Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/06/2017


Dijous passat, dia 15, es van complir 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la dictadura de Franco. Feia poc menys de dos anys que s’havia mort el dictador, al llit, i el règim va començar a preparar una transició dirigida que intentava acontentar les expectatives de llibertat i democràcia de la població sense sublevar les recances dels militars i el seu entorn, encara fermament franquista. Va ser un moment clau, del qual s’ha fet molta apologia i que ara està en un moment de forta revisió crítica.
És una revisió necessària, perquè no hi ha dubte que moltes coses no es van fer bé. La llei electoral, per exemple, estava pensada per afavorir les zones rurals i donar avantatge a la dreta traient pes a les zones urbanes, on l’esquerra era més forta. Això encara es manté i ha sigut una distorsió permanent en la representació real de les aspiracions d’una població que a Espanya, com a tot el món industrialitzat, és majoritàriament urbana. Moltes inèrcies i la falta d’una sòlida cultura democràtica encara són un llast per prendre decisions que adaptin el sistema polític al progrés que s’ha aconseguit en altres camps. En el tema nacional es va fer tots els possibles per aigualir les aspiracions de Catalunya i el País Basc creant el sistema del cafè per a tothom, que ja anava bé a la majoria de les forces que van estar representades en aquelles eleccions, en les quals, per exemple, encara no s’havia legalitzat ERC. El centralisme no ha canviat, com ho demostra la petició que va fer ahir Alfonso Guerra, un dels protagonistes d’aquell moment, d’aplicar l’article 155 a Catalunya contra l’independentisme. Tanmateix, estaria bé que Guerra i alguns hereus d’aquell règim recordessin algunes lliçons de la Transició que ara tant defensen. En aquell moment van tenir prou valentia per asseure’s en una taula enemics que dècades abans s’havien enfrontat a trets. Franquistes i comunistes, Fraga i la Passionària, es van donar la mà i van parlar i acordar unes normes mínimes de convivència. No es van atendre a la legalitat vigent, sinó que van treballar per canviar-la, fent una nova Constitució que aixoplugués el màxim de consens possible. La legalitat del 77 es va canviar, i la del 2017 també és pot canviar. Com llavors, es tracta de tenir altura política i esperit democràtic. Resulta incomprensible no haver-ne après.

http://www.ara.cat

Read Full Post »