Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 5/06/2017


Foto: capgirembcn

http://www.ara.cat

JORDI MUMBRÚ / ELENA FREIXA

El sector veu risc de saturació i proposa mesures per millorar la gestió i garantir la convivència

Després de molts anys amb l’objectiu d’atraure més i més turistes, Barcelona viu ara un punt d’inflexió. La corba de visitants s’ha enfilat fins a superar els nou milions l’any passat, i fins i tot els empresaris amb interessos turístics reconeixen que cal canviar el xip i que ha arribat l’hora de preocupar-se per ordenar aquest nombre ingent de visitants.
L’Ajuntament de Barcelona comparteix aquesta tesi, i part dels ciutadans també. Les enquestes adverteixen que, per primer cop, els ciutadans que volen posar límits al turisme han superat els que encara en voldrien més. I, també per primera vegada, s’han celebrat manifestacions a la ciutat contra el turisme i fins i tot s’han produït alguns atacs i sabotatges.
“Hem arribat a un punt en què la ciutat ja no pot absorbir gaire més turisme”, sosté el responsable de recerca de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, Albert Saló. Ara, proposa, és el moment de la gestió i de buscar “solucions de convivència” perquè la ciutat “necessita el turisme”, avisa.
El Gremi d’Hotels, que, com la resta d’agents empresarials del sector, veu amb preocupació els episodis “puntuals” de tensió, també reconeix la saturació: “Possiblement som en un punt d’equilibri en què no fa falta que arribin més turistes, toca gestionar i fer que el turisme sigui de millor qualitat”, sosté el president del gremi, Jordi Clos. Ell, però, carrega la culpa d’aquest turisme no desitjat a “l’oferta d’apartaments turístics il·legals” que ha proliferat a la ciutat -concentrant-se en determinats barris- i ha generat conflicte amb els veïns. Aplaudeix l’Ajuntament de Barcelona, que empaita l’oferta il·legal i ja ha “eliminat” un 20% dels pisos sense llicència que anuncien diferents portals.
El director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, és partidari de solucions més constructives davant de les crítiques a portals com Airbnb, que han irromput al sector i han protagonitzat un “boom de l’allotjament”, reconeix. “Les plataformes han vingut per quedar-se i han transformat les relacions entre els operadors i els clients”, subratlla. Només cal parlar amb el col·lectiu dels menors de 35 anys i preguntar-los com viatgen i on s’allotgen, insisteix, per arribar a la conclusió que cal incorporar aquests nous agents al debat que ha d’afrontar Barcelona sense dilacions.
Revisar drets i deures
El rebuig frontal al turisme no porta enlloc, subratlla Saló. L’expert de la UAB proposa accions consensuades. El repartiment del turisme per rebaixar la pressió als barris és una bona solució, explica, així com adequar el transport per evitar la sensació de col·lapse en algunes zones. A banda, afegeix, s’ha d’actuar sobre l’oferta per apujar-ne el nivell i atraure un turisme amb un poder adquisitiu més alt.
Posar límits al creixement de l’oferta turística en determinades zones -com ha fet el PEUAT d’Ada Colau al centre de Barcelona prohibint l’obertura de nous hotels-és una solució que el Gremi d’Hotels acata, tot i que veuria millor altres models. “A París, per exemple, si vols obrir un hotel has de comprar un terreny o un edifici de superfície similar a la mateixa zona perquè hi vagin habitatges per a la gent que no podrà viure allà on va un hotel”, explica Clos.
“La qüestió no és tant dir no com explorar què ens farà sentir còmodes”, sosté el director general de Turisme de Barcelona. El fet de viatjar ha passat de ser una oportunitat a ser quasi un dret, i per això el debat ha de ser profund i no pot obviar aspectes fins i tot sociològics. “Tenim una imatge molt estereotipada del que és un turista, però els perfils de visitants són molts i van evolucionant”, opina William Carnes.
El regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de Barcelona, Agustí Colom, defensa que el consistori ha de treballar en un pla estratègic turístic 2020 que inclogui “les mesures perquè l’impacte del turisme sigui menor però se’n puguin aprofitar la riquesa i ocupació”. William Carnes sosté que, resumint, es tracta de discutir els drets i deures que han de tenir els turistes i els que corresponen als residents.
L’antimodel de Venècia
El repte de la gestió del turisme, especialment a les ciutats, no és cosa només de Barcelona, sinó un fenomen global. El professor de turisme de la URV, el venecià Antonio Paolo Russo, subratlla que els passos que està fent Barcelona són esperançadors per evitar que acabi com Venècia, “convertida en un parc temàtic”. “Aquí ja heu dit que s’ha de gestionar el turisme d’una altra manera”, reconeix, i lamenta que a la ciutat dels canals el problema fa 30 anys que existeix i mai no l’han volgut solucionar.
A Venècia, només 47.000 persones viuen al centre. La crisi la va convertir en una ciutat massa cara per viure-hi. A Barcelona, avisa Russo, encara hi ha àrees no turístiques i alternatives econòmiques com la indústria o les universitats, i fa una crida a aprofitar-ho.

Read Full Post »