Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2021

Aquest 2021 el Fòrum Bellaterra festeja el 6è Aniversari de la seva fundació. El dijous 21 d’octubre va convocar al veïnat i simpatitzants omplint el Centre Cívic de Bellaterra, amb el resultat de tot un gran èxit d’assistència i directa participació,  tant a la tertúlia, la trobada gastronòmica al Umami, com a la ruta arquitectònica al Barrí Gòtic de Barcelona

“De Barcino al Barri Gótic. Un passeig arquitectònic” va anar a càrrec de l’arquitecte bellaterrenc i Vocal de la Junta Directiva de Fòrum Bellaterra, Miquel Angel Ramos, i de la visita guiada per ell mateix del dia següent al Barrí Gòtic de Barcelona

Collage de fotos: FÒRUM BELLATERRA

Ramos és un gran coneixedor del tema. Així, Fòrum Bellaterra aporta a la cultura de Bellaterra i fa poble, quelcom tan necessari i important per les nostres vides comunitàries.

Després de la tertúlia es va celebrar un sopar de germanor al Gastro Bar Umami de Bellaterra, amb l’assistència de 35 persones, de les més de 50 que assistiren a la tertúlia del Fòrum Bellaterra, celebrat com és habitual al Centre Cívic Bellaterra

Muntatge de vídeo 👇 BELLATERRA.CAT

En aquesta tertúlia va participar l’ex gerent del MNAC Ramon Fort, i va moderarla com sempre Chus Cornellana Presidenta de Fòrum Bellaterra, que aquest any han celebrat el sisé aniversari de la seva fundació.

Font: Chus Cornellana, Fòrum Bellaterra

Read Full Post »

Àngels Guimerà i Guinot, confirma que la UAB no menteix, com afirmava Guillem Nadal (vocal sense cartera del govern de Ramon Andreu), a la Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra

Àngels Guimerà i Guinot, Cap de Relacions Institucionals de la UAB|CEDIDA

Segons la nota rebuda avui dissabte, dia 23 d’octubre de 2021, Àngels  Guimerà -Cap Relaccions Institucionals de la UAB-, es reafirma en allò que ja havía comentat prèviament a Bellaterra.Cat, respecte a la manca d’acord institucional previ entre els governs de l’EMD i la UAB, sobre el tancament de l’accés a través del carrer Can Miró de Bellaterra.

Read Full Post »

Ernest Morera, antic responsable del gimnàs social Sant Pau, és un dels impulsors del restaurant Pedra Petita|JPF


– Petita obrirà les portes a Barcelona la primavera de l’any vinent

– El projecte oferirà cuina vegana de qualitat

Jordi Panyella|Una bona taula i una bona causa. Aquesta és la filosofia i el propòsit que s’amaga darrere del projecte de Pedra Petita, un restaurant que obrirà les portes la primavera de l’any vinent a Barcelona amb dues peculiaritats, oferir cuina vegana de qualitat i donar feina a persones que estiguin al carrer. No serà una escola de cambrers, sinó un restaurant que es vol que sigui de nivell i que funcioni des del primer moment, on els treballadors aprendran un ofici que els ha de permetre tenir una estabilitat laboral.

Pedra Petita és també el nom de la fundació que impulsa el projecte, darrere el qual hi ha Ernest Morera, fins fa poc màxim responsable del gimnàs social Sant Pau, una institució que treballa donant aixopluc a gent del carrer, o l’empresari immobiliari Marc Roca Mola. Entitats socials que treballen amb persones sense sostre, com ara la Fundació Arrels, o el menjador social de la parròquia de Santa Anna també donen suport al projecte.

Pedra Petita obrirà les portes a l’Eixample de Barcelona, dirigit per un xef de prestigi, amb un cap de sala de primer nivell, oferint cuina vegana amb un menú de perfil alt i donant feina a deu persones, cinc de les quals procediran del carrer.

L’objectiu és que, després d’aprendre l’ofici, aquestes persones passin a integrar la plantilla d’altres restaurants que hauran signat un acord de col·laboració amb Pedra Petita. La rotació dels treballadors serà anual, amb la qual cosa cada any es rescataran cinc persones del carrer. El restaurant també disposarà d’un hort propi, a Corbera de Llobregat, que serà manat per una persona treta també del carrer.

“Els treballadors tindran un sou digne i també un allotjament”, explica Ernest Morera, que defensa aquest tipus de projectes de “transformació de la realitat de les persones” abans que l’assistència que no els permet progressar. Morera destaca que és un projecte inèdit, sense precedents.

La xifra: 300.000 euros
És la inversió de què disposa el projecte per posar en marxa el Pedra Petita la primavera de l’any vinent.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Placa del carrer Josep Sentís del nomenclàtor de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Josep Sentís i Vilanova (Riudoms 1878-Bellaterra 1968), va ser un actiu comerciant català. Fou un dels primers compradors de parcel·les de Bellaterra. Ell i la seva família solien anar a estiuejar a Can Coll, prop de Cerdanyola del Vallès, conjuntament amb la família del Can Miró de Can Doménech i en Bartomeu, venien a caçar al territori de Bellaterra.

