni va ser impulsat per dues professionals del centre, que van contactar a l’EMD per presentar-los la proposta.

L’EMD col·laborarà amb l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA
Amb aquesta pionera iniciativa, l’EMD mostra el seu compromís amb la inclusió social dels col·lectius en risc d’exclusió social i contribueix al seu procés d’inserció laboral. I és que actualment l’Escola Bellaire és l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA.

Els orígens d’aquest Centre es remunten a l’any 1977. En un inici es va constituir com una Associació de professionals (GEPI) de caràcter privat que tenia l’objectiu d’estudiar i tractar l’autisme i la psicosi infantil.

Tretze anys després, l’Associació va obtenir una subvenció del Departament de Benestar Social de la Generalitat que li va permetre adquirir la propietat on ara està ubicada l’escola, al carrer de Ramon Llull de Bellaterra.

El 1995 va ser reconeguda com un centre específic per a infants i adolescents diagnosticats de TEA pel CATSALUT i cap al 2009 es va convertir en una Fundació gràcies a la col·laboració amb la Fundació Collserola.

Seu de la Fundació Bellaire a Bellaterra

FUNDACIÓ BELLAIRE

Carrer Ramon Llull, 31
(08193 Bellaterra)
bellaire@fundaciobellaire.cat

☎️ 93 580 81 64

📱608 01 83 14

Font: EMD Bellaterra, Fundació Bellaire

Read Full Post »

AGENDA | Inauguració de l’exposició “La bellesa del Caos” d’Àngels Carrasquer Rusiñol

Posted in Bellaterra, tagged on 30 Octubre 2023|

Divendres 3 novembre, a les 19h. a la sala gran del Centre Cívic de placa Maragall.

Qui és l’Àngels?

Catalana, nascuda a Terrassa amant de la natura, llicenciada en Ciències biològiques (zoologia) per la UAB. Actualment viu a Bellaterra i es defineix com una artista visual abstracta, autodidacta i amb una mentalitat creativa innata que mostra a través de les seves pintures.

Amb una alta sensibilitat per percebre detalls, olors, sorolls i colors, la pintura abstracta l’ajuda a plasmar d’una manera física i visual tot allò que sent, imagina i pensa.

Quan pinta li transporta a un món irreal, ple d’emocions, formes, matissos i colors, on cada pinzellada, cada element el gaudeix com si fos únic i definitiu. Pintar l’ajuda a connectar amb el seu interior i retrobar-se amb ella mateixa.

Amb una art purament intuïtiu i emocional, les seves obres són una recerca de l’equilibri entre el que perceb i la realitat que l’envolta, sense que representin objectivament res d’una realitat exterior. Les formes i colors són els protagonistes, representant estats d’ànim i sensacions puntuals que van variant en cadascuna de les pintures.

És equilibri i és caos. És estabilitat i també canvi.

Us convidem a endinsar-vos en el seu món. Gaudiu de les seves obres i no dubteu en contactar amb l’Àngels per a qualsevol suggeriment o consulta.

Àngels Carrasqueta Rusiñol| 📷 Linkedin

CONTACTE

Read Full Post »

LA BELLATERRA DEIXADA| Per què l’EMD ha talat el pi centenari del Passatge Santa Creu?

Posted in Bellaterra, tagged on 30 Octubre 2023|

SENSE PARAULES!!

Read Full Post »

SOCIETAT|Història del Funicular del Tibidabo

Posted in Bellaterra, tagged on 29 Octubre 2023|

📍Es tracta del primer transport d’aquestes característiques que va funcionar a Espanya, es va construir en poc més d’un any amb un cost total de 697.000 pessetes.

📍El Funicular del Tibidabo transporta a les persones, des del 1901, fins al punt més alt de Barcelona

Funicular del Tibidabo el 1901 i 2021

El Dr. Andreu i els inicis de la urbanització del Tibidabo

A finals del segle XIX, Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació dels productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme. El 20 de febrer del 1899 el Dr. Andreu constituí la “S.A. El Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època, els quals es llançaren definitivament a l’aventura de l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo) i de la urbanització del Tibidabo.

Els orígens del Funicular del Tibidabo

La decisió d’instal·lar un Funicular per arribar al cim del Tibidabo va ser fruit d’una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere Cantarell (professor de música dels fills del Dr. Andreu) va recordar que havia portat d’un viatge a Suïssa un fullet d’un funicular i es va afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir immediatament que aquell “estrany ascensor” era el transport idoni per accedir al cim del Tibidabo.

L’evolució del Funicular

A mitjans del 1900 es començaven les obres de construcció del primer funicular d’Espanya, inaugurat a l’octubre de 1901, i que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d’atraccions Tibidabo, atès el caràcter innovador a l’època d’aquest singular mitjà de transport.

L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre, una vegada enllestides les obres i ajustaments.

Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 persones.

Des del 1901 fins a l’actualitat, el Funicular, que ha transportat a milers de persones d’arreu del món fins al cim del Tibidabo, ha estat remodelat en diverses ocasions. Una de les més destacades va ser el 1958 en què les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques.

A la tardor del 2019, l’antic funicular va fer el seu últim viatge abans de donar a pas a una nova etapa amb la Cuca de Llum. El nou funicular es convertirà en la primera atracció del Parc. D’aquesta manera es vol recuperar la idea original dels seus primers promotors.

El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres i un desnivell de 275 metres entre l’estació inferior i la superior.

Ex Hotel La Rotonda del Passeig Sant Gervasi de Barcelona 📷 Brangulí

NOTA: Segons recorda el bellaterrenc Francesc Pérez Torres, els treballadors del desaparegut Hotel La Rotonda, del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona -també propietat de la Família Andreu-, tenien un pase gratuït permanent per pujar amb el Tramvia Blau, Funicular i Atraccions del Tibidabo.