En Bartomeu va ser qui va convèncer a Josep Sentís perquè comprés un terreny i que fes la seva casa familiar, que per cert, és la que tanca el Carrer de Monseny. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Bellaterra.

Va ser el pare del periodista Carles Sentis i Anfruns. L’historiador Francesc Vilanova explica el periple vital i professional de Carles Sentís Anfruns, un dels personatges més importants de la Catalunya franquista, que no va dubtar a canviar de llengua, d’ideologia i de bandera quan va advertir els canvis sociopolítics que s’havien d’esdevenir a partir de la primavera del 36.

Carles Sentís Anfruns (Barcelona, 1911-2011) no va perdre la guerra. A diferència de molts altres, exiliats, menyspreats, oblidats, va prendre partit per la futura Catalunya franquista, raó per la qual no va batallar en favor del català i de la Catalunya que havia conegut i retratat fins aleshores, ja que això significava integrar el bàndol dels perdedors. Sentís era “impecablement pragmàtic i camaleònic, molt vanitós i sense manies ideològiques”, i la seva aspiració principal no era cap altra que estar al bàndol del poder vigent. Per això, en l’esfera privada “era un plaer llegir la poesia de Joan Maragall […] sota el paraigua del franquisme”.

Font: Francesc Vilanova, Ignasi Roda

Read Full Post »

El govern de Ramon Andreu, del partit polític Gent per Bellaterra, va anunciar al Ple del Veïnat de l’EMD Bellaterra del 18 d’octubre, que el tancament de l’accés a la UAB a través del carrer de Can Miró “no es va acordar sinó que es va comunicar”, el que demostra que tot plegat es fa més de cara a la galeria per guanyar eleccions, marejar la perdiu o l’esquirol.

4 actuacions del govern de Ramon Andreu sense acordar amb Ajuntament ni la UAB|BELLATERRA.CAT

Tal com es pot comprovar, la cámara del carrer Can Miró està connectada a la comesa elèctrica de la casa del veí del costat -fent-li un favor a l’EMD-, a les altres instal·lades a llocs estratègics per Bellaterra no sabem qui aporta el subministrament d’energia per funcionar

Andreu ja va admetre en el seu dia “estic d’acord que les càmeres no han estat “tramitades” de la millor manera possible, però com a mínim les tenim”. Així i tot, “vam considerar que era molt important tenir aquestes càmeres encara que estiguessin tramitades «en el fil»”.

Aquest historial d’actuacions del Dit i Fet ha costat un munt de diners a les butxaques del veïnat de Bellaterra, principalment en demandes i pleits judicials: Domini Bellaterra.Cat, Pilones del Camí Antic i Amadeu Vives, Aparcaments zones verdes, Càmeres de trànsit, Senyals de Stop al Camí Antic, Agents Cívics, i tancament d’accés a la UAB a través del carrer de Can Miró.

El president de l’EMD sempre ho ha fet “comunicant però mai acordant“, el que ha provocat infinitats de publicacions i discussions als Plens del Veïnat de l’EMD i al de l’Ajuntament de Cerdanyola, per finalment cedir-lo durant els governs municipals del PSC de l’Ajuntament de Cerdanyola o perdre-ho en sentència judicial (Instal·lacions de pilones esperen sentència).

Read Full Post »

El premi especial del 32è Pica d’Estats portarà el nom del periodista Antonio Franco Estadella

Antonio Franco (segons per la dreta) en la reunió del jurat del 31è Premi Pica d’Estats a la Diputació de Lleida, el 8 de febrer del 2021 DIPUTACIÓ DE LLEIDA.

La Diputació de Lleida vol remarcar els 24 anys que va participar en aquests guardons com a membre del jurat
El premi especial del 32è Premi Pica d’Estats de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet portarà el nom d’Antonio Franco Estadella com un acte de reconeixement a la figura professional del recentment desaparegut periodista i pel seu compromís amb el certamen que anualment convoca el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Antonio Franco havia format part del jurat del premi des del 1997. “Ens sumem a les múltiples expressions de condol que s’han anat produint des de la seva mort i volem agrair de forma pública i expressa el compromís que va mantenir sempre amb el Premi Pica d’Estats”, ha afirmat la vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol. La proposta es va aprovar dilluns en el consell d’administració del Patronat de Turisme.

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 17 de gener del 1947 – Barcelona, 25 de setembre del 2021) va morir el 25 de setembre passat. Va ser un dels degans del periodisme català, fundador i director del diari ‘El Periódico’, va engegar l’edició d’‘El País’ a Catalunya, també va ocupar altres responsabilitats en mitjans de comunicació, i va ser un dels redactors del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i un professional compromès amb l’actualitat, la informació veraç, el rigor i els valors ètics i humans.

També va ser una persona compromesa amb les comarques de Lleida i amb el Patronat de Turisme de la diputació lleidatana, mitjançant el Premi Periodístic Pica d’Estats, que anualment convoca el Patronat. Franco va ser una de les ànimes del jurat d’aquest prestigiós certamen des que començar a formar-ne part l’any 1997 i fins al 2020, participant en totes les reunions que va celebrar el jurat a la seu de la Diputació de Lleida per tal de valorar els treballs presentats a concurs.