Font: Museu d’Història de Catalunya

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET|Tsantali Garnatxa rosat edició limitada 3.000

Posted in Bellaterra, tagged on 29 Octubre 2023|

📍Amb l’esperit d’innovació al llarg de la història de TSANTALI, s’ha llançat una col·lecció de vins d’edició limitada. Amb només 3000 ampolles existents, aquesta és una ampolla molt especial i rara de la varietat Xinomavro (Garnatxa).

📍La família Tsantali conrea vinyes, elabora vins i destil·la ouzo i tsipouro des de 1890.

📍La família Tsantali és una de les famílies vinícoles més antigues de Grècia.


El raïm es recull a mà i es passa per taules de classificació per seleccionar la fruita de millor qualitat. Maceració en fred durant un curt període de temps i fermentació alcohòlica en dipòsits d’acer inoxidable amb control de temperatura.

NOTA DE CATA

Color rosa pàl·lid amb reflexos salmó. Aromes de fruites fresques com ara aranja, cirera i magrana juntament amb delicades notes florals i herbes. Boca sec amb acidesa refrescant i postgust llarg i sucós.

Aquesta notable història de 125 anys captura fites significatives de la història grega i valora la força de voluntat de l’esperit humà. Mitjançant una ruta aventurera que comença amb la migració de la pàtria a principis del segle XX i el trasllat a Serres i posteriorment a Tessalònica, avui la família Tsantali continua l’herència familiar fent de TSANTALI el principal ambaixador dels vins i destil·lats de Grècia arreu del món.

Evangelos Tsantalis, enòleg de segona generació i una de les figures més carismàtiques de la història de l’enologia grega, ha convertit l’empresa familiar local en una marca de ràpid desenvolupament, sempre a l’avantguarda de la innovació.

La vinya ha estat sempre el nucli de la filosofia Tsantali. El rejoveniment d’algunes de les vinyes més exquisides del nord de Grècia com el Mont Athos, Rapsani , Halkidiki i Maronia , s’atribueix a la visió de la família; gràcies a la dedicació i la inversió estratègica de Tsantali, avui dia es conserven tradicions destacades, es conserven la biodiversitat i el raïm autòcton i s’han donat incentius als viticultors i viticultors més joves.

Aquesta herència de llarga data la porta avui la tercera i la quarta generació de Tsantali. L’objectiu continua sent una sòlida barreja de respecte profund per la identitat de la vinya, èmfasi en la qualitat i el desenvolupament sostenible, compromís amb l’emprenedoria perspicaç i una narració seductora inspirada en el “sentit del lloc”.

OLIMPO GOURMET
C/. Progrés, 61
(08940 Cornellà de Llobregat)
☎️ 933 79 87 22 – 722 22 12 20
http://www.olimpogourmet.com

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET 🧑‍🍳 El menjar és casolà o precuinat? Els restaurants francesos ho hauran de dir a la carta

Posted in Bellaterra, tagged on 29 Octubre 2023|

📍Als restaurants de Catalunya també caldria que s’anunciés a les cartes i menús, per així valorar la cuina casolana “feta a casa’, el contrari és enganyar al client, sigui local o turista.

📍El govern francès ha anunciat la mesura, que ha d’entrar aviat en vigor, amb l’objectiu d’informar els consumidors i protegir els restauradors.

Pasta fresca feta casolana amb marisc

Els menús hauran de dir si els plats són precuinats o fets al restaurant

Cada vegada hi ha més restaurants que fan passar els plats precuinats per casolans. No són només les croquetes congelades que s’intenten colar com la recepta tradicional de l’àvia, sinó menús sencers amb guisats de tota mena que semblen fets a casa, però que han estat comprats pel restaurant, que es limita a emplatar-ho i servir-ho al client.

De fet, hi ha locals que substitueixen la cuina per un microones i poca cosa més perquè els surt més a compte comprar menjar envasat al buit en una altra empresa o directament al supermercat i acompanyar-lo d’alguna guarnició senzilla, que també pot estar precuinada.

Això no implica que sigui dolent ni per a la salut ni per al paladar, però es pot considerar enganyós.

A França, volen frenar aquesta pràctica i els 175.000 restaurants del país hauran d’informar a la carta dels plats que no es preparin a la seva cuina.

La ministra Olivia Gregoire, responsable de Petites i Mitjanes Empreses, Comerç, Artesania i Turisme, ha anunciat la mesura, que hauria d’estar en vigor “d’aquí uns mesos”, sense concretar-ho més.

Olivia Gregoire ho ha plantejat com una mesura per informar el consumidor i promocionar els restauradors que ofereixen bons plats casolans:

“Valorar els plats elaborats allà mateix vol dir potenciar la feina de milers de restauradors que cada dia fan tot el que poden per oferir bons àpats amb la millor relació qualitat-preu. També significa informar millor el consumidor sobre què té al plat.”

El govern francès ja va impulsar un sistema semblant el 2014, perquè els locals concretessin els plats casolans amb la denominació “casolà o fet a casa” (“fait maison”), però era opcional i no entrava en el detall de quins plats tindrien dret en aquesta consideració.

Des de llavors, s’ha anat estenent l’ús del menjar precuinat al món de la restauració, a mesura que millora la qualitat i el gust del que es coneix com a aliments de cinquena gamma, és a dir, els que han estat cuinats i envasats i estan llestos per escalfar-los, si cal, i menjar.

Font:3Cat

Read Full Post »

Older Posts »