La participació continuada i longeva en el jurat del Pica d’Estats durant 24 anys és una mostra i resultat de l’estreta vinculació que Antonio Franco va mantenir amb les Terres de Lleida.
Des del Patronat de Turisme es vol retre aquest reconeixement a la figura d’Antonio Franco Estadella amb el premi especial del guardó, sense oblidar que “la seva inigualable contribució s’emmarca en una carrera professional extraordinària i mereixedora de premis” com ara el Ciutat de Barcelona (2004), el Luca de Tena (2000), l’Ortega y Gasset de periodisme (2008), el guardó Antonio Asensio (2007) o la Creu de Sant Jordi (2006).

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Cerdanyola (JOC).

El programa del concert inclou les següents peces:

-Romança en Fa M Op. 50 de L. van Beethoven per a violí i orquestra. Solista: Kai Gleusteen.

-Concert per a piano núm. 3 Op. 37 de L. van Beethoven. Solista: Catherine Ordronneau.

-2 Melodies op. 53 de E. Grieg, amb la direcció de Borja Mascaró Vidal.

Se seguiran el protocol i les mesures preventives que estableixen les autoritats sanitàries de la Covid 19.

Les entrades es poden adquirir a: www.occerdanyola.cat/

Font: Cerdanyola info

Read Full Post »

Una dona jove mira els gratacels de Manhattan i es posa un dit als llavis demanant silenci i L’Esquirol (1978) d’Emili Colom i Comerma, única escultura pública de Bellaterra està trista i en estat ruïnós mirant la seu del govern de Ramon Andreu perquè en 11 anys d’EMD no han trobat diners per restaurar-la

Escultures l’Esquirol (Emili Colom) de Bellaterra, i l’Ànima de l’Aigua (Jaume Plensa) de Manhattan|Fotomuntatge: BELLATERRA.CAT

“Water’s Soul”, l'”Ànima de l’aigua”, és un immens bust femení de 22 metres d’alçada i trenta tones de pes

Silenci. Això és el que demana l’escultura més gran creada fins ara per l’escultor català Jaume Plensa, i que s’ha instal·lat a la riba del riu Hudson, que separa Nova York de Nova Jersey. “Water’s Soul”, l'”Ànima de l’aigua”, és un immens bust femení de 22 metres d’alçada i trenta tones de pes.

Una dona jove mira els gratacels de Manhattan i es posa un dit als llavis. Ja forma part de l’skyline més icònic del planeta. S’hi quedarà permanentment.

(Reuters/Eduardo Muñoz)

El cap està situat en un passeig marítim de la zona de Newport, a Nova Jersey, i mira cap als inconfusibles gratacels de la Gran Poma, amb l’icònic Empire State Building o la Torre de la Llibertat a la seva vista.

Plensa ha tingut en compte les tribus que habitaven la zona de Nova Jersey, els lenape. “Eren animistes que estaven convençuts que tot el que existia tenia ànima. M’he sentit molt identificat amb ells i tal vegada per això ho he titulat ‘Ànima de l’aigua'”, ha explicat l’artista català en una entrevista amb l’agència EFE.

(Reuters/Eduardo Muñoz)

L’escultura és, doncs, un homenatge a l’aigua. Plensa veia oportú fer una figura amb el dit als llavis pel “moment tan sorollós” actual, en què “no podem sentir aquesta veu profunda de l’aigua que sempre ens està parlant”.

(Reuters/Eduardo Muñoz)

El bust vol transmetre un missatge de tranquil·litat i unitat davant l’ambient “negatiu generalitzat que s’ha viscut en els últims anys.”

Font: CCMA

Read Full Post »

De Barcino al Barri Gòtic. Un passeig arquitectònic” a càrrec de Miguel Ángel Ramos ( Arquitecte i vocal Fòrum Bellaterra)

Read Full Post »

L’any 1978, l’escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma va aportar al poble de Bellaterra la seva escultura L’Esquirol, una obra que amb el temps s’ha convertit en símbol local.

L’Esquirol (1978) obra del desaparegut escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma

El vocal Convergent Jordi Macarulla  va aprofitar el ple ordinari de dilluns 18 d’octubre per preguntar al Govern de Ramon Andreu per ser la degradació de l’Esquirol simbòlic de la plaça Maragall. Andreu va explicar que no disposa de pressupost per la restauració, però que té pendent de trucar a l’Emili Colom, fill del desaparegut escultor bellaterrenc, i que mentrestant recomana visitar l’escultura Caball situada a la seu de Catalana Occidente de Sant Cugat.

La vocal sense cartera Tensi Torrecilla va comentar que s’havia posat en contacte amb un manyà perquè visités l’escultura, però dubta sigui el tècnic adecuat que pugui restaurar l’obra, i que en tot cas l’hauria d’acceptar Emili Colom, fill de la ‘escultor, ja que és troba oxidat i forca trencat.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »